Archivos en la Categoría: Catalunya

Roda de premsa de La Trinca del seu disc «És que m’han dit que…»

Portada del disc de La Trinca «És que m’han dit que»

Remenant cintes de casset de l’antiga Ràdio Clot recupero una cinta molt curiosa i on hi ha un bon fragment de la roda de premsa que la formació musical La Trinca on fan la presentació del seu disc «És que m’han dit que…» el 15 d’abril de 1985.

Cinta de casset de Ràdio Clot

A sota d’aquest post podreu escoltar els més de 30 minuts de roda de premsa preservada, però aquests són alguns dels moments més interessants.

Resposta sobre la no organització del Canet Rock i que La Trinca atribueix a la imposició que demana el concert de personal de seguretat.

el Canet Rock

El disc «És que m’han dit que…» està enregistrat a Madrid i no pas a Catalunya. La Trinca explicar el perquè.

el perquè d’enregistrar a Madrid

La Trinca fa dos anys que també canta en castellà i la següent pregunta va sobre això i sobre l’exportació de l’humor català fora de Catalunya.

cantar en castellà

Aquí es pot escoltar la roda de premsa completa recuperada.

Una nova entrevista a Salvador Dalí rescatada

Signatura de Salvador Dalí

Després de la troballa de la que podria ser la darrera entrevista radiofònica a Salvador Dalí i de l’any 1985, en trobo ara una altra de 15 anys abans.

L’any 1970 Salvador Escamilla va fer una entrevista a Salvador Dalí. Dos Salvadors: un de comunicador i l’altre geni, que conversen en un enregistrament que fins l’any 2004 va ser inèdit. En aquell moment va ser emès al programa «El Matí de Catalunya Ràdio» d’Antoni Bassas per celebrar l’any Dalí. Una gravació que comença així:

Salvador Dalí:

Com va dir el nostre gran filòsof Francesc Pujols: Salvador Dalí com el seu propi nom indica, estava destinat a salvar la pintura moderna de la peresa i del caos.

A la pregunta de Salvador Escamilla sobre la seva inspiració això és el que contesta el geni:

Salvador Dalí parla de la seva inspiració

I abans de poder escoltar els gairebé 8 minuts de veu del pintor, destaco el moment quan Salvador Escamilla li pregunta sobre la música.

la relació de Dalí i la música

Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera:

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (III)

Casset amb entrevista Agustí Bassols

Continuo amb la publicació d’unes quantes cintes enregistrades a la seu d’Omnium Cultural als seus socis il·lustres. Aquesta és la segona part de la conversa feta el 28 de maig de 2007 amb Agustí Bassols, advocat i polític català.

Podeu escoltar aquí i aquí, les anteriors cintes on hi podem trobar la primera part d’aquesta conversa i una altra amb JM Ainaud de Lasarte.

El croar de las ranas

Las ranas en Riumors

[ESP] En Riumors hay muchos arrozales y sobre todo cuando marcha el sol se empiezan a escuchar a las ranas que descansan durante todo el dia en los canales y tierras inundadas de agua. Este año me ha parecido curioso observar que todas las tierras estaban secas y los tractores removían las arenas para iniciar otro proceso de plantación. Unos tractores que se escuchan en esta grabación de fondo. Más allà del canal, los arrozales estaban verdes y era de allí de donde se oían a las ranas. El croar de estos anfibios se escucha desde muchos metros de distancia y parece que se pongan de acuerdo para empezar a cantar al unísono.

[ENG] In Riumors there are many rice fields and especially when the sun sets you begin to listen to the frogs that rest all day long in the canals and lands flooded with water. This year I found it curious to observe that all the land was dry and the tractors were removing the sand to start another planting process. Some tractors that are heard in this background recording. Beyond the canal, the rice fields were green and it was from there that the frogs could be heard. The croaking of these amphibians can be heard from many meters away and they seem to agree to start singing in unison.

[CAT] A Riumors hi ha molts arrossars i sobretot quan es pon el sol es comencen a escoltar les granotes que descansen durant tot el dia als canals i terres inundades d’aigua. Aquest any m’ha semblat curiós observar que totes les terres estaven seques i els tractors removien les sorres per iniciar un altre procés de plantació. Uns tractors que se senten en aquest enregistrament de fons. Més enllà del canal, els arrossars estaven verds i era d’allà on se sentien a les granotes. El so d’aquests amfibis se sent des de molts metres de distància i sembla que es posin d’acord per començar a cantar a l’uníson.

El primer dia de RAC1

Cintes amb el primer dia d’emissió de Rac1

El dia 1 de maig del 2000 vaig enregistrar aquestes quatre cintes de 90′ amb el primer dia de programació de l’emissora privada Rac1. L’emissió inaugural o els sis programes zero s’anaven repetint en bucle durant tot el dia.

