Archivos en la Categoría: radio

¡¡Barça campeón!!, transmissió de Radio Juventud de la recopa de Basilea

Carátula de la cinta ¡¡Barça Campeón!!

Aquesta cinta conté un muntatge del partit de la final de la Recopa d’Europa guanyada pel F.C. Barcelona el 16 de maig de 1979. A més d’un resum de la transmissió del partit entre el Fortuna de Düsseldorf i el Barça també hi ha música relacionada amb l’equip blaugrana.

Es tracta de la transmissió que va fer-ne a Ràdio Juventud la voz de Catalunya els locutors i periodistes Agustín Rodríguez y Sergio Valdivieso.

Ràdio Juventud transmissió del Barça

La transmissió és mig en català i mig en castellà i, curiosament, aquest muntatge que he trobat en aquesta cinta no concreta cap informació ni d’emissora ni de locutors. No sé si el casset va venir en algun diari o la donava directament l’emissora.

Ràdio Juventud final del partit del Barça

A l’inici sona «Himne a l’estadi» de Josep Badia de l’any 1957. A mitja cinta hi ha un altre cant del Barça que no aconsegueixo identificar i finalment hi ha «Azul y grana» cantada pels alguns jugadors del Barça de l’any 1974.

Gràcies a Fernando Rodríguez Calvo per l’ajuda.

Tito B. Diagonal, Jordi Estadella

Eren les 12 de la mitjanit a Ràdio Juventud i un tenor canta una de les parts més populars de la zarzuela «El Huesped del sevillano«.

Careta d’entrada de «Ecos Mundanos»

Aquesta era la careta d’entrada de l’espai «Ecos Mundanos». Continuava amb el minuet en sol major de Christian Petzold que feia coixí a un locutor que deia:

«Ecos mundanos, las noticias trascendentales para la buena marcha del país extraídas y presentadas por nuestro colaborador recomendado Tito B. Diagonal«.

La introducció acabava amb la peça «A beneficio de los huérfanos» de la formació Desde Santurce a Bilbao Blues Band.

Aquest collage sonor de 43 segons era l’avantsala d’un espai radiofònic seguit per milers d’oients que anaven a dormir tard per escoltar un personatge de la zona alta de Barcelona, un pijo, que opinava de l’actualitat social i política de la Catalunya dels anys setanta i vuitanta. Un dels personatges més recordats de la ràdio catalana.

«Buenas noches amadísimos y amamantados niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis.»

Entrada de Tito B. Diagonal

Ara fa unes setmanes m’arribaven a les mans aquests CD amb gravacions diverses de Tito B. Diagonal. Publico aquí aquesta recopilació digitalitzada feta per Elisa Ruiz Giménez, la parella de Jordi Estadella, que m’ha explicat alguns detalls i anècdotes del personatge Tito B. Diagonal i del comunicador.

Crec que el material radiofònic que avui publico és de gran importància ja que costa trobar moments de ràdio de Tito B. Diagonal que no siguin les gravacions en disc que va treure en vinil.

Podrem escoltar alguns fragments d'»Ecos mundanos«, algunes entrevistes que el personatge va fer, converses amb Odette Pinto i, fins i tot, algunes col·laboracions que va fer a «Protagonistas» de Luis del Olmo.

Però tota història té un principi i l’any 1980, Damián, un col·laborador de Ràdio Juventud li explica a Odette Pinto quins son els inicis de Tito B. Diagonal a la ràdio.

Els inicis de Tito B. Diagonal
Logo de Radio Juventud

El programa era al final del dia i això permetia a Tito B. Diagonal explicar el seu punt de vista de l’actualitat política i social però també aprofitava per explicar detalls del seu dia a dia al seu palauet. Aquí el podem escoltar opinar sobre les primeres eleccions guanyades per Jordi Pujol.

Aquí parla de el «libro rojo de la educación española«

Segons la parella de Jordi Estadella, «Ecos mundanos» l’escoltava molta gent jove que no era de dretes i que sabia escoltar entre línies.

