Últimamente muchas personas se han puesto en contacto conmigo para facilitarme casetes que creen que pueden ser de interés. Hoy especialmente quiero agradecer a Josep que me haya dejado una cinta que ha guardado durante más de 40 años y donde grabó la radio y la televisión las horas después del golpe de estado del 23 de febrero de 1981.

Lo primero que he observado viendo la cinta es que en la CARA A encontramos el material sonoro del golpe y en la CARA B hay grabados unos chistes del humorista Eugenio. Esto me ha parecido genial.

La cinta empieza con un mensaje en catalán de Jordi Pujol, que entonces era Presidente de la Generalitat de Catalunya. Al final del mensaje creo que habla el periodista Ricard Fernández Deu y justo después se menciona que el programa se llama «Panorama». Así pues, este momento se emitió en Ràdio 4.

En las casas no sólo era el momento de los transistores, sino también de los televisores. Josep también puso el primer canal de Televisión Española cuando el periodista Iñaki Gabilondo informaba a los telespectadores de su programa informativo. Es curioso observar como de vez en cuando también se escucha la radio de fondo. Seguro que fue una tarde y una noche en las que los dos medios estuvieron muy demandados por la audiencia.

Después de la televisión, viene la radio y en concreto un informativo de la Cadena SER.

Todos estos momentos transcurren con una gran incertidumbre. La Guardia Civil todavía está dentro del Congreso y desde la Casa Real aún no hay ninguna comunicación pero parece ser que esto puede cambiar.

Justo en ese momento la CADENA SER repetía esta notícia, pero en boca del secretario del Estado Mayor, y después recordaba el momento de la entrada del Teniente Coronel Tejero que fue inmortalizada por los micrófonos de la SER.

Se acercan las 12 de la medianoche y la CADENA SER emite un momento IMPERDIBLE ya que entrevista a José Antonio Ovies uno de sus reporteros que estaba en el Congreso. El periodista relata, leyendo directamente de las notas que escribió en su libreta, todo lo que iba viendo o escuchando.

Finalmente a través de Radio Nacional de España se escucha el mensaje del Rey. Cuando finaliza este momento institucional se escucha el himno de España y la cinta llega al final de la cara con un momento sorprendente.

Gracias Josep por permitirme sacar a la luz esta cinta y por la confianza de dejarme publicarlo aquí y hacernos revivir una parte de nuestra historia.

Aquesta cinta de magnetòfon que he trobat és molt curiosa. L’enregistrament passa un 29 de desembre de 1997 just després del sopar de Nadal de l’equip d’esports de Catalunya Ràdio. Intueixo que el restaurant estava a prop dels estudis de la Diagonal.

La Sílvia Tarragona realitzava «La Nit dels Ignorants» des de l’any anterior i, tot d’una, part dels que havien anat al sopar, entren a l’estudi 1 i passa això:

Una vegada acabada la nadala TOTS marxen, però la periodista aconsegueix que només una persona no ho faci. Vol parlar amb ell per saber detalls del què havia passat.

Josep Vives seu i gràcies a ell es poden saber més detalls de la pensada que han tingut i de qui ha estat l’instigador que, per cert, ha estat acusat sense embuts.

Sembla que Jordi Basté és l’instigador. En aquest moment la Sílvia Tarragona fa un repàs de l’equip d’esports de la casa i sobretot de tots els que treballen en la retransmissió dels partits del Barça.

Tot això va passar en directe a «La Nit dels Ignorants» i es tanca d’una forma sorprenent on, a més, es recorda altre cop l’acusat, que en cap moment parla després de la nadala.

Podeu escoltar el tall sencer aquí. Això és [espacio sonante]. Si teniu cintes, cassets, gravacions de programes de ràdio, no dubteu en posar-vos en contacte amb aquest espai. No volem que es perdi cap moment de ràdio.

Acabem aquí la sèrie especial de la cinta trobada del programa record a Rosario Espinosa de los Monteros, professional de Ràdio Nacional d’Espanya que va treballar més d’una vintena d’anys a l’emissora. El programa sencer, com vaig prometre, es troba sencer aquí, però fem un repàs final de la vintena de professional que li dediquen unes paraules en aquesta «A l’amiga absent».

El que era el director de Radio Cadena a Andalusia, José Maria Durán també va participar al programa parlant dels programes que havien fet tots dos com «Tercer tiempo»

Durant anys, Rosario Espinosa va presentar amb Andrés Caparrós «Gran mercado» de Ràdio Peninsular. Ell també li dedica unes paraules.

El periodista Xosé Luís Blanco, que també va participar a «Gran Mercado» recorda també la seva professionalitat alhora de posar-se davant del micròfon.

Moment ara per Hilario López Millán que explica l’oportunitat que li va dedicar la Charo a posar-se davant d’un micròfon en el programa «Primera Línea» que presentava ella amb Ricard Fernández Déu.

