Archivos en la Categoría: profesionales

Gondolera cantante

Góndola musical en Venecia

[ESP] Perderse por las calles y los canales de Venecia permite escuchar momentos únicos como el de esta góndola con dos músicos, cantante y acordeonista, que hacen vivir un momento único a una pareja de turistas. Se nota que en las calles de Venecia no hay coches y que la mayoría de las calles son estrechas. Se cuela poco sonido artificial y esto le da más autenticidad a la ciudad.

[ENG] Getting lost in the streets and canals of Venice allows you to listen to unique moments like this gondola with two musicians, a singer and an accordionist, who make a couple of tourists live a unique moment. It is noted that in the streets of Venice there are no cars and that most of the streets are narrow. Little artificial sound sneaks in and this gives the city more authenticity.

[CAT] Perdre’s pels carrers i els canals de Venècia permet escoltar moments únics com el d’aquesta góndola amb dos músics, cantant i acordionista, que fan viure un moment únic una parella de turistes. Es nota que als carrers de Venècia no hi ha cotxes i que la majoria dels carrers són estrets. Es cola poc so artificial i això dona més autenticitat a la ciutat.

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (III)

Casset amb entrevista Agustí Bassols

Continuo amb la publicació d’unes quantes cintes enregistrades a la seu d’Omnium Cultural als seus socis il·lustres. Aquesta és la segona part de la conversa feta el 28 de maig de 2007 amb Agustí Bassols, advocat i polític català.

Podeu escoltar aquí i aquí, les anteriors cintes on hi podem trobar la primera part d’aquesta conversa i una altra amb JM Ainaud de Lasarte.

La fusteria que sembla una rellotgeria

La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

Entrevista inèdita a Salvador Dalí

ACTUALITZACIÓ

Ha estat molt bonic veure com aquesta cinta ha anat tenint certa volada mediàtica:

25 de Febrer de 2022 a La Tarda de Catalunya Ràdio i a la secció [espai sonant]

11 de Maig de 2022, article Josep Playà a La Vanguardia

11 de Maig de 2022 a El Món a RAC1

15 de Maig de 2022 al FAQS just aquí el tema sencer.

15 de Maig de 2022 fragment FAQS

Bobina amb l’entrevista inèdita a Salvador Dalí

Fa més de 10 anys que aquesta cinta que vaig trobar estava en una capsa a un armari de casa meva. Una d’entre centenars que esperen el moment de l’escolta per decidir si el que hi ha és important o no.

Un dissabte a la tarda del mes de novembre la vaig agafar per escoltar-la. La funda que la guardava tenia un adhesiu de RAC105 i estava convençut que trobaria algun contingut de l’emissora musical però res més lluny de la realitat.

Just des d’un bon principi s’escolta una conversa d’una persona gran amb un periodista. El periodista és Ramon Rovira i el tècnic de so que l’acompanya és Víctor Gasion. Parlant amb aquest últim, que encara és treballador del departament de tècnics de Catalunya Ràdio, em recorda que l’enregistrament es va fer l’estiu de l’any 1985 i va coincidir amb un programa que durant aquella època es va fer a Catalunya Ràdio per tot Catalunya gràcies a l’estudi mòbil. Un camió que permetia fer programes a diferents llocs cada dia.

Un dia que estàvem a Figueres, el camió va ser vist per Antoni Pitxot, amic de Salvador Dalí, que en aquell moment estaven treballant en diverses remodelacions de la Fundació Gala-Salvador Dalí. En assabentar-se Dalí que el camió de Catalunya Ràdio estava al costat de casa seva, la Torre Galatea, va demanar poder enregistrar unes paraules per l’emissora i vam anar Ramon Rovira i jo mateix amb el Nagra per enregistrar el moment.

Víctor Gasión

No està clar si el contingut d’aquesta cinta va ser emesa tota sencera en el programa d’estiu de Catalunya Ràdio i tampoc si és la darrera entrevista al geni que va morir sis mesos després, però avui es pot fer aquí amb la transcripció just a sota. Gaudiu d’aquest moment únic!

