Archivos en la Categoría: cintas encontradas

¿Que cantan los niños ahora?

Cinta de Cassette con niña cantando

Las canciones infantiles o populares han ido cambiando a lo largo de los años. ¿Hay algun niño o niña que todavía cante las canciones que aquí publico?

Esta cinta de cassette la encontré en un mercado de segunda mano especializado en el vaciado de pisos y casas. Calculo que es una cinta de finales de los setenta o principios de los ochenta y no hay nada más que estos tres cortes de audio. La primera canción es «Al pasar por el cuartel» donde los niños a parte de cantarla la bailaban en grupo. Sorprende la letra y como la niña (o niño) la canta con total naturalidad.

canción «Al pasar por el cuartel»

La segunda es «El conejo se quedó encerrado«

fragmento canción «El conejo se quedó encerrado

Y la tercera y última canción es «Dos patitos en el agua» donde los niños gestualizaban la letra con su cuerpo.

canción «Dos patitos en el agua»

¿Que canciones cuando eras niño cantabas?

Inauguración llegada de agua a Sant Feliu de Codines

Portada cinta magnetófono de Radio Barcelona

Gracias a la amabilidad de Àngel Falqués puedo publicar el contenido de esta cinta de magnetófono que contiene material sonoro muy interesante. Seguramente más adelante podré concretar el año de grabación, pero se grabó con seguridad entre los años 1966 al 1969 en Sant Feliu de Codines.

El dia de la grabación se inauguraron las obras para la llegada de agua potable y el momento es el de los parlamentos de los políticos que lo hicieron posible con la presentación del periodista Joan Armengol (gracias Fernando por el apunte). Empieza el parlamento de Angel Falqués i Deu, el entonces alcade de Sant Feliu de Codines.

Parlamento de Angel Falqués i Deu

Después habla delante del micrófono el entonces Gobernador Civil de la Provincia de Barcelona Tomás Garicano y que visitaba el pueblo con motivo de la inauguración.

Parlamento de Tomás Garicano

Finalmente, el Ministro y comisario de los planes de desarrollo Laureano López Rodó, acaba los parlamentos de la inauguración.

Fragmento parlamento Laureano López Rodó

«Trossos de lluna», la cançó que mai va ser?

Casset amb els assajos de «Trossos de Lluna»

Diàriament m’arriben a les mans cintes de casset de tot tipus i només una de cada vint tenen algun contingut interessant relacionat amb la ràdio o, com és en aquest cas, un assaig musical d’un grup d’amics.

En un principi, en el contingut de la cinta de casset no semblava que hi hagués res de profit, ja que començava amb música comercial de Paloma San Basilio, Nikka Costa, Falco, ABBA o Queen. Totes les cançons coincideixen amb una dada: originalment estan publicades entre els anys 1979 i 1982.

En un moment donat la música comercial desapareix i sona un fragment de la interpretació de «Nowhere man» de THE BEATLES cantada per dues persones joves, cadascuna de les quals s’escolta per un dels canals estèreo de la gravació.

fragment «Nowhere man» de THE BEATLES

El moment musical de la cançó de The Beatles acaba com havia començat, és a dir, de cop i volta i dona pas altre cop a «Juntos» de Paloma San Basilio.

Però, quan creia que ja no hi hauria res més d’aquests músics, sona una interpretació d’una cançó anomenada «Trossos de Lluna» en cinc preses diferents i on s’escolten dues veus, dues guitarres i una flauta travessera. Aquest és el primer fragment de la cançó.

«Trossos de lluna» presa 1

Aquesta és la lletra de la cançó que ha sonat en aquesta primera presa:

Companys ja sé que a la vida,

et costa d’anar endavant.

El vent aixeca les brosses

que se’t posen als ulls.

Dius que paraules no et calen,

no esperis res bo gaire més.

Les mides tan buides dels homes que et volten,

no et podran omplir.

Trossos de lluna, m’arriben

i em diuen que no tot és perdut.

Una ma amiga que s’acosta i sé que estarà ferma

en cels de joia o de cristall.

Aquí, sota la pluja que cau.

Aquí, on tot el món va rodant.

Avui, podem fer brillar

els trossos de lluna que sempre arribaran.

