Archivos en la Categoría: voz

A l’amiga absent. Un record de Rosario Espinosa de los Monteros (I)

Cinta de casset amb el programa record

Aquesta setmana he trobat aquesta cinta de casset en una botiga de trastos de segona mà. La caixa on estava la cinta, amb centenars més, m’ha cridat l’atenció. I sobretot he agafat aquesta pel que hi havia escrit en llapis: «Recuerdo de Charo».

En el primer moment d’escoltar-la m’he adonat que estava davant d’una gran troballa radiofònica amb veus mítiques de la ràdio que parlen amb l’emoció a flor de pell per la mort d’una companya professional que es deia Rosario Espinosa de los Monteros.

El programa sencer, titulat «A L’AMIGA ABSENT«, es podrà descarregar d’aquí uns dies però per començar m’agradaria detallar, en aquesta i properes entregues, tot el que conté.

Ràdio 4

He pogut saber a través de la Tesis Doctoral de Esteve Crespo Haro que Rosario Espinosa de los Monteros era una locutora de ràdio que va començar col·laborant a Ràdio Sant Feliu quan tenia 16 anys i que era germana d’Eduardo Espinosa, professional que va treballar a Ràdio Miramar com a locutor de les transmissions esportives.

Després d’escoltar la cinta també he sabut que Rosario va entrar a Ràdio Nacional d’Espanya a la dècada dels anys seixanta, va participar en un munt de programes com a veu «acompanyant» i després va tenir els seus propis programes com «Fora dubtes«.

Segons escriu El País, la Rosario va morir el 17 de febrer de 1986 als 45 anys a Barcelona i un mes després els seus amics i companys de la ràdio van fer aquest programa que es va emetre, crec, per les ones de Ràdio 4.

El programa comença amb una introducció del presentador (encara no us sé dir qui és) que explica la motivació i el que vindrà.

fragment inici «A l’amiga absent»

A partir d’aquí, un regitzell d’amics li dediquen unes sentides paraules. El primer és Mossen Joaquim Maria Martínez Roura, que presentava programes religiosos a la ràdio i televisió pública espanyola en aquella època.

fragment intervenció Mossen JM Martínez Roura

Les intervencions que es van succeint en el programa van en ordre cronològic d’estada a Ràdio Nacional d’Espanya i per això la primera companya és la locutora Maria Esther Jaumot.

fragment intervenció Maria Esther Jaumot

Aquest moment és realment emocionant. Escoltar Maria Matilde Almendros m’impressiona. La seva dicció, la seva pausa, la seva forma única de comunicar.

fragment Maria Matilde Almendros

Ara li toca el torn a Josep Félix Pons que va coincidir amb Rosario a Ràdio Sant Feliu, abans de la seva etapa professional a RNE.

fragment de Josep Félix Pons

Mercè Recasens és una de les seves millors amigues, segons comenta el presentador de «A l’amiga absent». No sé quina tasca feia a Ràdio Nacional d’Espanya.

fragment de Mercè Recasens

I per últim, en aquesta primera entrega, recupero el moment del record de Juan Antonio Fernández Abajo.

fragment de Juan Antonio Fernández Abajo

En aquest darrer tall el periodista Joan Antonio Fernández Abajo recorda que la Rosario Espinosa estava casada amb el periodista Antoni Serra que va treballar a Ràdio Nacional d’Espanya i, a més, també va presentar el programa Giravolt de TVE a Catalunya.

Encara queden un munt de professionals que passen per aquest programa-record i en propers dies aniré explicant més detalls i publicaré el programa sencer. Si teniu detalls o informació sobre tot el què he escrit aquí o cintes de casset amb contingut personal radiofònic que considereu històric, no dubteu de posar-vos en contacte amb mí: info arroba albertmurillo punt com.

Els pastorets de Mataró de 1977-78

Cassets del lot de Santiago Alsina

Fa uns mesos vaig trobar un lot d’unes 200 cintes de casset enregistrades per Santiago Alsina, un home que va viure a Mataró (1915-2013). Als anys 60 filmava pel·lícules familiars en Super8 i li encantava tenir i col·leccionar de tot. Imma Rossell, la seva nora, guardava totes aquestes cintes que enregistrava mentre escoltava el transistor. Són moments de ràdio des de l’any 1973 fins el 1984.

