Archivos en la Categoría: cintas encontradas

A L’AMIGA ABSENT. UN RECORD DE ROSARIO ESPINOSA DE LOS MONTEROS (II)

Ràdio Nacional a Catalunya

Continuem amb el repàs de tots els professionals que parlen en aquest record a Rosario Espinosa de los Monteros, locutora de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya que va morir l’any 1986. Aquesta entrada es complementa amb la primera. El programa radiofònic trobat conté un record que els seus companys van enregistrar un mes més tard de la seva mort en un programa que es va emetre per Ràdio 4.

Conxita Cabistany, la «Cabis», era una de les amigues més íntimes de Rosario.

fragment intervenció Conxita Cabistany

Un altre company de micròfon, Miguel Rey.

fragment intervenció Miguel Rey

També Ricard Fernández Deu dedica unes paraules a la Charito.

fragment intervenció Ricard Fernández Deu

Ara li toca el torn al periodista Fernando Rodríguez Madero.

fragment intervenció Fernando Rodríguez Madero

El tècnic de so i realitzador Francesc Ballester va treballar en molts projectes amb la Charo.

fragment intervenció Francesc Ballester

Encara queden unes quantes intervencions més que posaré en una darrera entrada i on, a més, també publicaré el programa sencer. Es emocionant poder escoltar tots els sentiments parlats d’uns professionals que treballaven en una ràdio que era molt diferent al que jo ara conec. Qualsevol comentari o error que pugui haver comès, no dubteu en escriure-ho als comentaris.

A l’amiga absent. Un record de Rosario Espinosa de los Monteros (I)

Cinta de casset amb el programa record

Aquesta setmana he trobat aquesta cinta de casset en una botiga de trastos de segona mà. La caixa on estava la cinta, amb centenars més, m’ha cridat l’atenció. I sobretot he agafat aquesta pel que hi havia escrit en llapis: «Recuerdo de Charo».

En el primer moment d’escoltar-la m’he adonat que estava davant d’una gran troballa radiofònica amb veus mítiques de la ràdio que parlen amb l’emoció a flor de pell per la mort d’una companya professional que es deia Rosario Espinosa de los Monteros.

El programa sencer, titulat «A L’AMIGA ABSENT«, es podrà descarregar d’aquí uns dies però per començar m’agradaria detallar, en aquesta i properes entregues, tot el que conté.

Ràdio 4

He pogut saber a través de la Tesis Doctoral de Esteve Crespo Haro que Rosario Espinosa de los Monteros era una locutora de ràdio que va començar col·laborant a Ràdio Sant Feliu quan tenia 16 anys i que era germana d’Eduardo Espinosa, professional que va treballar a Ràdio Miramar com a locutor de les transmissions esportives.

Després d’escoltar la cinta també he sabut que Rosario va entrar a Ràdio Nacional d’Espanya a la dècada dels anys seixanta, va participar en un munt de programes com a veu «acompanyant» i després va tenir els seus propis programes com «Fora dubtes«.

Segons escriu El País, la Rosario va morir el 17 de febrer de 1986 als 45 anys a Barcelona i un mes després els seus amics i companys de la ràdio van fer aquest programa que es va emetre, crec, per les ones de Ràdio 4.

El programa comença amb una introducció del presentador (encara no us sé dir qui és) que explica la motivació i el que vindrà.

fragment inici «A l’amiga absent»

A partir d’aquí, un regitzell d’amics li dediquen unes sentides paraules. El primer és Mossen Joaquim Maria Martínez Roura, que presentava programes religiosos a la ràdio i televisió pública espanyola en aquella època.

fragment intervenció Mossen JM Martínez Roura

Les intervencions que es van succeint en el programa van en ordre cronològic d’estada a Ràdio Nacional d’Espanya i per això la primera companya és la locutora Maria Esther Jaumot.

fragment intervenció Maria Esther Jaumot

Aquest moment és realment emocionant. Escoltar Maria Matilde Almendros m’impressiona. La seva dicció, la seva pausa, la seva forma única de comunicar.

fragment Maria Matilde Almendros

Ara li toca el torn a Josep Félix Pons que va coincidir amb Rosario a Ràdio Sant Feliu, abans de la seva etapa professional a RNE.

fragment de Josep Félix Pons

Mercè Recasens és una de les seves millors amigues, segons comenta el presentador de «A l’amiga absent». No sé quina tasca feia a Ràdio Nacional d’Espanya.

fragment de Mercè Recasens

I per últim, en aquesta primera entrega, recupero el moment del record de Juan Antonio Fernández Abajo.

fragment de Juan Antonio Fernández Abajo

En aquest darrer tall el periodista Joan Antonio Fernández Abajo recorda que la Rosario Espinosa estava casada amb el periodista Antoni Serra que va treballar a Ràdio Nacional d’Espanya i, a més, també va presentar el programa Giravolt de TVE a Catalunya.

Encara queden un munt de professionals que passen per aquest programa-record i en propers dies aniré explicant més detalls i publicaré el programa sencer. Si teniu detalls o informació sobre tot el què he escrit aquí o cintes de casset amb contingut personal radiofònic que considereu històric, no dubteu de posar-vos en contacte amb mí: info arroba albertmurillo punt com.