Víctor Gasion (Tècnic de so): Provant, provant, provant, provant, provant, provant.

Salvador Dalí:inintel·ligible … traslladar al costat del meu Museu … inintel·ligible

Ramon Rovira (Periodista Catalunya Ràdio): Què vol que diguem?

Salvador Dalí: El quadro que regalo aquesta setmana, que és el millor que he fet de la Gala i l’amistat que tenia amb el rei vull que consti que és un homenatge, que és, el dedico al nostre rei. I que en aquest moment, no puc fer … inintel·ligible … ocasions perquè estic al costat del museu, estic donant ordres de lo que s’està fent de venir.

Ramon Rovira: Què li sembla senyor Dalí com està quedant el seu museu. El que vostè ha pogut veure fins ara.

Salvador Dalí: Progressa molt bé. Progressa a la manera espanyola: verticalment! Perquè com a la ciutat de New York no hi havia puesto va tenir que néixer a … inintel·ligible … dels gratacels. D’aquesta manera … sobre tots els museus amb un sol objecte surrealista.

Ramon Rovira: Encara falta una miqueta per tenir-ho del tot acabat oi senyor Dalí?

Salvador Dalí: Si, però això ningú ho valora. Em tinc que concentrar molt perquè … inintel·ligible … molt esforç. Aquestes revistes científiques perquè miri que la ciència m’interessa quasi més que l’art.

Ramon Rovira: És molt important la ciència en aquests moments precisament. I també és una part important del futur museu. Del museu que en aquests moments està vostè acabant de crear.

Salvador Dalí: Exactament.

Ramon Rovira: Què està pensant en aquests moments que caldria fer? La pròxima iniciativa que Dalí tindrà? La pròxima obra daliniana del seu museu.

Salvador Dalí: Uns textos que estic trobant de quan era petit que construeixo la prehistòria del Dalí des de que vaig trobar un insecte mimètic … inintel·ligible … professors de Tolosa. Provar que és lo més important que s’ha trobat porta el meu nom, fins una peça de teatre que m’he recordat … inintel·ligible … per la fundació.

Ramon Rovira: La podrem veure aviat aquesta peça de teatre senyor Dalí?

Salvador Dalí:inintel·ligible …presentar publicada.

Ramon Rovira: Ens pot explicar una miqueta de què va, així per sobre?

Salvador Dalí: És una espècie de cosa molt abans del … inintel·ligible … i del dadaisme i l’anticipació extraordinària … inintel·ligible … ho comprenc com ho vaig poder fer. Tenia tan pocs anys, era del segon any del batxillerat, miri si fa temps.

Ramon Rovira: Al segon any de batxillerat ja la va fer aquesta peça i ara se n’ha recordat?

Salvador Dalí: M’he recordat amb l’ajuda de un … inintel·ligible … les animes oralment no en tenia notícia. Ho va recordar. I ara ho estic reconstruint però fa falta molta concentració.

Ramon Rovira: Jo el veig molt i molt bé. El veig molt en forma i molt vital.

Salvador Dalí: Passo tota la nit pensant. No em puc dormir. Lo que em cansa més és no poder dormir. I no poder treure’m encara aquesta sonda.

Ramon Rovira: Li molesta una miqueta la sonda?

Salvador Dalí: Si.

Ramon Rovira: Però vostè es troba bé? Físicament es troba en forma?

Salvador Dalí: Proument si. Però, perdoni si no el rebo més sovint perquè per a mi és un esforç massa gran.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, no el volem pas cansar més. M’agradaria que vostè, d’alguna forma, si li és possible, digués un missatge, unes paraules de Salvador Dalí a la gent que segurament en aquests moments l’estaran escoltant i que li agradaria molt tenir aquesta vitalitat de Dalí des d’aquí de la Torre Galatea.

Salvador Dalí: El missatge és tots com tirem junts donant-nos les mans. Anant endavant, progressant cada dia una mica més fins arribar a fer un monument gegantesc que serà la barreja d’aquesta Torre quan estigui acabada i la fundació del Museu.

