Archivos del autor: albertmurillo

El minutero de Cadena Top Radio

Cadena Top Radio

Recupero un fragmento de «El Minutero» con Quique Tejada, Santi Cardús Sánchez y Toni Ramoneda

Me ha hecho ilusión encontrar una cinta propia que grabé en 1993. Era el programa «El minutero«, uno de los shows matinales más recordados y que se emitía en Radio Minuto, Radio Tiempo o Cadena Top Radio. No conocí los inicios del programa con Ricky y Bernal ya que llegué por Santi Cardús Sánchez (descansa en pau, company) que para mí era un indispensable desde que lo descubrí en los ochenta con su «Disco Ranking«.

Desmenuzo los minutos encontrados y explico un poco mis recuerdos del programa presentado por Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda que siempre se presentaban así:

Presentación Quique Tejada, Santi Cardús i Toni Ramoneda

Reconozco que muchas veces los contenidos del programa me obligaban a desconectar la radio entre risas en sus bromas telefónicas. Lo pasaba tan mal como esta señora que le «llamaban» del servicio técnico del horno para decirle que su electrodoméstico recién comprado tenía una tara peligrosa. Además de sin el horno también se tenia que quedar sin fogones durante meses.

Broma telefónica El minutero

Los tres presentadores no tenían ningún problema para cantar villancicos en antena (hasta se editó algún CD) o cantar también la publicidad.

Publicidad El Minutero cantada

El programa daba mucha voz a los oyentes, que participaban en concursos. O como este chaval de 16 años que explica una receta y no para de reír con las ocurrencias de los presentadores.

Llamada oyente explicando receta

Tampoco tenían problema para hacer imitaciones como la de Núñez mientras abrían las líneas pidiendo el resultado del Barça de esa semana.

Imitación de Núñez a cargo de Toni Ramoneda

Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda hacían un programa abierto a todo el mundo y lleno de buen humor con la idea clara de lo que eran los programas matinales y musicales en los noventa. Se notaba la relación directa y bonita con el oyente y personalmente intuía la buena relación que imagino que había entre ellos. Forman parte de mis recuerdos de radio.

Aquí se pueden recuperar los más de 20 minutos de programa que he encontrado.

Catedral de Oviedo a las 11 de la mañana

Catedral de Oviedo

Así es el sonido de Asturias

[ESP] Desde la plaza de la Catedral a las 11 de la mañana cualquier dia puede sonar de esta manera. Las voces de los turistas, al ser una plaza abierta, se confunden con la preparación de las mesas de los establecimientos, las máquinas de limpieza del Ayuntamiento y también con el sonido del afilador. En un momento dado, y antes que las campanas de la Catedral suenen, se escuchan otras que vienen de la Plaza de la Escandalera.

[ENG] From the Plaza de la Catedral at 11 in the morning any day can sound like this. The voices of tourists, being an open square, are confused with the preparation of the tables of the establishments, the cleaning machines of the City Council and also with the sound of the sharpener. At one point, and before the bells of the Cathedral ring, others are heard coming from the Plaza de la Escandalera.

[CAT] Des de la plaça de la Catedral a les 11 del matí qualsevol dia podeu sonar d’aquesta manera. Les veus dels turistes, com que som a una plaça oberta, es confonen amb la preparació de les taules dels establiments, les màquines de neteja de l’Ajuntament i també amb el so de l’esmolador. En un moment donat, i abans que les campanes de la Catedral sonin, se n’escolten d’altres que vénen de la Plaça de l’Escandalera.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (i V)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Drets SEGUÍ FC Barcelona a l’article de David Salinas a l’Sport

Quarta i darrera part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona arriba al Camp Nou

Els jugadors van desfilant cap els autocars per anar directament al darrer punt festiu de la nit: el Camp Nou. Abans, Joan Albert Argerich parla amb Carles Reixac en el moment que puja a l’autocar. Després, el mateix periodista dona pas a Antoni Serra que relata l’ambient a l’Estadi.

entrevista amb Carles Reixac, tot just abans de pujar a l’autocar rumb al Camp Nou

El Camp del Barça està obert al públic des de fa gairebé 7 hores i la gent, encara que contenta, està cansada. Molts aficionats hi han anat amb nens petits i han acabat marxant perquè l’endemà hi ha escola però encara hi ha temps per cantar l’himne amb les corals, la música dels Castellers i grups musicals que hi ha a l’Estadi.

connexió amb Antoni Serra al Camp Nou mentre el públic canta l’himne

A l’Estadi ara hi ha un problema: la gent està saltant a la gespa i estan advertint a través dels altaveus que, si us plau, ningú salti al terreny de joc. Ho explica Antoni Serra.

