Archivos en la Categoría: radio

El poeta J.V. Foix rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

Bobina amb parlament de J.V. Foix de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

La capsa d’aquesta cinta de magnetòfon posa escrit clarament que pertany al periodista Salvador Escamilla. Conté el parlament històric del poeta J.V.Foix quan va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. També hi ha apuntat l’any «1981» que no coincideix amb el premi de l’Ajuntament que es va donar el setembre de 1980, com consta a la pàgina de la Fundació del poeta. De totes maneres, les primeres paraules del poeta diuen clarament: «Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona, amb el seu president en cap i els components del jurat, l’atorgament d’aquest premi».

Podem escoltar aquí tot el parlament inicial i on recita algunes de les seves poesies com son: «No pas l’atzar», «Sé un poble lluny de Provença», «Ho sap tothom i és profecia».

Aquí he transcrit les seves primeres paraules:

Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona amb el seu president en cap i els components del jurat l’atorgament d’aquest premi. Per a mi, com saben tots els lectors de la meva obra és gairebé un contrasentit que admeti medalles o que admeti honors. En algun pròleg del meu llibre, en versos mateixos, en articles publicats a La Publicitat i al Monitor de Sitges, havia insistit en aquesta llibertat del poeta de no tirar a concursos, de no admetre medalles i de no ser condecorat. Ja veieu el contrasentit. Tingueu present però, que jo no he tirat mai en caps Jocs Florals ni no he donat mai cap llibre a conèixer amb presentació. Tots els llibres han sortit pel seu compte, alguns d’ells, els de la primera part pel meu compte i amb una edició destinada gairebé sempre a una minoria. Mireu la meva sorpresa que no volent la contradicció que representa sent advers a la recerca del premi i a la recerca dels honors em vegi honorat d’aquesta manera que em té gairebé avergonyit. Per completar aquestes gràcies jo llegiré dos o tres versos per donar a conèixer als qui no coneixen la meva literatura cap a quin costat se decanta.

J.V. Foix a l’acte de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1980

Transmissió manifestació per l’Estatut de l’11 de setembre del 1977

engaxina de Ràdio 4

Aquest és un fragment de la transmissió que va fer en directe Ràdio 4 de la manifestació de l’11 de setembre de 1977. Una marxa a favor de l’Estatut de Catalunya, el catalanisme i la seva autonomia.

El fragment radiofònic comença amb la veu del periodista Ricard Fernández Déu on anomena a tots el professionals que fan possible aquell dia de ràdio en un dia històric.

Inici de la transmissió de Ricard Fernández Deu

El periodista anomena a tots els professionals que fan possible el que seguirà: Domingo Esparza, Vicenç Prado, Martín Ratón, Sebastià Tàpia, Ferran Rodriguez Domingo, Ferran Simón, Cristòfol Rodriguez, Francesc Cutillas, Aldo Javier Sánchez, Joan Albert Argerich, Estanis Alcover Martí, Carles Martos, Antoni Serra, Eva Algarra, Pilar Alonso, Enric Frigola, Gerard Busqué, Pere Font Grassa, Ricard Fernández Deu i Pere Vidal Ñaco.

La primera connexió és al punt entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via on és Joan Albert Argerich.

primera connexió amb Joan Albert Argerich

Ara és el moment de conèixer l’ambient al voltant del monument de Rafel Casanova en la veu d’Estanis Alcover Martí.

segona connexió amb Estanis Alcover

La cinta de casset mostra seguidament, després de la connexió, un fragment del missatge enregistrat del President Tarradellas.

fragment missatge President Tarradellas

La cita acaba amb un reportatge de la història política de Catalunya.

reportatge història de Catalunya

Món Salvatge, la fe en Raito-Gobun

Pròximament recuperarem un programa emès a Flash FM (Flaix FM) els anys 1993 i 1994. Un programa únic que estava vinculat a un videojoc de PC i que s’anomenava «Món Salvatge» i va ser creat pel director de cinema, escriptor i periodista Jesús Manuel Montané.

Gràcies a ell, que s’ha posat en contacte amb [espacio sonante], estem digitalitzant els programes que es van emetre. Aquests programes escoltats en l’ordre d’emissió ens faran adonar de com va ser d’irrepetible aquesta aventura de rol radiofònic i on els oients (que havien de tenir un videojoc exclusiu al seu PC des de casa) participaven de forma molt activa. A més, també tindrem l’oportunitat d’escoltar un dels primers programes de Flaix FM just després de la seva creació i podrem escoltar els locutors mítics dels primers temps de l’emissora.

En breu, a [espacio sonante]

teishikat!!

