Avui estic especialment content de recuperar aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de Catalunya Ràdio i que ja està a disposició a l’arxiu de la ràdio. Gràcies, una vegada més, Salva Pou per haver guardat durant aquest temps aquest material històric.
«L’esport al punt» era el programa d’informació esportiva que s’emetia en diverses edicions durant el dia i que presentava el periodista Santi Carreras. És un dels primers programes de Catalunya Ràdio. Aquesta era la sintonia amb la veu de Miquel Calçada i el sumari de Santi Carreras.
«L’esport al punt», 1984. Careta i sumari de Santi Carreras
El programa connecta amb la periodista Pilar Calvo, que es troba a l’associació de Bàsquet per elegir un nou vocal.
«L’esport al punt» connecta amb Pilar Calvo
Arriba el torn d’un Jordi Basté de 19 anys per parlar de la continuació del càrrec del director general d’Esports de la Generalitat de Catalunya per part de Josep Lluís Vilaseca.
«L’esport al punt» amb Jordi Basté
Aquí està tot el fragment recuperat d’aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de les emissores de la Generalitat.
Fotografia del llibre «Versió Original» de l’any 2000 on apareixen Alba Raichs, Salva Pou, Toni Clapés, Sílvia Tarragona, Martí Gironell, Jaume Nolla, Lluïsa Salinas, Josep Maria Batista i Xavier Salvà en el primer any del Versió Original.
Gràcies a l’amabilitat de Salva Pou, tècnic de so de Catalunya Ràdio, hem pogut recuperar un fragment de programa «Versió Original» de Toni Clapés de quan s’emetia de 6 a 7 de la tarda. Aquesta cinta és una de les més de dues-centes del Salva Pou que estic digitalitzant i entregant a l’arxiu de Catalunya Ràdio amb diversos moments de l’emissora. M’ha semblat molt curiosa perquè és el primer programa després de les vacances d’estiu de l’any 1998. En concret és el 7 de setembre (quan els programes de ràdio començaven la primera o segona setmana de setembre i no a l’agost).
Al final podreu escoltar tot el fragment, però a l’inici Jaume Nolla, el senyor Marcel·lí i Toni Clapés fan un repàs de les seves vacances.
Vacances Jaume Nolla a EivissaVacances senyor Marcel·líVacances Toni Clapés
En aquella època a la ràdio encara durava el boom de les imitacions i en el Versió d’aquell dia van saludar el senyor Fabià Estapé, el President Jordi Pujol, Lluís Llongueras i Josep Lluís Núñez.
En el fragment també hi apareixen José María Garcia o Jesús Gil i Gil entre d’altres. En aquest primer programa una de les notícies era la derrota de la selecció de futbol d’Espanya que va perdre 3-2 contra Xipre i que va desfermar un munt de crítiques contra l’entrenador Javier Clemente. Curiosament, durant el programa va sonar una promoció del programa de Jordi Basté «No ho diguis a ningú» que s’emetria a la nit.
Promoció «No ho diguis a ningú» amb Jordi Basté
Aquí podeu escoltar el fragment sencer emès a Catalunya Ràdio un 7 de setembre de 1998.
Amb els anys que porto regirant cintes de casset, només m’he trobat una amb un fragment de ràdio dels anys vuitanta i emès per Ràdio 4 que realitza l’Àngel Casas. El programa és «La clau i el duro» on hi ha el col·laborador mag Fèlix i fan entrar tot d’oients que pregunten en directe sobre la seva salut i relacions pel seu horòscop.
Aquí podem escotar a l’oient Isabel xerrant de personalitats.
Isabel parlant amb Àngel Casas
En un moment donat el mag Fèlix contesta la pregunta de la Isabel sobre la relació amb el seu company metge. La resposta no és gaire encoratjadora.
Un zero a l’esquerra
L’Àngel Casas era àries i una oient ja li diu que està ben enamorada d’ell.
Gràcies a l’amabilitat de Lola Cuadrado, estic digitalitzant quatre CD amb material que el mateix Josep M. Bachs anava guardant dels seus moments de ràdio. N’hi ha un amb enregistraments del 1971 al 1982 del seu programa QUISICOSAS i tres amb material del SACAPUNTAS. Tots dos programes de Radio Juventud. Avui començo mostrant tot el material del primer CD on hi ha fragments del programa Quisicosas.
CD amb material del programa Quisicosas de Ràdio Juventud presentat per Josep Mª Bachs
El material d’aquest primer post comprèn moments del Quisicosas des de l’any 1971 al 1973. La qualitat sonora és molt bona perquè Josep Maria Bachs (com s’explica al llibre «Memòries de Radio Juventud» de Miguel Arguimbau) es preocupava molt de la qualitat sonora. En aquest llibre Jordi Estadella diu que era l’única persona que coneixia que tenia un NAGRA, una gravadora de cinta oberta feta a Suïssa de gran qualitat.