Cadascun dels sis programes començava amb l’indicatiu fundacional:

I tots sis programes també radiaven l’indicatiu de les freqüències amb les quals s’escoltava en aquells inicis Rac1:

Micròfon de Rac1

1er programa: «La primera hora» i «L’auditori»

El primer programa que apareix per l’antena està presentat per Núria Ferré i Ramon Pellicer que, com tots els sis programes, estan acompanyats de personatges mediàtics. En aquest cas Jordi Dauder, Andreu Buenafuente i Lucrecia.

Núria Ferré i Ramon Pellicer descriuen el tarannà d’aquests dos programes que donaran inici al dia a Rac1, «La primera hora» que s’emetrà entre setmana de 06:00 a 09:00 i «L’auditori» que s’escoltarà de 09:00 a 11:00.

Ramon Pellicer i Núria Ferré

En un moment donat Andreu Buenafuente pregunta el perquè de la tendència de començar els programes cada vegada més aviat.

Andreu Buenafuente

2on programa: «No som perfectes»

Aquest programa està presentat per Jordi Beltran i Albert Vinyoli que tenen com a convidats Josep Antich, Oriol Farré i Natxo Tarrés de la formació musical Gossos i també a Ia Clua, el compositor de la música dels indicatius de Rac1 que parlava així de la seva obra sonora que encara s’escolta a l’emissora.

Ia Clua

Jordi Beltran i Albert Vinyoli presentaran «No som perfectes» entre setmana de 12:30 a 1600.

3er programa: «El diari d’Anna» i «Minoria Absoluta»

És el moment del programa zero presentat per la Nina i Toni Soler que tenen com a convidats Lluís Permanyer, Joan Collet i Rosa Andreu. Nina definia així el seu «El diari d’Anna» que s’emetria de 16:00 a 19:00 entre setmana.

Nina

I el «Minoria Absoluta» de Toni Soler s’escoltarà els dissabtes i els diumenges de 13:00 a 14:00.

Toni Soler

4t programa: «Interferències» i «Dies tontos»

Ara li toca el torn a la Marta Cáceres i l’Albert Om que presenten aquest tercer programa zero amb els convidats Jordi Estadella, Anna Rosa Cisquella i Santi Nolla.

«Interferències» que s’emetrà entre setmana de 09:00 a 10:30 és definit així per la seva presentadora.

Marta Cáceres

I Albert Om farà «Dies Tontos», dissabtes i diumenges de 10:00 a 13:00, el programa de cap de setmana matinal anterior al Via Lliure que, per exemple, els dissabtes tindrà aquesta secció:

Albert Om

Jordi Estadella parla de què és el que espera de Rac1 i fa una analogia amb Ràdio Joventut RJ-2

Jordi Estadella

5è programa: «Primer Toc» i «L’Auditori»

Mari Carmen Juan i Xavi Torres presenten «L’Auditori» i «Primer Toc» i tenen com a convidats a Lluís Llongueras, Joan Cavall i Fer.

«El Primer Toc» estarà presentat per Xavi Torres de 08:00 a 09:00 de la nit.

Xavi Torres

L’última hora de «l’Auditori» estarà presentat per Mari Carmen Juan.

Mari Carmen Juan

També es fa referència al programa «Mercats» presentat per Xavier Gual.

Xavier Gual

6è programa: «Primera pedra», «No són hores» i «Fòrmula 1»

El sisè programa està presentat per Jordi Margarit, Santi Villas i Carles Godó i tenen com a convidats Paco Candel, Pichi Alonso i Marta Pessarrodona.

Santi Villas comenta això del seu programa «No són hores» que s’emetrà d’23:00 a 02:00 de la matinada.

Santi Villas

Carles Godó comenta el seu programa «Fòrmula 1» dels caps de setmana a partir de les 19:00 i fins a les 23:00.

Carles Godó

«La primera pedra» de Jordi Margarit serà de 6 a 10 del matí els caps de setmana.

Núria Feliu parla, sense embuts, de la situació de la música a Ràdio Clot

Dibuix de Ràdio Clot

He aconseguit algunes cintes d’una emissora amb una vida molt curta anomenada Ràdio Clot que va funcionar els primers anys de la dècada dels vuitanta a la ciutat de Barcelona. A poc a poc anirem desgranant els programes i l’estil d’aquesta ràdio local, però avui publico una entrevista a la cantant Núria Feliu que el programa de Ràdio Clot «Cultura Popular» li va fer el dia 7 de Desembre de 1985. La cantant portava 20 anys dedicats a la música.

