Archivos en la Categoría: radio

En Profundidad, Radio de actualidad (I)

Anuncio Radio Peninsular en la prensa

Este es un programa emitido en el mes de octubre de 1976 en Radio Peninsular y encontrado en una cinta «AGFA» donde escrito a lápiz únicamente se leía «VARIOS – Octubre – 1976«

Cinta Agfa con el programa «En Profundidad» de Radio Peninsular

Para mí esta cinta tiene un gran valor ya que me encuentro con un programa radiofónico llamado «En Profundidad» en una edición casi al completo y que está presentado por el periodista José Maria Duran. El programa analiza diversos temas actuales a través de secciones delimitadas que más o menos estan explicados en su introducción por Pilar Morales.

introducción del programa

Secciones llamadas «interés popular», «sucesos», «objetivo», «informe público», «nombres nuevos» y «deportes». Una forma de hacer programas de radio en el año 1976 muy determinado por el periodismo escrito.

Una de las primeras secciones es «Sucesos» con Enrique Rubio Ortiz, periodista especializado en la crónica negra que relata las últimas novedades de sucesos truculentos en Barcelona y lo hace de primera mano yendo siempre a buscar la notícia en la calle.

Enrique Rubio hospital

Hay un momento en el que Enrique Rubio comenta un incendio sucedido en Grupo Ferrer Internacional, una empresa química de Barcelona. El periodista da todos los detalles de como se ha iniciado. Una mujer, etanol y unos supositorios son los culpables.

Incendio en Grupo Ferrer Internacional

En un momento dado y con el periodista Enrique Rubio, entra en el estudio José Antonio Bañuelos policia especializado en identificaciones y hablan sobre la tinta de las huellas dactilares.

Técnica huella dactilar

En el programa también hay publicidad ya que aunque Radio Nacional de España no tenia anuncios comerciales, su emisora Radio Peninsular sí que incorporaba publicidad como este anuncio de una alarma de coche.

Publicidad alarma de coche

El programa cambia de tercio informativo y Pilar Morales entrevista al Dr. Martínez López para centrarse en la pubertad de las niñas y más concretamente en el período menstrual. Recordemos que el programa se está emitiendo dos años después de la muerte de Franco y es muy interesante escuchar la posición del tema por parte del doctor. El Dr. Martínez López comenta los casos que se ha encontrado muchas veces con pacientes que no dicen por su nombre lo que les pasa.

Don Pepe o la regla

El Dr. Martínez López critica que en la sociedad española, sobre todo, sea solamente la madre de la niña quien le informe sobre la regla. Él anima a que también el padre participe en este momento por estas razones.

El papel del padre

En una próxima entrada completaremos el contenido de «En Profundidad» y también publicaremos todo el programa entero para su escucha o descarga. Quedan momentos interesantes de escuchar y analizar, como un jovencísimo Antoni Castejón, el meteorólogo, la entrevista a Armand Carabén o Ricardo de la Cierva y la notícia de que en Molins de Rei quieren catalanizar el nombre de sus calles.

Ona Catalana després de la compra de PRISA

demo amb programació Ona Catalana

Setembre del 2005 va ser l’inici d’un any molt estrany a Ona Catalana. Això ho sabem els pocs que vam quedar a l’emissora després de la compra per part de PRISA mesos abans. Va ser un any de canvi de logo, el nomenament de Jordi Jordà com a nou director i Jordi Duran com a nou director de programes. El nom encara no es va canviar a Ona FM i la programació deixava de ser de programes convencional per combinar la música, informació, informació de serveis i publicitat. I el més important i definidor: s’integrava el programa «La Graderia» directament de la SER.

Jo vaig treballar al departament de publicitat durant els anys anteriors i recordo haver fet el muntatge sonor que he trobat en aquest CD i que estava destinat als clients de publicitat. Són una mica més de 4 minuts on escoltem les veus d’algunes persones que van quedar a informatius, els programes que van aguantar i també les seccions o «píndoles«, el nom que els nous responsables sempre repetien.

Va ser l’inici d’un final agònic. Almenys per a mí.

L’Altra Ràdio col·labora l’any 1992 amb la BBS de Rosa Sensat

Fotograma del vídeo del programa especial dels 40 anys de L’altra Ràdio de Ràdio 4

L’Altra Ràdio és un programa (encara en antena des de l’any 1979) dedicat a parlar de ràdio, telecomunicacions i cultura audiovisual. És Premi Nacional de Comunicació 2019 en la categoria «Radiodifusió» i està presentat pel periodista Cinto Niqui.

