Archivos del autor: albertmurillo

Intercanvi de cromos al Mercat de Sant Antoni

[CAT] A inicis del segle XXI vaig enregistrar el murmuri sonor que generen els voltants del Mercat de Sant Antoni els diumenges. Concretament, ara la zona ara està al carrer Urgell. D’ençà que soc petit, i com que vivia al costat, recordo que sempre hi ha hagut persones interessades a fer-ho i sempre han tingut el seu lloc físic de trobada. Hi podem trobar pares i mares amb nens i nenes que volen acabar el seu àlbum i venedors més professionals que porten a sobre el cromo més cobejat. És curiós que la diferència entre les dues gravacions és de més de 20 anys i encara hi ha interès per aquesta activitat.

[ESP] A inicios del siglo XXI registré el murmullo sonoro que generan los alrededores del Mercado de Sant Antoni los domingos. Concretamente, ahora la zona ahora está en la calle Urgell. Desde que soy pequeño, y como vivía al lado, recuerdo que siempre ha habido personas interesadas en hacerlo y siempre han tenido su sitio físico de encuentro. Podemos encontrar padres y madres con niños y niñas que quieren terminar su álbum y vendedores más profesionales que lleven consigo el cromo más codiciado. Es curioso que la diferencia entre las dos grabaciones es de más de 20 años y todavía existe interés por esta actividad.

[ENG] At the beginning of the 21st century I recorded the sound murmur generated by the surroundings of the Sant Antoni Market on Sundays. Specifically, now the area is now on Urgell street. Since I was little, and since I lived next door, I remember that there have always been people interested in doing it and they have always had their physical meeting place. We can find fathers and mothers with boys and girls who want to finish their album and more professional sellers who carry the most coveted sticker with them. It is curious that the difference between the two recordings is more than 20 years and there is still interest in this activity.

Gondolera cantante

Góndola musical en Venecia

[ESP] Perderse por las calles y los canales de Venecia permite escuchar momentos únicos como el de esta góndola con dos músicos, cantante y acordeonista, que hacen vivir un momento único a una pareja de turistas. Se nota que en las calles de Venecia no hay coches y que la mayoría de las calles son estrechas. Se cuela poco sonido artificial y esto le da más autenticidad a la ciudad.

[ENG] Getting lost in the streets and canals of Venice allows you to listen to unique moments like this gondola with two musicians, a singer and an accordionist, who make a couple of tourists live a unique moment. It is noted that in the streets of Venice there are no cars and that most of the streets are narrow. Little artificial sound sneaks in and this gives the city more authenticity.

[CAT] Perdre’s pels carrers i els canals de Venècia permet escoltar moments únics com el d’aquesta góndola amb dos músics, cantant i acordionista, que fan viure un moment únic una parella de turistes. Es nota que als carrers de Venècia no hi ha cotxes i que la majoria dels carrers són estrets. Es cola poc so artificial i això dona més autenticitat a la ciutat.

Entrega Premis Sant Martí del 1983

Els Premis Sant Martí són unes distincions i reconeixements a les persones, col·lectius o entitats dels barris dels districtes de Sant Martí per la seva feina, especial rellevància o ser d’interès públic.

Es van començar a donar l’any 1963 i gràcies a l’arxiu de Ràdio Clot he trobat una cinta amb contingut en àudio de l’entrega de la 21 edició de l’entrega de Premi Sant Martí que es va fer l’any 1983.

En aquesta cinta hi ha moltes coses interessants, com el lliurament amb els missatges dels guardonats, un missatge de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (també una entrevista amb ella), i una conversa amb el polític Miquel Roca i Junyent i el periodista Álvarez Solís. Les entrevistes les fa Pepi Rafel.

En aquests premis passen unes quantes coses interessants i és un luxe poder escoltar les paraules de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Hi ha un moment que parla de Sant Martí i explica el perquè sempre li ha agradat la història d’aquest sant.

