Archivos en la Categoría: Catalunya

Entrega Premis Sant Martí del 1983

Els Premis Sant Martí són unes distincions i reconeixements a les persones, col·lectius o entitats dels barris dels districtes de Sant Martí per la seva feina, especial rellevància o ser d’interès públic.

Es van començar a donar l’any 1963 i gràcies a l’arxiu de Ràdio Clot he trobat una cinta amb contingut en àudio de l’entrega de la 21 edició de l’entrega de Premi Sant Martí que es va fer l’any 1983.

En aquesta cinta hi ha moltes coses interessants, com el lliurament amb els missatges dels guardonats, un missatge de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (també una entrevista amb ella), i una conversa amb el polític Miquel Roca i Junyent i el periodista Álvarez Solís. Les entrevistes les fa Pepi Rafel.

En aquests premis passen unes quantes coses interessants i és un luxe poder escoltar les paraules de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Hi ha un moment que parla de Sant Martí i explica el perquè sempre li ha agradat la història d’aquest sant.

Maria Aurèlia Capmany parlant de Sant Martí

Al final de la seva exposició la novel·lista parla de la importància de la cultura davant els luxes.

Maria Aurèlia Capmany parlant dels luxes i de la cultura

Aquesta afirmació fa enfadar a un home del públic que crida «Esto no es un míting!»

Home del públic enfadat amb el que acaba de dir Maria Aurèlia Capmany

En aquest àudio d’aquí es poden escoltar tots els moments enregistrats per Pepi Rafel ara fa gairebé 40 anys. En ordre es pot escoltar:

  • L’exposició parlada sencera de Maria Aurèlia Capmany
  • El lliurament de premis que guanyen:
    • Esbart Sant Martí
    • Josep Pane Bartols
    • Ramon Badia Ferrer
    • Agrupació Minusvàlids del Besòs
    • Entitat coordinadora infantil Gresca al Barri
    • Orfeó Martinenc
  • Una entrevista a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany
  • Una entrevista al periodista Álvarez Solís
  • Una entrevista al polític Miquel Roca

Los 10 mejores sonidos de la naturaleza

Escuchando y grabando sonidos

Desde el año 1992 grabo sonidos allá donde voy y una buena parte son los paisajes sonoros que genera la naturaleza. Durante este tiempo he recopilado momentos, en 12 paises diferentes, de mares, bosques, ríos, valles donde se escuchan pájaros, vientos, agua o truenos. Estos son los 10 sonidos o paisajes sonoros naturales mejores y más visitados en [espacio sonante].

1 – Un géiser muy puntual llamado Strokkur

Este es uno de los géiseres más puntuales de Islandia. Se llama Strokkur. Erupciona aproximadamente cada 4 minutos y el agua puede llegar hasta una altura de 40 metros.. Más información.

2 – En medio de una granizada

Siempre estoy atento cuando hay noticias de fuertes tormentas en Sant Cugat, mi ciudad y puse el aparato en marcha justo al escuchar, a lo lejos, que llegaba la tormenta. Se empiezan a escuchar golpes metálicos y en pocos segundos la única protagonista sonora es la piedra cayendo del cielo. Tres minutos donde parece que se acabe el mundo.. Más información.

3 – Los bufidos de los Bufones de Pría

En Llanes de Pría se encuentran unos bufaderos o geysers marinos totalmente espectaculares. El sonido que podemos escuchar en esta zona en el momento en que la marea es alta es conmovedorpotente te llega al fondo del cuerpo. Esto sabes que será así en el momento que te vas acercando y vas escuchando respirar a la tierra. Más información.

4 – El constante repicar del pájaro carpintero

En una de las zonas más cercanas de Sant Cugat, encontramos el Pi d’en Xandri y una de las pocas zonas agrícolas del parque. Rodeando hacia el sur en una de estas zonas me encontré un tramo tranquilo y me senté para escuchar la gran cantidad de variables sonoras que captas si escuchas atentamente. Perros, cantos de pájaros, insectos, gritos de ciclistas (por favor, dejad de hacerlo) y de fondo, de una forma constante, el repicar de un pájaro carpintero. Más información.

5 – Skógafoss el salto de agua más bello

Skógafoss, seguramente, es uno de los lugares más transitados de Islandia y un salto de agua que cuando sale el sol está acompañado per un arco iris. Más información.