Li encantava escoltar tot tipus de programes culturals i musicals. Després, quan va sortir el vídeo VHS es va fer un fart de gravar programes de TV i pel·lícules i sèries. Em deien que ho llencés però ho he volgut guardar perquè sabia que tenia molt de valor. De fet, abans de tot això, li encantava filmar pel·lícules de Super8 que són molt curioses. Fins i tot tinc la nevada del 1963 a Mataró filmada per ell. Ho tinc penjat tot a internet

Imma Rossell
Els cassets de la retransmissió de Els Pastorets de Mataró

A [espacio sonante] ja hem digitalitzat una part d’aquestes cintes, com el programa de la Encarna Sánchez o l’especial de l’Emili Vendrell. Però avui, em fa moltíssima il·lusió ensenyar i publicar les dues cintes que crec que contenen un contingut molt especial i de molt valor: la retransmissió que va fer Ràdio Mataró d’Els Pastorets de Mataró el dia 8 de gener de 1978. De fet, l’enregistrament es va fer el dia de Reis. Aquestes dues cintes tenen tota la retransmissió en una qualitat de so excel·lent.

Els Pastorets de Mataró es representen cada any a la Sala Cabanyes. La primera representació es va fer el 25 de desembre de 1916 i totes es caracteritzen per canvis espectaculars d’escenografia, efectes especials i amb orquestra i cants en directe.

El casset enregistrat per Santiago Alsina

Pere Rigau és la persona que presenta aquests Pastorets per Ràdio Mataró i va explicant, amb delicadesa i molt coneixement, tot el que passa a l’escenari perquè els oients estiguin totalment situats. A l’enregistrament, que més endavant podeu escoltar, passen moltes coses:

  • La presentació del programa per part d’una locutora de Ràdio Mataró
  • L’inici de la transmissió amb Pere Rigau on a l’inici explica el patrocini que fa possible que es pugui transmentre.
  • Es poden escoltar tots els actes i entremig d’alguns d’ells, fa alguna entrevista curta a algunes persones que fan possible aquests pastorets com per exemple:
    • Joaquim Pons Fabres
    • Anita Arumí
    • Mestre Enric Torra
    • Nuri Fàbregues
    • Josep Maria Malé
    • Josep Maria Cusachs

Gaudiu d’aquests pastorets històrics.

Niños felices en una cinta encontrada

Magnetófono AIWA TP-710

Después de mucho tiempo con ganas de hacerlo, he intentado encender este magnetófono que me compré en un rastro de segunda mano. El precio era muy bueno y me fijé en la cinta que había dentro. Como me imaginaba, al intentar ponerlo en marcha, las bobinas no giraban. Después de tanto tiempo a la intemperie seguramente la electrónica estaba dañada. No he tenido más remedio que ponerme manos a la obra.

Arreglando el magnetófono

Como casi siempre, la simple sustitución de la goma de arrastre ha hecho girar el motor de este aparato japonés fabricado a finales de los años 60 por la marca AIWA, una compañia japonesa que se especializó en aparatos de grabación en cinta magnetofónica. Era el momento, pues, de poner la cinta que quizás llevaba más de 40 años sin que nadie la escuchase.

La cinta preparada para sonar

La cinta estaba grabada en los dos canales y he podido limpiar y ecualizar unos 12 minutos donde pasan un montón de cosas divertidas sacando unas cuantas conclusiones:

  • Los protagonistas son dos niños o niñas de entre 7 y 10 años, aunque es muy difícil determinar la edad. Sólo en un momento muy concreto se escucha a un adulto reír.
  • Los niños están felices y son muy creativos.
  • La grabación calculo que es de mediados de los años setenta.
  • Creo que los niños o sus padres son de Teruel. Alguna de las canciones que cantan son populares allí.
  • Parte de la cinta se grabó en Navidad por lo qué quizá fue un regalo de Reyes.
  • Hay dos momentos muy cortos donde se escucha claramente la radio o la televisión.
Cinta BASF

Vamos allá. La cinta empieza con una pequeña canción que es una interpretación libre con la melodía del villancico «Noche de Paz» pero donde los «portales» y el «niño Dios» van apareciendo con intención de rima.