«Trossos de lluna» presa 1

Després d’aquesta primera gravació, n’hi ha 3 més on s’escolten diferents fragments de la cançó i on hi ha comentaris dels músics que parlen entre ells de moments concrets de la interpretació.

«Trossos de lluna» presa 2
«Trossos de lluna» presa 3
«Trossos de lluna» presa 4

A la part final de la cinta hi ha la darrera presa d’una altra part de la cançó «Trossos de lluna», que ens descobreix noves notes i la lletra FINS EL FINAL de la cançó.

«Trossos de lluna» presa 5

La boira sempre és dolenta,

t’amaga formes i colors.

El vent que l’escampa, la lluna que esclata,

amb tu lluitaran.

Si et veus ofegat per les boires,

no dubtis en demanar

l’empenta petita d’un home que et volta,

i et vol ajudar.

Trossos de lluna, m’arriben

i em diuen que no tot és perdut.

Una ma amiga que s’acosta i sé que serà ferma

en cels de joia o de cristall.

«Trossos de lluna» presa 5

Només sabem el nom d’un d’ells: Joan.

He buscat per la xarxa si existeix una cançó com aquesta i, ni pel seu nom ni per la seva lletra, m’ha sortit cap coincidència.

I és clar, ara tot són preguntes que em vénen al cap:

  • El grup o algun dels seus integrants ha tingut rellevància en el món de la música?
  • La cançó encara serà recordada ara pels músics que hem escoltat en aquesta cinta?
  • La cinta de casset pot estar enregistrada a partir de l’any 1983 i és possible que l’edat dels qui fan la cançó sigui de 17 o 18 anys. Si fos així, ara en deuen tenir uns 55. A què es deuen dedicar?
  • Coneixeu alguna de les veus o us sona aquesta cançó?

El golpe de estado del 23F por la radio

Casete con momentos radiofónicos del golpe de estado del 23F

Últimamente muchas personas se han puesto en contacto conmigo para facilitarme casetes que creen que pueden ser de interés. Hoy especialmente quiero agradecer a Josep que me haya dejado una cinta que ha guardado durante más de 40 años y donde grabó la radio y la televisión las horas después del golpe de estado del 23 de febrero de 1981.

Lo primero que he observado viendo la cinta es que en la CARA A encontramos el material sonoro del golpe y en la CARA B hay grabados unos chistes del humorista Eugenio. Esto me ha parecido genial.

La cinta empieza con un mensaje en catalán de Jordi Pujol, que entonces era Presidente de la Generalitat de Catalunya. Al final del mensaje creo que habla el periodista Ricard Fernández Deu y justo después se menciona que el programa se llama «Panorama». Así pues, este momento se emitió en Ràdio 4.

Presidente Jordi Pujol 23F

Fragmento de la tercera edición del programa «Panorama» de Ràdio 4

En las casas no sólo era el momento de los transistores, sino también de los televisores. Josep también puso el primer canal de Televisión Española cuando el periodista Iñaki Gabilondo informaba a los telespectadores de su programa informativo. Es curioso observar como de vez en cuando también se escucha la radio de fondo. Seguro que fue una tarde y una noche en las que los dos medios estuvieron muy demandados por la audiencia.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Después de la televisión, viene la radio y en concreto un informativo de la Cadena SER.

fragmento de un informativo de la Cadena SER

Todos estos momentos transcurren con una gran incertidumbre. La Guardia Civil todavía está dentro del Congreso y desde la Casa Real aún no hay ninguna comunicación pero parece ser que esto puede cambiar.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Justo en ese momento la CADENA SER repetía esta notícia, pero en boca del secretario del Estado Mayor, y después recordaba el momento de la entrada del Teniente Coronel Tejero que fue inmortalizada por los micrófonos de la SER.

fragmento informativo CADENA SER

Se acercan las 12 de la medianoche y la CADENA SER emite un momento IMPERDIBLE ya que entrevista a José Antonio Ovies uno de sus reporteros que estaba en el Congreso. El periodista relata, leyendo directamente de las notas que escribió en su libreta, todo lo que iba viendo o escuchando.

entrevista CADENA SER a José Antonio Ovies

Finalmente a través de Radio Nacional de España se escucha el mensaje del Rey. Cuando finaliza este momento institucional se escucha el himno de España y la cinta llega al final de la cara con un momento sorprendente.

fragmento de Radio Nacional de España del Rey

Gracias Josep por permitirme sacar a la luz esta cinta y por la confianza de dejarme publicarlo aquí y hacernos revivir una parte de nuestra historia.