6 – Las vacas pastando

Cerca de la estación de esquí i muntanya de Lles hay prados donde las vacas pastan tranquilamente al son de las campanas que tiene colgadas en su cuello. De fondo se escucha un arroyo que todavía fluye en pleno verano y de vez en cuando, algun coche que llega a la estación. Más información.

7 – El bosque binaural como si fuera una selva

Sonido justo en medio de la Font de Sant Pau en Collserola grabado con técnicas binaurales. El arroyo manda al lado de las aves que suenan de fondo. Más información.

8 – La tormenta seca

No sé si existe este fenómeno: tormenta seca, pero así fue en Sant Cugat. Una tormenta sin casi lluvia y encima de mi cabeza. El sonido de los truenos es duro y cercano pero además tiene una reverberación que me encanta. Más información.

9 – La playa atlántica

Acostumbrado a escuchar el Mediterráneo, me sorprende todavía esta grabación del sur de Francia, tocando el Atlántico, en Anglet. Playas vigiladas en agosto y marcadas convenientemente para los surfistas. La arena de piedras da un toque sonoro que me encanta cuando el agua retrocede. Más información.

10 – Cangrejo mordiendo micrófono en los Ullals de Baltasar

Mezcla de grabación con hidrófono y ambiente de los Ullals de Baltasar en les Terres de l’Ebre. En los micros de agua hay dos tomas en las que parece que el micro es arañado por un caracol o un cangrejo. Más información.

Grillos, calor y frecuencias

Grillos en Collserola

[ESP] En plena ola de calor me he acercado al parque natural de Collserola para escuchar a los grillos. Con una buena gorra, la grabadora y el micrófono hipercardioide me he ido acercando a un pinar donde se escuchaban de lejos las cigarras. De todos modos, me he ido acercando poco a poco ya que de camino me iba topando con diferentes tipos de grillos que cantaban de forma diferente. La grabación es una deriva hacia el pinar para demostrar de lo que son capaces los grillos a nivel acústico. La visualización de espectro de frecuencia demuestra que suenan en buena parte de las frecuencias que podemos escuchar. De las más elevadas a las medias-bajas.

Espectro de frecuencia de la deriva hacia el pinar

[ENG] In the midst of a heat wave, I went to the Collserola Natural Park to listen to the crickets. With a good hat, the recorder and the hypercardioid microphone I have been approaching a pine forest where the cicadas could be heard from afar. Anyway, I have been getting closer little by little since on the way I was running into different types of crickets that sang differently. The recording is a drift towards the pine forest to demonstrate what crickets are capable of acoustically. The frequency spectrum visualization shows that they sound in a good part of the frequencies that we can hear. From the highest to the medium-low.

[CAT] En plena onada de calor m’he acostat al parc natural de Collserola per escoltar els grills. Amb una bona gorra, la gravadora i el micròfon hipercardioide m’he anat apropant a una pineda on s’escoltaven de lluny les cigales. De totes maneres, m’he anat apropant a poc a poc ja que de camí m’anava topant amb diferents tipus de grills que cantaven de manera diferent. L’enregistrament és una deriva cap a la pineda per demostrar del que són capaços els grills a nivell acústic. La visualització d’espectre de freqüència demostra que sonen a bona part de les freqüències que podem escoltar. De les més elevades a les mitjanes-baixes.

¡¡Barça campeón!!, transmissió de Radio Juventud de la recopa de Basilea

Carátula de la cinta ¡¡Barça Campeón!!

Aquesta cinta conté un muntatge del partit de la final de la Recopa d’Europa guanyada pel F.C. Barcelona el 16 de maig de 1979. A més d’un resum de la transmissió del partit entre el Fortuna de Düsseldorf i el Barça també hi ha música relacionada amb l’equip blaugrana.

Es tracta de la transmissió que va fer-ne a Ràdio Juventud la voz de Catalunya els locutors i periodistes Agustín Rodríguez y Sergio Valdivieso.

Ràdio Juventud transmissió del Barça

La transmissió és mig en català i mig en castellà i, curiosament, aquest muntatge que he trobat en aquesta cinta no concreta cap informació ni d’emissora ni de locutors. No sé si el casset va venir en algun diari o la donava directament l’emissora.