Interpretación libre de Noche de Paz

La segunda interpretación va un poco más allá, ya que aparece una guitarra y el otro hermanito con el que cantan el clásico «Hacia Belén va la burra».

Interpretación «Hacia Belén va la burra»

Después de los momentos navideños, viene una jota. Buscando información sobre esta canción he podido saber que es un canto de la Jota de Codoñera y tiene un momento álgido cuando se canta:

«Con el tin y el tan y el toma
dame la mano,
no me la des,
yo te la daré.»

Hay muy poca información en internet sobre este canto y solamente aquí he podido ver esta canción detallada.

Jota de Codoñera

El siguiente corte de audio no sé exactamente de donde viene. Al principio me pareció que salía de la televisión o la radio pero no estoy del todo seguro.

Momento de televisión

Llega el momento del villancico «No me diréis María» donde el niño o la niña empieza a reír delante de un adulto que juraría que le hace cosquillas o directamente le hace reír y no tiene manera de acabar la canción.

Interpretación v illancico «No me diréis Maria»

Uno de los niños utiliza la grabadora para grabarse leyendo lo que creo que es un Pulgarcito ya que la protagonista es Doña Urraca creado por el autor de comics Miquel Bernet Toledano.

Leyendo Doña Urraca

La cinta acaba con un momento de radio o televisión muy corto donde se escucha una entrevista a Antonio Blancas, cantante de ópera y zarzuela español.

Fragmento entrevista Antonio Blancas.

Joan Manuel Serrat cantando Zarzuela

Una de mis aficiones, y que incorporo en la pestaña «Vintage Radio» de este blog, es la búsqueda de cintas perdidas con momentos radiofónicos de los años 70, 80 y 90. En una de las últimas he encontrado contenido de la emisora Cadena 13, en el momento que se llamaba «Ràdio Barça Cadena 13«. En concreto del programa «Bon vent i Barça nova» que presentaba Salvador Escamilla.

Bobina que contiene entrevista del programa «Bon vent i Barça nova»

La cinta contiene fragmentos de entrevistas emitidas los años 1986 y 1987 a personajes como Marina Rossell, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Raimon, Heribert Barrera o Joan Manuel Serrat. Este último, amigo de Salvador Escamilla, acompañaba al locutor en una especie de colaboración semanal donde hablaban de temas diversos, desde política, sociedad o música. Las cintas fueron grabadas por el técnico de sonido de ese programa Martí Cuní, que ahora trabaja en Catalunya Ràdio.

Recuerdo que Salvador Escamilla tenia mucho interés en que no me olvidara de grabar en magnetófono de bobina abierta los fragmentos de las entrevistas que consideraba más interesantes. Y así lo iba haciendo mientras duró el programa. MARTÍ CUNÍ.

Hay cuatro secciones diferentes de Joan Manuel Serrat y Salvador Escamilla que se pueden escuchar directamente aquí en muy buena calidad sonora y ahora queda el trabajo de digitalizar todas las cintas y todas las entrevistas que contienen momentos memorables como este:

Momento en el que Joan Manuel Serrat cata «Agua, azucarillos y aguardiente»

¡Tenemos todas las tallas guapa!

Eje comercial El Fontán, Ovideo

[ESP] En Oviedo está el eje comercial El Fontán, cerca del Mercado de El Fontán, una de las zonas más comerciales de la ciudad. A primera hora de la mañana se escucha así el ambiente generado por las paradas en forma de mercadillo donde una vendedora va recordando las oferta de su piezas de ropa interior.

[ENG] In Oviedo there is the El Fontán commercial hub, near the El Fontán Market, one of the most commercial areas of the city. First thing in the morning you can hear the atmosphere generated by the stalls in the form of a flea market where a saleswoman recalls the offerings of her underwear.

