Archivos del autor: albertmurillo

Roda de premsa de La Trinca del seu disc «És que m’han dit que…»

Portada del disc de La Trinca «És que m’han dit que»

Remenant cintes de casset de l’antiga Ràdio Clot recupero una cinta molt curiosa i on hi ha un bon fragment de la roda de premsa que la formació musical La Trinca on fan la presentació del seu disc «És que m’han dit que…» el 15 d’abril de 1985.

Cinta de casset de Ràdio Clot

A sota d’aquest post podreu escoltar els més de 30 minuts de roda de premsa preservada, però aquests són alguns dels moments més interessants.

Resposta sobre la no organització del Canet Rock i que La Trinca atribueix a la imposició que demana el concert de personal de seguretat.

el Canet Rock

El disc «És que m’han dit que…» està enregistrat a Madrid i no pas a Catalunya. La Trinca explicar el perquè.

el perquè d’enregistrar a Madrid

La Trinca fa dos anys que també canta en castellà i la següent pregunta va sobre això i sobre l’exportació de l’humor català fora de Catalunya.

cantar en castellà

Aquí es pot escoltar la roda de premsa completa recuperada.

Una nova entrevista a Salvador Dalí rescatada

Signatura de Salvador Dalí

Després de la troballa de la que podria ser la darrera entrevista radiofònica a Salvador Dalí i de l’any 1985, en trobo ara una altra de 15 anys abans.

L’any 1970 Salvador Escamilla va fer una entrevista a Salvador Dalí. Dos Salvadors: un de comunicador i l’altre geni, que conversen en un enregistrament que fins l’any 2004 va ser inèdit. En aquell moment va ser emès al programa «El Matí de Catalunya Ràdio» d’Antoni Bassas per celebrar l’any Dalí. Una gravació que comença així:

Salvador Dalí:

Com va dir el nostre gran filòsof Francesc Pujols: Salvador Dalí com el seu propi nom indica, estava destinat a salvar la pintura moderna de la peresa i del caos.

A la pregunta de Salvador Escamilla sobre la seva inspiració això és el que contesta el geni:

Salvador Dalí parla de la seva inspiració

I abans de poder escoltar els gairebé 8 minuts de veu del pintor, destaco el moment quan Salvador Escamilla li pregunta sobre la música.

la relació de Dalí i la música

Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera:

Llamada histórica a Javier de la Rosa en el programa de Luis del Olmo

Cinta de cassette con entrevista a Javier de la Rosa

Esta cinta encontrada incluye un fragmento de la entrevista al empresario Javier de la Rosa en el programa «Protagonistas» de Luis del Olmo. Una tertúlia de 12 minutos que tuvo lugar el 3 de Mayo de 1995. Los periodistas Ernesto Ekaizer, Pedro J. Ramírez, Pepe Oneto y José Luis Martin Prieto hablan directamente con Javier de la Rosa.

El empresario catalán estaba en esos momentos investigado por delitos de apropiación indebida y presunta estafa y Ekaizer en su primera intervención pide responsabilidad a los medios de comunicación y le interroga sobre una reunión con Pasqual Maragall.

primera pregunta de Ekaizer a de la Rosa sobre Pasqual Maragall

La conversación sube de tono:

discusión de la Rosa con Ekaizer

Le llega el turno de preguntas a Pedro J. Ramírez, en esos momentos director de El Mundo, que le pregunta sobre una posible cuenta corriente de Miquel Roca. Ekaizer y Pepe Oneto intervienen al final.

pregunta de Pedro J. Ramírez sobre cuenta en Suiza de Miquel Roca

Atención al momento en el que Luis del Olmo le hace su primera pregunta a Javier de la Rosa. Hace referencia a un informe secreto de los policías Ramón Lillo, Enrique Garcia Castaño y José Villarejo sobre el presentador de «Protagonistas».

pregunta de Luis del Olmo sobre informe secreto de Villarejo

La siguiente pregunta del periodista José Luis Martín Prieto es importante. Martín Prieto le pregunta a Javier de la Rosa por su padre y el empresario explica que falleció hace dos años. Era una mentira. Su padre murió en el año 2004 tal y como recoge este artículo del diario El Mundo.

pregunta de José Luis Martín Prieto sobre el padre de Javier de la Rosa

La entrevista acaba con dos preguntas de Luis del Olmo y Ernesto Ekaizer.

preguntas finales

En este nuestro apartado de Vintage radio se puede escuchar y descargar el audio completo.