Ràdio Juventud final del partit del Barça

A l’inici sona «Himne a l’estadi» de Josep Badia de l’any 1957. A mitja cinta hi ha un altre cant del Barça que no aconsegueixo identificar i finalment hi ha «Azul y grana» cantada pels alguns jugadors del Barça de l’any 1974.

Gràcies a Fernando Rodríguez Calvo per l’ajuda.

Castell de focs

Nagra E

[CAT] He enregistrat el so del castell de focs de la Festa Major de Sant Cugat d’aquest any. Ho he fet des del meu balcó a una distància de 2 km i mig des d’on s’enlairaven.

Per primera vegada he enregistrat un paisatge sonor amb el NAGRA-E, un aparell aparegut a finals dels anys setanta que enregistra de forma monoaural en una cinta de bobina oberta. És un dels pocs aparells que enregistra en «full track». És a dir, aprofita tota la cinta per enregistrar de forma analògica el so.

La tecnologia digital i l’enregistrament estèreo ha estat el que m’ha acompanyat sempre en les meves gravacions de camp. Ara m’agrada posar el fre i enregistrar com ho feien als anys seixanta i setanta. Aquests aparells eren el top de gamma en aquella època, però és evident que la banda de freqüències que pot enregistrar no acapara tot l’espectre de la tecnologia d’ara. De totes maneres la seva capacitat fantàstica a no arribar la saturació, el seu mínim so de soroll de cinta i la coneguda «calidesa» sonora fa que sigui molt especial treballar amb un Nagra com aquest.

So i espectre de la gravació del castell de focs

L’enregistrament de 18 minuts està digitalitzat en 24 bits i 96 kHz per intentar acostar-me al so real que enregistra un aparell analògic.

Nagra E + audio-technica AT835B

[ESP] He grabado el sonido de los fuegos artificiales de la fiesta mayor de Sant Cugat de este año. Lo he hecho desde mi balcón a una distancia de 2 km y medio desde donde se disparaban.
Por primera vez he grabado un paisaje sonoro con el NAGRA-E, un aparato aparecido a finales de los años setenta que graba de forma monoaural en una cinta de bobina abierta. Es uno de los pocos aparatos que graba en «full track». Es decir, aprovecha toda la cinta para grabar de forma analógica el sonido.
La tecnología digital y la grabación estéreo ha sido la que me ha acompañado siempre en mis grabaciones de campo. Ahora me gusta poner el freno y grabar cómo lo hacían en los años sesenta y setenta. Estos aparatos eran el «top» de gama en aquella época, pero es evidente que la banda de frecuencias que puede registrar no acapara todo el espectro de la tecnología de ahora. De todas formas su capacidad fantástica en no llegar la saturación, su mínimo sonido de ruido de cinta y la conocida «calidez» sonora hace que sea muy especial trabajar con un Nagra como éste.
La grabación de 18 minutos está digitalizada en 24 bits y 96 kHz para intentar acercarme al sonido real que graba un aparato analógico.

[ENG] I recorded the sound of the fireworks at this year’s Sant Cugat festival. I did it from my balcony at a distance of 2 and a half km from where they were shooting.
For the first time I recorded a soundscape with the NAGRA-E, a device that appeared in the late seventies that records monaural on an open reel tape. It is one of the few devices that records in «full track». That is, it uses the entire tape to record the sound in an analog way.
Digital technology and stereo recording have always been with me in my field recordings. Now I like to put the brakes on and record how they did it in the sixties and seventies. These devices were the «top» of the range at the time, but it is clear that the frequency band you can record does not cover the full spectrum of technology today. Anyway, its fantastic ability not to reach saturation, its minimal sound of tape noise and the well-known «warmth» sound makes it very special to work with a Nagra like this.
The 18-minute recording is digitized in 24 bits and 96 kHz to try to get closer to the real sound recorded by an analog device.

Tito B. Diagonal, Jordi Estadella

Eren les 12 de la mitjanit a Ràdio Juventud i un tenor canta una de les parts més populars de la zarzuela «El Huesped del sevillano«.

Careta d’entrada de «Ecos Mundanos»

Aquesta era la careta d’entrada de l’espai «Ecos Mundanos». Continuava amb el minuet en sol major de Christian Petzold que feia coixí a un locutor que deia:

«Ecos mundanos, las noticias trascendentales para la buena marcha del país extraídas y presentadas por nuestro colaborador recomendado Tito B. Diagonal«.

