Archivos en la Categoría: voz

Gaviotas en Vaxholm

El sonido de las Gaviotas en Vaxholm

[ESP] Vaxholm se encuentra en una de las múltiples islas del archipiélago de Estocolmo y hace unos años ya publiqué el sonido de un ferry tirado por un cable metálico. Antes de subir a este curioso artefacto, dimos un paseo por este pueblo y nos sentamos en un banco de una de sus pocas plazas. El sonido de las gaviotas crea, mejor que nunca, la sensación que estamos en un pueblo de pescadores. Además, en la parte final del sonido escucharemos la campana que marca la una del mediodía. Este sonido no sale de las campanas de ninguna iglesia, sinó que lo hace desde el edificio de información turística.

[ENG] Vaxholm is located on one of the multiple islands of the Stockholm archipelago and a few years ago I already published the sound of a ferry pulled by a wire rope. Before going up to this curious artifact, we took a walk through this town and sat on a bench in one of its few places. The sound of seagulls creates, better than ever, the feeling that we are in a fishing village. In addition, in the final part of the sound we will hear the bell that marks the one at noon. This sound doesn’t leave the bells of any church, but it does so from the tourist information building.

[CAT] Vaxholm es troba en una de les múltiples illes de l’arxipèlag d’Estocolm i fa uns anys ja vaig publicar el so d’un ferri tirat per un cable metàl·lic. Abans de pujar a aquest curiós artefacte, vam fer una passejada per aquest poble i ens vam asseure en un banc d’una de les seves poques places. El so de les gavines crea, millor que mai, la sensació que estem en un poble de pescadors. A més, en la part final del so escoltarem la campana que marca la una del migdia. Aquest so no surt de les campanes de cap església, sinó que ho fa des de l’edifici d’informació turística.

Parque de atracciones Gröna Lund

[ESP] Siempre he tenido la sensación que los parques de atracciones de las ciudades más septentrionales tienen mucho más sentido que los que podemos encontrar en los países más calurosos. La fotografia, para mi, lo define perfectamente. Diversión que se puede acabar gracias a viento y lluvia torrencial. El tiempo y el frío es una atracción más y la gente local que podemos encontrar son mucho más valientes que el resto de los mortales. En el sonido podemos escuchar una montaña rusa espectacular y los mecanismos de otro tipo de atracciones. Gröna Lund fue inaugurado en el año 1883 y es el parque de atracciones más antiguo de Suecia y alguna de sus montañas rusas fueron diseñadas por Anton Schwarzkopf.

[ENG] I have always felt that the amusement parks in the northernmost cities make a lot more sense than what we can find in the hottest countries. Photography, for me, defines it perfectly. Fun that can be ended by wind and torrential rain. The weather and the cold is one more attraction and the local people we can find are much more courageous than the rest of the mortals. In the sound we can hear a spectacular roller coaster and the mechanisms of other types of attractions. Gröna Lund was opened in 1883 and is the oldest amusement park in Sweden and some of its roller coasters were designed by Anton Schwarzkopf.

[CAT] Sempre he tingut la sensació que els parcs d’atraccions de les ciutats més septentrionals tenen molt més sentit que els que podem trobar en els països més calorosos. La fotografia, per a mi, ho defineix perfectament. Diversió que es pot acabar gràcies a vent i pluja torrencial. El temps i el fred és una atracció més i la gent local que podem trobar són molt més valents que la resta dels mortals. Al so podem escoltar una muntanya russa espectacular i els mecanismes d’altres tipus d’atraccions. Gröna Lund va ser inaugurat l’any 1883 i és el parc d’atraccions més antic de Suècia i alguna de les seves muntanyes russes van ser dissenyades per Anton Schwarzkopf.

El bufet de Montserrat

[ESP] El bufet es, seguramente, uno de los sitios más concurridos del Monestir de Montserrat. Aparecí por la tarde, en uno de los momentos más tranquilos ya que el bufet cierra a las cuatro de la tarde en invierno. Los trabajadores ya estaban preparándolo todo para el dia siguiente y los clientes se iban yendo para bajar la montaña. Se escucha la máquina de café, los platos y los cubiertos, el movimiento de las sillas, los murmullos de los turistas, y los comentarios de los trabajadores.

[ENG] The buffet is surely one of the busiest places in Montserrat. I appeared in the afternoon, in one of the quietest moments since the buffet closes at four in the afternoon in winter. The workers were already preparing everything for the next day and the customers were leaving to go down the mountain. You can hear the coffee machine, the dishes and the cutlery, the movement of the chairs, the murmurs of the tourists, and the comments of the workers.

