ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (II)

Casset amb entrevista a Agustí Bassols a Omnium

Com vaig dir fa alguns dies, he aconseguit set cintes de casset amb entrevistes relacionades amb Òmnium Cultural. De fet, son conferències i entrevistes que, imagino, servien per la transcripció a la seva revista o utilització com a fons històric. Desconec si han estat mai digitalitzades, per això avui publico una conversa amb l’advocat i polític Agustí Bassols que parla amb una persona que li fa preguntes relacionades amb la seva vida. Aquesta és la primera de les dues cintes trobades d’Agustí Bassols.

En aquesta primera part parla dels seus pares, del seu servei militar (anècdota sobre un militar que sorprén) i sobre lleis i dret.

La fusteria que sembla una rellotgeria

La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

Arxiu sonor d’Òmnium Cultural. Entrevista a J.M. Ainaud de Lasarte (I)

Casset amb entrevista a JM Ainaud de Lasarte

He aconseguit set cintes de casset amb entrevistes relacionades amb Òmnium Cultural. De fet, son conferències i entrevistes que, imagino, servien per la transcripció a la seva revista o utilització com a fons històric. Desconec si han estat mai digitalitzades, per això m’agradaria començar amb aquesta on l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte conversa amb una persona que li fa preguntes relacionades amb la història d’Òmnium el 30 de novembre de 2006.

La conversa gira al voltant dels inicis d’Òmnium Cultural i conté un munt d’anècdotes, dades i pensaments imperdibles que apareixen a una velocitat que impressiona. Trobo que és un arxiu sonor interessantíssim.

Transmissió manifestació per l’Estatut de l’11 de setembre del 1977

engaxina de Ràdio 4

Aquest és un fragment de la transmissió que va fer en directe Ràdio 4 de la manifestació de l’11 de setembre de 1977. Una marxa a favor de l’Estatut de Catalunya, el catalanisme i la seva autonomia.

El fragment radiofònic comença amb la veu del periodista Ricard Fernández Déu on anomena a tots el professionals que fan possible aquell dia de ràdio en un dia històric.

Inici de la transmissió de Ricard Fernández Deu

El periodista anomena a tots els professionals que fan possible el que seguirà: Domingo Esparza, Vicenç Prado, Martín Ratón, Sebastià Tàpia, Ferran Rodriguez Domingo, Ferran Simón, Cristòfol Rodriguez, Francesc Cutillas, Aldo Javier Sánchez, Joan Albert Argerich, Estanis Alcover Martí, Carles Martos, Antoni Serra, Eva Algarra, Pilar Alonso, Enric Frigola, Gerard Busqué, Pere Font Grassa, Ricard Fernández Deu i Pere Vidal Ñaco.

La primera connexió és al punt entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via on és Joan Albert Argerich.

primera connexió amb Joan Albert Argerich

Ara és el moment de conèixer l’ambient al voltant del monument de Rafel Casanova en la veu d’Estanis Alcover Martí.

segona connexió amb Estanis Alcover

La cinta de casset mostra seguidament, després de la connexió, un fragment del missatge enregistrat del President Tarradellas.

fragment missatge President Tarradellas

La cita acaba amb un reportatge de la història política de Catalunya.

reportatge història de Catalunya

Entrevista inèdita a Salvador Dalí

ACTUALITZACIÓ

Ha estat molt bonic veure com aquesta cinta ha anat tenint certa volada mediàtica:

25 de Febrer de 2022 a La Tarda de Catalunya Ràdio i a la secció [espai sonant]

11 de Maig de 2022, article Josep Playà a La Vanguardia

11 de Maig de 2022 a El Món a RAC1

15 de Maig de 2022 al FAQS just aquí el tema sencer.

15 de Maig de 2022 fragment FAQS

Bobina amb l’entrevista inèdita a Salvador Dalí

Fa més de 10 anys que aquesta cinta que vaig trobar estava en una capsa a un armari de casa meva. Una d’entre centenars que esperen el moment de l’escolta per decidir si el que hi ha és important o no.

Un dissabte a la tarda del mes de novembre la vaig agafar per escoltar-la. La funda que la guardava tenia un adhesiu de RAC105 i estava convençut que trobaria algun contingut de l’emissora musical però res més lluny de la realitat.

Just des d’un bon principi s’escolta una conversa d’una persona gran amb un periodista. El periodista és Ramon Rovira i el tècnic de so que l’acompanya és Víctor Gasion. Parlant amb aquest últim, que encara és treballador del departament de tècnics de Catalunya Ràdio, em recorda que l’enregistrament es va fer l’estiu de l’any 1985 i va coincidir amb un programa que durant aquella època es va fer a Catalunya Ràdio per tot Catalunya gràcies a l’estudi mòbil. Un camió que permetia fer programes a diferents llocs cada dia.

