Archivos en la Categoría: Catalunya

El primer dia de RAC1

Cintes amb el primer dia d’emissió de Rac1

El dia 1 de maig del 2000 vaig enregistrar aquestes quatre cintes de 90′ amb el primer dia de programació de l’emissora privada Rac1. L’emissió inaugural o els sis programes zero s’anaven repetint en bucle durant tot el dia.

Cadascun dels sis programes començava amb l’indicatiu fundacional:

I tots sis programes també radiaven l’indicatiu de les freqüències amb les quals s’escoltava en aquells inicis Rac1:

Micròfon de Rac1

1er programa: «La primera hora» i «L’auditori»

El primer programa que apareix per l’antena està presentat per Núria Ferré i Ramon Pellicer que, com tots els sis programes, estan acompanyats de personatges mediàtics. En aquest cas Jordi Dauder, Andreu Buenafuente i Lucrecia.

Núria Ferré i Ramon Pellicer descriuen el tarannà d’aquests dos programes que donaran inici al dia a Rac1, «La primera hora» que s’emetrà entre setmana de 06:00 a 09:00 i «L’auditori» que s’escoltarà de 09:00 a 11:00.

Ramon Pellicer i Núria Ferré

En un moment donat Andreu Buenafuente pregunta el perquè de la tendència de començar els programes cada vegada més aviat.

Andreu Buenafuente

2on programa: «No som perfectes»

Aquest programa està presentat per Jordi Beltran i Albert Vinyoli que tenen com a convidats Josep Antich, Oriol Farré i Natxo Tarrés de la formació musical Gossos i també a Ia Clua, el compositor de la música dels indicatius de Rac1 que parlava així de la seva obra sonora que encara s’escolta a l’emissora.

Ia Clua

Jordi Beltran i Albert Vinyoli presentaran «No som perfectes» entre setmana de 12:30 a 1600.

3er programa: «El diari d’Anna» i «Minoria Absoluta»

És el moment del programa zero presentat per la Nina i Toni Soler que tenen com a convidats Lluís Permanyer, Joan Collet i Rosa Andreu. Nina definia així el seu «El diari d’Anna» que s’emetria de 16:00 a 19:00 entre setmana.

Nina

I el «Minoria Absoluta» de Toni Soler s’escoltarà els dissabtes i els diumenges de 13:00 a 14:00.

Toni Soler

4t programa: «Interferències» i «Dies tontos»

Ara li toca el torn a la Marta Cáceres i l’Albert Om que presenten aquest tercer programa zero amb els convidats Jordi Estadella, Anna Rosa Cisquella i Santi Nolla.

«Interferències» que s’emetrà entre setmana de 09:00 a 10:30 és definit així per la seva presentadora.

Marta Cáceres

I Albert Om farà «Dies Tontos», dissabtes i diumenges de 10:00 a 13:00, el programa de cap de setmana matinal anterior al Via Lliure que, per exemple, els dissabtes tindrà aquesta secció:

Albert Om

Jordi Estadella parla de què és el que espera de Rac1 i fa una analogia amb Ràdio Joventut RJ-2

Jordi Estadella

5è programa: «Primer Toc» i «L’Auditori»

Mari Carmen Juan i Xavi Torres presenten «L’Auditori» i «Primer Toc» i tenen com a convidats a Lluís Llongueras, Joan Cavall i Fer.

«El Primer Toc» estarà presentat per Xavi Torres de 08:00 a 09:00 de la nit.

Xavi Torres

L’última hora de «l’Auditori» estarà presentat per Mari Carmen Juan.

Mari Carmen Juan

També es fa referència al programa «Mercats» presentat per Xavier Gual.

Xavier Gual

6è programa: «Primera pedra», «No són hores» i «Fòrmula 1»

El sisè programa està presentat per Jordi Margarit, Santi Villas i Carles Godó i tenen com a convidats Paco Candel, Pichi Alonso i Marta Pessarrodona.

Santi Villas comenta això del seu programa «No són hores» que s’emetrà d’23:00 a 02:00 de la matinada.

Santi Villas

Carles Godó comenta el seu programa «Fòrmula 1» dels caps de setmana a partir de les 19:00 i fins a les 23:00.

