Quan vaig entrar a treballar a Catalunya Ràdio una de les primeres impressions va ser que no coneixia a ningú i no sabia quina era la tasca de les persones que veia. A poc a poc vaig anar descobrint els departaments i sobretot vaig començar a diferenciar les emissores per l’espai on eren. Catalunya Música, informatius de Catalunya Informació, iCat FM o programes de Catalunya Ràdio formaven grups independents de persones al davant d’un ordinador.

Després hi havia els estudis. Al principi era difícil saber on era el 10, el 2 o el 17, que estava a la primera dècada dels 2000 a l’edifici annex. En els estudis estaven els tècnics i com que jo venia d’aquesta feina en altres emissores, m’encuriosia la tasca i la forma de ser de cadascun d’ells.

La zona de Catalunya Música estava molt ben acotada amb dos estudis un al costat de l’altre i els tècnics que hi treballaven era difícil veure’ls des del passadís de pas. Vaig tenir la sensació que treballaven amb certa independència de tot el tràfec de la ràdio.

Recordo que, de tant en tant, veia a un dels tècnics de Catalunya Música al carrer quan sortia a fumar. Era molt alt i normalment sempre estava sol. Es deia Alfred Marín. Només hi vaig parlar una vegada i recordo que ho vam fer del Sonar i música electrònica. Em va sorprendre.

L’any 2014 l’Alfred va morir. Va passar a l’estiu i ens va sorprendre a molts de vacances i vaig pensar que una part de la història de Catalunya Ràdio marxava.

Un altre dels tècnics de Catalunya Música era Daniel Guinot, ara jubilat, que va estar des dels inicis de l’emissora juntament amb l’Alfred Marín. Feien tasques de tècnics de gravació i directe a l’estudi i muntadors dels diferents programes. El Daniel va ser pioner a casa nostra en l’edició i postproducció d’àudio digital amb ordinador i això es mereix una altra entrada al blog. Ell recorda les passions de l’Alfred Marín:

L’apassionava tot el que feia referència a les noves tecnologies musicals, feia música electrònica i electroacústica, componia música, es va presentar en diversos concursos, era un apassionat de les motos.
Abans de la ràdio havia fet de DJ en les discoteques de l’època.

Daniel Guinot

El 4 d’agost de 2014 Catalunya Música en veu de Pere-Andreu Jariod li dedicava aquest recordatori que es pot escoltar aquí:

Daniel Guinot ens parla dels muntatges sonors que feia:

Contínuament estava fent muntatges divertidíssims amb cançons i fins i tot amb les pífies dels locutors (el que en diríem les preses falses). Les cintes se les guardava per a ell, ens les deixava escoltar, però la majoria se les quedava ell.

Daniel Guinot

Un altre tècnic de la casa, Salva Pou, m’ha confiat uns quants cassets amb un munt de programes de la ràdio que vaig digitalitzant. La gran sorpresa és que entre elles estava aquesta:

Una cinta oberta de magnetòfon que li va donar l’Alfred i que conté una còpia mono amb un muntatge anomenat «Dos gardenias…(Machín)«. El muntatge està fet el juliol de 1986. Encara no s’havia inaugurat Catalunya Música i Catalunya Ràdio tenia 3 anys de vida.

He digitalitzat el muntatge amb un aparell REVOX per intentar copsar el 100% de la gravació original. Poques paraules puc dir d’aquesta genialitat sonora. Em confirma que, efectivament, la ràdio la fan les persones.