Archivos en la Categoría: Catalunya

Atraco al Banco Central de Barcelona

Algunos de los casetes con programas de radio

[ESP] Esta historia bien merece una explicación.

Siempre me han gustado los paisajes sonoros y los sonidos en general. También amo la radio y tengo la suerte de dedicarme a ella profesionalmente desde principios de los 90. Cuando trabajaba en Ona Catalana tenía unas cuantas horas libres para comer y me aficioné a ir a Els Encants Vells de les Glòries de Barcelona, donde compraba videojuegos de segunda mano y también cintas de casete. No buscaba música grabada sino casetes con momentos de radio. Entre las miles de cosas que había en el suelo – además de despertadores, cómics, llaves, cuadros y miles de objetos – encontré cintas de casete con momentos personales, como diarios de viaje o canciones cantadas por los pequeños de la familia.

Ahora ya no tengo tiempo de ir a Els Encants y desde hace años busco grabaciones en los sitios de venta de segunda mano en internet. El otro día compré un lote de 200 cintas grabadas de la radio entre los años 1970 y 1985. Me interesó muchísimo que la vendedora me dijera que la persona que había grabado las cintas era un adelantado a su tiempo, a quien le encantaba la tecnología, la música y la cultura en general. Así pues, era fácil suponer que entre las cintas había música, radio teatro y programas informativos y culturales. Y no me equivoqué.

Conseguí un lote que resume la radio que se escuchaba en Catalunya en esa época y, entre todas las cintas, hay una que me llamó muchísimo la atención.

Cinta y carátula de casete

Una cinta de 90 minutos perfectamente conservada con el nombre “Atraco” en el que se puede escuchar un fragmento del programa de Encarna Sánchez, “Encarna de Noche” (en Radio Miramar), el día del atraco al Banco Central de Barcelona.

Encarna Sánchez se desplazó a los estudios de Radio Miramar en Barcelona, que se convirtió en el centro informativo para muchos medios, y explicó durante su programa, en directo, lo que estaba sucediendo en ese momento en el banco. Es una hora de grabación. Un fragmento de la historia de Barcelona que me ha servido para conocer la potencia comunicadora de Encarna Sánchez.

Cuando estamos a punto de llegar al 40 aniversario de este suceso histórico estoy preparando con la periodista Marta Cailà un resumen con los mejores momentos de la retransmisión de Encarna Sánchez. Les aseguro que hay momentos sorprendentes como una llamada que recibe Encarna sobre las tres y media de la madrugada:

Fragmento “Encarna de noche” de Radio Miramar

Hay mucho más, les iremos informando.

Alguns dels cassets amb programes de ràdio

[CAT] Aquesta història mereix una explicació.

Sempre m’han agradat els paisatges sonors i els sons en general. També m’estimo la ràdio i tinc la sort de dedicar-m’hi professionalment des de començaments dels anys 90. Quan treballava a Ona Catalana tenia unes quantes hores lliures per dinar i em vaig aficionar a anar als Encants Vells de les Glòries de Barcelona, on comprava videojocs de segona mà i també cintes de casset. No buscava música enregistrada sinó cassets amb moments de ràdio. Entre les milers de coses que hi havia a terra – a més de despertadors, còmics, claus, quadres i milers d’objectes – vaig trobar cintes de casset amb moments personals, com diaris de viatge o cançons cantades pels petits de la família.

Ara ja no tinc temps d’anar als Encants i des de fa anys busco enregistraments en els webs de venda de segona mà a internet. L’altre dia vaig comprar un lot de 200 cintes gravades de la ràdio entre els anys 1970 i 1985. Em va interessar moltíssim que la venedora em digués que la persona que havia gravat les cintes era un avançat al seu temps a qui li encantava la tecnologia, la música i la cultura en general. Així doncs, era fàcil suposar que entre les cintes hi havia música, ràdio teatre i programes informatius i culturals. I no em vaig equivocar.

Vaig aconseguir un lot que resumeix la ràdio que s’escoltava a Catalunya en aquella època i, entre totes les cintes, n’hi ha una que em va cridar moltíssim l’atenció.

Cinta i caràtula del casset.

Una cinta de 90 minuts perfectament conservada amb el nom “Atracament” en què es pot escoltar un fragment del programa d’Encarna Sánchez, “Encarna de Noche” (a Ràdio Miramar), el dia de l’atracament al Banc Central de Barcelona.