I per acabar, Elisa Teixidor i Marga Lluch van participar amb la Rosario a «Fora dubtes» el darrer programa presentat per la periodista.

Fins aquí el repàs d’aquest programa emotiu que, personalment, m’ha fet descobrir una professional que no coneixia. Gràcies a Fernando Rodríguez, Albert Malla i Toni Mascaró per fer-me-la escoltar en aquesta entrada en el minut 11’35».

Aquí podeu escotar el programa sencer.

Continuem amb el repàs de tots els professionals que parlen en aquest record a Rosario Espinosa de los Monteros, locutora de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya que va morir l’any 1986. Aquesta entrada es complementa amb la primera. El programa radiofònic trobat conté un record que els seus companys van enregistrar un mes més tard de la seva mort en un programa que es va emetre per Ràdio 4.

Conxita Cabistany, la «Cabis», era una de les amigues més íntimes de Rosario.

Un altre company de micròfon, Miguel Rey.

També Ricard Fernández Deu dedica unes paraules a la Charito.

Ara li toca el torn al periodista Fernando Rodríguez Madero.

El tècnic de so i realitzador Francesc Ballester va treballar en molts projectes amb la Charo.

Encara queden unes quantes intervencions més que posaré en una darrera entrada i on, a més, també publicaré el programa sencer. Es emocionant poder escoltar tots els sentiments parlats d’uns professionals que treballaven en una ràdio que era molt diferent al que jo ara conec. Qualsevol comentari o error que pugui haver comès, no dubteu en escriure-ho als comentaris.

Aquesta setmana he trobat aquesta cinta de casset en una botiga de trastos de segona mà. La caixa on estava la cinta, amb centenars més, m’ha cridat l’atenció. I sobretot he agafat aquesta pel que hi havia escrit en llapis: «Recuerdo de Charo».

En el primer moment d’escoltar-la m’he adonat que estava davant d’una gran troballa radiofònica amb veus mítiques de la ràdio que parlen amb l’emoció a flor de pell per la mort d’una companya professional que es deia Rosario Espinosa de los Monteros.

El programa sencer, titulat «A L’AMIGA ABSENT«, es podrà descarregar d’aquí uns dies però per començar m’agradaria detallar, en aquesta i properes entregues, tot el que conté.

He pogut saber a través de la Tesis Doctoral de Esteve Crespo Haro que Rosario Espinosa de los Monteros era una locutora de ràdio que va començar col·laborant a Ràdio Sant Feliu quan tenia 16 anys i que era germana d’Eduardo Espinosa, professional que va treballar a Ràdio Miramar com a locutor de les transmissions esportives.

Després d’escoltar la cinta també he sabut que Rosario va entrar a Ràdio Nacional d’Espanya a la dècada dels anys seixanta, va participar en un munt de programes com a veu «acompanyant» i després va tenir els seus propis programes com «Fora dubtes«.

Segons escriu El País, la Rosario va morir el 17 de febrer de 1986 als 45 anys a Barcelona i un mes després els seus amics i companys de la ràdio van fer aquest programa que es va emetre, crec, per les ones de Ràdio 4.

El programa comença amb una introducció del presentador (encara no us sé dir qui és) que explica la motivació i el que vindrà.

A partir d’aquí, un regitzell d’amics li dediquen unes sentides paraules. El primer és Mossen Joaquim Maria Martínez Roura, que presentava programes religiosos a la ràdio i televisió pública espanyola en aquella època.

Les intervencions que es van succeint en el programa van en ordre cronològic d’estada a Ràdio Nacional d’Espanya i per això la primera companya és la locutora Maria Esther Jaumot.

Aquest moment és realment emocionant. Escoltar Maria Matilde Almendros m’impressiona. La seva dicció, la seva pausa, la seva forma única de comunicar.

Ara li toca el torn a Josep Félix Pons que va coincidir amb Rosario a Ràdio Sant Feliu, abans de la seva etapa professional a RNE.

Mercè Recasens és una de les seves millors amigues, segons comenta el presentador de «A l’amiga absent». No sé quina tasca feia a Ràdio Nacional d’Espanya.

I per últim, en aquesta primera entrega, recupero el moment del record de Juan Antonio Fernández Abajo.

En aquest darrer tall el periodista Joan Antonio Fernández Abajo recorda que la Rosario Espinosa estava casada amb el periodista Antoni Serra que va treballar a Ràdio Nacional d’Espanya i, a més, també va presentar el programa Giravolt de TVE a Catalunya.

Encara queden un munt de professionals que passen per aquest programa-record i en propers dies aniré explicant més detalls i publicaré el programa sencer. Si teniu detalls o informació sobre tot el què he escrit aquí o cintes de casset amb contingut personal radiofònic que considereu històric, no dubteu de posar-vos en contacte amb mí: info arroba albertmurillo punt com.