[CAT] El bufet és, segurament, un dels llocs més concorreguts del Monestir de Montserrat. Vaig aparèixer a la tarda, en un dels moments més tranquils ja que el bufet tanca a les quatre de la tarda a l’hivern. Els treballadors ja estaven preparant-ho tot per al dia següent i els clients s’anaven anant per baixar la muntanya. S’escolta la màquina de cafè, els plats i els coberts, el moviment de les cadires, els murmuris dels turistes, i els comentaris dels treballadors.

El Zoco de los herreros

El zoco de los herreros en Marakesh

[ESP] En el zoco es fácil perderse. De hecho es imprescindible que así pase. Es cuestión de armarse de paciencia y pensar que ya saldrás de allí tarde o temprano. Por mucho que preguntes a los locales, es casi seguro que sus indicaciones nos hagan adentrarnos más por las imposibles callejuelas. Hay una de las partes del zoco donde se aglomeran los herreros y pasear por allí es escuchar golpes y sierras metálicas que vienen de todas las direcciones mientra pasa alguna moto y intentan venderte lo que no quieres comprar.

[ENG] In the souk it is easy to get lost. In fact it is imperative that this happens. It is a matter of being patient and thinking that you will leave sooner or later. As much as you ask the locals, it is almost certain that their indications will make us enter more through the impossible alleyways. There is one of the parts of the souk where blacksmiths agglomerate and strolling there is listening to blows and metal saws that come from all directions while passing a motorcycle and trying to sell you what you don’t want to buy.

[CAT] En el soc és fàcil perdre’t. De fet és imprescindible que així passi. És qüestió d’armar-se de paciència i pensar que ja en sortiràs tard o d’hora. Per molt que preguntis als locals, és gairebé segur que les seves indicacions ens facin endinsar més pels impossibles carrerons. Hi ha una de les parts del soc on s’aglomeren els ferrers i passejar per allà és escoltar cops i serres metàl·liques que vénen de totes les direccions mentre passa alguna moto i intenten vendre’t el que no vols comprar.

Aprender a ir en bicicleta

[ESP] El momento de aprender a ir en bicicleta sobre dos ruedas tiene que marcarse en el calendario de una persona como uno de los logros de la vida. Todos, más o menos, nos acordamos del momento mágico cuando la voz de quien nos ayudaba, empezaba a sonar lejos. El fragmento es la primera tentativa de mi hijo mayor cuando tenia 5 años, un verano del 2006.

[ENG] The time to learn to ride a bike on two wheels has to be marked on a person’s calendar as one of life’s achievements. Everyone, more or less, remembered the magical moment when the voice of those who helped us began to sound far away. The fragment is the first attempt of my oldest son when I was 5, a summer of 2006.

[CAT] El moment d’aprendre a anar en bicicleta sobre dues rodes ha de marcar-se al calendari d’una persona com un dels èxits de la vida. Tots, més o menys, ens recordem del moment màgic quan la veu de qui ens ajudava, començava a sonar lluny. El fragment és la primera temptativa del meu fill gran quan tenia 5 anys, un estiu de l’any 2006.

El último limpiabotas de La Rambla

Víctor Raúl Ramón López fotografiado por J.Sánchez de la Viña en descubriendobcn.

[ESP] Aproximadamente en el año 2005 me senté en uno de los últimos limpiabotas de La Rambla de Barcelona. Su nombre: Víctor Raúl Ramón López, un hombre nacido en Barcelona pero, como se escucha en esta conversación mientra limpiaba mis zapatos, sus padres se lo llevaron a México en plena guerra civil. Más tarde “volví a Barcelona, com más canas, el acento y la música de México”. A través del blog El Tranvía 48, Ricard Fernández Valentí explica la història de este oficio. Allí ha estado donde me he encontrado con la fotografia de J.Sánchez de la Viña de este limpiabotas que me cuenta la diferencia entre el betún y la crema de caballo y porqué el verano es la peor época para su trabajo. De fondo, mientras trabaja, se escuchan autobuses, ambulancias, coches, motos y un montón de gente yendo y viniendo con las maletas a ruedas. Los silencios de Víctor Raúl estan marcados por el esfuerzo que dedicaba a limpiar y cuidar los zapatos teniendo cuidado a no mancharte y utilizando más de un producto para que el resultado final fuera espectacular. Y de fondo, siempre La Rambla.