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (III)

Casset amb entrevista Agustí Bassols

Continuo amb la publicació d’unes quantes cintes enregistrades a la seu d’Omnium Cultural als seus socis il·lustres. Aquesta és la segona part de la conversa feta el 28 de maig de 2007 amb Agustí Bassols, advocat i polític català.

Podeu escoltar aquí i aquí, les anteriors cintes on hi podem trobar la primera part d’aquesta conversa i una altra amb JM Ainaud de Lasarte.

El croar de las ranas

Las ranas en Riumors

[ESP] En Riumors hay muchos arrozales y sobre todo cuando marcha el sol se empiezan a escuchar a las ranas que descansan durante todo el dia en los canales y tierras inundadas de agua. Este año me ha parecido curioso observar que todas las tierras estaban secas y los tractores removían las arenas para iniciar otro proceso de plantación. Unos tractores que se escuchan en esta grabación de fondo. Más allà del canal, los arrozales estaban verdes y era de allí de donde se oían a las ranas. El croar de estos anfibios se escucha desde muchos metros de distancia y parece que se pongan de acuerdo para empezar a cantar al unísono.

[ENG] In Riumors there are many rice fields and especially when the sun sets you begin to listen to the frogs that rest all day long in the canals and lands flooded with water. This year I found it curious to observe that all the land was dry and the tractors were removing the sand to start another planting process. Some tractors that are heard in this background recording. Beyond the canal, the rice fields were green and it was from there that the frogs could be heard. The croaking of these amphibians can be heard from many meters away and they seem to agree to start singing in unison.

[CAT] A Riumors hi ha molts arrossars i sobretot quan es pon el sol es comencen a escoltar les granotes que descansen durant tot el dia als canals i terres inundades d’aigua. Aquest any m’ha semblat curiós observar que totes les terres estaven seques i els tractors removien les sorres per iniciar un altre procés de plantació. Uns tractors que se senten en aquest enregistrament de fons. Més enllà del canal, els arrossars estaven verds i era d’allà on se sentien a les granotes. El so d’aquests amfibis se sent des de molts metres de distància i sembla que es posin d’acord per començar a cantar a l’uníson.

El primer dia de RAC1

Cintes amb el primer dia d’emissió de Rac1

El dia 1 de maig del 2000 vaig enregistrar aquestes quatre cintes de 90′ amb el primer dia de programació de l’emissora privada Rac1. L’emissió inaugural o els sis programes zero s’anaven repetint en bucle durant tot el dia.

Cadascun dels sis programes començava amb l’indicatiu fundacional:

I tots sis programes també radiaven l’indicatiu de les freqüències amb les quals s’escoltava en aquells inicis Rac1:

Micròfon de Rac1

1er programa: «La primera hora» i «L’auditori»

El primer programa que apareix per l’antena està presentat per Núria Ferré i Ramon Pellicer que, com tots els sis programes, estan acompanyats de personatges mediàtics. En aquest cas Jordi Dauder, Andreu Buenafuente i Lucrecia.

Núria Ferré i Ramon Pellicer descriuen el tarannà d’aquests dos programes que donaran inici al dia a Rac1, «La primera hora» que s’emetrà entre setmana de 06:00 a 09:00 i «L’auditori» que s’escoltarà de 09:00 a 11:00.

Ramon Pellicer i Núria Ferré

En un moment donat Andreu Buenafuente pregunta el perquè de la tendència de començar els programes cada vegada més aviat.

Andreu Buenafuente

2on programa: «No som perfectes»

Aquest programa està presentat per Jordi Beltran i Albert Vinyoli que tenen com a convidats Josep Antich, Oriol Farré i Natxo Tarrés de la formació musical Gossos i també a Ia Clua, el compositor de la música dels indicatius de Rac1 que parlava així de la seva obra sonora que encara s’escolta a l’emissora.

Ia Clua

Jordi Beltran i Albert Vinyoli presentaran «No som perfectes» entre setmana de 12:30 a 1600.

3er programa: «El diari d’Anna» i «Minoria Absoluta»

És el moment del programa zero presentat per la Nina i Toni Soler que tenen com a convidats Lluís Permanyer, Joan Collet i Rosa Andreu. Nina definia així el seu «El diari d’Anna» que s’emetria de 16:00 a 19:00 entre setmana.