Hi ha preocupació perquè la gent salti a la gespa en massa

Enric Lloveras informa que l’expedició del Barça està entrant ja al Camp Nou però Antoni Serra explica que el públic encara no se n’ha adonat.

El Barça arriba al Camp Nou

El moment és molt tens i la gent no marxa de la gespa. Ara podem escoltar els avisos pels altaveus de l’estadi i acaba passant el que Antoni Serra temia: les forces d’ordre públic entren al camp.

Avisos seguretat i entren les forces d’ordre públic

Finalment els jugadors surten a la gespa i el públic esclata d’alegria. Fins i tot es llencen petards!

Els jugadors surten al Camp Nou amb la Recopa!

Just quan els jugadors donaven per acabada la festa, un grup d’aficionats ha saltat al terreny de joc per abraçar i mantejar al jugador Johann Neeskens. Quan aconsegueix escapolir-se es dona per finalitzat l’acte i Enric Frigola tanca també la transmissió d’aquesta rebuda que va fer la ciutat de Barcelona a l’equip.

Festa final al Camp Nou

Les més de tres hores i mitja de transmissió es podran escoltar senceres aquí.

Gràcies a Xavier Bosch per permetre’ns publicar aquest document sonor històric aconseguit del fons sonor de Jaume Font, que en breu estarà totalment indexat i a l’abast de tothom a través de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Han participat en aquesta transmissió els periodistes Enric Frigola, Enric Lloveras, Joan Albert Argerich, Joan Lluch, Montserrat Minobis, Joan Grau, Antoni Serra i s’han escoltat les veus de Ramón Llorens, Jordi Pujol, Josep Lluís Núñez, Narcís Serra, Josep Tarradellas, Nicolau Casals, Joaquim Rifé i Carles Reixac.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (IV)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Tercera part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona arriba a la Plaça Sant Jaume

El viatge de la Basílica fins a la Plaça Sant Jaume és més ràpid dels que tothom es podia imaginar i, al final, fan el trajecte en autocar. Joan Grau explica el moment en que apareixen les motos que obren camí a l’autocar. L’explosió d’alegria és molt emocionant. El so ambient és espectacular.

connexió amb Joan Grau en el moment de l’entrada de l’autocar a la Plaça Sant Jaume

Després d’una estada ràpida de l’expedició al Saló de Cent de l’Ajuntament, els primers jugadors surten a la balconada. Sorprèn que la primera persona que alça la copa és l’aleshores president del Barça, Josep Lluís Núñez.

connexió amb Joan Grau en el moment de la sortida a la balconada

Primer parlament de l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra. Impressionen els càntics «Visca el Barça i visca Catalunya!»

parlament de l’alcalde Narcís Serra des de la balconada de l’Ajuntament

Abans de deixar l’Ajuntament per anar a la Generalitat, parla el president del F.C. Barcelona, Josep Lluís Núñez. S’escolten els primers xiulets de la jornada.

parlament de l’alcalde Josep Lluís Núñez des de la balconada de l’Ajuntament

El que semblava una transició ràpida de l’Ajuntament a la Generalitat, només calia travessar la Plaça Sant Jaume, es converteix en un moment que estranya a tots els aficionats: els jugadors tornen a pujar a l’autocar!

moment quan els jugadors traspassen la plaça

El moment àlgid arriba: Josep Tarradellas, el MMHH President de la Generalitat de Catalunya, parla als aficionats que es congreguen a la Plaça Sant Jaume.

parlament del President Josep Tarradellas des de la balconada de la Generalitat

Després del parlament del President, el periodista Joan Albert Argerich aconsegueix parlar amb el vicepresident Nicolau Casaus.