Maria Aurèlia Capmany parlant de Sant Martí

Al final de la seva exposició la novel·lista parla de la importància de la cultura davant els luxes.

Maria Aurèlia Capmany parlant dels luxes i de la cultura

Aquesta afirmació fa enfadar a un home del públic que crida «Esto no es un míting!»

Home del públic enfadat amb el que acaba de dir Maria Aurèlia Capmany

En aquest àudio d’aquí es poden escoltar tots els moments enregistrats per Pepi Rafel ara fa gairebé 40 anys. En ordre es pot escoltar:

  • L’exposició parlada sencera de Maria Aurèlia Capmany
  • El lliurament de premis que guanyen:
    • Esbart Sant Martí
    • Josep Pane Bartols
    • Ramon Badia Ferrer
    • Agrupació Minusvàlids del Besòs
    • Entitat coordinadora infantil Gresca al Barri
    • Orfeó Martinenc
  • Una entrevista a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany
  • Una entrevista al periodista Álvarez Solís
  • Una entrevista al polític Miquel Roca

Las campanas en Stockholm City Hall. El gran Ayuntamiento de Estocolmo

El gran ayuntamiento de Estocolmo

[ESP] Toda las guías turísticas recomiendan el Ayuntamiento de Estocolmo y lo primero que comunican es la gran Sala Azul, sede del banquete anual de los Premios Nobel. El espacio es realmente bonito y el hecho que esté ubicado en una de las cientos de islas le confiere una gran personalidad. De todos modos, estaba interesado en como sonaban sus campanas sobre todo para confirmar si estaban a la altura de su enorme torre. De ahí que quise acercarme a las 12 en punto del mediodía para comprobarlo. Tengo algunos sonidos más de Estocolmo.

[ENG] All the tourist guides recommend the Stockholm City Hall and the first thing they communicate is the great Blue Room, home to the annual banquet of the Nobel Prize winners. The space is really beautiful and the fact that it is located on one of the hundreds of islands gives it a great personality. Anyway, I was interested in how their bells sounded, mostly to confirm if they were up to their huge tower. That’s why I wanted to go there at 12 o’clock at noon to check it out. I have some more sounds from Stockholm.

[CAT] Totes les guies turístiques recomanen l’Ajuntament d’Estocolm i la primera característica que comuniquen és la gran Sala Blava, seu del banquet anual dels Premis Nobel. L’espai és realment bonic i el fet que estigui ubicat a una de les centenars d’illes li confereix una gran personalitat. De tota manera, jo estava interessat en com sonaven les campanes sobretot per confirmar si estaven a l’alçada de la seva enorme torre. Per això vaig voler acostar-me a les 12 en punt del migdia per comprovar-ho. Tinc alguns sons més d’Estocolm.

Los 10 mejores sonidos de la naturaleza

Escuchando y grabando sonidos

Desde el año 1992 grabo sonidos allá donde voy y una buena parte son los paisajes sonoros que genera la naturaleza. Durante este tiempo he recopilado momentos, en 12 paises diferentes, de mares, bosques, ríos, valles donde se escuchan pájaros, vientos, agua o truenos. Estos son los 10 sonidos o paisajes sonoros naturales mejores y más visitados en [espacio sonante].

1 – Un géiser muy puntual llamado Strokkur

Este es uno de los géiseres más puntuales de Islandia. Se llama Strokkur. Erupciona aproximadamente cada 4 minutos y el agua puede llegar hasta una altura de 40 metros.. Más información.

2 – En medio de una granizada

Siempre estoy atento cuando hay noticias de fuertes tormentas en Sant Cugat, mi ciudad y puse el aparato en marcha justo al escuchar, a lo lejos, que llegaba la tormenta. Se empiezan a escuchar golpes metálicos y en pocos segundos la única protagonista sonora es la piedra cayendo del cielo. Tres minutos donde parece que se acabe el mundo.. Más información.