Ramon Rovira: Finalment, senyor Dalí no el molesto més, només una última pregunta: Ha pensat potser tornar a Port-Lligat o s’està més bé aquí a Torre Galatea al costat mateix del seu Museu, treballant pel seu Museu amb la gent que l’aprecia i se l’estima.

Salvador Dalí: De moment estic obligat a continuar treballant aquí … inintel·ligible … És la meva obligació. No puc pas pendre vacacions de moment … potser cap a la tardor. Arriba un moment a Port Lligat que el turisme baixa.

Ramon Rovira: Li agradaria que vingués el rei a visitar-lo aquests dies que està de vacances a Palma de Mallorca.

Salvador Dalí: No soc pas presentable.

Ramon Rovira: Jo crec que si.

Salvador Dalí: No! Ell va venir a Port Lligat una vegada, va venir moltes vegades. L’ultima vegada vam dinar junts … inintel·ligible … L’estimo molt. Jo trobo que ha sigut la salvació d’Espanya i la instauració d’aquesta …. Jo sóc molt monàrquic. Què seria França sense Lluís XIV. Que seria Espanya sense els reis, sense Velázquez.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, moltíssimes gràcies en nom dels nostres oïdors, en nom de la gent de Catalunya moltíssimes gràcies per rebre’ns.

Salvador Dalí: Gràcies a vostès i perdonin que no els rebi més sovint perquè tinc que treballar.

Ramon Rovira: Gràcies, bona tarda.

Salvador Dalí: Bones tardes. Viva el rei! viva el príncep! viva Catalunya!

Ramon Rovira: Moltíssimes gràcies.

El golpe de estado del 23F por la radio

Casete con momentos radiofónicos del golpe de estado del 23F

Últimamente muchas personas se han puesto en contacto conmigo para facilitarme casetes que creen que pueden ser de interés. Hoy especialmente quiero agradecer a Josep que me haya dejado una cinta que ha guardado durante más de 40 años y donde grabó la radio y la televisión las horas después del golpe de estado del 23 de febrero de 1981.

Lo primero que he observado viendo la cinta es que en la CARA A encontramos el material sonoro del golpe y en la CARA B hay grabados unos chistes del humorista Eugenio. Esto me ha parecido genial.

La cinta empieza con un mensaje en catalán de Jordi Pujol, que entonces era Presidente de la Generalitat de Catalunya. Al final del mensaje creo que habla el periodista Ricard Fernández Deu y justo después se menciona que el programa se llama «Panorama». Así pues, este momento se emitió en Ràdio 4.

Presidente Jordi Pujol 23F

Fragmento de la tercera edición del programa «Panorama» de Ràdio 4

En las casas no sólo era el momento de los transistores, sino también de los televisores. Josep también puso el primer canal de Televisión Española cuando el periodista Iñaki Gabilondo informaba a los telespectadores de su programa informativo. Es curioso observar como de vez en cuando también se escucha la radio de fondo. Seguro que fue una tarde y una noche en las que los dos medios estuvieron muy demandados por la audiencia.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Después de la televisión, viene la radio y en concreto un informativo de la Cadena SER.

fragmento de un informativo de la Cadena SER

Todos estos momentos transcurren con una gran incertidumbre. La Guardia Civil todavía está dentro del Congreso y desde la Casa Real aún no hay ninguna comunicación pero parece ser que esto puede cambiar.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Justo en ese momento la CADENA SER repetía esta notícia, pero en boca del secretario del Estado Mayor, y después recordaba el momento de la entrada del Teniente Coronel Tejero que fue inmortalizada por los micrófonos de la SER.

fragmento informativo CADENA SER

Se acercan las 12 de la medianoche y la CADENA SER emite un momento IMPERDIBLE ya que entrevista a José Antonio Ovies uno de sus reporteros que estaba en el Congreso. El periodista relata, leyendo directamente de las notas que escribió en su libreta, todo lo que iba viendo o escuchando.

entrevista CADENA SER a José Antonio Ovies

Finalmente a través de Radio Nacional de España se escucha el mensaje del Rey. Cuando finaliza este momento institucional se escucha el himno de España y la cinta llega al final de la cara con un momento sorprendente.

fragmento de Radio Nacional de España del Rey

Gracias Josep por permitirme sacar a la luz esta cinta y por la confianza de dejarme publicarlo aquí y hacernos revivir una parte de nuestra historia.