«Ell anava donant consignas cada nit tipus: «como es que dejan hacer esta manifestación mañana en la plaza universidad a las siete de la tarde contra la subida de precios de la gasolina?». Ho deia amb la veu del Tito, que semblava que es queixés de la situació però en realitat donava informació socialment important. «

«En aquella època hi havia molt pocs canals per assabentar-te de les coses i la gent era molt més sensible alhora de trobar-la. Molt més que ara.«

Elisa Ruiz Giménez

Un exemple d’això és aquest fragment on fa un repàs d’Euskadi, de la despesa en armament o de quin havia de ser l’àpat de divendres de quaresma.

Tito B. Diagonal també feia entrevistes a persones com l’Amparo, que havia guanyat el concurs a millor disc «Consejos con pedigrí».

Ningú sabia que Tito B. Diagonal era Jordi Estadella i, fins i tot, hi havia oients que es pensaven que era un personatge real que vivia a Sarrià-Sant Gervasi.

«Molts es creien que era de veritat i de fet m’explicava que rebia cartes a la ràdio de persones que li demanaven diners o fins i tot l’amenaçaven de mort.»

Elisa Ruiz Giménez
Fotografia extreta del llibre Memòries de Radio Juventud. © El Periodico

L’èxit de Tito B. Diagonal fa que el personatge aparegui també a diferents programes de ràdio com al de l’Odette Pinto, «Las tardes de Odette«, de la mateixa emissora i a una secció anomenada «La parrilla del Ritz«. (2 talls).

També fa el salt a «Protagonistas» de Radio Nacional de España y que presenta Luis del Olmo que el fitxa com a col·laborador. (2 talls).

Jordi Estadella també va sortir a la televisió i feia doblatge però sobretot era un home de ràdio.

«Ell va escoltar la ràdio fins el darrer dia de la seva vida. Tenia un transistor petit que sempre portava a sobre per tota la casa. Estava cuinant i escoltava la ràdio, anava al lavabo i ho feia amb el transistor. De fet, per les nits el seu ritual era sortir al balcó de casa, fumar-se un cigarro, beure una copeta i sempre amb la ràdio al costat. «

Elisa Ruiz Giménez

En d’altres entrades d’aquest bloc [espacio sonante] he recollit moments de Jordi Estadella diferents a Tito B. Diagonal que m’agradarà recordar. El primer cas és l’entrevista que Marta Cáceres li va fer l’1 de Maig de l’any 2000 a Rac1.

O el programa culinari «De boca en boca» a Com Ràdio.

«El Jordi era un home divertidíssim i recordo un viatge que vam fer a Marrakesh amb Xavier Sardà, la seva dona i una altra parella. Vam anar a sopar a un restaurant a celebrar l’aniversari del Jordi i quan vam sortir del restaurant van començar a parlar de forma espontània Tito B. Diagonal i el senyor Casamajor i vaig pensar que quina pena no tenir cap càmera o cap gravadora per poder immortalitzar aquell moment únic.«

Elisa Ruiz Giménez

Un agraïment a Elisa Ruiz Giménez i Xavier Pérez Esquerdo per fer-me arribar aquestes gravacions amb les que podem deixar constància d’un personatge històric a la ràdio: Tito B. Diagonal.

Careta de sortida de «Ecos mundanos»

«Suspenso», programa radiofónico de Juan José Plans

Cassette con el episodio «El último sueño»

Juan José Plans fue guionista y locutor de radio que se especializó en realizar historias radiofónicas de terror. Lo he conocido a través de esta cinta grabada el 7 de febrero de 1977 que contiene un episodio del programa «Suspenso» de Radio Nacional de España. En concreto el episodio se llama «El último sueño» que interpreta José Caride, Aurora Vicente, Luis Zamora, José Lahoz, Pedro Rodriguez de Quevedo y Martín Ferrer.