Carles Godó

«La primera pedra» de Jordi Margarit serà de 6 a 10 del matí els caps de setmana.

Núria Feliu parla, sense embuts, de la situació de la música a Ràdio Clot

Dibuix de Ràdio Clot

He aconseguit algunes cintes d’una emissora amb una vida molt curta anomenada Ràdio Clot que va funcionar els primers anys de la dècada dels vuitanta a la ciutat de Barcelona. A poc a poc anirem desgranant els programes i l’estil d’aquesta ràdio local, però avui publico una entrevista a la cantant Núria Feliu que el programa de Ràdio Clot «Cultura Popular» li va fer el dia 7 de Desembre de 1985. La cantant portava 20 anys dedicats a la música.

Cinta de cassette amb l’entrevista a Núria Feliu

En resposta a una pregunta sobre l’estil de Núria Feliu, la cantant defensa la seva forma única d’interpretar.

la forma d’interpretar de Núria Feliu

L’entrevista a Núria Feliu és telefònica i en directe i ella està a casa seva. En un moment donat, truquen a la seva porta.

truquen a la porta de casa de Núria Feliu

En el moment de l’entrevista feia poc temps del concert de Lluis Llach al Camp Nou i el presentador, l’Enric, li pregunta sobre què en pensa de la situació de la Cançó.

la situació de la Cançó

De fet la cantant Núria Feliu se’n fa creus que a les ciutats els teatres només obrin a les nits.

els teatres només obren a la nit

Aquí podeu trobar i escoltar l’entrevista de sencera, i de més de 20 minuts, a la cantant Núria Feliu al programa «Cultura Popular», emès per Ràdio Clot el 7 de Desembre de 1985.

El primer partit de futbol en català de Joaquim Maria Puyal

El 5 de setembre de 1976 va ser el primer partit de lliga de la temporada 1976-77 al Camp Nou. La UD Las Palmas visitava el Camp Nou per jugar contra el F.C.Barcelona. Aquell dia el periodista Joaquim Maria Puyal començava les retransmissions dels partits de futbol en català i ho feia per a Ràdio Barcelona. La careta d’inici de la retransmissió era aquesta:

careta d’entrada de la retransmissió

En una cinta de magnetòfon he trobat aquest material on s’hi pot trobar també el fragment dels primers segons de la retransmissió.

primers segons de la retransmissió de J.M. Puyal

La cinta acaba amb un gol de Carles Reixach cantat pel periodista. Crec que és el gol de la final de la Recopa d’Europa 1978-79 contra el Fortuna Düsseldorf.

gol de Carles Reixach

El poeta J.V. Foix rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

Bobina amb parlament de J.V. Foix de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

La capsa d’aquesta cinta de magnetòfon posa escrit clarament que pertany al periodista Salvador Escamilla. Conté el parlament històric del poeta J.V.Foix quan va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. També hi ha apuntat l’any «1981» que no coincideix amb el premi de l’Ajuntament que es va donar el setembre de 1980, com consta a la pàgina de la Fundació del poeta. De totes maneres, les primeres paraules del poeta diuen clarament: «Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona, amb el seu president en cap i els components del jurat, l’atorgament d’aquest premi».

Podem escoltar aquí tot el parlament inicial i on recita algunes de les seves poesies com son: «No pas l’atzar», «Sé un poble lluny de Provença», «Ho sap tothom i és profecia».

Aquí he transcrit les seves primeres paraules:

Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona amb el seu president en cap i els components del jurat l’atorgament d’aquest premi. Per a mi, com saben tots els lectors de la meva obra és gairebé un contrasentit que admeti medalles o que admeti honors. En algun pròleg del meu llibre, en versos mateixos, en articles publicats a La Publicitat i al Monitor de Sitges, havia insistit en aquesta llibertat del poeta de no tirar a concursos, de no admetre medalles i de no ser condecorat. Ja veieu el contrasentit. Tingueu present però, que jo no he tirat mai en caps Jocs Florals ni no he donat mai cap llibre a conèixer amb presentació. Tots els llibres han sortit pel seu compte, alguns d’ells, els de la primera part pel meu compte i amb una edició destinada gairebé sempre a una minoria. Mireu la meva sorpresa que no volent la contradicció que representa sent advers a la recerca del premi i a la recerca dels honors em vegi honorat d’aquesta manera que em té gairebé avergonyit. Per completar aquestes gràcies jo llegiré dos o tres versos per donar a conèixer als qui no coneixen la meva literatura cap a quin costat se decanta.