Encarna Sánchez es va desplaçar als estudis de Ràdio Miramar a Barcelona, que es va convertir en el centre informatiu per a molts mitjans, i va explicar durant el seu programa, en directe, el que estava succeint en aquell moment al banc. És una hora de gravació. Un fragment de la història de Barcelona que m’ha servit per conèixer la potència comunicadora d’Encarna Sánchez.

Quan estem a punt d’arribar a el 40è aniversari d’aquest succés històric estic preparant amb la periodista Marta Cailà un resum amb els millors moments de la retransmissió d’Encarna Sánchez. Els asseguro que hi ha moments sorprenents, com una trucada que rep l’Encarna sobre dos quarts de quatre de la matinada:

Fragment “Encarna de noche” de Radio Miramar

Hi ha molt més. Els anirem informant.

El camino de las tres coladas

El camí de les tres colades

[ESP] En la población de Sant Joan les Fonts hay una caminata que es conocida como “el camino de las tres coladas” donde podemos observar a lo largo de la ribera de la riera de Bianya unas formaciones volcánicas en forma de lava asentada en el terreno. La más antigua de las coladas basálticas es de hace 600.000 años. El ambiente sonoro es una mezcla de diferentes sonidos y en donde el agua ensordece el canto de los pájaros. De esta zona también se puede recuperar la conversación con una persona conocedora de la zona.

[ENG] In the town of Sant Joan les Fonts there is a walk that is known as “the path of the three coladas” where we can observe along the bank of the Bianya stream some volcanic formations in the form of lava settled on the ground. The oldest of the basalt flows is 600,000 years ago. The sound environment is a mixture of different sounds and where the water deafens the song of the birds. From this area you can also recover the conversation with a person who knows the area.

[CAT] A la població de Sant Joan les Fonts hi ha una caminata que és coneguda com “el camí de les tres colades” on podem observar al llarg de la ribera de la riera de Bianya unes formacions volcàniques en forma de lava assentada en el terreny. La més antiga de les colades basàltiques és de fa 600.000 anys. L’ambient sonor és una barreja de diferents sons i on l’aigua ensordeix el cant dels ocells. D’aquesta zona també es pot recuperar la conversa amb una persona coneixedora de la zona.

Mi primera grabación de un paisaje sonoro

[ESP] Esta semana nos ha dejado Lou Ottens, un ingeniero holandés inventor del cassette compacto y que también formó parte del equipo de diseño del compact disc. Estos días, precisamente, estoy recuperando y digitalizando momentos grabados en cinta de cassette durante los años 80 y 90. Ésta de arriba es precisamente una cinta donde he encontrado lo que creo que es mi primera grabación de campo que hice a finales de los 80. No hay ninguna anotación pero lo que suena está captado desde el balcón de mi niñez y adolescencia. Se escuchan las golondrinas que pasaban zumbando cerca de mi cara, motocicletas, el ambiente de la calle, los perros de la vecina de arriba y, sobretodo, el motor de arrastre del cassette.

[ENG] This week we have been left by Lou Ottens, a Dutch engineer who invented the compact cassette and was also part of the compact disc design team. These days, precisely, I am recovering and digitizing moments recorded on cassette tape during the 80s and 90s. This above is precisely a tape where I have found what I think is my first field recording that I made in the late 80s. There is no annotation but what it sounds like is captured from the balcony of my childhood and adolescence. You can hear the swallows that buzzed by my face, motorcycles, the street environment, the neighbor’s dogs upstairs and, above all, the cassette drive motor.

[CAT] Aquesta setmana ens ha deixat Lou Ottens, un enginyer holandès inventor del casset compacte i que també va formar part de l’equip de disseny del compact disc. Aquests dies, precisament, estic recuperant i digitalitzant moments gravats en cinta de casset durant els anys 80 i 90. Aquesta de dalt és precisament una cinta on he trobat el que crec que és el meu primer enregistrament de camp que vaig fer a finals dels 80. No hi ha cap anotació però el que sona està captat des del balcó de la meva infantesa i adolescència. S’escolten les orenetes que passaven brunzint prop de la meva cara, motocicletes, l’ambient del carrer, els gossos de la veïna de dalt i, sobretot, el motor d’arrossegament del casset.