Nadala per sorpresa a Sílvia Tarragona

Cinta Sílvia Tarragona

Aquesta cinta de magnetòfon que he trobat és molt curiosa. L’enregistrament passa un 29 de desembre de 1997 just després del sopar de Nadal de l’equip d’esports de Catalunya Ràdio. Intueixo que el restaurant estava a prop dels estudis de la Diagonal.

La Sílvia Tarragona realitzava «La Nit dels Ignorants» des de l’any anterior i, tot d’una, part dels que havien anat al sopar, entren a l’estudi 1 i passa això:

Nadala de l’equip d’Esports de Catalunya Ràdio

Una vegada acabada la nadala TOTS marxen, però la periodista aconsegueix que només una persona no ho faci. Vol parlar amb ell per saber detalls del què havia passat.

«Seu aquí si us plau»

Josep Vives seu i gràcies a ell es poden saber més detalls de la pensada que han tingut i de qui ha estat l’instigador que, per cert, ha estat acusat sense embuts.

«Què és això que ha passat?»

Sembla que Jordi Basté és l’instigador. En aquest moment la Sílvia Tarragona fa un repàs de l’equip d’esports de la casa i sobretot de tots els que treballen en la retransmissió dels partits del Barça.

«Qui és qui»

Tot això va passar en directe a «La Nit dels Ignorants» i es tanca d’una forma sorprenent on, a més, es recorda altre cop l’acusat, que en cap moment parla després de la nadala.

«Ens fem dos petons per antena?»

Podeu escoltar el tall sencer aquí. Això és [espacio sonante]. Si teniu cintes, cassets, gravacions de programes de ràdio, no dubteu en posar-vos en contacte amb aquest espai. No volem que es perdi cap moment de ràdio.

A l’amiga absent. Un record de Rosario Espinosa de los Monteros (i III)

Ràdio antiga Zenith

Acabem aquí la sèrie especial de la cinta trobada del programa record a Rosario Espinosa de los Monteros, professional de Ràdio Nacional d’Espanya que va treballar més d’una vintena d’anys a l’emissora. El programa sencer, com vaig prometre, es troba sencer aquí, però fem un repàs final de la vintena de professional que li dediquen unes paraules en aquesta «A l’amiga absent».

El que era el director de Radio Cadena a Andalusia, José Maria Durán també va participar al programa parlant dels programes que havien fet tots dos com «Tercer tiempo»

fragment intervenció José Maria Durán

Durant anys, Rosario Espinosa va presentar amb Andrés Caparrós «Gran mercado» de Ràdio Peninsular. Ell també li dedica unes paraules.

fragment intervenció Andrés Caparrós

El periodista Xosé Luís Blanco, que també va participar a «Gran Mercado» recorda també la seva professionalitat alhora de posar-se davant del micròfon.

fragment intervenció Xosé Luís Blanco

Moment ara per Hilario López Millán que explica l’oportunitat que li va dedicar la Charo a posar-se davant d’un micròfon en el programa «Primera Línea» que presentava ella amb Ricard Fernández Déu.

fragment intervenció Hilario López Millán

I per acabar, Elisa Teixidor i Marga Lluch van participar amb la Rosario a «Fora dubtes» el darrer programa presentat per la periodista.

fragment intervenció Elisa Teixidor

Fins aquí el repàs d’aquest programa emotiu que, personalment, m’ha fet descobrir una professional que no coneixia. Gràcies a Fernando Rodríguez, Albert Malla i Toni Mascaró per fer-me-la escoltar en aquesta entrada en el minut 11’35».

Aquí podeu escotar el programa sencer.