L’any 1986 comencen unes emissions informàtiques pels ordinadors Sinclair Spectrum que tenen el nom de «Digitext» i que s’emetien per la FM. Un altre dia parlarem d’aquesta etapa del programa, però avui us vull portar una altra activitat telemàtica que va néixer el gener de 1992. Aquesta és la promoció radiofònica:

Promoció de la col·laboració de la RSBBS

L’altra Ràdio oferia informació telemàtica del seu contingut en col·laboració amb la BBS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dades eren molt concretes, la connexió s’havia de fer amb un PC acompanyat d’un mòdem B22 i trucar al telèfon 415-67-79 a una velocitat 1200 o 2400, No Paritat, 8 bits de dades i 1 d’aturada amb emulació ANSI. Si tot funcionava a la pantalla hi apareixia això:

Pantalla PC de l’apartat de L’altra Ràdio a la BBS Rosa Sensat (foto: Els Oïdors Parlen, 15 anys de l’Altra Ràdio a Ràdio 4)

Gràcies a l’amabilitat del presentador i director del programa Cinto Niqui, hem pogut saber alguns detalls més d’aquesta innovació radiofònica.

Aquesta col·laboració amb Rosa Sensat i la seva associació de professors neix després del «Digitext». Quin equip hi treballava a l’Associació per fer aquesta BBS?

Cinto Niqui: Primer va ser el «Digitext» que és el que sortia per FM. Després va ser la col·laboració amb la RSBBS. Les persones que col·laboraven des de Rosa Sensat eren els mestres Joan Homar, Rita Armejach i Ramon Cemeli, creadors de l’Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa.

Des dels anys 80 «L’Altra Ràdio» tenia clar que la seva comunicació no passava només per la FM. Perquè crèieu que la informació havia de passar també per la xarxa digital telefònica?

Cinto Niqui: Va ser un complement per tal de poder deixar fitxers informàtics amb informació sobre emissores internacionals i comunicacions telemàtiques. Els fitxers contenien moltes dades que no era possible donar-les per antena dins del programa. I també havíem enviat alguns programaris relacionats amb el morse o les radio-teletips.

A quin tipus d’audiència anava destinat el vostre apartat a la RSBBS?

Cinto Niqui: La informació de L’altra ràdio al RSBBS no era per mestres. Era per a qualsevol persona interessada en la radio-escolta d’emissores internacionals i les telecomunicacions.

Podeu escoltar «L’altra Ràdio» en aquesta adreça de Ràdio Nacional d’España o conèixer una mica més de la seva història aquí.

La veu de Màrius Cabré

Màrius Cabré a la portada de Radiolandia (foto CC de Annemarie Heinrich contribuida per Mutter_Erde)

Un dels moments més especials quan escolto cintes de casset amb programes radiofònics és quan hi parla alguna persona històrica amb la seva pròpia veu. Ja siguin personalitats del món de la política, de l’esport o en el cas d’avui: d’un actor i torero.

Màrius Cabré era polifacètic i va tenir una carrera força reconeguda com a torero. No sé exactament l’any que es va enregistrar aquest contingut en aquesta cinta però crec que és Ràdio Nacional de España i intueixo, per altres moments de la cinta, que és de finals dels anys 70.

El programa comença amb la veu de Joan Lluch. Són uns capítols, sembla, dedicats al món del cinema i on es fa referència a la pel·lícula «El Centauro» de l’any 1945.

introducció programa cinema

Just quan acaba aquesta intervenció un altre periodista que no sé identificar, parla directament amb Màrius Cabré sobre aquesta pel·lícula i com li va arribar la oferta de fer-la.

entrevista a Màrius Cabré

La declaració final «… d’una bona amistat també» fa repreguntar al periodista sobre la relació que va haver-hi entre Màrius Cabré i l’actriu Isabel de Pomés.