Las hamburgueserias suenan así sin pandemia

Hamburgueseria en Barcelona

[ESP] Diez minutos de ambiente sonoro pre-pandemia en una hamburgueseria concurrida en la ciudad de Barcelona. No creo que haya nadie que encuentre a faltar este sonido en su vida, pero es curioso escuchar ahora los espacios que, sin remedio, estan todavía vacíos o casi vacíos en el interior. Y en una hamburgueseria te das cuenta que pasan muchas cosas en los pedidos, en las colas, en la limpieza constante, los sonidos que avisan que se ha acabado la cocción o el freir de la comida o el parloteo de los clientes. La toma del sonido está hecha en la planta superior y de esta forma se abarca el ambiente sonoro de forma general.

[ENG] Ten minutes of pre-pandemic sound atmosphere in a busy burger joint in the city of Barcelona. I don’t think there is anyone who finds this sound missing in his life, but it is curious now to hear the spaces that, hopelessly, are still empty or almost empty inside. And in a burger joint you realize that a lot happens in the orders, in the queues, in the constant cleaning, the sounds that warn that the cooking or frying of the food has finished or the chatter of the customers. The sound recording is done on the upper floor and in this way the sound environment is covered in a general way.

[CAT] Deu minuts d’ambient sonor pre-pandèmia en una hamburgueseria concorreguda a la ciutat de Barcelona. No crec que hi hagi ningú que trobi a faltar aquest so en la seva vida, però és curiós escoltar ara els espais que, sense remei, estan encara buits o gairebé buits a l’interior. I en una hamburgueseria te n’adones que passen moltes coses en les comandes, a les cues, en la neteja constant, els sons que avisen que s’ha acabat la cocció o el fregir del menjar o la xerrameca dels clients. La presa de so està feta a la planta superior i d’aquesta manera es comprèn l’ambient sonor de forma general.

Vil·la Joana

Vil·la Joana en la Serra de Collserola

[ESP] La Vil·la Joana es una antigua masia de Vallvidrera donde vivió durante un tiempo el poeta Jacint Verdaguer que fue invitado por el propietario de la masia cuando los médicos recomendaron al poeta una vida más cerca de la naturaleza. Ahora es un museo cerca de los ferrocarriles de la Generalitat dedicado a su memoria y debido a su altura es un sitio tranquilo que se escabulle de las vías del tren y de las carreteras que tiene a poco espacio. Sus dos campanas dan los cuartos, las horas y de fondo se escucha una fuente de agua cercana.

[ENG] La Vil·la Joana is an old Vallvidrera farmhouse where the poet Jacint Verdaguer lived for a time, who was invited by the owner of the farmhouse when the doctors recommended to the poet a life closer to nature. Now it is a museum near the railways of the Generalitat dedicated to the memory of him and due to its height it is a quiet place that sneaks away from the train tracks and the roads that have little space. Its two bells give the quarters, the hours and in the background a nearby water fountain is heard.

[CAT] La Vil·la Joana és una antiga masia de Vallvidrera on va viure durant un temps el poeta Jacint Verdaguer, que va ser invitat pel propietari de la masia quan els metges van recomanar-li una vida més propera a la natura. Ara és un museu prop dels Ferrocarrils catalans de la Generalitat dedicat a la seva memòria i degut a la seva altura és un lloc tranquil que s’amaga de les vies del tren i de les carretes que té a poc espai. Les seves dues campanes donen els quarts, les hores i de fons s’escolta una font d’aigua propera.

Font d’en Ribas

Font d’en Ribas en Collserola

[ESP] Esta fuente es de las pocas del Parc Natural de la Serra de Collserola que mana durante todo el año y tiene una historia detrás que me parece muy interesante. Los sitios que más me gustan de Collserola son las fuentes y gracias a que este espacio natural está muy cercano a una gran ciudad hay decenas de ellas en mejor o peor estado. La Font d’en Ribas está muy cerca del que fue el Casino de la Rabassada. De hecho, la fuente es lo único que se construyó de un posible hotel cercano que se quería construir a principios del siglo XX. La fuente tiene dos caños metálicos justo en la parte de abajo de tres losas de cemento que tapan la entrada a la mina. Esta es uno de los lugares que más me gustan del Parc junto a esta fuente.