La ràdio de vidre

´Portada d’un disc de La ràdio de vidre

Escoltant una gravació en una cinta amb contingut radiofònic de finals dels anys setanta, em trobo un fragment d’aquesta emissora.

Indicatiu Ràdio la Veu del Meditarrani

Ràdio la veu del Mediterrani. Em sorprèn molt el nom d’aquesta emissora i m’adono que no sé trobar informació d’aquesta ràdio que connectava, amb Ràdio Nacional d’Espanya. Amb això vull dir que, segurament, tot el que he digitalitzat estava creat a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i no pas a Ràdio la Veu del Mediterrani.

El contingut que escolto després de l’indicatiu de l’emissora és un programa infantil amb un guió i muntatge que em recorda als meus temps de petit quan veia «Terra d’Escudella» a TVE a Catalunya. Començava així:

La ràdio de vidre, «dos quarts de fusta i un tauló»

Per internet trobo alguna cosa relacionada amb «La ràdio de vidre» i veig que són uns contes infantils en català editats en vinil. Una de les úniques referències a internet la trobo el treball Tastets de ràdio escrit per Pere Martí i Bertran on, en un moment donat, fa un repàs dels programes infantils generats a Ràdio 4.

“La ràdio de vidre” sembla que va néixer l’any 1979 i va durar fins al 1982. Va ser un programa promocionat per la fundació  Serveis de Cultura Popular. Estava escrit i realitzat per “Radiofonistes associats”, que eren Eduard Delgado, Maria Gorgues, Jordi Roura i J. M. Adell. Hi havia guions escrits expressament per Pep Albanell, Pere Calders, Teresa Duran… Sembla que dels contes emesos se’n van publicar 4 volums, a l’editorial Apolo, un dels quals, La barca d’en Lau (1981), l’hem pogut localitzar per internet.

Pere Martí i Bertran

Així doncs, el programa és de Ràdio 4 i en aquest cas la història gira al voltant d’un personatge que es cola a l’estudi de la ràdio de vidre.

La ràdio de vidre, agregat històric de la vila

Després, la història gira al voltant d’unes sabates que parlen i que canten. Podeu escoltar tot el fragment just aquí sota i si teniu més informació d’aquest programa, no dubteu en posar-vos en contacte amb mí a info arroba albertmurillo punt com.

Salvador Escamilla entrevista a Salvador Espriu

Cinta amb entrevista a Salvador Espriu de Salvador Escamilla

L’any 1984, un any abans de la mort del poeta Salvador Espriu, el comunicador Salvador Escamilla entrevistava la que, ben segur, és una de les darreres converses radiofòniques. Vint minuts on es parla de llengua, de política, d’Òmnium Cultural, de Maradona i de la seva darrera obra «Per la bona gent».

Salvador Espriu en aquesta entrevista parla del seu sentiment per Catalunya, que és, sobretot, lingüístic:

Salvador Espriu, Catalunya i la llengua

En un moment donat Salvador Espriu parla de l’aprenentatge de la llengua catalana per part dels castellano-parlants que viuen a Catalunya:

Salvador Espriu, aprendre català

Salvador Espriu parla de Felipe Gonzalez:

Salvador Espriu i Felipe González

Tot seguit podeu escoltar els vint minuts sencers de conversa entre Salvador Escamilla en un programa que possiblement es deia «Converses de prop» i que es devien emetre per Ràdio Associació de Catalunya abans del canvi de nom i de format de RAC 105.

El bacallà a la ràdio

Inicis familia Font parada Mercat del Guinardó

Fa un temps es va posar en contacte amb mi Aurora Font, la filla de Jaume Font, un home de Mercat i, sobretot, un home expert en el bacallà. El seu pare i el seu avi ja el tallaven i el venien des de finals del segle XIX.