Nina

I el «Minoria Absoluta» de Toni Soler s’escoltarà els dissabtes i els diumenges de 13:00 a 14:00.

Toni Soler

4t programa: «Interferències» i «Dies tontos»

Ara li toca el torn a la Marta Cáceres i l’Albert Om que presenten aquest tercer programa zero amb els convidats Jordi Estadella, Anna Rosa Cisquella i Santi Nolla.

«Interferències» que s’emetrà entre setmana de 09:00 a 10:30 és definit així per la seva presentadora.

Marta Cáceres

I Albert Om farà «Dies Tontos», dissabtes i diumenges de 10:00 a 13:00, el programa de cap de setmana matinal anterior al Via Lliure que, per exemple, els dissabtes tindrà aquesta secció:

Albert Om

Jordi Estadella parla de què és el que espera de Rac1 i fa una analogia amb Ràdio Joventut RJ-2

Jordi Estadella

5è programa: «Primer Toc» i «L’Auditori»

Mari Carmen Juan i Xavi Torres presenten «L’Auditori» i «Primer Toc» i tenen com a convidats a Lluís Llongueras, Joan Cavall i Fer.

«El Primer Toc» estarà presentat per Xavi Torres de 08:00 a 09:00 de la nit.

Xavi Torres

L’última hora de «l’Auditori» estarà presentat per Mari Carmen Juan.

Mari Carmen Juan

També es fa referència al programa «Mercats» presentat per Xavier Gual.

Xavier Gual

6è programa: «Primera pedra», «No són hores» i «Fòrmula 1»

El sisè programa està presentat per Jordi Margarit, Santi Villas i Carles Godó i tenen com a convidats Paco Candel, Pichi Alonso i Marta Pessarrodona.

Santi Villas comenta això del seu programa «No són hores» que s’emetrà d’23:00 a 02:00 de la matinada.

Santi Villas

Carles Godó comenta el seu programa «Fòrmula 1» dels caps de setmana a partir de les 19:00 i fins a les 23:00.

Carles Godó

«La primera pedra» de Jordi Margarit serà de 6 a 10 del matí els caps de setmana.

Una família de Bogotá que echa de menos a su hija

Cinta encontrada con un mensaje lleno de cariño

Hoy ha llegado a mis manos una cinta llena de amor, cariño y perdón. En algunos momentos me ha parecido triste. La família Enciso grabó esta cinta el 17 de enero de 1989 en el barrio de Bochica Central de Bogotá y la intención era que su hija, que llevaba un mes en Bogotá de visita, escuchara la cinta en el avión de regreso a Barcelona del dia siguiente.

De la família Enciso para Neida

Según se desprende de los comentarios de la família grabados en el cassette, durante su visita hubo momentos de todo tipo. Buenos y malos. El hecho que Neida no hubiera visitado a su família en tantos años (ella ya tiene dos hijos y un marido a los cuáles no conocían) y no estuviera todo el tiempo en Bogotá con su família de origen, provocó nervios y discusiones. Esta cinta quería plasmar un buen recuerdo y sobre todo dejar constancia de que ellos la quieren.

La idea del mensaje parece que viene del padre que es quien empieza a hablar. Su tono es tranquilo y pausado.

mensaje del padre a su hija Neida

La família Enciso es creyente y ahora le toca el turno a la madre que está muy emocionada y también a la que creo que es su tía. Sabemos gracias a este mensaje que los hijos de Neida se llaman Verónica y Luis René. Su marido se llama José Luis.

mensaje de la madre a su hija Neida

Llega el turno de la primera de las hermanas que, parece ser, tuvo una discusión con Neida. Ella es la ahijada de Verónica.

mensaje de la primera de las hermanas

La segunda de las hermanas le recuerda que ha estado poco tiempo con la família.

mensaje de la segunda de las hermanas

Falta un hermano a quien según su padre se le hace muy difícil hablar.

mensaje del padre de Neida

Finalmente habla el hijo de su tía que también le pide que vuelva pronto y no cada 10 o cada 5 años. En su mensaje también sabemos que finalmente José Luís, el marido de Neida, no ha venido a Bogotá por una enfermedad.

último mensaje a Neida

Qué debe ser de la família Enciso? Qué debe ser de Neida, su marido y sus hijos? Continuarán viviendo en Barcelona? Visitaron más a menudo a su família en Bogotá? Se siguen queriendo?