Un dia que estàvem a Figueres, el camió va ser vist per Antoni Pitxot, amic de Salvador Dalí, que en aquell moment estaven treballant en diverses remodelacions de la Fundació Gala-Salvador Dalí. En assabentar-se Dalí que el camió de Catalunya Ràdio estava al costat de casa seva, la Torre Galatea, va demanar poder enregistrar unes paraules per l’emissora i vam anar Ramon Rovira i jo mateix amb el Nagra per enregistrar el moment.

Víctor Gasión

No està clar si el contingut d’aquesta cinta va ser emesa tota sencera en el programa d’estiu de Catalunya Ràdio i tampoc si és la darrera entrevista al geni que va morir sis mesos després, però avui es pot fer aquí amb la transcripció just a sota. Gaudiu d’aquest moment únic!

Víctor Gasion (Tècnic de so): Provant, provant, provant, provant, provant, provant.

Salvador Dalí:inintel·ligible … traslladar al costat del meu Museu … inintel·ligible

Ramon Rovira (Periodista Catalunya Ràdio): Què vol que diguem?

Salvador Dalí: El quadro que regalo aquesta setmana, que és el millor que he fet de la Gala i l’amistat que tenia amb el rei vull que consti que és un homenatge, que és, el dedico al nostre rei. I que en aquest moment, no puc fer … inintel·ligible … ocasions perquè estic al costat del museu, estic donant ordres de lo que s’està fent de venir.

Ramon Rovira: Què li sembla senyor Dalí com està quedant el seu museu. El que vostè ha pogut veure fins ara.

Salvador Dalí: Progressa molt bé. Progressa a la manera espanyola: verticalment! Perquè com a la ciutat de New York no hi havia puesto va tenir que néixer a … inintel·ligible … dels gratacels. D’aquesta manera … sobre tots els museus amb un sol objecte surrealista.

Ramon Rovira: Encara falta una miqueta per tenir-ho del tot acabat oi senyor Dalí?

Salvador Dalí: Si, però això ningú ho valora. Em tinc que concentrar molt perquè … inintel·ligible … molt esforç. Aquestes revistes científiques perquè miri que la ciència m’interessa quasi més que l’art.

Ramon Rovira: És molt important la ciència en aquests moments precisament. I també és una part important del futur museu. Del museu que en aquests moments està vostè acabant de crear.

Salvador Dalí: Exactament.

Ramon Rovira: Què està pensant en aquests moments que caldria fer? La pròxima iniciativa que Dalí tindrà? La pròxima obra daliniana del seu museu.

Salvador Dalí: Uns textos que estic trobant de quan era petit que construeixo la prehistòria del Dalí des de que vaig trobar un insecte mimètic … inintel·ligible … professors de Tolosa. Provar que és lo més important que s’ha trobat porta el meu nom, fins una peça de teatre que m’he recordat … inintel·ligible … per la fundació.

Ramon Rovira: La podrem veure aviat aquesta peça de teatre senyor Dalí?

Salvador Dalí:inintel·ligible …presentar publicada.

Ramon Rovira: Ens pot explicar una miqueta de què va, així per sobre?

Salvador Dalí: És una espècie de cosa molt abans del … inintel·ligible … i del dadaisme i l’anticipació extraordinària … inintel·ligible … ho comprenc com ho vaig poder fer. Tenia tan pocs anys, era del segon any del batxillerat, miri si fa temps.

Ramon Rovira: Al segon any de batxillerat ja la va fer aquesta peça i ara se n’ha recordat?

Salvador Dalí: M’he recordat amb l’ajuda de un … inintel·ligible … les animes oralment no en tenia notícia. Ho va recordar. I ara ho estic reconstruint però fa falta molta concentració.

Ramon Rovira: Jo el veig molt i molt bé. El veig molt en forma i molt vital.

Salvador Dalí: Passo tota la nit pensant. No em puc dormir. Lo que em cansa més és no poder dormir. I no poder treure’m encara aquesta sonda.

Ramon Rovira: Li molesta una miqueta la sonda?

Salvador Dalí: Si.

Ramon Rovira: Però vostè es troba bé? Físicament es troba en forma?

Salvador Dalí: Proument si. Però, perdoni si no el rebo més sovint perquè per a mi és un esforç massa gran.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, no el volem pas cansar més. M’agradaria que vostè, d’alguna forma, si li és possible, digués un missatge, unes paraules de Salvador Dalí a la gent que segurament en aquests moments l’estaran escoltant i que li agradaria molt tenir aquesta vitalitat de Dalí des d’aquí de la Torre Galatea.