La introducció acabava amb la peça «A beneficio de los huérfanos» de la formació Desde Santurce a Bilbao Blues Band.

Aquest collage sonor de 43 segons era l’avantsala d’un espai radiofònic seguit per milers d’oients que anaven a dormir tard per escoltar un personatge de la zona alta de Barcelona, un pijo, que opinava de l’actualitat social i política de la Catalunya dels anys setanta i vuitanta. Un dels personatges més recordats de la ràdio catalana.

«Buenas noches amadísimos y amamantados niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis.»

Entrada de Tito B. Diagonal

Ara fa unes setmanes m’arribaven a les mans aquests CD amb gravacions diverses de Tito B. Diagonal. Publico aquí aquesta recopilació digitalitzada feta per Elisa Ruiz Giménez, la parella de Jordi Estadella, que m’ha explicat alguns detalls i anècdotes del personatge Tito B. Diagonal i del comunicador.

Crec que el material radiofònic que avui publico és de gran importància ja que costa trobar moments de ràdio de Tito B. Diagonal que no siguin les gravacions en disc que va treure en vinil.

Podrem escoltar alguns fragments d'»Ecos mundanos«, algunes entrevistes que el personatge va fer, converses amb Odette Pinto i, fins i tot, algunes col·laboracions que va fer a «Protagonistas» de Luis del Olmo.

Però tota història té un principi i l’any 1980, Damián, un col·laborador de Ràdio Juventud li explica a Odette Pinto quins son els inicis de Tito B. Diagonal a la ràdio.

Els inicis de Tito B. Diagonal
Logo de Radio Juventud

El programa era al final del dia i això permetia a Tito B. Diagonal explicar el seu punt de vista de l’actualitat política i social però també aprofitava per explicar detalls del seu dia a dia al seu palauet. Aquí el podem escoltar opinar sobre les primeres eleccions guanyades per Jordi Pujol.

Aquí parla de el «libro rojo de la educación española«

Segons la parella de Jordi Estadella, «Ecos mundanos» l’escoltava molta gent jove que no era de dretes i que sabia escoltar entre línies.

«Ell anava donant consignas cada nit tipus: «como es que dejan hacer esta manifestación mañana en la plaza universidad a las siete de la tarde contra la subida de precios de la gasolina?». Ho deia amb la veu del Tito, que semblava que es queixés de la situació però en realitat donava informació socialment important. «

«En aquella època hi havia molt pocs canals per assabentar-te de les coses i la gent era molt més sensible alhora de trobar-la. Molt més que ara.«

Elisa Ruiz Giménez

Un exemple d’això és aquest fragment on fa un repàs d’Euskadi, de la despesa en armament o de quin havia de ser l’àpat de divendres de quaresma.

Tito B. Diagonal també feia entrevistes a persones com l’Amparo, que havia guanyat el concurs a millor disc «Consejos con pedigrí».

Ningú sabia que Tito B. Diagonal era Jordi Estadella i, fins i tot, hi havia oients que es pensaven que era un personatge real que vivia a Sarrià-Sant Gervasi.

«Molts es creien que era de veritat i de fet m’explicava que rebia cartes a la ràdio de persones que li demanaven diners o fins i tot l’amenaçaven de mort.»

Elisa Ruiz Giménez
Fotografia extreta del llibre Memòries de Radio Juventud. © El Periodico

L’èxit de Tito B. Diagonal fa que el personatge aparegui també a diferents programes de ràdio com al de l’Odette Pinto, «Las tardes de Odette«, de la mateixa emissora i a una secció anomenada «La parrilla del Ritz«. (2 talls).

També fa el salt a «Protagonistas» de Radio Nacional de España y que presenta Luis del Olmo que el fitxa com a col·laborador. (2 talls).

Jordi Estadella també va sortir a la televisió i feia doblatge però sobretot era un home de ràdio.

«Ell va escoltar la ràdio fins el darrer dia de la seva vida. Tenia un transistor petit que sempre portava a sobre per tota la casa. Estava cuinant i escoltava la ràdio, anava al lavabo i ho feia amb el transistor. De fet, per les nits el seu ritual era sortir al balcó de casa, fumar-se un cigarro, beure una copeta i sempre amb la ràdio al costat. «

Elisa Ruiz Giménez

En d’altres entrades d’aquest bloc [espacio sonante] he recollit moments de Jordi Estadella diferents a Tito B. Diagonal que m’agradarà recordar. El primer cas és l’entrevista que Marta Cáceres li va fer l’1 de Maig de l’any 2000 a Rac1.