entrevista a Nicolau Casals

Ara és el torn de Josep Lluís Núñez.

entrevista a Josep Lluís Núñez

Per últim escoltem les paraules de l’entrenador Joaquim Rifé.

entrevista a Joaquim Rifé

La notícia deixa d’estar a la Plaça Sant Jaume i els jugadors desfilen cap el Camp Nou on serà el final de festa que explicarem en la darrera publicació de la sèrie.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (III)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Silueta de la Mare de Déu de la Mercè dalt de la Basílica de la Mercè

Segona part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona entra a la Basílica de la Mercè que està plena de gom a gom

Després de més de dues hores des que l’autocar del F.C.Barcelona sortís de l’Aeroport, l’expedició arriba a la Basílica de la Mercè amb la intenció de fer l’ofrena a la Mare de Déu. Joan Lluch, que ja porta moltes hores dins, explica el moment de l’entrada dels jugadors.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Les cares dels jugadors quan entren a la Basílica són de cansament i fins i tot, com relata Joan Lluch, la de Migueli és d’emprenyament. Les coses no van bé i tot sembla indicar que, degut a la quantitat de persones que hi ha dins de la Basílica, no hi haurà parlaments i fins i tot perilla l’ofrena.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Els jugadors no volen estar molta més estona a la Basílica per temes de seguretat. No hi haurà parlaments ni ofrena. De totes maneres Joan Lluch intenta esbrinar-ho per confirmar la notícia però algunes coses li ho impedeixen, com per exemple una carraca.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè
connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Al final es confirma: els jugadors del Barça ja no estan a la Basílica.

connexió final a la Basílica
Distància entre la Basílica i la Plaça Sant Jaume

Segurament les decisions es van prenent sobre la marxa i, segurament també, es valora la possibilitat d’anar caminant fins a la Plaça Sant Jaume. Al capdavall són 600 metres de distància. En la propera publicació explicarem de quina forma arriben i què és tot el que passa en un dels moments més especials de la nit: l’arribada a la Plaça Sant Jaume i l’explosió d’alegria dels seguidors.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (II)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Primera part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona es trasllada de l’Aeroport de Barcelona fins a la Basílica de la Mercè.

La gravació comença amb la connexió que fa l’Enric Frigola, el presentador del programa especial en directe, amb Enric Lloveras que es troba en una unitat mòbil motoritzada seguint, per l’autovia de Castelldefels, a l’autocar que porta l’expedició blaugrana. Lloveras posa èmfasi en l’alegria que demostren tots els seguidors que intenten acostar-se perillosament a l’autocar o relata el moment on unes noies s’apropen a Carles Reixac per donar-li les gràcies.

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Els càlculs d’Enric Frigola que l’autocar arribarà en uns vint minuts a la Basílica de la Mercè es queden molt curts. Mentre l’expedició no arriba el periodista aprofita per fer una connexió amb la Plaça Sant Jaume, on l’equip havia d’oferir la Recopa al alcalde Narcís Serra a l’Ajuntament de Barcelona i al President Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat.

Mentre no arriben els jugadors el periodista Joan Albert Argerich entrevista l’ex-jugador del F.C. Barcelona Ramon Llorens. La conversa agafa un caire còmic ja que en aquells moments tota la gent que estava esperant els jugadors a la Plaça Sant Jaume estan escoltant la transmissió de Ràdio 4. Hi ha uns altaveus a tot volum perquè almenys l’espera de la gent es mantingui informada de la situació de la comitiva. L’ex-jugador del Barça, conscient que tothom l’està escoltant, posa molt d’èmfasi a les seves respostes.

Ramón Llorens (foto FCBarcelona)
connexió amb Joan Albert Argerich a la Plaça Sant Jaume

L’autocar tot just està entrant ara a Barcelona però la quantitat de cotxes és inmensa com explica Enric Lloveras que defineix l’ambient amb tants cotxes i motos com una «càmera de gas».