A L’AMIGA ABSENT. UN RECORD DE ROSARIO ESPINOSA DE LOS MONTEROS (II)

Ràdio Nacional a Catalunya

Continuem amb el repàs de tots els professionals que parlen en aquest record a Rosario Espinosa de los Monteros, locutora de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya que va morir l’any 1986. Aquesta entrada es complementa amb la primera. El programa radiofònic trobat conté un record que els seus companys van enregistrar un mes més tard de la seva mort en un programa que es va emetre per Ràdio 4.

Conxita Cabistany, la «Cabis», era una de les amigues més íntimes de Rosario.

fragment intervenció Conxita Cabistany

Un altre company de micròfon, Miguel Rey.

fragment intervenció Miguel Rey

També Ricard Fernández Deu dedica unes paraules a la Charito.

fragment intervenció Ricard Fernández Deu

Ara li toca el torn al periodista Fernando Rodríguez Madero.

fragment intervenció Fernando Rodríguez Madero

El tècnic de so i realitzador Francesc Ballester va treballar en molts projectes amb la Charo.

fragment intervenció Francesc Ballester

Encara queden unes quantes intervencions més que posaré en una darrera entrada i on, a més, també publicaré el programa sencer. Es emocionant poder escoltar tots els sentiments parlats d’uns professionals que treballaven en una ràdio que era molt diferent al que jo ara conec. Qualsevol comentari o error que pugui haver comès, no dubteu en escriure-ho als comentaris.

A l’amiga absent. Un record de Rosario Espinosa de los Monteros (I)

Cinta de casset amb el programa record

Aquesta setmana he trobat aquesta cinta de casset en una botiga de trastos de segona mà. La caixa on estava la cinta, amb centenars més, m’ha cridat l’atenció. I sobretot he agafat aquesta pel que hi havia escrit en llapis: «Recuerdo de Charo».

En el primer moment d’escoltar-la m’he adonat que estava davant d’una gran troballa radiofònica amb veus mítiques de la ràdio que parlen amb l’emoció a flor de pell per la mort d’una companya professional que es deia Rosario Espinosa de los Monteros.

El programa sencer, titulat «A L’AMIGA ABSENT«, es podrà descarregar d’aquí uns dies però per començar m’agradaria detallar, en aquesta i properes entregues, tot el que conté.

Ràdio 4

He pogut saber a través de la Tesis Doctoral de Esteve Crespo Haro que Rosario Espinosa de los Monteros era una locutora de ràdio que va començar col·laborant a Ràdio Sant Feliu quan tenia 16 anys i que era germana d’Eduardo Espinosa, professional que va treballar a Ràdio Miramar com a locutor de les transmissions esportives.

Després d’escoltar la cinta també he sabut que Rosario va entrar a Ràdio Nacional d’Espanya a la dècada dels anys seixanta, va participar en un munt de programes com a veu «acompanyant» i després va tenir els seus propis programes com «Fora dubtes«.

Segons escriu El País, la Rosario va morir el 17 de febrer de 1986 als 45 anys a Barcelona i un mes després els seus amics i companys de la ràdio van fer aquest programa que es va emetre, crec, per les ones de Ràdio 4.

El programa comença amb una introducció del presentador (encara no us sé dir qui és) que explica la motivació i el que vindrà.

fragment inici «A l’amiga absent»

A partir d’aquí, un regitzell d’amics li dediquen unes sentides paraules. El primer és Mossen Joaquim Maria Martínez Roura, que presentava programes religiosos a la ràdio i televisió pública espanyola en aquella època.

fragment intervenció Mossen JM Martínez Roura

Les intervencions que es van succeint en el programa van en ordre cronològic d’estada a Ràdio Nacional d’Espanya i per això la primera companya és la locutora Maria Esther Jaumot.

fragment intervenció Maria Esther Jaumot

Aquest moment és realment emocionant. Escoltar Maria Matilde Almendros m’impressiona. La seva dicció, la seva pausa, la seva forma única de comunicar.