Salvador Dalí: El missatge és tots com tirem junts donant-nos les mans. Anant endavant, progressant cada dia una mica més fins arribar a fer un monument gegantesc que serà la barreja d’aquesta Torre quan estigui acabada i la fundació del Museu.

Ramon Rovira: Finalment, senyor Dalí no el molesto més, només una última pregunta: Ha pensat potser tornar a Port-Lligat o s’està més bé aquí a Torre Galatea al costat mateix del seu Museu, treballant pel seu Museu amb la gent que l’aprecia i se l’estima.

Salvador Dalí: De moment estic obligat a continuar treballant aquí … inintel·ligible … És la meva obligació. No puc pas pendre vacacions de moment … potser cap a la tardor. Arriba un moment a Port Lligat que el turisme baixa.

Ramon Rovira: Li agradaria que vingués el rei a visitar-lo aquests dies que està de vacances a Palma de Mallorca.

Salvador Dalí: No soc pas presentable.

Ramon Rovira: Jo crec que si.

Salvador Dalí: No! Ell va venir a Port Lligat una vegada, va venir moltes vegades. L’ultima vegada vam dinar junts … inintel·ligible … L’estimo molt. Jo trobo que ha sigut la salvació d’Espanya i la instauració d’aquesta …. Jo sóc molt monàrquic. Què seria França sense Lluís XIV. Que seria Espanya sense els reis, sense Velázquez.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, moltíssimes gràcies en nom dels nostres oïdors, en nom de la gent de Catalunya moltíssimes gràcies per rebre’ns.

Salvador Dalí: Gràcies a vostès i perdonin que no els rebi més sovint perquè tinc que treballar.

Ramon Rovira: Gràcies, bona tarda.

Salvador Dalí: Bones tardes. Viva el rei! viva el príncep! viva Catalunya!

Ramon Rovira: Moltíssimes gràcies.

Passeig amb un gator John Deere

Gator John Deere

[CAT] Pere Puigbert, de Fruites Núria, avui ens ha regalat un passeig amb el seu gator John Deere, un quatre per quatre preparat per la muntanya. Ell mateix explica la funció d’aquest vehicle en la gravació. Podeu escoltar el viatge per pista forestal des de la caixa, que és on em trobava amb la gravadora.

[ESP] Pere Puigbert, de Fruites Núria, hoy nos ha regalado un paseo con su gator John Deere, un cuatro por cuatro preparado para la montaña. Él mismo explica la función de ese vehículo en la grabación. Puedes escuchar el viaje por una pista forestal desde la caja, que es donde me encontraba con la grabadora.

[ENG] Pere Puigbert, from Fruites Núria, today gave us a ride with his gator John Deere, a four-by-four prepared for the mountains. He himself explains the function of that vehicle in the recording. You can listen to the trip down a forest track from the box, which is where I was with the recorder.

Un cante entre familias

Cassette recuperado de la família Molina

Estas son las cintas que más me gusta encontrar. Los momentos vividos personales en este caso por una família llamada Molina. El cassette empieza con la esperanza que su contenido nunca se borre y da paso a Miguel Ángel que canta un breve canto improvisado que titulo «Ahora sí que estoy a gusto»

Inicio y «Ahora sí que estoy a gusto»

Ahora canta otro miembro de la família que dedica este fragmento de fandanguillo, que se llama «Que importa que mis amigos», a su amigo. Lo hace porqué, como dice, se encuentra muy a gusto con ellos.

fandanguillo «que importa que mis amigos»

La misma persona se anima y canta primero un fragmento de «Adiós patio de la carcel» y después otros cantes que no he podido saber cuales son.

«El color de la hierba» y más

Parte de los familiares animan a Juan que cante pero Juan no se siente con la voz bien para hacerlo. Pero lo prueba con «Adiós patio de la carcel»

intenta cantar Juan

La cinta acaba de una forma curiosa. Uno de los adultos se queda hablando con los niños que le explican que uno de los niños (que no se encuentra presente) les insulta y trata también mal a su madre.

los niños Molina

Món Salvatge, la fe en Raito-Gobun

Pròximament recuperarem un programa emès a Flash FM (Flaix FM) els anys 1993 i 1994. Un programa únic que estava vinculat a un videojoc de PC i que s’anomenava «Món Salvatge» i va ser creat pel director de cinema, escriptor i periodista Jesús Manuel Montané.