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Enric Frigola dona pas altre cop al periodista enviat a la Plaça Sant Jaume per entrevistar a Jordi Pujol, que un any després guanyaria les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de l’arribada de la democràcia.

connexió a la Plaça Sant Jaume on Joan Albert Argerich entrevista a Jordi Pujol

La Basílica de la Mercè és la primera parada que han de fer els jugadors i Enric Frigola connecta amb Joan Lluch que està dins de la Basílica acompanyat de molts seguidors que ja comencen a perdre la paciència.

connexió amb Joan Lluch a la Basílica de la Mercè

Però, on és l’autocar? Trigarà molt a arribar a la Basílica? Els nervis comencen a aflorar ja que a banda de passar per l’església també han de visitar l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i finalment el camp del Barça. On són els jugadors?

connexió amb Enric Lloveras des dels carrers de Barcelona

És sorprenent que una de les úniques veus femenines que apareixen en aquestes 4 cintes de cassette és la de Montserrat Minobis que explica el que ha vist pels carrers de Barcelona.

Montserrat Minobis explica el que ha vist pels carrer

La caravana no pot avançar i ha estat aturada més de 10 minuts al davant del cinema Rex. El problema ara és que la gent, per poder veure de més a prop als seus ídols, està ocupant tota la calçada de la Gran Via. Ho explica Enric Lloveras al lloc dels fets.

connexió amb Enric Lloveras des de la Gran Via de Barcelona

Sembla que cada vegada l’autocar és més a prop de la Basílica i en aquesta connexió és especialment interessant escoltar l’ambient que el periodista Enric Lloveras copsa amb el seu micròfon mentre ell fa silenci.

connexió amb Enric Lloveras des del Passeig de Gràcia de Barcelona

A la Plaça Sant Jaume els joves s’han assegut al terra per descansar després d’estar tanta estona de peu. Enric Frigola connecta amb Joan Grau que està allà destinat i explica quina és la situació.

connexió amb Joan Grau des de la Plaça Sant Jaume

El moment de l’arribada de l’expedició del Barça a la Basílica de la Mercè està arribant i Enric Frigola connecta abans amb Antoni Serra que està en el darrer punt protagonista de la nit: el Camp Nou.

connexió amb Antoni Serra des del Nou Camp

Finalment l’autocar arriba a la Basílica de la Mercè. En la propera publicació explicarem tot el que hi passa dins l’esglèsia, que no és el que tothom s’espera.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (I)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Cintes amb retransmissió Recopa Basilea F.C.Barcelona

Com m’arriben aquestes quatre cintes?

Feia temps que el Xavier Bosch em recordava que havia de passar per casa seva perquè tenia unes gravacions que, de ben segur, m’interessaven. Ara fa uns dies em va donar quatre cintes, que va aconseguir quan feia el programa «Aquest any, cent», titulades «Reportatge de Ràdio 4 i Ràdio Peninsular, Arribada del «Barça» – Recopa d’Europa 1979″.

Caràtula del programa de TV3, «Aquest any cent!»

Xavier Bosch: «Les cintes les vam obtenir a l’any 98, quan preparàvem el programa “Aquest any, cent!” per a TV3. Ens vam proposar, per al centenari del Barça, mirar de trobar una cosa que no s’havia sentit mai: la veu de Joan Gamper, el seu fundador.
Ens vam posar en contacte amb en Jaume Font. Ens havien dit que ell tenia un arxiu sonor de coses catalanes de l’antigor i que potser ho trobaríem allà.
Certament, l’arxiu d’aquest senyor, per damunt de la Travessera de Dalt, era impressionant. Ens va dir que la veu de Gamper no la tenia, però que tenia alguna cosa sobre el Barça. I, aleshores, ens va copiar les 4 cintes de les 3 hores de la rebuda que els culers havien fet, al maig de 1979, quan el Barça presidit per Núñez i entrenat per Quimet Rifé, tornava de Basilea de guanyar la Recopa de 1979.
Era el primer gran títol europeu, 30.000 culers van anar a animar l’equip a Suïssa. La final va tenir molta èpica (vam guanyar 4-3 a la pròrroga) i un milió de barcelonistes van sortir a rebre els herois.
Això va fer que la caravana des de l’aeroport del Prat fins a la plaça de Sant Jaume fos eterna. I les tres hores, de l’emissió conjunta de tres emissores, és un tresor per la radiofonia, per la llengua catalana i, també, pel Barça.»