J.V. Foix a l’acte de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1980

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (II)

Casset amb entrevista a Agustí Bassols a Omnium

Com vaig dir fa alguns dies, he aconseguit set cintes de casset amb entrevistes relacionades amb Òmnium Cultural. De fet, son conferències i entrevistes que, imagino, servien per la transcripció a la seva revista o utilització com a fons històric. Desconec si han estat mai digitalitzades, per això avui publico una conversa amb l’advocat i polític Agustí Bassols que parla amb una persona que li fa preguntes relacionades amb la seva vida. Aquesta és la primera de les dues cintes trobades d’Agustí Bassols.

En aquesta primera part parla dels seus pares, del seu servei militar (anècdota sobre un militar que sorprén) i sobre lleis i dret.

La fusteria que sembla una rellotgeria

La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

Arxiu sonor d’Òmnium Cultural. Entrevista a J.M. Ainaud de Lasarte (I)

Casset amb entrevista a JM Ainaud de Lasarte

He aconseguit set cintes de casset amb entrevistes relacionades amb Òmnium Cultural. De fet, son conferències i entrevistes que, imagino, servien per la transcripció a la seva revista o utilització com a fons històric. Desconec si han estat mai digitalitzades, per això m’agradaria començar amb aquesta on l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte conversa amb una persona que li fa preguntes relacionades amb la història d’Òmnium el 30 de novembre de 2006.

La conversa gira al voltant dels inicis d’Òmnium Cultural i conté un munt d’anècdotes, dades i pensaments imperdibles que apareixen a una velocitat que impressiona. Trobo que és un arxiu sonor interessantíssim.

Transmissió manifestació per l’Estatut de l’11 de setembre del 1977

engaxina de Ràdio 4

Aquest és un fragment de la transmissió que va fer en directe Ràdio 4 de la manifestació de l’11 de setembre de 1977. Una marxa a favor de l’Estatut de Catalunya, el catalanisme i la seva autonomia.

El fragment radiofònic comença amb la veu del periodista Ricard Fernández Déu on anomena a tots el professionals que fan possible aquell dia de ràdio en un dia històric.

Inici de la transmissió de Ricard Fernández Deu

El periodista anomena a tots els professionals que fan possible el que seguirà: Domingo Esparza, Vicenç Prado, Martín Ratón, Sebastià Tàpia, Ferran Rodriguez Domingo, Ferran Simón, Cristòfol Rodriguez, Francesc Cutillas, Aldo Javier Sánchez, Joan Albert Argerich, Estanis Alcover Martí, Carles Martos, Antoni Serra, Eva Algarra, Pilar Alonso, Enric Frigola, Gerard Busqué, Pere Font Grassa, Ricard Fernández Deu i Pere Vidal Ñaco.

La primera connexió és al punt entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via on és Joan Albert Argerich.

primera connexió amb Joan Albert Argerich

Ara és el moment de conèixer l’ambient al voltant del monument de Rafel Casanova en la veu d’Estanis Alcover Martí.

segona connexió amb Estanis Alcover

La cinta de casset mostra seguidament, després de la connexió, un fragment del missatge enregistrat del President Tarradellas.

fragment missatge President Tarradellas

La cita acaba amb un reportatge de la història política de Catalunya.

reportatge història de Catalunya

Entrevista inèdita a Salvador Dalí

ACTUALITZACIÓ

Ha estat molt bonic veure com aquesta cinta ha anat tenint certa volada mediàtica:

25 de Febrer de 2022 a La Tarda de Catalunya Ràdio i a la secció [espai sonant]

11 de Maig de 2022, article Josep Playà a La Vanguardia

11 de Maig de 2022 a El Món a RAC1

15 de Maig de 2022 al FAQS just aquí el tema sencer.

15 de Maig de 2022 fragment FAQS

Bobina amb l’entrevista inèdita a Salvador Dalí

Fa més de 10 anys que aquesta cinta que vaig trobar estava en una capsa a un armari de casa meva. Una d’entre centenars que esperen el moment de l’escolta per decidir si el que hi ha és important o no.