[ENG] This spring is one of the few in the Serra de Collserola Natural Park that flows throughout the year and has a story behind that I find very interesting. The places that I like the most in Collserola are the fountains and thanks to the fact that this natural space is very close to a big city there are dozens of them in better or worse condition. La Font d’en Ribas is very close to the ruins of the Casino de la Rabassada. In fact, the fountain is the only thing that was built from a possible nearby hotel in the early 20th century. The fountain has two metal pipes right at the bottom of three cement slabs that cover the entrance to the water’s mine. This is one of the places that I like the most in the Parc along with this other fountain.

[CAT] Aquesta font és de les poques del Parc Natural de la Serra de Collserola que raja durant tot l’any i té una història al darrera que em sembla molt interessant. Els llocs que més m’agraden de Collserola són les fonts i gràcies al fet que aquest espai natural està molt proper a una gran ciutat hi ha desenes d’elles en millor o pitjor estat. La Font d’en Ribas està molt a prop de les ruïnes del Casino de la Rabassada. De fet, la font és l’únic que es va construir d’un possible hotel proper del segle XX. La font té dos brocs metàl·lics just a la part de baix de tres lloses de ciment que tapen l’entrada a la mina d’aigua. Aquest és un dels llocs que més m’agraden de Parc al costat d’aquest altra font.

Grillos desde la Capilla de Sant Jordi

Sant Llorenç de la Muga desde la Capilla de Sant Jordi

[ESP] Normalmente el sonido de los grillos inunda todo el espacio sonoro allá donde esté. Este caso me pareció curioso ya que en una excursión veraniega por la zona de Sant Llorenç de la Muga subimos hasta la Capella de Sant Jordi situada en lo alto de una montaña que posibilita unas vistas espectaculares de toda la zona hasta el mar. La vista aérea estaba dominada por los grillos que aquí, efectivamente, lo abarcaban todo y dejando el sonido creado por el hombre a cero.

[ENG] Normally the sound of crickets floods the entire sound space wherever it is. This case seemed curious to me since on a summer excursion through the Sant Llorenç de la Muga area we climbed to the Capella de Sant Jordi located on top of a mountain that offers spectacular views of the entire area to the sea. The aerial view was dominated by crickets that here, indeed, encompassed everything and leaving the sound created by man to zero.

[CAT] Normalment el so dels grills inunda tot l’espai sonor allà on estigui. Aquest cas em va semblar curiós ja que en una excursió d’estiu per la zona de Sant Llorenç de la Muga vam pujar fins a la Capella de Sant Jordi que estava situada dalt de tot d’una muntanya i que possibilita unes vistes espectaculars de tota la zona fins el mar. La vista aèria estava dominada pels grills que aquí, efectivament, ho abastaven tot, deixant el son creat per l’home a zero.

Riera de la Rambla del Celler

Riera de la Rambla del Celler

[ESP] Cuando en la ciudad llueve todo el día, como ha pasado hoy, crecen las rieras y es espectacular verlas cuando estás acostumbrado a que siempre esten secas. En una calle de Sant Cugat del Vallès llamada la Rambla del Celler sigue a una riera que cuando llega a las montañas de Collserola sale al exterior. Desde el puente he grabado el sonido, que no es mas que un rumor permanente que no parece agua. Hasta ese momento en la ciudad han caído unos 80 litros por metro cuadrado. Es en esos momentos que te das cuenta que las ciudades estan en ubicaciones que pertenecen a la naturaleza.

[ENG] When it rains all day in the city, as it did today, the streams grow and it is spectacular to see them that way when they are always totally dry. In a street in Sant Cugat del Vallès called Rambla del Celler, it follows a stream that when it reaches the Collserola mountains it goes outside. From the bridge I have recorded the sound, which is nothing more than a permanent murmur that does not seem like water. Until that moment in the city about 80 liters per square meter have fallen. It is in those moments that you realize that cities are in locations that belong to nature.

[CAT] Quan a la ciutat plou tot el dia, com ha passat avui, creixen les rieres i és espectacular veure-les d’aquesta manera quan sempre estan totalment seques. En un carrer de Sant Cugat de Vallès anomenat la Rambla de Celler segueix a una riera que quan arriba a les muntanyes de Collserola surt a l’exterior. Des del pont he gravat el so, que no és més que un rumor permanent que no sembla aigua. Fins a aquell moment a la ciutat han caigut uns 80 litres per metre quadrat. És en aquests moments que t’adones que les ciutats estan en ubicacions que pertanyen a la natura.

« Entradas Anteriores