Màrius Cabré sobre Isabel de Pomés

La part final de la conversa és sobre on es va enregistrar la pel·lícula i el periodista li pregunta si es va fer als estudis Orphea, Trilla i uns altres que no entenc.

estudis de cinema Catalunya

El document sonor acaba amb uns fragments de la pel·lícula «El Centauro». Aquí es pot escoltar el tall recuperat sencer.

moments de la pel·lícula «El Centauro»

El show del Terrat

Adhesiu del Show del Terrat de Ràdio Barcelona 2

Abans de l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona comença un programa a Ràdio Reus i després a Ràdio Barcelona anomenat «El Terrat» presentat per Andreu Buenafuente. En uns programes especials d’estiu d’aquest 2021, Carles Peña recorda la història d’aquest programa de ràdio mític i que després va marcar tendència en la manera de realitzar y comunicar a la ràdio.

He trobat un programa de «El Show del Terrat» (crec que van posar la paraula «show» més endavant) en una cara d’una cinta de casset. El programa és del 31 de desembre de 1993 i es pot escoltar el fragment sencer aquí.

La introducció del programa és molt potent. Amb referències a Josep Maria Bachs, presentació dels personatges com la Padrina Josefina, el senyor Terrats, el iaio Perico, Bernardo Cortés Maldonado, Toni Clapés a la unitat mòbil (que desgraciadament no s’arriba a escoltar a la cinta), Jordi Pou al «safareig de so» …

Presentació de l’equip del Show del Terrat

La introducció continua amb una referència a Flash FM i Mikimoto i amb un número de l’orquestra «El Terrat Big Band» amb la veu de Bernardo. 😉

El Terrat Big Band

També s’anuncia on serà la mòbil del Toni Clapés que estarà molt ben acompanyat per una persona que «es dutxava molt».

Presentació de la mòbil

Després de la introducció a «El Show del Terrat» comentava notícies d’actualitat com la pujada de preu dels bitllets del transport o dels segells.

Pujada preus del transport

Atenció a la introducció de la notícia sobre l’entrada de la dona al servei militar.

La entrada de la dona al servei militar cantat per Bernardo

Emissores com Catalunya Ràdio, Rac1 han fet especials en record del programa.

Podeu escoltar moments mítics de ràdio trobats en cintes de casset en aquest apartat de [espacio sonante].

El minutero de Cadena Top Radio

Cadena Top Radio

Recupero un fragmento de «El Minutero» con Quique Tejada, Santi Cardús Sánchez y Toni Ramoneda

Me ha hecho ilusión encontrar una cinta propia que grabé en 1993. Era el programa «El minutero«, uno de los shows matinales más recordados y que se emitía en Radio Minuto, Radio Tiempo o Cadena Top Radio. No conocí los inicios del programa con Ricky y Bernal ya que llegué por Santi Cardús Sánchez (descansa en pau, company) que para mí era un indispensable desde que lo descubrí en los ochenta con su «Disco Ranking«.

Desmenuzo los minutos encontrados y explico un poco mis recuerdos del programa presentado por Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda que siempre se presentaban así:

Presentación Quique Tejada, Santi Cardús i Toni Ramoneda

Reconozco que muchas veces los contenidos del programa me obligaban a desconectar la radio entre risas en sus bromas telefónicas. Lo pasaba tan mal como esta señora que le «llamaban» del servicio técnico del horno para decirle que su electrodoméstico recién comprado tenía una tara peligrosa. Además de sin el horno también se tenia que quedar sin fogones durante meses.

Broma telefónica El minutero

Los tres presentadores no tenían ningún problema para cantar villancicos en antena (hasta se editó algún CD) o cantar también la publicidad.

Publicidad El Minutero cantada

El programa daba mucha voz a los oyentes, que participaban en concursos. O como este chaval de 16 años que explica una receta y no para de reír con las ocurrencias de los presentadores.

Llamada oyente explicando receta

Tampoco tenían problema para hacer imitaciones como la de Núñez mientras abrían las líneas pidiendo el resultado del Barça de esa semana.

Imitación de Núñez a cargo de Toni Ramoneda

Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda hacían un programa abierto a todo el mundo y lleno de buen humor con la idea clara de lo que eran los programas matinales y musicales en los noventa. Se notaba la relación directa y bonita con el oyente y personalmente intuía la buena relación que imagino que había entre ellos. Forman parte de mis recuerdos de radio.