3 – Los bufidos de los Bufones de Pría

En Llanes de Pría se encuentran unos bufaderos o geysers marinos totalmente espectaculares. El sonido que podemos escuchar en esta zona en el momento en que la marea es alta es conmovedorpotente te llega al fondo del cuerpo. Esto sabes que será así en el momento que te vas acercando y vas escuchando respirar a la tierra. Más información.

4 – El constante repicar del pájaro carpintero

En una de las zonas más cercanas de Sant Cugat, encontramos el Pi d’en Xandri y una de las pocas zonas agrícolas del parque. Rodeando hacia el sur en una de estas zonas me encontré un tramo tranquilo y me senté para escuchar la gran cantidad de variables sonoras que captas si escuchas atentamente. Perros, cantos de pájaros, insectos, gritos de ciclistas (por favor, dejad de hacerlo) y de fondo, de una forma constante, el repicar de un pájaro carpintero. Más información.

5 – Skógafoss el salto de agua más bello

Skógafoss, seguramente, es uno de los lugares más transitados de Islandia y un salto de agua que cuando sale el sol está acompañado per un arco iris. Más información.

6 – Las vacas pastando

Cerca de la estación de esquí i muntanya de Lles hay prados donde las vacas pastan tranquilamente al son de las campanas que tiene colgadas en su cuello. De fondo se escucha un arroyo que todavía fluye en pleno verano y de vez en cuando, algun coche que llega a la estación. Más información.

7 – El bosque binaural como si fuera una selva

Sonido justo en medio de la Font de Sant Pau en Collserola grabado con técnicas binaurales. El arroyo manda al lado de las aves que suenan de fondo. Más información.

8 – La tormenta seca

No sé si existe este fenómeno: tormenta seca, pero así fue en Sant Cugat. Una tormenta sin casi lluvia y encima de mi cabeza. El sonido de los truenos es duro y cercano pero además tiene una reverberación que me encanta. Más información.

9 – La playa atlántica

Acostumbrado a escuchar el Mediterráneo, me sorprende todavía esta grabación del sur de Francia, tocando el Atlántico, en Anglet. Playas vigiladas en agosto y marcadas convenientemente para los surfistas. La arena de piedras da un toque sonoro que me encanta cuando el agua retrocede. Más información.

10 – Cangrejo mordiendo micrófono en los Ullals de Baltasar

Mezcla de grabación con hidrófono y ambiente de los Ullals de Baltasar en les Terres de l’Ebre. En los micros de agua hay dos tomas en las que parece que el micro es arañado por un caracol o un cangrejo. Más información.

Grillos, calor y frecuencias

Grillos en Collserola

[ESP] En plena ola de calor me he acercado al parque natural de Collserola para escuchar a los grillos. Con una buena gorra, la grabadora y el micrófono hipercardioide me he ido acercando a un pinar donde se escuchaban de lejos las cigarras. De todos modos, me he ido acercando poco a poco ya que de camino me iba topando con diferentes tipos de grillos que cantaban de forma diferente. La grabación es una deriva hacia el pinar para demostrar de lo que son capaces los grillos a nivel acústico. La visualización de espectro de frecuencia demuestra que suenan en buena parte de las frecuencias que podemos escuchar. De las más elevadas a las medias-bajas.

Espectro de frecuencia de la deriva hacia el pinar

[ENG] In the midst of a heat wave, I went to the Collserola Natural Park to listen to the crickets. With a good hat, the recorder and the hypercardioid microphone I have been approaching a pine forest where the cicadas could be heard from afar. Anyway, I have been getting closer little by little since on the way I was running into different types of crickets that sang differently. The recording is a drift towards the pine forest to demonstrate what crickets are capable of acoustically. The frequency spectrum visualization shows that they sound in a good part of the frequencies that we can hear. From the highest to the medium-low.