Nadala per sorpresa a Sílvia Tarragona

Cinta Sílvia Tarragona

Aquesta cinta de magnetòfon que he trobat és molt curiosa. L’enregistrament passa un 29 de desembre de 1997 just després del sopar de Nadal de l’equip d’esports de Catalunya Ràdio. Intueixo que el restaurant estava a prop dels estudis de la Diagonal.

La Sílvia Tarragona realitzava «La Nit dels Ignorants» des de l’any anterior i, tot d’una, part dels que havien anat al sopar, entren a l’estudi 1 i passa això:

Nadala de l’equip d’Esports de Catalunya Ràdio

Una vegada acabada la nadala TOTS marxen, però la periodista aconsegueix que només una persona no ho faci. Vol parlar amb ell per saber detalls del què havia passat.

«Seu aquí si us plau»

Josep Vives seu i gràcies a ell es poden saber més detalls de la pensada que han tingut i de qui ha estat l’instigador que, per cert, ha estat acusat sense embuts.

«Què és això que ha passat?»

Sembla que Jordi Basté és l’instigador. En aquest moment la Sílvia Tarragona fa un repàs de l’equip d’esports de la casa i sobretot de tots els que treballen en la retransmissió dels partits del Barça.

«Qui és qui»

Tot això va passar en directe a «La Nit dels Ignorants» i es tanca d’una forma sorprenent on, a més, es recorda altre cop l’acusat, que en cap moment parla després de la nadala.

«Ens fem dos petons per antena?»

Podeu escoltar el tall sencer aquí. Això és [espacio sonante]. Si teniu cintes, cassets, gravacions de programes de ràdio, no dubteu en posar-vos en contacte amb aquest espai. No volem que es perdi cap moment de ràdio.

A l’amiga absent. Un record de Rosario Espinosa de los Monteros (i III)

Ràdio antiga Zenith

Acabem aquí la sèrie especial de la cinta trobada del programa record a Rosario Espinosa de los Monteros, professional de Ràdio Nacional d’Espanya que va treballar més d’una vintena d’anys a l’emissora. El programa sencer, com vaig prometre, es troba sencer aquí, però fem un repàs final de la vintena de professional que li dediquen unes paraules en aquesta «A l’amiga absent».

El que era el director de Radio Cadena a Andalusia, José Maria Durán també va participar al programa parlant dels programes que havien fet tots dos com «Tercer tiempo»

fragment intervenció José Maria Durán

Durant anys, Rosario Espinosa va presentar amb Andrés Caparrós «Gran mercado» de Ràdio Peninsular. Ell també li dedica unes paraules.

fragment intervenció Andrés Caparrós

El periodista Xosé Luís Blanco, que també va participar a «Gran Mercado» recorda també la seva professionalitat alhora de posar-se davant del micròfon.

fragment intervenció Xosé Luís Blanco

Moment ara per Hilario López Millán que explica l’oportunitat que li va dedicar la Charo a posar-se davant d’un micròfon en el programa «Primera Línea» que presentava ella amb Ricard Fernández Déu.

fragment intervenció Hilario López Millán

I per acabar, Elisa Teixidor i Marga Lluch van participar amb la Rosario a «Fora dubtes» el darrer programa presentat per la periodista.

fragment intervenció Elisa Teixidor

Fins aquí el repàs d’aquest programa emotiu que, personalment, m’ha fet descobrir una professional que no coneixia. Gràcies a Fernando Rodríguez, Albert Malla i Toni Mascaró per fer-me-la escoltar en aquesta entrada en el minut 11’35».

Aquí podeu escotar el programa sencer.