Aquí se pueden recuperar los más de 20 minutos de programa que he encontrado.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (III)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Silueta de la Mare de Déu de la Mercè dalt de la Basílica de la Mercè

Segona part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona entra a la Basílica de la Mercè que està plena de gom a gom

Després de més de dues hores des que l’autocar del F.C.Barcelona sortís de l’Aeroport, l’expedició arriba a la Basílica de la Mercè amb la intenció de fer l’ofrena a la Mare de Déu. Joan Lluch, que ja porta moltes hores dins, explica el moment de l’entrada dels jugadors.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Les cares dels jugadors quan entren a la Basílica són de cansament i fins i tot, com relata Joan Lluch, la de Migueli és d’emprenyament. Les coses no van bé i tot sembla indicar que, degut a la quantitat de persones que hi ha dins de la Basílica, no hi haurà parlaments i fins i tot perilla l’ofrena.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Els jugadors no volen estar molta més estona a la Basílica per temes de seguretat. No hi haurà parlaments ni ofrena. De totes maneres Joan Lluch intenta esbrinar-ho per confirmar la notícia però algunes coses li ho impedeixen, com per exemple una carraca.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè
connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Al final es confirma: els jugadors del Barça ja no estan a la Basílica.

connexió final a la Basílica
Distància entre la Basílica i la Plaça Sant Jaume

Segurament les decisions es van prenent sobre la marxa i, segurament també, es valora la possibilitat d’anar caminant fins a la Plaça Sant Jaume. Al capdavall són 600 metres de distància. En la propera publicació explicarem de quina forma arriben i què és tot el que passa en un dels moments més especials de la nit: l’arribada a la Plaça Sant Jaume i l’explosió d’alegria dels seguidors.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (II)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Primera part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona es trasllada de l’Aeroport de Barcelona fins a la Basílica de la Mercè.

La gravació comença amb la connexió que fa l’Enric Frigola, el presentador del programa especial en directe, amb Enric Lloveras que es troba en una unitat mòbil motoritzada seguint, per l’autovia de Castelldefels, a l’autocar que porta l’expedició blaugrana. Lloveras posa èmfasi en l’alegria que demostren tots els seguidors que intenten acostar-se perillosament a l’autocar o relata el moment on unes noies s’apropen a Carles Reixac per donar-li les gràcies.

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Els càlculs d’Enric Frigola que l’autocar arribarà en uns vint minuts a la Basílica de la Mercè es queden molt curts. Mentre l’expedició no arriba el periodista aprofita per fer una connexió amb la Plaça Sant Jaume, on l’equip havia d’oferir la Recopa al alcalde Narcís Serra a l’Ajuntament de Barcelona i al President Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat.

Mentre no arriben els jugadors el periodista Joan Albert Argerich entrevista l’ex-jugador del F.C. Barcelona Ramon Llorens. La conversa agafa un caire còmic ja que en aquells moments tota la gent que estava esperant els jugadors a la Plaça Sant Jaume estan escoltant la transmissió de Ràdio 4. Hi ha uns altaveus a tot volum perquè almenys l’espera de la gent es mantingui informada de la situació de la comitiva. L’ex-jugador del Barça, conscient que tothom l’està escoltant, posa molt d’èmfasi a les seves respostes.

Ramón Llorens (foto FCBarcelona)
connexió amb Joan Albert Argerich a la Plaça Sant Jaume

L’autocar tot just està entrant ara a Barcelona però la quantitat de cotxes és inmensa com explica Enric Lloveras que defineix l’ambient amb tants cotxes i motos com una «càmera de gas».

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Enric Frigola dona pas altre cop al periodista enviat a la Plaça Sant Jaume per entrevistar a Jordi Pujol, que un any després guanyaria les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de l’arribada de la democràcia.

connexió a la Plaça Sant Jaume on Joan Albert Argerich entrevista a Jordi Pujol

La Basílica de la Mercè és la primera parada que han de fer els jugadors i Enric Frigola connecta amb Joan Lluch que està dins de la Basílica acompanyat de molts seguidors que ja comencen a perdre la paciència.

connexió amb Joan Lluch a la Basílica de la Mercè

Però, on és l’autocar? Trigarà molt a arribar a la Basílica? Els nervis comencen a aflorar ja que a banda de passar per l’església també han de visitar l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i finalment el camp del Barça. On són els jugadors?

connexió amb Enric Lloveras des dels carrers de Barcelona

És sorprenent que una de les úniques veus femenines que apareixen en aquestes 4 cintes de cassette és la de Montserrat Minobis que explica el que ha vist pels carrers de Barcelona.