Niños felices en una cinta encontrada

Magnetófono AIWA TP-710

Después de mucho tiempo con ganas de hacerlo, he intentado encender este magnetófono que me compré en un rastro de segunda mano. El precio era muy bueno y me fijé en la cinta que había dentro. Como me imaginaba, al intentar ponerlo en marcha, las bobinas no giraban. Después de tanto tiempo a la intemperie seguramente la electrónica estaba dañada. No he tenido más remedio que ponerme manos a la obra.

Arreglando el magnetófono

Como casi siempre, la simple sustitución de la goma de arrastre ha hecho girar el motor de este aparato japonés fabricado a finales de los años 60 por la marca AIWA, una compañia japonesa que se especializó en aparatos de grabación en cinta magnetofónica. Era el momento, pues, de poner la cinta que quizás llevaba más de 40 años sin que nadie la escuchase.

La cinta preparada para sonar

La cinta estaba grabada en los dos canales y he podido limpiar y ecualizar unos 12 minutos donde pasan un montón de cosas divertidas sacando unas cuantas conclusiones:

  • Los protagonistas son dos niños o niñas de entre 7 y 10 años, aunque es muy difícil determinar la edad. Sólo en un momento muy concreto se escucha a un adulto reír.
  • Los niños están felices y son muy creativos.
  • La grabación calculo que es de mediados de los años setenta.
  • Creo que los niños o sus padres son de Teruel. Alguna de las canciones que cantan son populares allí.
  • Parte de la cinta se grabó en Navidad por lo qué quizá fue un regalo de Reyes.
  • Hay dos momentos muy cortos donde se escucha claramente la radio o la televisión.
Cinta BASF

Vamos allá. La cinta empieza con una pequeña canción que es una interpretación libre con la melodía del villancico «Noche de Paz» pero donde los «portales» y el «niño Dios» van apareciendo con intención de rima.

Interpretación libre de Noche de Paz

La segunda interpretación va un poco más allá, ya que aparece una guitarra y el otro hermanito con el que cantan el clásico «Hacia Belén va la burra».

Interpretación «Hacia Belén va la burra»

Después de los momentos navideños, viene una jota. Buscando información sobre esta canción he podido saber que es un canto de la Jota de Codoñera y tiene un momento álgido cuando se canta:

«Con el tin y el tan y el toma
dame la mano,
no me la des,
yo te la daré.»

Hay muy poca información en internet sobre este canto y solamente aquí he podido ver esta canción detallada.

Jota de Codoñera

El siguiente corte de audio no sé exactamente de donde viene. Al principio me pareció que salía de la televisión o la radio pero no estoy del todo seguro.

Momento de televisión

Llega el momento del villancico «No me diréis María» donde el niño o la niña empieza a reír delante de un adulto que juraría que le hace cosquillas o directamente le hace reír y no tiene manera de acabar la canción.

Interpretación v illancico «No me diréis Maria»

Uno de los niños utiliza la grabadora para grabarse leyendo lo que creo que es un Pulgarcito ya que la protagonista es Doña Urraca creado por el autor de comics Miquel Bernet Toledano.

Leyendo Doña Urraca

La cinta acaba con un momento de radio o televisión muy corto donde se escucha una entrevista a Antonio Blancas, cantante de ópera y zarzuela español.

Fragmento entrevista Antonio Blancas.

Crucero EGIPTO [sonidos robados]

Image
Cinta de cassette encontrada en el mercadillo

[ESP] Últimamente estoy acumulando cintas de cassette que encuentro en mercadillos. Las que me apasionan son las que contienen voces, cantos, conferencias o como la que os traigo aquí: la segunda cinta de un crucero de una família catalana a través del Nilo en el año 1998. La primera cinta no la encontré. «J.Monteys» estuvo grabando los comentarios del guia en el autocar y en los sitios de interés donde paraban. No se oyen conversaciones más allá de las que ofrecía el guia ya que su interés era documentar la gran cantidad de información que daba para después, imagino, volverla a escuchar con más detenimiento. De todos modos, hay alguna sorpresa musical. Hay cuatro cortes que he titulado como: «Sardanas», «Simca 1000», «Año 82», «Ni con 100».

[ENG] Lately I’m accumulating cassette tapes that I find in flea markets. The ones that I am passionate about are those that contain voices, songs, lectures or like the one that I bring you here: the second film of a cruise of a Catalan family across the Nile in 1998. I did not find the first film. «J.Monteys» was recording the guide’s comments on the coach and at the places of interest where they stopped. No conversations are heard beyond those offered by the guide since his interest was to document the large amount of information he gave and then, I imagine, listen to it more carefully. Anyway, there are some musical surprises. There are four tracks that I have titled as: «Sardanas», «Simca 1000», «Year 82», «Not even with 100».

[CAT] Últimament estic acumulant cintes de casset que trobo en mercats. Les que m’apassionen són les que contenen veus, cants, conferències o com la que us porto aquí: la segona cinta d’un creuer d’una família catalana a través del Nil a l’any 1998. La primera cinta no la vaig trobar. «J.Monteys» va estar gravant els comentaris del guia a l’autocar i en els llocs d’interès on paraven. No se senten converses més enllà de les que oferia el guia ja que el seu interès era documentar la gran quantitat d’informació que donava per després, imagino, tornar-la a escoltar amb més deteniment. De totes maneres, hi ha alguna sorpresa musical. Hi ha quatre talls que he titulat com: «Sardanes», «Simca 1000», «Any 82», «Ni amb 100».

Últimas entradas »