Primera promoció de «Món Salvatge»

En Profundidad, Radio de actualidad

Anuncio Radio Peninsular en la prensa

Este es un programa emitido en el mes de octubre de 1976 en Radio Peninsular y encontrado en una cinta «AGFA» donde escrito a lápiz únicamente se leía «VARIOS – Octubre – 1976«

Cinta Agfa con el programa «En Profundidad» de Radio Peninsular

Para mí esta cinta tiene un gran valor ya que me encuentro con un programa radiofónico llamado «En Profundidad» en una edición casi al completo y que está presentado por el periodista José Maria Duran. El programa analiza diversos temas actuales a través de secciones delimitadas que más o menos estan explicados en su introducción por Pilar Morales.

introducción del programa

Secciones llamadas «interés popular», «sucesos», «objetivo», «informe público», «nombres nuevos» y «deportes». Una forma de hacer programas de radio en el año 1976 muy determinado por el periodismo escrito.

Una de las primeras secciones es «Sucesos» con Enrique Rubio Ortiz, periodista especializado en la crónica negra que relata las últimas novedades de sucesos truculentos en Barcelona y lo hace de primera mano yendo siempre a buscar la notícia en la calle.

Enrique Rubio hospital

Hay un momento en el que Enrique Rubio comenta un incendio sucedido en Grupo Ferrer Internacional, una empresa química de Barcelona. El periodista da todos los detalles de como se ha iniciado. Una mujer, etanol y unos supositorios son los culpables.

Incendio en Grupo Ferrer Internacional

En un momento dado y con el periodista Enrique Rubio, entra en el estudio José Antonio Bañuelos policia especializado en identificaciones y hablan sobre la tinta de las huellas dactilares.

Técnica huella dactilar

En el programa también hay publicidad ya que aunque Radio Nacional de España no tenia anuncios comerciales, su emisora Radio Peninsular sí que incorporaba publicidad como este anuncio de una alarma de coche.

Publicidad alarma de coche

El programa cambia de tercio informativo y Pilar Morales entrevista al Dr. Martínez López para centrarse en la pubertad de las niñas y más concretamente en el período menstrual. Recordemos que el programa se está emitiendo dos años después de la muerte de Franco y es muy interesante escuchar la posición del tema por parte del doctor. El Dr. Martínez López comenta los casos que se ha encontrado muchas veces con pacientes que no dicen por su nombre lo que les pasa.

Don Pepe o la regla

El Dr. Martínez López critica que en la sociedad española, sobre todo, sea solamente la madre de la niña quien le informe sobre la regla. Él anima a que también el padre participe en este momento por estas razones.

El papel del padre

Ona Catalana després de la compra de PRISA

demo amb programació Ona Catalana

Setembre del 2005 va ser l’inici d’un any molt estrany a Ona Catalana. Això ho sabem els pocs que vam quedar a l’emissora després de la compra per part de PRISA mesos abans. Va ser un any de canvi de logo, el nomenament de Jordi Jordà com a nou director i Jordi Duran com a nou director de programes. El nom encara no es va canviar a Ona FM i la programació deixava de ser de programes convencional per combinar la música, informació, informació de serveis i publicitat. I el més important i definidor: s’integrava el programa «La Graderia» directament de la SER.

Jo vaig treballar al departament de publicitat durant els anys anteriors i recordo haver fet el muntatge sonor que he trobat en aquest CD i que estava destinat als clients de publicitat. Són una mica més de 4 minuts on escoltem les veus d’algunes persones que van quedar a informatius, els programes que van aguantar i també les seccions o «píndoles«, el nom que els nous responsables sempre repetien.

Va ser l’inici d’un final agònic. Almenys per a mí.

L’Altra Ràdio col·labora l’any 1992 amb la BBS de Rosa Sensat

Fotograma del vídeo del programa especial dels 40 anys de L’altra Ràdio de Ràdio 4

L’Altra Ràdio és un programa (encara en antena des de l’any 1979) dedicat a parlar de ràdio, telecomunicacions i cultura audiovisual. És Premi Nacional de Comunicació 2019 en la categoria «Radiodifusió» i està presentat pel periodista Cinto Niqui.

L’any 1986 comencen unes emissions informàtiques pels ordinadors Sinclair Spectrum que tenen el nom de «Digitext» i que s’emetien per la FM. Un altre dia parlarem d’aquesta etapa del programa, però avui us vull portar una altra activitat telemàtica que va néixer el gener de 1992. Aquesta és la promoció radiofònica:

Promoció de la col·laboració de la RSBBS

L’altra Ràdio oferia informació telemàtica del seu contingut en col·laboració amb la BBS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dades eren molt concretes, la connexió s’havia de fer amb un PC acompanyat d’un mòdem B22 i trucar al telèfon 415-67-79 a una velocitat 1200 o 2400, No Paritat, 8 bits de dades i 1 d’aturada amb emulació ANSI. Si tot funcionava a la pantalla hi apareixia això:

Pantalla PC de l’apartat de L’altra Ràdio a la BBS Rosa Sensat (foto: Els Oïdors Parlen, 15 anys de l’Altra Ràdio a Ràdio 4)

Gràcies a l’amabilitat del presentador i director del programa Cinto Niqui, hem pogut saber alguns detalls més d’aquesta innovació radiofònica.