Montserrat Minobis explica el que ha vist pels carrer

La caravana no pot avançar i ha estat aturada més de 10 minuts al davant del cinema Rex. El problema ara és que la gent, per poder veure de més a prop als seus ídols, està ocupant tota la calçada de la Gran Via. Ho explica Enric Lloveras al lloc dels fets.

connexió amb Enric Lloveras des de la Gran Via de Barcelona

Sembla que cada vegada l’autocar és més a prop de la Basílica i en aquesta connexió és especialment interessant escoltar l’ambient que el periodista Enric Lloveras copsa amb el seu micròfon mentre ell fa silenci.

connexió amb Enric Lloveras des del Passeig de Gràcia de Barcelona

A la Plaça Sant Jaume els joves s’han assegut al terra per descansar després d’estar tanta estona de peu. Enric Frigola connecta amb Joan Grau que està allà destinat i explica quina és la situació.

connexió amb Joan Grau des de la Plaça Sant Jaume

El moment de l’arribada de l’expedició del Barça a la Basílica de la Mercè està arribant i Enric Frigola connecta abans amb Antoni Serra que està en el darrer punt protagonista de la nit: el Camp Nou.

connexió amb Antoni Serra des del Nou Camp

Finalment l’autocar arriba a la Basílica de la Mercè. En la propera publicació explicarem tot el que hi passa dins l’esglèsia, que no és el que tothom s’espera.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (I)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Cintes amb retransmissió Recopa Basilea F.C.Barcelona

Com m’arriben aquestes quatre cintes?

Feia temps que el Xavier Bosch em recordava que havia de passar per casa seva perquè tenia unes gravacions que, de ben segur, m’interessaven. Ara fa uns dies em va donar quatre cintes, que va aconseguir quan feia el programa «Aquest any, cent», titulades «Reportatge de Ràdio 4 i Ràdio Peninsular, Arribada del «Barça» – Recopa d’Europa 1979″.

Caràtula del programa de TV3, «Aquest any cent!»

Xavier Bosch: «Les cintes les vam obtenir a l’any 98, quan preparàvem el programa “Aquest any, cent!” per a TV3. Ens vam proposar, per al centenari del Barça, mirar de trobar una cosa que no s’havia sentit mai: la veu de Joan Gamper, el seu fundador.
Ens vam posar en contacte amb en Jaume Font. Ens havien dit que ell tenia un arxiu sonor de coses catalanes de l’antigor i que potser ho trobaríem allà.
Certament, l’arxiu d’aquest senyor, per damunt de la Travessera de Dalt, era impressionant. Ens va dir que la veu de Gamper no la tenia, però que tenia alguna cosa sobre el Barça. I, aleshores, ens va copiar les 4 cintes de les 3 hores de la rebuda que els culers havien fet, al maig de 1979, quan el Barça presidit per Núñez i entrenat per Quimet Rifé, tornava de Basilea de guanyar la Recopa de 1979.
Era el primer gran títol europeu, 30.000 culers van anar a animar l’equip a Suïssa. La final va tenir molta èpica (vam guanyar 4-3 a la pròrroga) i un milió de barcelonistes van sortir a rebre els herois.
Això va fer que la caravana des de l’aeroport del Prat fins a la plaça de Sant Jaume fos eterna. I les tres hores, de l’emissió conjunta de tres emissores, és un tresor per la radiofonia, per la llengua catalana i, també, pel Barça.»

Vas escoltar tot el contingut? Quin record en tens del què hi havia?

Xavier Bosch: «Lògicament, per buscar què podíem aprofitar pel programa, ho vaig escoltar tot. De fet, el primer programa de l’Aquest any, cent! va ser el dedicat a Basilea. Vam dur el Neeskens al plató i, el primer que va sonar a la història del programa, va ser part del discurs del Tarradellas sobre l’Estatut que havia de venir, des del balcó del Palau de la Generalitat.»

President Tarradellas: «Ciutadans de Catalunya, visca el Barça! La meva enhorabona més efusiva a aquests jugadors del Barça que tant dignament han lluitat per conquerir la Recopa i per demostrar que a Barcelona i a Catalunya hi ha uns homes sempre disposats a lluitar per triomfar!«

Xavier Bosch: «Ens exemplificava, perfectament, que la història del Barça és indissociable de la de Catalunya. Van de bracet. I aquella troballa sonora històrica ens ho va permetre demostrar. El valor documental de recuperar un so perdut, a més a més, donava el to i la voluntat del programa que vaig tenir la sort de dirigir amb l’Antoni Bassas i l’Eduard Boet.»