Lola Cuadrado, la seva parella, em detalla que sempre intentava tenir els talls de la seva vida radiofònica en el format més modern i per ell això era un maldecap. De la cinta va passar al DAT digital i finalment al CD. Així començava el programa, que anava patrocinat.
Entrada Quisicosas amb patrocini
Aquest primer fragment conté una promoció de la marca que patrocinava el programa, un concurs amb dues trucades telefòniques i uns minuts dedicats a la pel·lícula «El darrer tango a París«.
El programa estava presentat per Josep M. Bachs, però no estava sol com podem escoltar en aquest separador del programa Quisicosas on també anuncia el nom de Miguel Sánchez Bande.
Separador Quisicosas amb Miguelito
En aquest segon moment Josep M. Bachs parla de la píndola anticonceptiva en el seu programa Quisicosas de Radio Juventud.
El tercer fragment és ben curiós, ja que Josep M. Bachs explica que va anar convidat al programa «Verbigracia» de Ràdio Barcelona presentat per Rafael Turia. Ara ell és qui convida al seu programa a Rafael Turia i el personatge Paracucíta aprofita per sortir per antena.
I el quart fragment d’aquest primer repàs parla de la Torre Eiffel.
Encara queden més moments del Quisicosas de Josep M. Bachs de Radio Juventud. En concret, fragments de l’any 1974 al 1982 quan el programa era en cadena. Podeu escoltar més programes de Radio Juventud, com els de Tito B. Diagonal aquí.
Aquesta cinta conté un muntatge del partit de la final de la Recopa d’Europa guanyada pel F.C. Barcelona el 16 de maig de 1979. A més d’un resum de la transmissió del partit entre el Fortuna de Düsseldorf i el Barça també hi ha música relacionada amb l’equip blaugrana.
Es tracta de la transmissió que va fer-ne a Ràdio Juventud la voz de Catalunya els locutors i periodistes Agustín Rodríguez y Sergio Valdivieso.
Ràdio Juventud transmissió del Barça
La transmissió és mig en català i mig en castellà i, curiosament, aquest muntatge que he trobat en aquesta cinta no concreta cap informació ni d’emissora ni de locutors. No sé si el casset va venir en algun diari o la donava directament l’emissora.
Ràdio Juventud final del partit del Barça
A l’inici sona «Himne a l’estadi» de Josep Badia de l’any 1957. A mitja cinta hi ha un altre cant del Barça que no aconsegueixo identificar i finalment hi ha «Azul y grana» cantada pels alguns jugadors del Barça de l’any 1974.
Eren les 12 de la mitjanit a Ràdio Juventud i un tenor canta una de les parts més populars de la zarzuela «El Huesped del sevillano«.
Careta d’entrada de «Ecos Mundanos»
Aquesta era la careta d’entrada de l’espai «Ecos Mundanos». Continuava amb el minuet en sol major de Christian Petzold que feia coixí a un locutor que deia:
«Ecos mundanos, las noticias trascendentales para la buena marcha del país extraídas y presentadas por nuestro colaborador recomendado Tito B. Diagonal«.
La introducció acabava amb la peça «A beneficio de los huérfanos» de la formació Desde Santurce a Bilbao Blues Band.
Aquest collage sonor de 43 segons era l’avantsala d’un espai radiofònic seguit per milers d’oients que anaven a dormir tard per escoltar un personatge de la zona alta de Barcelona, un pijo, que opinava de l’actualitat social i política de la Catalunya dels anys setanta i vuitanta. Un dels personatges més recordats de la ràdio catalana.
«Buenas noches amadísimos y amamantados niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis.»
Entrada de Tito B. Diagonal
Ara fa unes setmanes m’arribaven a les mans aquests CD amb gravacions diverses de Tito B. Diagonal. Publico aquí aquesta recopilació digitalitzada feta per Elisa Ruiz Giménez, la parella de Jordi Estadella, que m’ha explicat alguns detalls i anècdotes del personatge Tito B. Diagonal i del comunicador.
Crec que el material radiofònic que avui publico és de gran importància ja que costa trobar moments de ràdio de Tito B. Diagonal que no siguin les gravacions en disc que va treure en vinil.
Podrem escoltar alguns fragments d'»Ecos mundanos«, algunes entrevistes que el personatge va fer, converses amb Odette Pinto i, fins i tot, algunes col·laboracions que va fer a «Protagonistas» de Luis del Olmo.
Però tota història té un principi i l’any 1980, Damián, un col·laborador de Ràdio Juventud li explica a Odette Pinto quins son els inicis de Tito B. Diagonal a la ràdio.