Núria Feliu parla, sense embuts, de la situació de la música a Ràdio Clot

Dibuix de Ràdio Clot

He aconseguit algunes cintes d’una emissora amb una vida molt curta anomenada Ràdio Clot que va funcionar els primers anys de la dècada dels vuitanta a la ciutat de Barcelona. A poc a poc anirem desgranant els programes i l’estil d’aquesta ràdio local, però avui publico una entrevista a la cantant Núria Feliu que el programa de Ràdio Clot «Cultura Popular» li va fer el dia 7 de Desembre de 1985. La cantant portava 20 anys dedicats a la música.

Cinta de cassette amb l’entrevista a Núria Feliu

En resposta a una pregunta sobre l’estil de Núria Feliu, la cantant defensa la seva forma única d’interpretar.

la forma d’interpretar de Núria Feliu

L’entrevista a Núria Feliu és telefònica i en directe i ella està a casa seva. En un moment donat, truquen a la seva porta.

truquen a la porta de casa de Núria Feliu

En el moment de l’entrevista feia poc temps del concert de Lluis Llach al Camp Nou i el presentador, l’Enric, li pregunta sobre què en pensa de la situació de la Cançó.

la situació de la Cançó

De fet la cantant Núria Feliu se’n fa creus que a les ciutats els teatres només obrin a les nits.

els teatres només obren a la nit

Aquí podeu trobar i escoltar l’entrevista de sencera, i de més de 20 minuts, a la cantant Núria Feliu al programa «Cultura Popular», emès per Ràdio Clot el 7 de Desembre de 1985.

El primer partit de futbol en català de Joaquim Maria Puyal

El 5 de setembre de 1976 va ser el primer partit de lliga de la temporada 1976-77 al Camp Nou. La UD Las Palmas visitava el Camp Nou per jugar contra el F.C.Barcelona. Aquell dia el periodista Joaquim Maria Puyal començava les retransmissions dels partits de futbol en català i ho feia per a Ràdio Barcelona. La careta d’inici de la retransmissió era aquesta:

careta d’entrada de la retransmissió

En una cinta de magnetòfon he trobat aquest material on s’hi pot trobar també el fragment dels primers segons de la retransmissió.

primers segons de la retransmissió de J.M. Puyal

La cinta acaba amb un gol de Carles Reixach cantat pel periodista. Crec que és el gol de la final de la Recopa d’Europa 1978-79 contra el Fortuna Düsseldorf.

gol de Carles Reixach

El poeta J.V. Foix rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

Bobina amb parlament de J.V. Foix de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

La capsa d’aquesta cinta de magnetòfon posa escrit clarament que pertany al periodista Salvador Escamilla. Conté el parlament històric del poeta J.V.Foix quan va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. També hi ha apuntat l’any «1981» que no coincideix amb el premi de l’Ajuntament que es va donar el setembre de 1980, com consta a la pàgina de la Fundació del poeta. De totes maneres, les primeres paraules del poeta diuen clarament: «Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona, amb el seu president en cap i els components del jurat, l’atorgament d’aquest premi».

Podem escoltar aquí tot el parlament inicial i on recita algunes de les seves poesies com son: «No pas l’atzar», «Sé un poble lluny de Provença», «Ho sap tothom i és profecia».

Aquí he transcrit les seves primeres paraules:

Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona amb el seu president en cap i els components del jurat l’atorgament d’aquest premi. Per a mi, com saben tots els lectors de la meva obra és gairebé un contrasentit que admeti medalles o que admeti honors. En algun pròleg del meu llibre, en versos mateixos, en articles publicats a La Publicitat i al Monitor de Sitges, havia insistit en aquesta llibertat del poeta de no tirar a concursos, de no admetre medalles i de no ser condecorat. Ja veieu el contrasentit. Tingueu present però, que jo no he tirat mai en caps Jocs Florals ni no he donat mai cap llibre a conèixer amb presentació. Tots els llibres han sortit pel seu compte, alguns d’ells, els de la primera part pel meu compte i amb una edició destinada gairebé sempre a una minoria. Mireu la meva sorpresa que no volent la contradicció que representa sent advers a la recerca del premi i a la recerca dels honors em vegi honorat d’aquesta manera que em té gairebé avergonyit. Per completar aquestes gràcies jo llegiré dos o tres versos per donar a conèixer als qui no coneixen la meva literatura cap a quin costat se decanta.

J.V. Foix a l’acte de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1980
« Entradas Anteriores