President Tarradellas: «El match d’ahir és un exemple ciutadans de Catalunya perquè la seva tenacitat, el seu coratge i la seva manera de fer ens ha de servir per la lluita que s’apropa per obtenir l’Estatut!»

Efectivament l’arribada de l’expedició del F.C. Barcelona va ser molt llarga. Les cintes, que podrem escoltar àmpliament en propers episodis en aquest bloc, demostren l’espera de la gent al carrer, a la Plaça Sant Jaume, a la Basílica de la Mercè i també, finalment, a l’estadi del Barça.

Com vas viure aquesta jornada històrica?

Xavier Bosch: «Jo tenia 11 anys. Vaig mirar tot el que van fer, tant del partit com de la rebuda, per televisió. Ni tan sols vaig demanar que em deixessin anar al carrer a celebrar-ho. No em volia perdre res del que fessin per televisió. És, segurament, la primera gran alegria de la meva pre-adolescència.»

La propera publicació contindrà la primera part de tota la transmissió radiofònica on l’autocar del Barça ha sortit de l’Aeroport de Barcelona amb destinació a la Basílica de la Mercè per fer l’ofrena de la copa a la patrona de Barcelona.

El golpe de estado del 23F por la radio

Casete con momentos radiofónicos del golpe de estado del 23F

Últimamente muchas personas se han puesto en contacto conmigo para facilitarme casetes que creen que pueden ser de interés. Hoy especialmente quiero agradecer a Josep que me haya dejado una cinta que ha guardado durante más de 40 años y donde grabó la radio y la televisión las horas después del golpe de estado del 23 de febrero de 1981.

Lo primero que he observado viendo la cinta es que en la CARA A encontramos el material sonoro del golpe y en la CARA B hay grabados unos chistes del humorista Eugenio. Esto me ha parecido genial.

La cinta empieza con un mensaje en catalán de Jordi Pujol, que entonces era Presidente de la Generalitat de Catalunya. Al final del mensaje creo que habla el periodista Ricard Fernández Deu y justo después se menciona que el programa se llama «Panorama». Así pues, este momento se emitió en Ràdio 4.

Presidente Jordi Pujol 23F

Fragmento de la tercera edición del programa «Panorama» de Ràdio 4

En las casas no sólo era el momento de los transistores, sino también de los televisores. Josep también puso el primer canal de Televisión Española cuando el periodista Iñaki Gabilondo informaba a los telespectadores de su programa informativo. Es curioso observar como de vez en cuando también se escucha la radio de fondo. Seguro que fue una tarde y una noche en las que los dos medios estuvieron muy demandados por la audiencia.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Después de la televisión, viene la radio y en concreto un informativo de la Cadena SER.

fragmento de un informativo de la Cadena SER

Todos estos momentos transcurren con una gran incertidumbre. La Guardia Civil todavía está dentro del Congreso y desde la Casa Real aún no hay ninguna comunicación pero parece ser que esto puede cambiar.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Justo en ese momento la CADENA SER repetía esta notícia, pero en boca del secretario del Estado Mayor, y después recordaba el momento de la entrada del Teniente Coronel Tejero que fue inmortalizada por los micrófonos de la SER.

fragmento informativo CADENA SER

Se acercan las 12 de la medianoche y la CADENA SER emite un momento IMPERDIBLE ya que entrevista a José Antonio Ovies uno de sus reporteros que estaba en el Congreso. El periodista relata, leyendo directamente de las notas que escribió en su libreta, todo lo que iba viendo o escuchando.

entrevista CADENA SER a José Antonio Ovies

Finalmente a través de Radio Nacional de España se escucha el mensaje del Rey. Cuando finaliza este momento institucional se escucha el himno de España y la cinta llega al final de la cara con un momento sorprendente.

fragmento de Radio Nacional de España del Rey

Gracias Josep por permitirme sacar a la luz esta cinta y por la confianza de dejarme publicarlo aquí y hacernos revivir una parte de nuestra historia.

« Entradas Anteriores