Gràcies a ell, que s’ha posat en contacte amb [espacio sonante], estem digitalitzant els programes que es van emetre. Aquests programes escoltats en l’ordre d’emissió ens faran adonar de com va ser d’irrepetible aquesta aventura de rol radiofònic i on els oients (que havien de tenir un videojoc exclusiu al seu PC des de casa) participaven de forma molt activa. A més, també tindrem l’oportunitat d’escoltar un dels primers programes de Flaix FM just després de la seva creació i podrem escoltar els locutors mítics dels primers temps de l’emissora.

En breu, a [espacio sonante]

teishikat!!

Primera promoció de «Món Salvatge»

Església de Sant Esteve d’Olot

[ESP] El ambiente a las nueve de la mañana en Olot suena más o menos así en unas calles peatonales solamente transitadas por los camiones que llevan género a las tiendas que allí se encuentran. Las nueve campanadas salen del campanario de la Iglesia de Sant Esteve que, como también en algunas ciudades o pueblos lo hace doblemente, aunque en la seguda ocasión sin las campanadas que señalan los cuartos de hora. Me ha parecido curioso leer que las buscas del reloj se torcieron en el vendaval del 2016, eran de hierro y las cambiaron por otras menos pesadas y de acero.

[ENG] The atmosphere at nine o’clock in the morning in Olot sounds more or less like this in pedestrian streets only traveled by trucks that carry goods to the shops that are there. The nine bells come out of the bell tower of the Church of Sant Esteve, which, as in some cities or towns, does so twice, although on the second occasion without the bells that indicate the quarters of an hour. I found it curious to read that the watches were twisted in the gale of 2016, they were made of iron and were replaced by lighter ones made of steel.

[CAT] L’ambient a les nou del matí a Olot sona més o menys d’aquesta manera en uns carrers per vianants que només estan transitats pels camions que porten coses per les botigues que allà es troben. Les nou campanades surten del campanari de la Esgésia de Sant Esteve que, com també fan en algunes ciutats i pobles, sonen dues vegades, encara que a la segona ocasió sense les campanades que assenyalen els quarts d’hora. M’ha semblat curiós llegir que les busques del rellotge es van tòrcer a la ventada del 2016, eren de ferro i les van canviar per d’altres menys pesades i de acer.

En Profundidad, Radio de actualidad

Anuncio Radio Peninsular en la prensa

Este es un programa emitido en el mes de octubre de 1976 en Radio Peninsular y encontrado en una cinta «AGFA» donde escrito a lápiz únicamente se leía «VARIOS – Octubre – 1976«

Cinta Agfa con el programa «En Profundidad» de Radio Peninsular

Para mí esta cinta tiene un gran valor ya que me encuentro con un programa radiofónico llamado «En Profundidad» en una edición casi al completo y que está presentado por el periodista José Maria Duran. El programa analiza diversos temas actuales a través de secciones delimitadas que más o menos estan explicados en su introducción por Pilar Morales.

introducción del programa

Secciones llamadas «interés popular», «sucesos», «objetivo», «informe público», «nombres nuevos» y «deportes». Una forma de hacer programas de radio en el año 1976 muy determinado por el periodismo escrito.

Una de las primeras secciones es «Sucesos» con Enrique Rubio Ortiz, periodista especializado en la crónica negra que relata las últimas novedades de sucesos truculentos en Barcelona y lo hace de primera mano yendo siempre a buscar la notícia en la calle.

Enrique Rubio hospital

Hay un momento en el que Enrique Rubio comenta un incendio sucedido en Grupo Ferrer Internacional, una empresa química de Barcelona. El periodista da todos los detalles de como se ha iniciado. Una mujer, etanol y unos supositorios son los culpables.

Incendio en Grupo Ferrer Internacional

En un momento dado y con el periodista Enrique Rubio, entra en el estudio José Antonio Bañuelos policia especializado en identificaciones y hablan sobre la tinta de las huellas dactilares.

Técnica huella dactilar

En el programa también hay publicidad ya que aunque Radio Nacional de España no tenia anuncios comerciales, su emisora Radio Peninsular sí que incorporaba publicidad como este anuncio de una alarma de coche.

Publicidad alarma de coche

El programa cambia de tercio informativo y Pilar Morales entrevista al Dr. Martínez López para centrarse en la pubertad de las niñas y más concretamente en el período menstrual. Recordemos que el programa se está emitiendo dos años después de la muerte de Franco y es muy interesante escuchar la posición del tema por parte del doctor. El Dr. Martínez López comenta los casos que se ha encontrado muchas veces con pacientes que no dicen por su nombre lo que les pasa.

Don Pepe o la regla

El Dr. Martínez López critica que en la sociedad española, sobre todo, sea solamente la madre de la niña quien le informe sobre la regla. Él anima a que también el padre participe en este momento por estas razones.

El papel del padre
« Entradas Anteriores Últimas entradas »