Vas escoltar tot el contingut? Quin record en tens del què hi havia?

Xavier Bosch: «Lògicament, per buscar què podíem aprofitar pel programa, ho vaig escoltar tot. De fet, el primer programa de l’Aquest any, cent! va ser el dedicat a Basilea. Vam dur el Neeskens al plató i, el primer que va sonar a la història del programa, va ser part del discurs del Tarradellas sobre l’Estatut que havia de venir, des del balcó del Palau de la Generalitat.»

President Tarradellas: «Ciutadans de Catalunya, visca el Barça! La meva enhorabona més efusiva a aquests jugadors del Barça que tant dignament han lluitat per conquerir la Recopa i per demostrar que a Barcelona i a Catalunya hi ha uns homes sempre disposats a lluitar per triomfar!«

Xavier Bosch: «Ens exemplificava, perfectament, que la història del Barça és indissociable de la de Catalunya. Van de bracet. I aquella troballa sonora històrica ens ho va permetre demostrar. El valor documental de recuperar un so perdut, a més a més, donava el to i la voluntat del programa que vaig tenir la sort de dirigir amb l’Antoni Bassas i l’Eduard Boet.»

President Tarradellas: «El match d’ahir és un exemple ciutadans de Catalunya perquè la seva tenacitat, el seu coratge i la seva manera de fer ens ha de servir per la lluita que s’apropa per obtenir l’Estatut!»

Efectivament l’arribada de l’expedició del F.C. Barcelona va ser molt llarga. Les cintes, que podrem escoltar àmpliament en propers episodis en aquest bloc, demostren l’espera de la gent al carrer, a la Plaça Sant Jaume, a la Basílica de la Mercè i també, finalment, a l’estadi del Barça.

Com vas viure aquesta jornada històrica?

Xavier Bosch: «Jo tenia 11 anys. Vaig mirar tot el que van fer, tant del partit com de la rebuda, per televisió. Ni tan sols vaig demanar que em deixessin anar al carrer a celebrar-ho. No em volia perdre res del que fessin per televisió. És, segurament, la primera gran alegria de la meva pre-adolescència.»

La propera publicació contindrà la primera part de tota la transmissió radiofònica on l’autocar del Barça ha sortit de l’Aeroport de Barcelona amb destinació a la Basílica de la Mercè per fer l’ofrena de la copa a la patrona de Barcelona.

¿Que cantan los niños ahora?

Cinta de Cassette con niña cantando

Las canciones infantiles o populares han ido cambiando a lo largo de los años. ¿Hay algun niño o niña que todavía cante las canciones que aquí publico?

Esta cinta de cassette la encontré en un mercado de segunda mano especializado en el vaciado de pisos y casas. Calculo que es una cinta de finales de los setenta o principios de los ochenta y no hay nada más que estos tres cortes de audio. La primera canción es «Al pasar por el cuartel» donde los niños a parte de cantarla la bailaban en grupo. Sorprende la letra y como la niña (o niño) la canta con total naturalidad.

canción «Al pasar por el cuartel»

La segunda es «El conejo se quedó encerrado«

fragmento canción «El conejo se quedó encerrado

Y la tercera y última canción es «Dos patitos en el agua» donde los niños gestualizaban la letra con su cuerpo.

canción «Dos patitos en el agua»

¿Que canciones cuando eras niño cantabas?

Inauguración llegada de agua a Sant Feliu de Codines

Portada cinta magnetófono de Radio Barcelona

Gracias a la amabilidad de Àngel Falqués puedo publicar el contenido de esta cinta de magnetófono que contiene material sonoro muy interesante. Seguramente más adelante podré concretar el año de grabación, pero se grabó con seguridad entre los años 1966 al 1969 en Sant Feliu de Codines.

El dia de la grabación se inauguraron las obras para la llegada de agua potable y el momento es el de los parlamentos de los políticos que lo hicieron posible con la presentación del periodista Joan Armengol (gracias Fernando por el apunte). Empieza el parlamento de Angel Falqués i Deu, el entonces alcade de Sant Feliu de Codines.