O el programa culinari «De boca en boca» a Com Ràdio.

«El Jordi era un home divertidíssim i recordo un viatge que vam fer a Marrakesh amb Xavier Sardà, la seva dona i una altra parella. Vam anar a sopar a un restaurant a celebrar l’aniversari del Jordi i quan vam sortir del restaurant van començar a parlar de forma espontània Tito B. Diagonal i el senyor Casamajor i vaig pensar que quina pena no tenir cap càmera o cap gravadora per poder immortalitzar aquell moment únic.«

Elisa Ruiz Giménez

Un agraïment a Elisa Ruiz Giménez i Xavier Pérez Esquerdo per fer-me arribar aquestes gravacions amb les que podem deixar constància d’un personatge històric a la ràdio: Tito B. Diagonal.

Careta de sortida de «Ecos mundanos»

La ràdio de vidre

´Portada d’un disc de La ràdio de vidre

Escoltant una gravació en una cinta amb contingut radiofònic de finals dels anys setanta, em trobo un fragment d’aquesta emissora.

Indicatiu Ràdio la Veu del Meditarrani

Ràdio la veu del Mediterrani. Em sorprèn molt el nom d’aquesta emissora i m’adono que no sé trobar informació d’aquesta ràdio que connectava, amb Ràdio Nacional d’Espanya. Amb això vull dir que, segurament, tot el que he digitalitzat estava creat a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i no pas a Ràdio la Veu del Mediterrani.

El contingut que escolto després de l’indicatiu de l’emissora és un programa infantil amb un guió i muntatge que em recorda als meus temps de petit quan veia «Terra d’Escudella» a TVE a Catalunya. Començava així:

La ràdio de vidre, «dos quarts de fusta i un tauló»

Per internet trobo alguna cosa relacionada amb «La ràdio de vidre» i veig que són uns contes infantils en català editats en vinil. Una de les úniques referències a internet la trobo el treball Tastets de ràdio escrit per Pere Martí i Bertran on, en un moment donat, fa un repàs dels programes infantils generats a Ràdio 4.

“La ràdio de vidre” sembla que va néixer l’any 1979 i va durar fins al 1982. Va ser un programa promocionat per la fundació  Serveis de Cultura Popular. Estava escrit i realitzat per “Radiofonistes associats”, que eren Eduard Delgado, Maria Gorgues, Jordi Roura i J. M. Adell. Hi havia guions escrits expressament per Pep Albanell, Pere Calders, Teresa Duran… Sembla que dels contes emesos se’n van publicar 4 volums, a l’editorial Apolo, un dels quals, La barca d’en Lau (1981), l’hem pogut localitzar per internet.

Pere Martí i Bertran

Així doncs, el programa és de Ràdio 4 i en aquest cas la història gira al voltant d’un personatge que es cola a l’estudi de la ràdio de vidre.

La ràdio de vidre, agregat històric de la vila

Després, la història gira al voltant d’unes sabates que parlen i que canten. Podeu escoltar tot el fragment just aquí sota i si teniu més informació d’aquest programa, no dubteu en posar-vos en contacte amb mí a info arroba albertmurillo punt com.

Salvador Escamilla entrevista a Salvador Espriu

Cinta amb entrevista a Salvador Espriu de Salvador Escamilla

L’any 1984, un any abans de la mort del poeta Salvador Espriu, el comunicador Salvador Escamilla entrevistava la que, ben segur, és una de les darreres converses radiofòniques. Vint minuts on es parla de llengua, de política, d’Òmnium Cultural, de Maradona i de la seva darrera obra «Per la bona gent».

Salvador Espriu en aquesta entrevista parla del seu sentiment per Catalunya, que és, sobretot, lingüístic:

Salvador Espriu, Catalunya i la llengua

En un moment donat Salvador Espriu parla de l’aprenentatge de la llengua catalana per part dels castellano-parlants que viuen a Catalunya:

Salvador Espriu, aprendre català

Salvador Espriu parla de Felipe Gonzalez:

Salvador Espriu i Felipe González

Tot seguit podeu escoltar els vint minuts sencers de conversa entre Salvador Escamilla en un programa que possiblement es deia «Converses de prop» i que es devien emetre per Ràdio Associació de Catalunya abans del canvi de nom i de format de RAC 105.