A L’AMIGA ABSENT. UN RECORD DE ROSARIO ESPINOSA DE LOS MONTEROS (II)

Ràdio Nacional a Catalunya

Continuem amb el repàs de tots els professionals que parlen en aquest record a Rosario Espinosa de los Monteros, locutora de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya que va morir l’any 1986. Aquesta entrada es complementa amb la primera. El programa radiofònic trobat conté un record que els seus companys van enregistrar un mes més tard de la seva mort en un programa que es va emetre per Ràdio 4.

Conxita Cabistany, la «Cabis», era una de les amigues més íntimes de Rosario.

fragment intervenció Conxita Cabistany

Un altre company de micròfon, Miguel Rey.

fragment intervenció Miguel Rey

També Ricard Fernández Deu dedica unes paraules a la Charito.

fragment intervenció Ricard Fernández Deu

Ara li toca el torn al periodista Fernando Rodríguez Madero.

fragment intervenció Fernando Rodríguez Madero

El tècnic de so i realitzador Francesc Ballester va treballar en molts projectes amb la Charo.

fragment intervenció Francesc Ballester

Encara queden unes quantes intervencions més que posaré en una darrera entrada i on, a més, també publicaré el programa sencer. Es emocionant poder escoltar tots els sentiments parlats d’uns professionals que treballaven en una ràdio que era molt diferent al que jo ara conec. Qualsevol comentari o error que pugui haver comès, no dubteu en escriure-ho als comentaris.

A l’amiga absent. Un record de Rosario Espinosa de los Monteros (I)

Cinta de casset amb el programa record

Aquesta setmana he trobat aquesta cinta de casset en una botiga de trastos de segona mà. La caixa on estava la cinta, amb centenars més, m’ha cridat l’atenció. I sobretot he agafat aquesta pel que hi havia escrit en llapis: «Recuerdo de Charo».

En el primer moment d’escoltar-la m’he adonat que estava davant d’una gran troballa radiofònica amb veus mítiques de la ràdio que parlen amb l’emoció a flor de pell per la mort d’una companya professional que es deia Rosario Espinosa de los Monteros.

El programa sencer, titulat «A L’AMIGA ABSENT«, es podrà descarregar d’aquí uns dies però per començar m’agradaria detallar, en aquesta i properes entregues, tot el que conté.

Ràdio 4

He pogut saber a través de la Tesis Doctoral de Esteve Crespo Haro que Rosario Espinosa de los Monteros era una locutora de ràdio que va començar col·laborant a Ràdio Sant Feliu quan tenia 16 anys i que era germana d’Eduardo Espinosa, professional que va treballar a Ràdio Miramar com a locutor de les transmissions esportives.

Després d’escoltar la cinta també he sabut que Rosario va entrar a Ràdio Nacional d’Espanya a la dècada dels anys seixanta, va participar en un munt de programes com a veu «acompanyant» i després va tenir els seus propis programes com «Fora dubtes«.

Segons escriu El País, la Rosario va morir el 17 de febrer de 1986 als 45 anys a Barcelona i un mes després els seus amics i companys de la ràdio van fer aquest programa que es va emetre, crec, per les ones de Ràdio 4.

El programa comença amb una introducció del presentador (encara no us sé dir qui és) que explica la motivació i el que vindrà.

fragment inici «A l’amiga absent»

A partir d’aquí, un regitzell d’amics li dediquen unes sentides paraules. El primer és Mossen Joaquim Maria Martínez Roura, que presentava programes religiosos a la ràdio i televisió pública espanyola en aquella època.

fragment intervenció Mossen JM Martínez Roura

Les intervencions que es van succeint en el programa van en ordre cronològic d’estada a Ràdio Nacional d’Espanya i per això la primera companya és la locutora Maria Esther Jaumot.

fragment intervenció Maria Esther Jaumot

Aquest moment és realment emocionant. Escoltar Maria Matilde Almendros m’impressiona. La seva dicció, la seva pausa, la seva forma única de comunicar.

fragment Maria Matilde Almendros

Ara li toca el torn a Josep Félix Pons que va coincidir amb Rosario a Ràdio Sant Feliu, abans de la seva etapa professional a RNE.

fragment de Josep Félix Pons

Mercè Recasens és una de les seves millors amigues, segons comenta el presentador de «A l’amiga absent». No sé quina tasca feia a Ràdio Nacional d’Espanya.

fragment de Mercè Recasens

I per últim, en aquesta primera entrega, recupero el moment del record de Juan Antonio Fernández Abajo.

fragment de Juan Antonio Fernández Abajo

En aquest darrer tall el periodista Joan Antonio Fernández Abajo recorda que la Rosario Espinosa estava casada amb el periodista Antoni Serra que va treballar a Ràdio Nacional d’Espanya i, a més, també va presentar el programa Giravolt de TVE a Catalunya.