Parlamento de Angel Falqués i Deu

Después habla delante del micrófono el entonces Gobernador Civil de la Provincia de Barcelona Tomás Garicano y que visitaba el pueblo con motivo de la inauguración.

Parlamento de Tomás Garicano

Finalmente, el Ministro y comisario de los planes de desarrollo Laureano López Rodó, acaba los parlamentos de la inauguración.

Fragmento parlamento Laureano López Rodó

«Trossos de lluna», la cançó que mai va ser?

Casset amb els assajos de «Trossos de Lluna»

Diàriament m’arriben a les mans cintes de casset de tot tipus i només una de cada vint tenen algun contingut interessant relacionat amb la ràdio o, com és en aquest cas, un assaig musical d’un grup d’amics.

En un principi, en el contingut de la cinta de casset no semblava que hi hagués res de profit, ja que començava amb música comercial de Paloma San Basilio, Nikka Costa, Falco, ABBA o Queen. Totes les cançons coincideixen amb una dada: originalment estan publicades entre els anys 1979 i 1982.

En un moment donat la música comercial desapareix i sona un fragment de la interpretació de «Nowhere man» de THE BEATLES cantada per dues persones joves, cadascuna de les quals s’escolta per un dels canals estèreo de la gravació.

fragment «Nowhere man» de THE BEATLES

El moment musical de la cançó de The Beatles acaba com havia començat, és a dir, de cop i volta i dona pas altre cop a «Juntos» de Paloma San Basilio.

Però, quan creia que ja no hi hauria res més d’aquests músics, sona una interpretació d’una cançó anomenada «Trossos de Lluna» en cinc preses diferents i on s’escolten dues veus, dues guitarres i una flauta travessera. Aquest és el primer fragment de la cançó.

«Trossos de lluna» presa 1

Aquesta és la lletra de la cançó que ha sonat en aquesta primera presa:

Companys ja sé que a la vida,

et costa d’anar endavant.

El vent aixeca les brosses

que se’t posen als ulls.

Dius que paraules no et calen,

no esperis res bo gaire més.

Les mides tan buides dels homes que et volten,

no et podran omplir.

Trossos de lluna, m’arriben

i em diuen que no tot és perdut.

Una ma amiga que s’acosta i sé que estarà ferma

en cels de joia o de cristall.

Aquí, sota la pluja que cau.

Aquí, on tot el món va rodant.

Avui, podem fer brillar

els trossos de lluna que sempre arribaran.

«Trossos de lluna» presa 1

Després d’aquesta primera gravació, n’hi ha 3 més on s’escolten diferents fragments de la cançó i on hi ha comentaris dels músics que parlen entre ells de moments concrets de la interpretació.

«Trossos de lluna» presa 2
«Trossos de lluna» presa 3
«Trossos de lluna» presa 4

A la part final de la cinta hi ha la darrera presa d’una altra part de la cançó «Trossos de lluna», que ens descobreix noves notes i la lletra FINS EL FINAL de la cançó.

«Trossos de lluna» presa 5

La boira sempre és dolenta,

t’amaga formes i colors.

El vent que l’escampa, la lluna que esclata,

amb tu lluitaran.

Si et veus ofegat per les boires,

no dubtis en demanar

l’empenta petita d’un home que et volta,

i et vol ajudar.

Trossos de lluna, m’arriben

i em diuen que no tot és perdut.

Una ma amiga que s’acosta i sé que serà ferma

en cels de joia o de cristall.

«Trossos de lluna» presa 5

Només sabem el nom d’un d’ells: Joan.

He buscat per la xarxa si existeix una cançó com aquesta i, ni pel seu nom ni per la seva lletra, m’ha sortit cap coincidència.

I és clar, ara tot són preguntes que em vénen al cap:

  • El grup o algun dels seus integrants ha tingut rellevància en el món de la música?
  • La cançó encara serà recordada ara pels músics que hem escoltat en aquesta cinta?
  • La cinta de casset pot estar enregistrada a partir de l’any 1983 i és possible que l’edat dels qui fan la cançó sigui de 17 o 18 anys. Si fos així, ara en deuen tenir uns 55. A què es deuen dedicar?
  • Coneixeu alguna de les veus o us sona aquesta cançó?

« Entradas Anteriores Últimas entradas »