Els inicis de Tito B. Diagonal
Logo de Radio Juventud
El programa era al final del dia i això permetia a Tito B. Diagonal explicar el seu punt de vista de l’actualitat políticai social però també aprofitava per explicar detalls del seu dia a dia al seu palauet. Aquí el podem escoltar opinar sobre les primeres eleccions guanyades per Jordi Pujol.
Aquí parla de el «libro rojo de la educación española«
Segons la parella de Jordi Estadella, «Ecos mundanos» l’escoltava molta gent jove que no era de dretes i que sabia escoltar entre línies.
«Ell anava donant consignas cada nit tipus: «como es que dejan hacer esta manifestación mañana en la plaza universidad a las siete de la tarde contra la subida de precios de la gasolina?». Ho deia amb la veu del Tito, que semblava que es queixés de la situació però en realitat donava informació socialment important. «
«En aquella època hi havia molt pocs canals per assabentar-te de les coses i la gent era molt més sensible alhora de trobar-la. Molt més que ara.«
Elisa Ruiz Giménez
Un exemple d’això és aquest fragment on fa un repàs d’Euskadi, de la despesa en armament o de quin havia de ser l’àpat de divendres de quaresma.
Tito B. Diagonal també feia entrevistes a persones com l’Amparo, que havia guanyat el concurs a millor disc «Consejos con pedigrí».
Ningú sabia que Tito B. Diagonal era Jordi Estadella i, fins i tot, hi havia oients que es pensaven que era un personatge real que vivia a Sarrià-Sant Gervasi.
«Molts es creien que era de veritat i de fet m’explicava que rebia cartes a la ràdio de persones que li demanaven diners o fins i tot l’amenaçaven de mort.»
L’èxit de Tito B. Diagonal fa que el personatge aparegui també a diferents programes de ràdio com al de l’Odette Pinto, «Las tardes de Odette«, de la mateixa emissora i a una secció anomenada «La parrilla del Ritz«. (2 talls).
També fa el salt a «Protagonistas» de Radio Nacional de España y que presenta Luis del Olmo que el fitxa com a col·laborador. (2 talls).
Jordi Estadella també va sortir a la televisió i feia doblatge però sobretot era un home de ràdio.
«Ell va escoltar la ràdio fins el darrer dia de la seva vida. Tenia un transistor petit que sempre portava a sobre per tota la casa. Estava cuinant i escoltava la ràdio, anava al lavabo i ho feia amb el transistor. De fet, per les nits el seu ritual era sortir al balcó de casa, fumar-se un cigarro, beure una copeta i sempre amb la ràdio al costat. «
Elisa Ruiz Giménez
En d’altres entrades d’aquest bloc [espacio sonante] he recollit moments de Jordi Estadella diferents a Tito B. Diagonal que m’agradarà recordar. El primer cas és l’entrevista que Marta Cáceres li va fer l’1 de Maig de l’any 2000 a Rac1.
O el programa culinari «De boca en boca» a Com Ràdio.
«El Jordi era un home divertidíssim i recordo un viatge que vam fer a Marrakesh amb Xavier Sardà, la seva dona i una altra parella. Vam anar a sopar a un restaurant a celebrar l’aniversari del Jordi i quan vam sortir del restaurant van començar a parlar de forma espontània Tito B. Diagonal i el senyor Casamajor i vaig pensar que quina pena no tenir cap càmera o cap gravadora per poder immortalitzar aquell moment únic.«
Elisa Ruiz Giménez
Un agraïment a Elisa Ruiz Giménez i Xavier Pérez Esquerdo per fer-me arribar aquestes gravacions amb les que podem deixar constància d’un personatge històric a la ràdio: Tito B. Diagonal.
Juan José Plans fue guionista y locutor de radio que se especializó en realizar historias radiofónicas de terror. Lo he conocido a través de esta cinta grabada el 7 de febrero de 1977 que contiene un episodio del programa «Suspense» de Radio Nacional de España. En concreto el episodio se llama «El último sueño» que interpreta José Caride, Aurora Vicente, Luis Zamora, José Lahoz, Pedro Rodriguez de Quevedo y Martín Ferrer.
Escoltant una gravació en una cinta amb contingut radiofònic de finals dels anys setanta, em trobo un fragment d’aquesta emissora.
Indicatiu Ràdio la Veu del Meditarrani
Ràdio la veu del Mediterrani. Em sorprèn molt el nom d’aquesta emissora i m’adono que no sé trobar informació d’aquesta ràdio que connectava, amb Ràdio Nacional d’Espanya. Amb això vull dir que, segurament, tot el que he digitalitzat estava creat a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i no pas a Ràdio la Veu del Mediterrani.