[ENG] Approximately in 2005 I sat in one of the last shoeshine of La Rambla in Barcelona. His name: Víctor Raúl Ramón López, a man born in Barcelona but, as heard in this conversation while cleaning my shoes, his parents took him to Mexico in the middle of the civil war. Later “I returned to Barcelona, ​​with more gray hair, accent and music.” Through the El Tranvía 48 blog, Ricard Fernández Valentí explains the history of this trade. There it has been where I have found the photograph of J.Sánchez de la Viña of this shoe shine that tells me the difference between bitumen and horse cream and why summer is the worst time for his work. In the background, while working, you hear buses, ambulances, cars, motorcycles and a lot of people coming and going with wheel bags. The silences of Víctor Raúl are marked by the effort that was dedicated to cleaning and taking care of the shoes being careful not to stain and using more than one product so that the final result was spectacular. And in the background, always La Rambla.

[CAT] Aproximadament l’any 2005 em vaig asseure en un dels últims enllustrador de la Rambla de Barcelona. El seu nom: Víctor Raúl Ramón López, un home nascut a Barcelona però, com s’escolta en aquesta conversa mentre netejava les meves sabates, els seus pares se’l van endur a Mèxic en plena guerra civil. Més tard “vaig tornar a Barcelona, ​​amb més cabells blancs, l’accent i la música”. Mitjançant el bloc El Tramvia 48, Ricard Fernández Valentí explica la història d’aquest ofici. Allà ha estat on m’he trobat amb la fotografia de J.Sánchez de la Vinya d’aquest enllustrador que m’explica la diferència entre el betum i la crema de cavall i perquè l’estiu és la pitjor època per al seu treball. De fons, mentre treballa, s’escolten autobusos, ambulàncies, cotxes, motos i un munt de gent anant i venint amb les maletes a rodes. Els silencis de Víctor Raúl estan marcats per l’esforç que dedicava a netejar i cuidar les sabates tenint cura a no tacar i utilitzant més d’un producte perquè el resultat final fos espectacular. I de fons, sempre la Rambla.

Bajada en trineo de nieve

Estación de esqui de Lles

[ESP] Empezamos el nuevo año con un típico sonido de invierno, el de los trineos bajando por la nieve. El frío y la nieve cada vez son más escasos en las estaciones de esquí del Pirineo y la acumulación de personas que buscan diversión es cada vez mayor. Desgraciadamente más que la acumulación de nieve. Por este motivo intento siempre ir a estaciones de esquí nórdico donde hay menos agobios. La primera parte del corte de sonido está tomada en una pista cerca del refugio de la estación y los trineos de plástico pasan a toda velocidad. El sonido del plástico con el hielo es muy característico. La parte final de la toma de audio es justo donde se concentra todo el mundo y coincide con la parte baja de la pista. La gente, en general, tiene pocas ganas de subir caminando una pista que después baja a toda velocidad, pero ya se sabe, quien algo quiere algo le cuesta.

[ENG] We start the new year with a typical winter sound, that of the sleds going down the snow. The cold and snow are increasingly scarce in the ski resorts of the Pyrenees and the accumulation of people looking for fun is growing. Unfortunately more than the accumulation of snow. For this reason I always try to go to Nordic ski resorts where there are less burdens. The first part of the sound cut is taken on a track near the station shelter and the plastic sleds pass at full speed. The sound of plastic with ice is very characteristic. The final part of the audio cut is right where everyone is concentrated and matches the lower part of the track. People, in general, have little desire to walk up a track that later goes down at full speed, but you know, who wants something costs him something.

[CAT] Comencem el nou any amb un típic so d’hivern, el dels trineus baixant per la neu. El fred i la neu cada vegada són més escassos a les estacions d’esquí del Pirineu i l’acumulació de persones que busquen diversió és cada vegada més gran. Desgraciadament més que l’acumulació de neu. Per aquest motiu intento sempre anar a estacions d’esquí nòrdic on hi ha menys tensions. La primera part de el tall de so està presa en una pista prop de el refugi de l’estació i els trineus de plàstic passen a tota velocitat. El so del plàstic amb el gel és molt característic. La part final de la presa d’àudio és just on es concentra tot el món i coincideix amb la part baixa de la pista. La gent, en general, té poques ganes de pujar caminant una pista que després baixa a tota velocitat, però ja se sap, qui alguna cosa vol alguna cosa li costa.

« Entradas Anteriores Últimas entradas »