Encara queden un munt de professionals que passen per aquest programa-record i en propers dies aniré explicant més detalls i publicaré el programa sencer. Si teniu detalls o informació sobre tot el què he escrit aquí o cintes de casset amb contingut personal radiofònic que considereu històric, no dubteu de posar-vos en contacte amb mí: info arroba albertmurillo punt com.

Niños felices en una cinta encontrada

Magnetófono AIWA TP-710

Después de mucho tiempo con ganas de hacerlo, he intentado encender este magnetófono que me compré en un rastro de segunda mano. El precio era muy bueno y me fijé en la cinta que había dentro. Como me imaginaba, al intentar ponerlo en marcha, las bobinas no giraban. Después de tanto tiempo a la intemperie seguramente la electrónica estaba dañada. No he tenido más remedio que ponerme manos a la obra.

Arreglando el magnetófono

Como casi siempre, la simple sustitución de la goma de arrastre ha hecho girar el motor de este aparato japonés fabricado a finales de los años 60 por la marca AIWA, una compañia japonesa que se especializó en aparatos de grabación en cinta magnetofónica. Era el momento, pues, de poner la cinta que quizás llevaba más de 40 años sin que nadie la escuchase.

La cinta preparada para sonar

La cinta estaba grabada en los dos canales y he podido limpiar y ecualizar unos 12 minutos donde pasan un montón de cosas divertidas sacando unas cuantas conclusiones:

  • Los protagonistas son dos niños o niñas de entre 7 y 10 años, aunque es muy difícil determinar la edad. Sólo en un momento muy concreto se escucha a un adulto reír.
  • Los niños están felices y son muy creativos.
  • La grabación calculo que es de mediados de los años setenta.
  • Creo que los niños o sus padres son de Teruel. Alguna de las canciones que cantan son populares allí.
  • Parte de la cinta se grabó en Navidad por lo qué quizá fue un regalo de Reyes.
  • Hay dos momentos muy cortos donde se escucha claramente la radio o la televisión.
Cinta BASF

Vamos allá. La cinta empieza con una pequeña canción que es una interpretación libre con la melodía del villancico «Noche de Paz» pero donde los «portales» y el «niño Dios» van apareciendo con intención de rima.

Interpretación libre de Noche de Paz

La segunda interpretación va un poco más allá, ya que aparece una guitarra y el otro hermanito con el que cantan el clásico «Hacia Belén va la burra».

Interpretación «Hacia Belén va la burra»

Después de los momentos navideños, viene una jota. Buscando información sobre esta canción he podido saber que es un canto de la Jota de Codoñera y tiene un momento álgido cuando se canta:

«Con el tin y el tan y el toma
dame la mano,
no me la des,
yo te la daré.»

Hay muy poca información en internet sobre este canto y solamente aquí he podido ver esta canción detallada.

Jota de Codoñera

El siguiente corte de audio no sé exactamente de donde viene. Al principio me pareció que salía de la televisión o la radio pero no estoy del todo seguro.

Momento de televisión

Llega el momento del villancico «No me diréis María» donde el niño o la niña empieza a reír delante de un adulto que juraría que le hace cosquillas o directamente le hace reír y no tiene manera de acabar la canción.

Interpretación v illancico «No me diréis Maria»

Uno de los niños utiliza la grabadora para grabarse leyendo lo que creo que es un Pulgarcito ya que la protagonista es Doña Urraca creado por el autor de comics Miquel Bernet Toledano.

Leyendo Doña Urraca

La cinta acaba con un momento de radio o televisión muy corto donde se escucha una entrevista a Antonio Blancas, cantante de ópera y zarzuela español.

Fragmento entrevista Antonio Blancas.
« Entradas Anteriores