El contingut que escolto després de l’indicatiu de l’emissora és un programa infantil amb un guió i muntatge que em recorda als meus temps de petit quan veia «Terra d’Escudella» a TVE a Catalunya. Començava així:
La ràdio de vidre, «dos quarts de fusta i un tauló»
Per internet trobo alguna cosa relacionada amb «La ràdio de vidre» i veig que són uns contes infantils en català editats en vinil. Una de les úniques referències a internet la trobo el treball Tastets de ràdio escrit per Pere Martí i Bertran on, en un moment donat, fa un repàs dels programes infantils generats a Ràdio 4.
“La ràdio de vidre” sembla que va néixer l’any 1979 i va durar fins al 1982. Va ser un programa promocionat per la fundació Serveis de Cultura Popular. Estava escrit i realitzat per “Radiofonistes associats”, que eren Eduard Delgado, Maria Gorgues, Jordi Roura i J. M. Adell. Hi havia guions escrits expressament per Pep Albanell, Pere Calders, Teresa Duran… Sembla que dels contes emesos se’n van publicar 4 volums, a l’editorial Apolo, un dels quals, La barca d’en Lau (1981), l’hem pogut localitzar per internet.
Pere Martí i Bertran
Així doncs, el programa és de Ràdio 4 i en aquest cas la història gira al voltant d’un personatge que es cola a l’estudi de la ràdio de vidre.
La ràdio de vidre, agregat històric de la vila
Després, la història gira al voltant d’unes sabates que parlen i que canten. Podeu escoltar tot el fragment just aquí sota i si teniu més informació d’aquest programa, no dubteu en posar-vos en contacte amb mí a info arroba albertmurillo punt com.
Cinta amb entrevista a Salvador Espriu de Salvador Escamilla
L’any 1984, un any abans de la mort del poeta Salvador Espriu, el comunicador Salvador Escamilla entrevistava la que, ben segur, és una de les darreres converses radiofòniques. Vint minuts on es parla de llengua, de política, d’Òmnium Cultural, de Maradona i de la seva darrera obra «Per la bona gent».
Salvador Espriu en aquesta entrevista parla del seu sentiment per Catalunya, que és, sobretot, lingüístic:
Salvador Espriu, Catalunya i la llengua
En un moment donat Salvador Espriu parla de l’aprenentatge de la llengua catalana per part dels castellano-parlants que viuen a Catalunya:
Salvador Espriu, aprendre català
Salvador Espriu parla de Felipe Gonzalez:
Salvador Espriu i Felipe González
Tot seguit podeu escoltar els vint minuts sencers de conversa entre Salvador Escamilla en un programa que possiblement es deia «Converses de prop» i que es devien emetre per Ràdio Associació de Catalunya abans del canvi de nom i de format de RAC 105.
Fa un temps es va posar en contacte amb mi Aurora Font, la filla de Jaume Font, un home de Mercat i, sobretot, un home expert en el bacallà. El seu pare i el seu avi ja el tallaven i el venien des de finals del segle XIX.
Tot s’inicia a finals del s. XIX amb el meu besavi de Gallifa, com manava la tradició va anar a Barcelona a guanyar-se la vida i venia bacallà a la plaça del Padró. Quan es va fer el mercat de Sant Antoni va agafar la concessió d’una parada. A partir d’aquí el meu besavi, avi, pares i oncles, es van anar expandint amb la guerra al mig i amb èpoques molt complicades. El 2003, el meu pare i el meu oncle van ser guardonats amb el premi de la Generalitat de més de cent anys de negoci ininterromput. Van tenir parades a Sant Antoni, al mercat del Guinardó i al mercat de les Corts.
Aurora Font, filla de Jaume Font
Tota aquesta vida totalment avesada al bacallà va fer que moltes emissores de ràdio l’entrevistessin per parlar del bacallà i Jaume Font tenia el bon costum d’enregistrar en cintes de casset les entrevistes que li feien a les ràdios on el convidaven.
Jaume Font i la seva família al Mercat del Guinardó
Aurora Font ha tingut l’amabilitat de confiar-me aquestes cintes que ja estan digitalitzades i que conformen un mapa de programes de l’època dedicats a temes culinaris o també programes d’entreteniment. Hi trobem un Pere Tàpies al programa «La Factoria» de Ràdio 4 o al «Tàpies Variades» de Catalunya Ràdio. També podem escoltar a Josep Cuní a «El matí de Josep Cuní» de Catalunya Ràdio o Llorenç Torrado a Ona Catalana amb el seu «El que mengem«. Carles Pérez a «La Solució» de Catalunya Ràdio també entrevista a Jaume Font o un programa de tarda de Top 50 Cadena Nova. Es poden anar escoltant en ordre en aquest «player»
ESPACIO SONANTE 