[CAT] A Oviedo està l’eix comercial de El Fontán, prop del Mercat del Fontán, una de les zones més comercials de la ciutat. A primera hora del matí s’escolta així l’ambient generat per les parades en forma de mercat ambulant on una venedora va recordant les ofertes de les seves peces de roba interior.

Entrevista en Connecticat

Entrevista sobre espaciosonante.com a Connecticat de la Xarxa TV

[ESP] Ayer conversamos con Marc Rodriguez sobre este blog en su programa «Connecticat» de la Xarxa TV. Fueron unos minutos muy agradables comentando sobre sonidos, paisajes sonoros, escucha atenta y recuperación de programas de ràdio antiguos. Muchas gracias por la amabilidad de todo el equipo. Aquí puedes ver y escuchar la entrevista entera en català. 😉

[CAT] Ahir vam conversar amb Marc Rodriguez sobre aquest bloc al seu programa «Connecticat» de la Xarxa TV. Van ser uns minuts molt agradables comentant sobre sons, paisatges sonors, escolta atenta i recuperació de programes de ràdio antics. Moltes gràcies per l’amabilitat de tot l’equip. Aquí pots veure i escoltar l’entrevista sencera en català. 😉

Entrevista en vídeo d’espacio sonante a Connecticat

Atraco al Banco HISPANO AMERICANO de Barcelona

Algunos de los casetes con programas de radio

[ESP] Esta historia bien merece una explicación.

Siempre me han gustado los paisajes sonoros y los sonidos en general. También amo la radio y tengo la suerte de dedicarme a ella profesionalmente desde principios de los 90. Cuando trabajaba en Ona Catalana tenía unas cuantas horas libres para comer y me aficioné a ir a Els Encants Vells de les Glòries de Barcelona, donde compraba videojuegos de segunda mano y también cintas de casete. No buscaba música grabada sino casetes con momentos de radio. Entre las miles de cosas que había en el suelo – además de despertadores, cómics, llaves, cuadros y miles de objetos – encontré cintas de casete con momentos personales, como diarios de viaje o canciones cantadas por los pequeños de la familia.

Ahora ya no tengo tiempo de ir a Els Encants y desde hace años busco grabaciones en los sitios de venta de segunda mano en internet. El otro día compré un lote de 200 cintas grabadas de la radio entre los años 1970 y 1985. Me interesó muchísimo que la vendedora me dijera que la persona que había grabado las cintas era un adelantado a su tiempo, a quien le encantaba la tecnología, la música y la cultura en general. Así pues, era fácil suponer que entre las cintas había música, radio teatro y programas informativos y culturales. Y no me equivoqué.

Conseguí un lote que resume la radio que se escuchaba en Catalunya en esa época y, entre todas las cintas, hay una que me llamó muchísimo la atención.

Cinta y carátula de casete

Una cinta de 90 minutos perfectamente conservada con el nombre «Atraco» en el que se puede escuchar un fragmento del programa de Encarna Sánchez, «Encarna de Noche» (en Radio Miramar), el día del atraco al Banco Hispano Americano de Barcelona.

Encarna Sánchez se desplazó a los estudios de Radio Miramar en Barcelona explicó durante su programa, en directo, lo que estaba sucediendo en ese momento en el banco. Es una hora de grabación. Un fragmento de la historia de Barcelona que me ha servido para conocer la potencia comunicadora de Encarna Sánchez.

Cuando estamos a punto de llegar al 42 aniversario de este suceso histórico estoy preparando con la periodista Marta Cailà un resumen con los mejores momentos de la retransmisión de Encarna Sánchez. Les aseguro que hay momentos sorprendentes como una llamada que recibe Encarna sobre las tres y media de la madrugada:

Fragmento «Encarna de noche» de Radio Miramar

Encarna consigue hablar con uno de los atracadores que se ha hecho llamar López. Con esta comunicación la periodista intuye el devenir de los hechos de esta forma:

Encarna Sánchez sobre el devenir de los hechos

Hay mucho más, les iremos informando.

Alguns dels cassets amb programes de ràdio

[CAT] Aquesta història mereix una explicació.