Tot s’inicia a finals del s. XIX amb el meu besavi de Gallifa, com manava la tradició va anar a Barcelona a guanyar-se la vida i venia bacallà a la plaça del Padró. Quan es va fer el mercat de Sant Antoni va agafar la concessió d’una parada. A partir d’aquí el meu besavi, avi, pares i oncles, es van anar expandint amb la guerra al mig i amb èpoques molt complicades. El 2003, el meu pare i el meu oncle van ser guardonats amb el premi de la Generalitat de més de cent anys de negoci ininterromput. Van tenir parades a Sant Antoni,  al mercat del Guinardó i al mercat de les Corts.

Aurora Font, filla de Jaume Font

Tota aquesta vida totalment avesada al bacallà va fer que moltes emissores de ràdio l’entrevistessin per parlar del bacallà i Jaume Font tenia el bon costum d’enregistrar en cintes de casset les entrevistes que li feien a les ràdios on el convidaven.

Jaume Font i la seva família al Mercat del Guinardó

Aurora Font ha tingut l’amabilitat de confiar-me aquestes cintes que ja estan digitalitzades i que conformen un mapa de programes de l’època dedicats a temes culinaris o també programes d’entreteniment. Hi trobem un Pere Tàpies al programa «La Factoria» de Ràdio 4 o al «Tàpies Variades» de Catalunya Ràdio. També podem escoltar a Josep Cuní a «El matí de Josep Cuní» de Catalunya Ràdio o Llorenç Torrado a Ona Catalana amb el seu «El que mengem«. Carles Pérez a «La Solució» de Catalunya Ràdio també entrevista a Jaume Font o un programa de tarda de Top 50 Cadena Nova. Es poden anar escoltant en ordre en aquest «player»

  • Ràdio 4, «La Factoria de Pere Tàpies«, 1989
  • Catalunya Ràdio, «El Matí amb Josep Cuní«, 1989
  • Top 50 Cadena Nova, 1990
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «La solució«, 1995
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1995
  • Ona Catalana «El que mengem«, 2001
  • Com Ràdio «De boca en boca«, 2002
  • Catalunya Ràdio «La solució«, ?
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, ?

Mary Santpere: «Jo vull que la gent rigui amb mi, no de mi»

En un casset que formava part del patrimoni sonor de Ràdio Clot he trobat aquesta entrevista a la Mary Santpere feta al carrer on sembla que Ràdio Clot i Ràdio Guinardó tenien un stand en una espècie de fira. Casualment la Mary Santpere passava per allà i les col·laboradores de les dues ràdios (una és Pepi Rafel de Ràdio Clot) li van fer algunes preguntes.

Era el 27 de Novembre de 1983 i encara que l’actriu està molt ben disposada a contestar deixa les coses clares des del principi:

Mary Santpere dirà el que voldrà

Atenció a la exclusiva del fitxatge de Mary Santpere pel F.C. Barcelona.

Mary Santpere substituta del Maradona

El record de la seva època de payasa és imborrable i explica una anècdota relacionada amb la por que tenen alguns nens a la imatge dels payasos.

Mary Santpere i la seva època de payasa

La Mary Santpere també parla de l’humor i el sentit del ridícul.

Mary Santpere i l’humor

Atenció al ritme de feina.

Els viatges de la Mary Santpere

En aquella època la Mary Santpere feia un programa a Ràdio Miramar anomenat «La pareja feliz» però sembla ser que ho ha deixat de fer durant un temps. Explica quina és la causa i perquè fa el programa en castellà.

Mary Santpere i «La Pareja feliz» de Ràdio Miramar

Podeu escoltar tota l’entrevista aquí:

Roda de premsa de La Trinca del seu disc «És que m’han dit que…»

Portada del disc de La Trinca «És que m’han dit que»

Remenant cintes de casset de l’antiga Ràdio Clot recupero una cinta molt curiosa i on hi ha un bon fragment de la roda de premsa que la formació musical La Trinca on fan la presentació del seu disc «És que m’han dit que…» el 15 d’abril de 1985.

Cinta de casset de Ràdio Clot

A sota d’aquest post podreu escoltar els més de 30 minuts de roda de premsa preservada, però aquests són alguns dels moments més interessants.