Aquesta col·laboració amb Rosa Sensat i la seva associació de professors neix després del «Digitext». Quin equip hi treballava a l’Associació per fer aquesta BBS?

Cinto Niqui: Primer va ser el «Digitext» que és el que sortia per FM. Després va ser la col·laboració amb la RSBBS. Les persones que col·laboraven des de Rosa Sensat eren els mestres Joan Homar, Rita Armejach i Ramon Cemeli, creadors de l’Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa.

Des dels anys 80 «L’Altra Ràdio» tenia clar que la seva comunicació no passava només per la FM. Perquè crèieu que la informació havia de passar també per la xarxa digital telefònica?

Cinto Niqui: Va ser un complement per tal de poder deixar fitxers informàtics amb informació sobre emissores internacionals i comunicacions telemàtiques. Els fitxers contenien moltes dades que no era possible donar-les per antena dins del programa. I també havíem enviat alguns programaris relacionats amb el morse o les radio-teletips.

A quin tipus d’audiència anava destinat el vostre apartat a la RSBBS?

Cinto Niqui: La informació de L’altra ràdio al RSBBS no era per mestres. Era per a qualsevol persona interessada en la radio-escolta d’emissores internacionals i les telecomunicacions.

Podeu escoltar «L’altra Ràdio» en aquesta adreça de Ràdio Nacional d’España o conèixer una mica més de la seva història aquí.

La veu de Màrius Cabré

Màrius Cabré a la portada de Radiolandia (foto CC de Annemarie Heinrich contribuida per Mutter_Erde)

Un dels moments més especials quan escolto cintes de casset amb programes radiofònics és quan hi parla alguna persona històrica amb la seva pròpia veu. Ja siguin personalitats del món de la política, de l’esport o en el cas d’avui: d’un actor i torero.

Màrius Cabré era polifacètic i va tenir una carrera força reconeguda com a torero. No sé exactament l’any que es va enregistrar aquest contingut en aquesta cinta però crec que és Ràdio Nacional de España i intueixo, per altres moments de la cinta, que és de finals dels anys 70.

El programa comença amb la veu de Joan Lluch. Són uns capítols, sembla, dedicats al món del cinema i on es fa referència a la pel·lícula «El Centauro» de l’any 1945.

introducció programa cinema

Just quan acaba aquesta intervenció un altre periodista que no sé identificar, parla directament amb Màrius Cabré sobre aquesta pel·lícula i com li va arribar la oferta de fer-la.

entrevista a Màrius Cabré

La declaració final «… d’una bona amistat també» fa repreguntar al periodista sobre la relació que va haver-hi entre Màrius Cabré i l’actriu Isabel de Pomés.

Màrius Cabré sobre Isabel de Pomés

La part final de la conversa és sobre on es va enregistrar la pel·lícula i el periodista li pregunta si es va fer als estudis Orphea, Trilla i uns altres que no entenc.

estudis de cinema Catalunya

El document sonor acaba amb uns fragments de la pel·lícula «El Centauro». Aquí es pot escoltar el tall recuperat sencer.

moments de la pel·lícula «El Centauro»

El show del Terrat

Adhesiu del Show del Terrat de Ràdio Barcelona 2

Abans de l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona comença un programa a Ràdio Reus i després a Ràdio Barcelona anomenat «El Terrat» presentat per Andreu Buenafuente. En uns programes especials d’estiu d’aquest 2021, Carles Peña recorda la història d’aquest programa de ràdio mític i que després va marcar tendència en la manera de realitzar y comunicar a la ràdio.

He trobat un programa de «El Show del Terrat» (crec que van posar la paraula «show» més endavant) en una cara d’una cinta de casset. El programa és del 31 de desembre de 1993 i es pot escoltar el fragment sencer aquí.

La introducció del programa és molt potent. Amb referències a Josep Maria Bachs, presentació dels personatges com la Padrina Josefina, el senyor Terrats, el iaio Perico, Bernardo Cortés Maldonado, Toni Clapés a la unitat mòbil (que desgraciadament no s’arriba a escoltar a la cinta), Jordi Pou al «safareig de so» …

Presentació de l’equip del Show del Terrat

La introducció continua amb una referència a Flash FM i Mikimoto i amb un número de l’orquestra «El Terrat Big Band» amb la veu de Bernardo. 😉

El Terrat Big Band

També s’anuncia on serà la mòbil del Toni Clapés que estarà molt ben acompanyat per una persona que «es dutxava molt».