Cinta de cassette amb l’entrevista a Núria Feliu

En resposta a una pregunta sobre l’estil de Núria Feliu, la cantant defensa la seva forma única d’interpretar.

la forma d’interpretar de Núria Feliu

L’entrevista a Núria Feliu és telefònica i en directe i ella està a casa seva. En un moment donat, truquen a la seva porta.

truquen a la porta de casa de Núria Feliu

En el moment de l’entrevista feia poc temps del concert de Lluis Llach al Camp Nou i el presentador, l’Enric, li pregunta sobre què en pensa de la situació de la Cançó.

la situació de la Cançó

De fet la cantant Núria Feliu se’n fa creus que a les ciutats els teatres només obrin a les nits.

els teatres només obren a la nit

Aquí podeu trobar i escoltar l’entrevista de sencera, i de més de 20 minuts, a la cantant Núria Feliu al programa «Cultura Popular», emès per Ràdio Clot el 7 de Desembre de 1985.

El primer partit de futbol en català de Joaquim Maria Puyal

El 5 de setembre de 1976 va ser el primer partit de lliga de la temporada 1976-77 al Camp Nou. La UD Las Palmas visitava el Camp Nou per jugar contra el F.C.Barcelona. Aquell dia el periodista Joaquim Maria Puyal començava les retransmissions dels partits de futbol en català i ho feia per a Ràdio Barcelona. La careta d’inici de la retransmissió era aquesta:

careta d’entrada de la retransmissió

En una cinta de magnetòfon he trobat aquest material on s’hi pot trobar també el fragment dels primers segons de la retransmissió.

primers segons de la retransmissió de J.M. Puyal

La cinta acaba amb un gol de Carles Reixach cantat pel periodista. Crec que és el gol de la final de la Recopa d’Europa 1978-79 contra el Fortuna Düsseldorf.

gol de Carles Reixach

El poeta J.V. Foix rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

Bobina amb parlament de J.V. Foix de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

La capsa d’aquesta cinta de magnetòfon posa escrit clarament que pertany al periodista Salvador Escamilla. Conté el parlament històric del poeta J.V.Foix quan va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. També hi ha apuntat l’any «1981» que no coincideix amb el premi de l’Ajuntament que es va donar el setembre de 1980, com consta a la pàgina de la Fundació del poeta. De totes maneres, les primeres paraules del poeta diuen clarament: «Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona, amb el seu president en cap i els components del jurat, l’atorgament d’aquest premi».

Podem escoltar aquí tot el parlament inicial i on recita algunes de les seves poesies com son: «No pas l’atzar», «Sé un poble lluny de Provença», «Ho sap tothom i és profecia».

Aquí he transcrit les seves primeres paraules:

Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona amb el seu president en cap i els components del jurat l’atorgament d’aquest premi. Per a mi, com saben tots els lectors de la meva obra és gairebé un contrasentit que admeti medalles o que admeti honors. En algun pròleg del meu llibre, en versos mateixos, en articles publicats a La Publicitat i al Monitor de Sitges, havia insistit en aquesta llibertat del poeta de no tirar a concursos, de no admetre medalles i de no ser condecorat. Ja veieu el contrasentit. Tingueu present però, que jo no he tirat mai en caps Jocs Florals ni no he donat mai cap llibre a conèixer amb presentació. Tots els llibres han sortit pel seu compte, alguns d’ells, els de la primera part pel meu compte i amb una edició destinada gairebé sempre a una minoria. Mireu la meva sorpresa que no volent la contradicció que representa sent advers a la recerca del premi i a la recerca dels honors em vegi honorat d’aquesta manera que em té gairebé avergonyit. Per completar aquestes gràcies jo llegiré dos o tres versos per donar a conèixer als qui no coneixen la meva literatura cap a quin costat se decanta.

J.V. Foix a l’acte de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1980

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (II)

Casset amb entrevista a Agustí Bassols a Omnium

Com vaig dir fa alguns dies, he aconseguit set cintes de casset amb entrevistes relacionades amb Òmnium Cultural. De fet, son conferències i entrevistes que, imagino, servien per la transcripció a la seva revista o utilització com a fons històric. Desconec si han estat mai digitalitzades, per això avui publico una conversa amb l’advocat i polític Agustí Bassols que parla amb una persona que li fa preguntes relacionades amb la seva vida. Aquesta és la primera de les dues cintes trobades d’Agustí Bassols.

En aquesta primera part parla dels seus pares, del seu servei militar (anècdota sobre un militar que sorprén) i sobre lleis i dret.

La fusteria que sembla una rellotgeria

La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

« Entradas Anteriores