Resposta sobre la no organització del Canet Rock i que La Trinca atribueix a la imposició que demana el concert de personal de seguretat.

el Canet Rock

El disc «És que m’han dit que…» està enregistrat a Madrid i no pas a Catalunya. La Trinca explicar el perquè.

el perquè d’enregistrar a Madrid

La Trinca fa dos anys que també canta en castellà i la següent pregunta va sobre això i sobre l’exportació de l’humor català fora de Catalunya.

cantar en castellà

Aquí es pot escoltar la roda de premsa completa recuperada.

Una nova entrevista a Salvador Dalí rescatada

Signatura de Salvador Dalí

Després de la troballa de la que podria ser la darrera entrevista radiofònica a Salvador Dalí i de l’any 1985, en trobo ara una altra de 15 anys abans.

L’any 1970 Salvador Escamilla va fer una entrevista a Salvador Dalí. Dos Salvadors: un de comunicador i l’altre geni, que conversen en un enregistrament que fins l’any 2004 va ser inèdit. En aquell moment va ser emès al programa «El Matí de Catalunya Ràdio» d’Antoni Bassas per celebrar l’any Dalí. Una gravació que comença així:

Salvador Dalí:

Com va dir el nostre gran filòsof Francesc Pujols: Salvador Dalí com el seu propi nom indica, estava destinat a salvar la pintura moderna de la peresa i del caos.

A la pregunta de Salvador Escamilla sobre la seva inspiració això és el que contesta el geni:

Salvador Dalí parla de la seva inspiració

I abans de poder escoltar els gairebé 8 minuts de veu del pintor, destaco el moment quan Salvador Escamilla li pregunta sobre la música.

la relació de Dalí i la música

Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera:

Llamada histórica a Javier de la Rosa en el programa de Luis del Olmo

Cinta de cassette con entrevista a Javier de la Rosa

Esta cinta encontrada incluye un fragmento de la entrevista al empresario Javier de la Rosa en el programa «Protagonistas» de Luis del Olmo. Una tertúlia de 12 minutos que tuvo lugar el 3 de Mayo de 1995. Los periodistas Ernesto Ekaizer, Pedro J. Ramírez, Pepe Oneto y José Luis Martin Prieto hablan directamente con Javier de la Rosa.

El empresario catalán estaba en esos momentos investigado por delitos de apropiación indebida y presunta estafa y Ekaizer en su primera intervención pide responsabilidad a los medios de comunicación y le interroga sobre una reunión con Pasqual Maragall.

primera pregunta de Ekaizer a de la Rosa sobre Pasqual Maragall

La conversación sube de tono:

discusión de la Rosa con Ekaizer

Le llega el turno de preguntas a Pedro J. Ramírez, en esos momentos director de El Mundo, que le pregunta sobre una posible cuenta corriente de Miquel Roca. Ekaizer y Pepe Oneto intervienen al final.

pregunta de Pedro J. Ramírez sobre cuenta en Suiza de Miquel Roca

Atención al momento en el que Luis del Olmo le hace su primera pregunta a Javier de la Rosa. Hace referencia a un informe secreto de los policías Ramón Lillo, Enrique Garcia Castaño y José Villarejo sobre el presentador de «Protagonistas».

pregunta de Luis del Olmo sobre informe secreto de Villarejo

La siguiente pregunta del periodista José Luis Martín Prieto es importante. Martín Prieto le pregunta a Javier de la Rosa por su padre y el empresario explica que falleció hace dos años. Era una mentira. Su padre murió en el año 2004 tal y como recoge este artículo del diario El Mundo.

pregunta de José Luis Martín Prieto sobre el padre de Javier de la Rosa

La entrevista acaba con dos preguntas de Luis del Olmo y Ernesto Ekaizer.

preguntas finales

En este nuestro apartado de Vintage radio se puede escuchar y descargar el audio completo.

« Entradas Anteriores