[CAT] En plena onada de calor m’he acostat al parc natural de Collserola per escoltar els grills. Amb una bona gorra, la gravadora i el micròfon hipercardioide m’he anat apropant a una pineda on s’escoltaven de lluny les cigales. De totes maneres, m’he anat apropant a poc a poc ja que de camí m’anava topant amb diferents tipus de grills que cantaven de manera diferent. L’enregistrament és una deriva cap a la pineda per demostrar del que són capaços els grills a nivell acústic. La visualització d’espectre de freqüència demostra que sonen a bona part de les freqüències que podem escoltar. De les més elevades a les mitjanes-baixes.

¡¡Barça campeón!!, transmissió de Radio Juventud de la recopa de Basilea

Carátula de la cinta ¡¡Barça Campeón!!

Aquesta cinta conté un muntatge del partit de la final de la Recopa d’Europa guanyada pel F.C. Barcelona el 16 de maig de 1979. A més d’un resum de la transmissió del partit entre el Fortuna de Düsseldorf i el Barça també hi ha música relacionada amb l’equip blaugrana.

Es tracta de la transmissió que va fer-ne a Ràdio Juventud la voz de Catalunya els locutors i periodistes Agustín Rodríguez y Sergio Valdivieso.

Ràdio Juventud transmissió del Barça

La transmissió és mig en català i mig en castellà i, curiosament, aquest muntatge que he trobat en aquesta cinta no concreta cap informació ni d’emissora ni de locutors. No sé si el casset va venir en algun diari o la donava directament l’emissora.

Ràdio Juventud final del partit del Barça

A l’inici sona «Himne a l’estadi» de Josep Badia de l’any 1957. A mitja cinta hi ha un altre cant del Barça que no aconsegueixo identificar i finalment hi ha «Azul y grana» cantada pels alguns jugadors del Barça de l’any 1974.

Gràcies a Fernando Rodríguez Calvo per l’ajuda.

Castell de focs

Nagra E

[CAT] He enregistrat el so del castell de focs de la Festa Major de Sant Cugat d’aquest any. Ho he fet des del meu balcó a una distància de 2 km i mig des d’on s’enlairaven.

Per primera vegada he enregistrat un paisatge sonor amb el NAGRA-E, un aparell aparegut a finals dels anys setanta que enregistra de forma monoaural en una cinta de bobina oberta. És un dels pocs aparells que enregistra en «full track». És a dir, aprofita tota la cinta per enregistrar de forma analògica el so.

La tecnologia digital i l’enregistrament estèreo ha estat el que m’ha acompanyat sempre en les meves gravacions de camp. Ara m’agrada posar el fre i enregistrar com ho feien als anys seixanta i setanta. Aquests aparells eren el top de gamma en aquella època, però és evident que la banda de freqüències que pot enregistrar no acapara tot l’espectre de la tecnologia d’ara. De totes maneres la seva capacitat fantàstica a no arribar la saturació, el seu mínim so de soroll de cinta i la coneguda «calidesa» sonora fa que sigui molt especial treballar amb un Nagra com aquest.

So i espectre de la gravació del castell de focs

L’enregistrament de 18 minuts està digitalitzat en 24 bits i 96 kHz per intentar acostar-me al so real que enregistra un aparell analògic.

Nagra E + audio-technica AT835B

[ESP] He grabado el sonido de los fuegos artificiales de la fiesta mayor de Sant Cugat de este año. Lo he hecho desde mi balcón a una distancia de 2 km y medio desde donde se disparaban.
Por primera vez he grabado un paisaje sonoro con el NAGRA-E, un aparato aparecido a finales de los años setenta que graba de forma monoaural en una cinta de bobina abierta. Es uno de los pocos aparatos que graba en «full track». Es decir, aprovecha toda la cinta para grabar de forma analógica el sonido.
La tecnología digital y la grabación estéreo ha sido la que me ha acompañado siempre en mis grabaciones de campo. Ahora me gusta poner el freno y grabar cómo lo hacían en los años sesenta y setenta. Estos aparatos eran el «top» de gama en aquella época, pero es evidente que la banda de frecuencias que puede registrar no acapara todo el espectro de la tecnología de ahora. De todas formas su capacidad fantástica en no llegar la saturación, su mínimo sonido de ruido de cinta y la conocida «calidez» sonora hace que sea muy especial trabajar con un Nagra como éste.
La grabación de 18 minutos está digitalizada en 24 bits y 96 kHz para intentar acercarme al sonido real que graba un aparato analógico.