Un dissabte a la tarda del mes de novembre la vaig agafar per escoltar-la. La funda que la guardava tenia un adhesiu de RAC105 i estava convençut que trobaria algun contingut de l’emissora musical però res més lluny de la realitat.

Just des d’un bon principi s’escolta una conversa d’una persona gran amb un periodista. El periodista és Ramon Rovira i el tècnic de so que l’acompanya és Víctor Gasion. Parlant amb aquest últim, que encara és treballador del departament de tècnics de Catalunya Ràdio, em recorda que l’enregistrament es va fer l’estiu de l’any 1985 i va coincidir amb un programa que durant aquella època es va fer a Catalunya Ràdio per tot Catalunya gràcies a l’estudi mòbil. Un camió que permetia fer programes a diferents llocs cada dia.

Un dia que estàvem a Figueres, el camió va ser vist per Antoni Pitxot, amic de Salvador Dalí, que en aquell moment estaven treballant en diverses remodelacions de la Fundació Gala-Salvador Dalí. En assabentar-se Dalí que el camió de Catalunya Ràdio estava al costat de casa seva, la Torre Galatea, va demanar poder enregistrar unes paraules per l’emissora i vam anar Ramon Rovira i jo mateix amb el Nagra per enregistrar el moment.

Víctor Gasión

No està clar si el contingut d’aquesta cinta va ser emesa tota sencera en el programa d’estiu de Catalunya Ràdio i tampoc si és la darrera entrevista al geni que va morir sis mesos després, però avui es pot fer aquí amb la transcripció just a sota. Gaudiu d’aquest moment únic!

Víctor Gasion (Tècnic de so): Provant, provant, provant, provant, provant, provant.

Salvador Dalí:inintel·ligible … traslladar al costat del meu Museu … inintel·ligible

Ramon Rovira (Periodista Catalunya Ràdio): Què vol que diguem?

Salvador Dalí: El quadro que regalo aquesta setmana, que és el millor que he fet de la Gala i l’amistat que tenia amb el rei vull que consti que és un homenatge, que és, el dedico al nostre rei. I que en aquest moment, no puc fer … inintel·ligible … ocasions perquè estic al costat del museu, estic donant ordres de lo que s’està fent de venir.

Ramon Rovira: Què li sembla senyor Dalí com està quedant el seu museu. El que vostè ha pogut veure fins ara.

Salvador Dalí: Progressa molt bé. Progressa a la manera espanyola: verticalment! Perquè com a la ciutat de New York no hi havia puesto va tenir que néixer a … inintel·ligible … dels gratacels. D’aquesta manera … sobre tots els museus amb un sol objecte surrealista.

Ramon Rovira: Encara falta una miqueta per tenir-ho del tot acabat oi senyor Dalí?

Salvador Dalí: Si, però això ningú ho valora. Em tinc que concentrar molt perquè … inintel·ligible … molt esforç. Aquestes revistes científiques perquè miri que la ciència m’interessa quasi més que l’art.

Ramon Rovira: És molt important la ciència en aquests moments precisament. I també és una part important del futur museu. Del museu que en aquests moments està vostè acabant de crear.

Salvador Dalí: Exactament.

Ramon Rovira: Què està pensant en aquests moments que caldria fer? La pròxima iniciativa que Dalí tindrà? La pròxima obra daliniana del seu museu.

Salvador Dalí: Uns textos que estic trobant de quan era petit que construeixo la prehistòria del Dalí des de que vaig trobar un insecte mimètic … inintel·ligible … professors de Tolosa. Provar que és lo més important que s’ha trobat porta el meu nom, fins una peça de teatre que m’he recordat … inintel·ligible … per la fundació.

Ramon Rovira: La podrem veure aviat aquesta peça de teatre senyor Dalí?

Salvador Dalí:inintel·ligible …presentar publicada.

Ramon Rovira: Ens pot explicar una miqueta de què va, així per sobre?

Salvador Dalí: És una espècie de cosa molt abans del … inintel·ligible … i del dadaisme i l’anticipació extraordinària … inintel·ligible … ho comprenc com ho vaig poder fer. Tenia tan pocs anys, era del segon any del batxillerat, miri si fa temps.