fragment Maria Matilde Almendros

Ara li toca el torn a Josep Félix Pons que va coincidir amb Rosario a Ràdio Sant Feliu, abans de la seva etapa professional a RNE.

fragment de Josep Félix Pons

Mercè Recasens és una de les seves millors amigues, segons comenta el presentador de «A l’amiga absent». No sé quina tasca feia a Ràdio Nacional d’Espanya.

fragment de Mercè Recasens

I per últim, en aquesta primera entrega, recupero el moment del record de Juan Antonio Fernández Abajo.

fragment de Juan Antonio Fernández Abajo

En aquest darrer tall el periodista Joan Antonio Fernández Abajo recorda que la Rosario Espinosa estava casada amb el periodista Antoni Serra que va treballar a Ràdio Nacional d’Espanya i, a més, també va presentar el programa Giravolt de TVE a Catalunya.

Encara queden un munt de professionals que passen per aquest programa-record i en propers dies aniré explicant més detalls i publicaré el programa sencer. Si teniu detalls o informació sobre tot el què he escrit aquí o cintes de casset amb contingut personal radiofònic que considereu històric, no dubteu de posar-vos en contacte amb mí: info arroba albertmurillo punt com.

Els pastorets de Mataró de 1977-78

Cassets del lot de Santiago Alsina

Fa uns mesos vaig trobar un lot d’unes 200 cintes de casset enregistrades per Santiago Alsina, un home que va viure a Mataró (1915-2013). Als anys 60 filmava pel·lícules familiars en Super8 i li encantava tenir i col·leccionar de tot. Imma Rossell, la seva nora, guardava totes aquestes cintes que enregistrava mentre escoltava el transistor. Són moments de ràdio des de l’any 1973 fins el 1984.

Li encantava escoltar tot tipus de programes culturals i musicals. Després, quan va sortir el vídeo VHS es va fer un fart de gravar programes de TV i pel·lícules i sèries. Em deien que ho llencés però ho he volgut guardar perquè sabia que tenia molt de valor. De fet, abans de tot això, li encantava filmar pel·lícules de Super8 que són molt curioses. Fins i tot tinc la nevada del 1963 a Mataró filmada per ell. Ho tinc penjat tot a internet

Imma Rossell
Els cassets de la retransmissió de Els Pastorets de Mataró

A [espacio sonante] ja hem digitalitzat una part d’aquestes cintes, com el programa de la Encarna Sánchez o l’especial de l’Emili Vendrell. Però avui, em fa moltíssima il·lusió ensenyar i publicar les dues cintes que crec que contenen un contingut molt especial i de molt valor: la retransmissió que va fer Ràdio Mataró d’Els Pastorets de Mataró el dia 8 de gener de 1978. De fet, l’enregistrament es va fer el dia de Reis. Aquestes dues cintes tenen tota la retransmissió en una qualitat de so excel·lent.

Els Pastorets de Mataró es representen cada any a la Sala Cabanyes. La primera representació es va fer el 25 de desembre de 1916 i totes es caracteritzen per canvis espectaculars d’escenografia, efectes especials i amb orquestra i cants en directe.

El casset enregistrat per Santiago Alsina

Pere Rigau és la persona que presenta aquests Pastorets per Ràdio Mataró i va explicant, amb delicadesa i molt coneixement, tot el que passa a l’escenari perquè els oients estiguin totalment situats. A l’enregistrament, que més endavant podeu escoltar, passen moltes coses:

  • La presentació del programa per part d’una locutora de Ràdio Mataró
  • L’inici de la transmissió amb Pere Rigau on a l’inici explica el patrocini que fa possible que es pugui transmentre.
  • Es poden escoltar tots els actes i entremig d’alguns d’ells, fa alguna entrevista curta a algunes persones que fan possible aquests pastorets com per exemple:
    • Joaquim Pons Fabres
    • Anita Arumí
    • Mestre Enric Torra
    • Nuri Fàbregues
    • Josep Maria Malé
    • Josep Maria Cusachs

Gaudiu d’aquests pastorets històrics.

« Entradas Anteriores