[ENG] I recorded the sound of the fireworks at this year’s Sant Cugat festival. I did it from my balcony at a distance of 2 and a half km from where they were shooting.
For the first time I recorded a soundscape with the NAGRA-E, a device that appeared in the late seventies that records monaural on an open reel tape. It is one of the few devices that records in «full track». That is, it uses the entire tape to record the sound in an analog way.
Digital technology and stereo recording have always been with me in my field recordings. Now I like to put the brakes on and record how they did it in the sixties and seventies. These devices were the «top» of the range at the time, but it is clear that the frequency band you can record does not cover the full spectrum of technology today. Anyway, its fantastic ability not to reach saturation, its minimal sound of tape noise and the well-known «warmth» sound makes it very special to work with a Nagra like this.
The 18-minute recording is digitized in 24 bits and 96 kHz to try to get closer to the real sound recorded by an analog device.

Tito B. Diagonal, Jordi Estadella

Eren les 12 de la mitjanit a Ràdio Juventud i un tenor canta una de les parts més populars de la zarzuela «El Huesped del sevillano«.

Careta d’entrada de «Ecos Mundanos»

Aquesta era la careta d’entrada de l’espai «Ecos Mundanos». Continuava amb el minuet en sol major de Christian Petzold que feia coixí a un locutor que deia:

«Ecos mundanos, las noticias trascendentales para la buena marcha del país extraídas y presentadas por nuestro colaborador recomendado Tito B. Diagonal«.

La introducció acabava amb la peça «A beneficio de los huérfanos» de la formació Desde Santurce a Bilbao Blues Band.

Aquest collage sonor de 43 segons era l’avantsala d’un espai radiofònic seguit per milers d’oients que anaven a dormir tard per escoltar un personatge de la zona alta de Barcelona, un pijo, que opinava de l’actualitat social i política de la Catalunya dels anys setanta i vuitanta. Un dels personatges més recordats de la ràdio catalana.

«Buenas noches amadísimos y amamantados niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis.»

Entrada de Tito B. Diagonal

Ara fa unes setmanes m’arribaven a les mans aquests CD amb gravacions diverses de Tito B. Diagonal. Publico aquí aquesta recopilació digitalitzada feta per Elisa Ruiz Giménez, la parella de Jordi Estadella, que m’ha explicat alguns detalls i anècdotes del personatge Tito B. Diagonal i del comunicador.

Crec que el material radiofònic que avui publico és de gran importància ja que costa trobar moments de ràdio de Tito B. Diagonal que no siguin les gravacions en disc que va treure en vinil.

Podrem escoltar alguns fragments d'»Ecos mundanos«, algunes entrevistes que el personatge va fer, converses amb Odette Pinto i, fins i tot, algunes col·laboracions que va fer a «Protagonistas» de Luis del Olmo.

Però tota història té un principi i l’any 1980, Damián, un col·laborador de Ràdio Juventud li explica a Odette Pinto quins son els inicis de Tito B. Diagonal a la ràdio.

Els inicis de Tito B. Diagonal
Logo de Radio Juventud

El programa era al final del dia i això permetia a Tito B. Diagonal explicar el seu punt de vista de l’actualitat política i social però també aprofitava per explicar detalls del seu dia a dia al seu palauet. Aquí el podem escoltar opinar sobre les primeres eleccions guanyades per Jordi Pujol.

Aquí parla de el «libro rojo de la educación española«

Segons la parella de Jordi Estadella, «Ecos mundanos» l’escoltava molta gent jove que no era de dretes i que sabia escoltar entre línies.