Ramon Rovira: Al segon any de batxillerat ja la va fer aquesta peça i ara se n’ha recordat?

Salvador Dalí: M’he recordat amb l’ajuda de un … inintel·ligible … les animes oralment no en tenia notícia. Ho va recordar. I ara ho estic reconstruint però fa falta molta concentració.

Ramon Rovira: Jo el veig molt i molt bé. El veig molt en forma i molt vital.

Salvador Dalí: Passo tota la nit pensant. No em puc dormir. Lo que em cansa més és no poder dormir. I no poder treure’m encara aquesta sonda.

Ramon Rovira: Li molesta una miqueta la sonda?

Salvador Dalí: Si.

Ramon Rovira: Però vostè es troba bé? Físicament es troba en forma?

Salvador Dalí: Proument si. Però, perdoni si no el rebo més sovint perquè per a mi és un esforç massa gran.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, no el volem pas cansar més. M’agradaria que vostè, d’alguna forma, si li és possible, digués un missatge, unes paraules de Salvador Dalí a la gent que segurament en aquests moments l’estaran escoltant i que li agradaria molt tenir aquesta vitalitat de Dalí des d’aquí de la Torre Galatea.

Salvador Dalí: El missatge és tots com tirem junts donant-nos les mans. Anant endavant, progressant cada dia una mica més fins arribar a fer un monument gegantesc que serà la barreja d’aquesta Torre quan estigui acabada i la fundació del Museu.

Ramon Rovira: Finalment, senyor Dalí no el molesto més, només una última pregunta: Ha pensat potser tornar a Port-Lligat o s’està més bé aquí a Torre Galatea al costat mateix del seu Museu, treballant pel seu Museu amb la gent que l’aprecia i se l’estima.

Salvador Dalí: De moment estic obligat a continuar treballant aquí … inintel·ligible … És la meva obligació. No puc pas pendre vacacions de moment … potser cap a la tardor. Arriba un moment a Port Lligat que el turisme baixa.

Ramon Rovira: Li agradaria que vingués el rei a visitar-lo aquests dies que està de vacances a Palma de Mallorca.

Salvador Dalí: No soc pas presentable.

Ramon Rovira: Jo crec que si.

Salvador Dalí: No! Ell va venir a Port Lligat una vegada, va venir moltes vegades. L’ultima vegada vam dinar junts … inintel·ligible … L’estimo molt. Jo trobo que ha sigut la salvació d’Espanya i la instauració d’aquesta …. Jo sóc molt monàrquic. Què seria França sense Lluís XIV. Que seria Espanya sense els reis, sense Velázquez.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, moltíssimes gràcies en nom dels nostres oïdors, en nom de la gent de Catalunya moltíssimes gràcies per rebre’ns.

Salvador Dalí: Gràcies a vostès i perdonin que no els rebi més sovint perquè tinc que treballar.

Ramon Rovira: Gràcies, bona tarda.

Salvador Dalí: Bones tardes. Viva el rei! viva el príncep! viva Catalunya!

Ramon Rovira: Moltíssimes gràcies.

Passeig amb un gator John Deere

Gator John Deere

[CAT] Pere Puigbert, de Fruites Núria, avui ens ha regalat un passeig amb el seu gator John Deere, un quatre per quatre preparat per la muntanya. Ell mateix explica la funció d’aquest vehicle en la gravació. Podeu escoltar el viatge per pista forestal des de la caixa, que és on em trobava amb la gravadora.

[ESP] Pere Puigbert, de Fruites Núria, hoy nos ha regalado un paseo con su gator John Deere, un cuatro por cuatro preparado para la montaña. Él mismo explica la función de ese vehículo en la grabación. Puedes escuchar el viaje por una pista forestal desde la caja, que es donde me encontraba con la grabadora.

[ENG] Pere Puigbert, from Fruites Núria, today gave us a ride with his gator John Deere, a four-by-four prepared for the mountains. He himself explains the function of that vehicle in the recording. You can listen to the trip down a forest track from the box, which is where I was with the recorder.

« Entradas Anteriores Últimas entradas »