El bacallà a la ràdio

Inicis familia Font parada Mercat del Guinardó

Fa un temps es va posar en contacte amb mi Aurora Font, la filla de Jaume Font, un home de Mercat i, sobretot, un home expert en el bacallà. El seu pare i el seu avi ja el tallaven i el venien des de finals del segle XIX.

Tot s’inicia a finals del s. XIX amb el meu besavi de Gallifa, com manava la tradició va anar a Barcelona a guanyar-se la vida i venia bacallà a la plaça del Padró. Quan es va fer el mercat de Sant Antoni va agafar la concessió d’una parada. A partir d’aquí el meu besavi, avi, pares i oncles, es van anar expandint amb la guerra al mig i amb èpoques molt complicades. El 2003, el meu pare i el meu oncle van ser guardonats amb el premi de la Generalitat de més de cent anys de negoci ininterromput. Van tenir parades a Sant Antoni,  al mercat del Guinardó i al mercat de les Corts.

Aurora Font, filla de Jaume Font

Tota aquesta vida totalment avesada al bacallà va fer que moltes emissores de ràdio l’entrevistessin per parlar del bacallà i Jaume Font tenia el bon costum d’enregistrar en cintes de casset les entrevistes que li feien a les ràdios on el convidaven.

Jaume Font i la seva família al Mercat del Guinardó

Aurora Font ha tingut l’amabilitat de confiar-me aquestes cintes que ja estan digitalitzades i que conformen un mapa de programes de l’època dedicats a temes culinaris o també programes d’entreteniment. Hi trobem un Pere Tàpies al programa «La Factoria» de Ràdio 4 o al «Tàpies Variades» de Catalunya Ràdio. També podem escoltar a Josep Cuní a «El matí de Josep Cuní» de Catalunya Ràdio o Llorenç Torrado a Ona Catalana amb el seu «El que mengem«. Carles Pérez a «La Solució» de Catalunya Ràdio també entrevista a Jaume Font o un programa de tarda de Top 50 Cadena Nova. Es poden anar escoltant en ordre en aquest «player»

  • Ràdio 4, «La Factoria de Pere Tàpies«, 1989
  • Catalunya Ràdio, «El Matí amb Josep Cuní«, 1989
  • Top 50 Cadena Nova, 1990
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «La solució«, 1995
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1995
  • Ona Catalana «El que mengem«, 2001
  • Com Ràdio «De boca en boca«, 2002
  • Catalunya Ràdio «La solució«, ?
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, ?

Mary Santpere: «Jo vull que la gent rigui amb mi, no de mi»

En un casset que formava part del patrimoni sonor de Ràdio Clot he trobat aquesta entrevista a la Mary Santpere feta al carrer on sembla que Ràdio Clot i Ràdio Guinardó tenien un stand en una espècie de fira. Casualment la Mary Santpere passava per allà i les col·laboradores de les dues ràdios (una és Pepi Rafel de Ràdio Clot) li van fer algunes preguntes.

Era el 27 de Novembre de 1983 i encara que l’actriu està molt ben disposada a contestar deixa les coses clares des del principi:

Mary Santpere dirà el que voldrà

Atenció a la exclusiva del fitxatge de Mary Santpere pel F.C. Barcelona.

Mary Santpere substituta del Maradona

El record de la seva època de payasa és imborrable i explica una anècdota relacionada amb la por que tenen alguns nens a la imatge dels payasos.

Mary Santpere i la seva època de payasa

La Mary Santpere també parla de l’humor i el sentit del ridícul.

Mary Santpere i l’humor

Atenció al ritme de feina.

Els viatges de la Mary Santpere

En aquella època la Mary Santpere feia un programa a Ràdio Miramar anomenat «La pareja feliz» però sembla ser que ho ha deixat de fer durant un temps. Explica quina és la causa i perquè fa el programa en castellà.

Mary Santpere i «La Pareja feliz» de Ràdio Miramar

Podeu escoltar tota l’entrevista aquí:

« Entradas Anteriores