«Ell anava donant consignas cada nit tipus: «como es que dejan hacer esta manifestación mañana en la plaza universidad a las siete de la tarde contra la subida de precios de la gasolina?». Ho deia amb la veu del Tito, que semblava que es queixés de la situació però en realitat donava informació socialment important. «

«En aquella època hi havia molt pocs canals per assabentar-te de les coses i la gent era molt més sensible alhora de trobar-la. Molt més que ara.«

Elisa Ruiz Giménez

Un exemple d’això és aquest fragment on fa un repàs d’Euskadi, de la despesa en armament o de quin havia de ser l’àpat de divendres de quaresma.

Tito B. Diagonal també feia entrevistes a persones com l’Amparo, que havia guanyat el concurs a millor disc «Consejos con pedigrí».

Ningú sabia que Tito B. Diagonal era Jordi Estadella i, fins i tot, hi havia oients que es pensaven que era un personatge real que vivia a Sarrià-Sant Gervasi.

«Molts es creien que era de veritat i de fet m’explicava que rebia cartes a la ràdio de persones que li demanaven diners o fins i tot l’amenaçaven de mort.»

Elisa Ruiz Giménez
Fotografia extreta del llibre Memòries de Radio Juventud. © El Periodico

L’èxit de Tito B. Diagonal fa que el personatge aparegui també a diferents programes de ràdio com al de l’Odette Pinto, «Las tardes de Odette«, de la mateixa emissora i a una secció anomenada «La parrilla del Ritz«. (2 talls).

També fa el salt a «Protagonistas» de Radio Nacional de España y que presenta Luis del Olmo que el fitxa com a col·laborador. (2 talls).

Jordi Estadella també va sortir a la televisió i feia doblatge però sobretot era un home de ràdio.

«Ell va escoltar la ràdio fins el darrer dia de la seva vida. Tenia un transistor petit que sempre portava a sobre per tota la casa. Estava cuinant i escoltava la ràdio, anava al lavabo i ho feia amb el transistor. De fet, per les nits el seu ritual era sortir al balcó de casa, fumar-se un cigarro, beure una copeta i sempre amb la ràdio al costat. «

Elisa Ruiz Giménez

En d’altres entrades d’aquest bloc [espacio sonante] he recollit moments de Jordi Estadella diferents a Tito B. Diagonal que m’agradarà recordar. El primer cas és l’entrevista que Marta Cáceres li va fer l’1 de Maig de l’any 2000 a Rac1.

O el programa culinari «De boca en boca» a Com Ràdio.

«El Jordi era un home divertidíssim i recordo un viatge que vam fer a Marrakesh amb Xavier Sardà, la seva dona i una altra parella. Vam anar a sopar a un restaurant a celebrar l’aniversari del Jordi i quan vam sortir del restaurant van començar a parlar de forma espontània Tito B. Diagonal i el senyor Casamajor i vaig pensar que quina pena no tenir cap càmera o cap gravadora per poder immortalitzar aquell moment únic.«

Elisa Ruiz Giménez

Un agraïment a Elisa Ruiz Giménez i Xavier Pérez Esquerdo per fer-me arribar aquestes gravacions amb les que podem deixar constància d’un personatge històric a la ràdio: Tito B. Diagonal.

Careta de sortida de «Ecos mundanos»

«Suspense», programa radiofónico de Juan José Plans

Cassette con el episodio «El último sueño»

Juan José Plans fue guionista y locutor de radio que se especializó en realizar historias radiofónicas de terror. Lo he conocido a través de esta cinta grabada el 7 de febrero de 1977 que contiene un episodio del programa «Suspense» de Radio Nacional de España. En concreto el episodio se llama «El último sueño» que interpreta José Caride, Aurora Vicente, Luis Zamora, José Lahoz, Pedro Rodriguez de Quevedo y Martín Ferrer.

« Entradas Anteriores Últimas entradas »