Sempre m’han agradat els paisatges sonors i els sons en general. També m’estimo la ràdio i tinc la sort de dedicar-m’hi professionalment des de començaments dels anys 90. Quan treballava a Ona Catalana tenia unes quantes hores lliures per dinar i em vaig aficionar a anar als Encants Vells de les Glòries de Barcelona, on comprava videojocs de segona mà i també cintes de casset. No buscava música enregistrada sinó cassets amb moments de ràdio. Entre les milers de coses que hi havia a terra – a més de despertadors, còmics, claus, quadres i milers d’objectes – vaig trobar cintes de casset amb moments personals, com diaris de viatge o cançons cantades pels petits de la família.

Ara ja no tinc temps d’anar als Encants i des de fa anys busco enregistraments en els webs de venda de segona mà a internet. L’altre dia vaig comprar un lot de 200 cintes gravades de la ràdio entre els anys 1970 i 1985. Em va interessar moltíssim que la venedora em digués que la persona que havia gravat les cintes era un avançat al seu temps a qui li encantava la tecnologia, la música i la cultura en general. Així doncs, era fàcil suposar que entre les cintes hi havia música, ràdio teatre i programes informatius i culturals. I no em vaig equivocar.

Vaig aconseguir un lot que resumeix la ràdio que s’escoltava a Catalunya en aquella època i, entre totes les cintes, n’hi ha una que em va cridar moltíssim l’atenció.

Cinta i caràtula del casset.

Una cinta de 90 minuts perfectament conservada amb el nom «Atracament» en què es pot escoltar un fragment del programa d’Encarna Sánchez, «Encarna de Noche» (a Ràdio Miramar), el dia de l’atracament al Banc Hispano Americano de Barcelona.

Encarna Sánchez es va desplaçar als estudis de Ràdio Miramar a Barcelona i va explicar durant el seu programa, en directe, el que estava succeint en aquell moment al banc. És una hora de gravació. Un fragment de la història de Barcelona que m’ha servit per conèixer la potència comunicadora d’Encarna Sánchez.

Quan estem a punt d’arribar a el 42è aniversari d’aquest succés històric estic preparant amb la periodista Marta Cailà un resum amb els millors moments de la retransmissió d’Encarna Sánchez. Els asseguro que hi ha moments sorprenents, com una trucada que rep l’Encarna sobre dos quarts de quatre de la matinada:

Fragment «Encarna de noche» de Radio Miramar

Encarna aconsegueix parlar amb un dels atracadors que es fa dir López. Amb aquesta comunicació la periodista intueix l’esdevenir dels fets d’aquesta manera:

Encarna Sánchez sobre l’esdevenir dels fets.

Hi ha molt més. Els anirem informant.

Las hamburgueserias suenan así sin pandemia

Hamburgueseria en Barcelona

[ESP] Diez minutos de ambiente sonoro pre-pandemia en una hamburgueseria concurrida en la ciudad de Barcelona. No creo que haya nadie que encuentre a faltar este sonido en su vida, pero es curioso escuchar ahora los espacios que, sin remedio, estan todavía vacíos o casi vacíos en el interior. Y en una hamburgueseria te das cuenta que pasan muchas cosas en los pedidos, en las colas, en la limpieza constante, los sonidos que avisan que se ha acabado la cocción o el freir de la comida o el parloteo de los clientes. La toma del sonido está hecha en la planta superior y de esta forma se abarca el ambiente sonoro de forma general.

[ENG] Ten minutes of pre-pandemic sound atmosphere in a busy burger joint in the city of Barcelona. I don’t think there is anyone who finds this sound missing in his life, but it is curious now to hear the spaces that, hopelessly, are still empty or almost empty inside. And in a burger joint you realize that a lot happens in the orders, in the queues, in the constant cleaning, the sounds that warn that the cooking or frying of the food has finished or the chatter of the customers. The sound recording is done on the upper floor and in this way the sound environment is covered in a general way.