Presentació de la mòbil

Després de la introducció a «El Show del Terrat» comentava notícies d’actualitat com la pujada de preu dels bitllets del transport o dels segells.

Pujada preus del transport

Atenció a la introducció de la notícia sobre l’entrada de la dona al servei militar.

La entrada de la dona al servei militar cantat per Bernardo

Emissores com Catalunya Ràdio, Rac1 han fet especials en record del programa.

Podeu escoltar moments mítics de ràdio trobats en cintes de casset en aquest apartat de [espacio sonante].

El minutero de Cadena Top Radio

Cadena Top Radio

Recupero un fragmento de «El Minutero» con Quique Tejada, Santi Cardús Sánchez y Toni Ramoneda

Me ha hecho ilusión encontrar una cinta propia que grabé en 1993. Era el programa «El minutero«, uno de los shows matinales más recordados y que se emitía en Radio Minuto, Radio Tiempo o Cadena Top Radio. No conocí los inicios del programa con Ricky y Bernal ya que llegué por Santi Cardús Sánchez (descansa en pau, company) que para mí era un indispensable desde que lo descubrí en los ochenta con su «Disco Ranking«.

Desmenuzo los minutos encontrados y explico un poco mis recuerdos del programa presentado por Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda que siempre se presentaban así:

Presentación Quique Tejada, Santi Cardús i Toni Ramoneda

Reconozco que muchas veces los contenidos del programa me obligaban a desconectar la radio entre risas en sus bromas telefónicas. Lo pasaba tan mal como esta señora que le «llamaban» del servicio técnico del horno para decirle que su electrodoméstico recién comprado tenía una tara peligrosa. Además de sin el horno también se tenia que quedar sin fogones durante meses.

Broma telefónica El minutero

Los tres presentadores no tenían ningún problema para cantar villancicos en antena (hasta se editó algún CD) o cantar también la publicidad.

Publicidad El Minutero cantada

El programa daba mucha voz a los oyentes, que participaban en concursos. O como este chaval de 16 años que explica una receta y no para de reír con las ocurrencias de los presentadores.

Llamada oyente explicando receta

Tampoco tenían problema para hacer imitaciones como la de Núñez mientras abrían las líneas pidiendo el resultado del Barça de esa semana.

Imitación de Núñez a cargo de Toni Ramoneda

Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda hacían un programa abierto a todo el mundo y lleno de buen humor con la idea clara de lo que eran los programas matinales y musicales en los noventa. Se notaba la relación directa y bonita con el oyente y personalmente intuía la buena relación que imagino que había entre ellos. Forman parte de mis recuerdos de radio.

Aquí se pueden recuperar los más de 20 minutos de programa que he encontrado.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (III)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Silueta de la Mare de Déu de la Mercè dalt de la Basílica de la Mercè

Segona part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona entra a la Basílica de la Mercè que està plena de gom a gom

Després de més de dues hores des que l’autocar del F.C.Barcelona sortís de l’Aeroport, l’expedició arriba a la Basílica de la Mercè amb la intenció de fer l’ofrena a la Mare de Déu. Joan Lluch, que ja porta moltes hores dins, explica el moment de l’entrada dels jugadors.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Les cares dels jugadors quan entren a la Basílica són de cansament i fins i tot, com relata Joan Lluch, la de Migueli és d’emprenyament. Les coses no van bé i tot sembla indicar que, degut a la quantitat de persones que hi ha dins de la Basílica, no hi haurà parlaments i fins i tot perilla l’ofrena.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Els jugadors no volen estar molta més estona a la Basílica per temes de seguretat. No hi haurà parlaments ni ofrena. De totes maneres Joan Lluch intenta esbrinar-ho per confirmar la notícia però algunes coses li ho impedeixen, com per exemple una carraca.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè
connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Al final es confirma: els jugadors del Barça ja no estan a la Basílica.

connexió final a la Basílica
Distància entre la Basílica i la Plaça Sant Jaume

Segurament les decisions es van prenent sobre la marxa i, segurament també, es valora la possibilitat d’anar caminant fins a la Plaça Sant Jaume. Al capdavall són 600 metres de distància. En la propera publicació explicarem de quina forma arriben i què és tot el que passa en un dels moments més especials de la nit: l’arribada a la Plaça Sant Jaume i l’explosió d’alegria dels seguidors.

« Entradas Anteriores Últimas entradas »