[CAT] Deu minuts d’ambient sonor pre-pandèmia en una hamburgueseria concorreguda a la ciutat de Barcelona. No crec que hi hagi ningú que trobi a faltar aquest so en la seva vida, però és curiós escoltar ara els espais que, sense remei, estan encara buits o gairebé buits a l’interior. I en una hamburgueseria te n’adones que passen moltes coses en les comandes, a les cues, en la neteja constant, els sons que avisen que s’ha acabat la cocció o el fregir del menjar o la xerrameca dels clients. La presa de so està feta a la planta superior i d’aquesta manera es comprèn l’ambient sonor de forma general.

Episodio 8. Rai Puig

Episodio 8 de [espacio sonante] Rai Puig

[ESP] Rai Puig es instructor de Kayak, guia de la naturaleza, aventurero y persigue sus sueños desde hace mucho tiempo. Además, hace expediciones en solitario que después muestra en sus documentales. Le agradecemos su amabilidad al acompañarnos en un nuevo episodio del podcast sobre el paisaje sonoro [espacio sonante] y hacernos conocer el ambiente sonoro que ha vivido en sus aventuras. En ellas, ha visto y también ha escuchado junglas, ballenas, icebergs, personas en lugares remotos o las incesantes paladas de su kayak. Viajemos hoy con Rai Puig y los sonidos de sus viajes.

[ENG] Rai Puig is a kayak instructor, nature guide, adventurer and has been pursuing his dreams for a long time. In addition, he goes on solo expeditions which he later shows in his documentaries. We thank him for his kindness in joining us in a new episode of the podcast on the soundscape [espacio sonante] and letting us know the sound environment that he has experienced in his adventures. In them, he has seen and also heard jungles, whales, icebergs, people in remote places and the incessant strokes of his kayak. Let’s travel today with Rai Puig and the sounds of his travels.

[CAT] Rai Puig és instructor de caiac, guia de la natura, aventurer i persegueix els seus somnis des de fa molt de temps. A més, fa expedicions en solitari que després mostra en els seus documentals. Li agraïm la seva amabilitat a l’acompanyar-nos en un nou episodi de podcast sobre el paisatge sonor [espacio sonante] i fer-nos conèixer l’ambient sonor que ha viscut en les seves aventures. En elles, ha vist i també ha escoltat jungles, balenes, icebergs, persones en llocs remots o les incessants palades de la seu caiac. Viatgem avui amb Rai Puig i els sons dels seus viatges.

iTunesrss, Spotify

Libreria Lello, donde para comprar un libro, antes hay que pagar entrada

La libreria Lello de Oporto

[ESP] La ciudad de Oporto tiene una librería que està considerada como una de las tres más bonitas del mundo. Es la librería donde se dice que la autora de Harry Potter se inspiró en sus escalera en crear la escuela de Hogwarts de Magia y Hechicería. Se deduce por el sonido de los bips de los códigos de barras de los productos que, aunque los visitantes tienen que comprar una entrada para entrar en la librería, también compran libros. Lo que me quedó claro es que puede ser una de las librerías más bonitas del mundo pero se hace difícil mirar en sus estantes para decidir que libro comprar. Supongo que esto habrá cambiado totalmente en tiempo de pandemia.

[ENG] The city of Porto has a bookstore that is considered one of the three most beautiful in the world. It is the bookstore where it is said that the author of Harry Potter was inspired by her stairs to create the Hogwarts School of Witchcraft and Wizardry. It is deduced by the sound of the bar code beeps of the products that, although visitors have to buy a ticket to enter the bookstore, they also buy books. What was clear to me is that it may be one of the most beautiful bookstores in the world but it is difficult to look at its shelves to decide which book to buy. I suppose this will have totally changed in times of pandemic.

[CAT] La ciutat de Porto té una llibreria que està considerada com una de les tres més boniques del món. És la llibreria on es diu que l’autora de Harry Potter es va inspirar en les seves escales per crear l’escola de Hohwarts de Màgia i Encanteri. Es dedueix pel so dels bips dels codis de barres dels productes que, encara que els visitants han de comprar una entrada per entrar a la llibreria, també compren llibres. El que em va quedar clar és que pot ser una de les llibreries més boniques del món, però es fa difícil mirar a les seves lleixes per decidir quin llibre comprar. Suposo que això haurà canviat totalment en temps de pandèmia.

« Entradas Anteriores Últimas entradas »