Archivos en la Categoría: voz

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (III)

Casset amb entrevista Agustí Bassols

Continuo amb la publicació d’unes quantes cintes enregistrades a la seu d’Omnium Cultural als seus socis il·lustres. Aquesta és la segona part de la conversa feta el 28 de maig de 2007 amb Agustí Bassols, advocat i polític català.

Podeu escoltar aquí i aquí, les anteriors cintes on hi podem trobar la primera part d’aquesta conversa i una altra amb JM Ainaud de Lasarte.

El primer dia de RAC1

Cintes amb el primer dia d’emissió de Rac1

El dia 1 de maig del 2000 vaig enregistrar aquestes quatre cintes de 90′ amb el primer dia de programació de l’emissora privada Rac1. L’emissió inaugural o els sis programes zero s’anaven repetint en bucle durant tot el dia.

Cadascun dels sis programes començava amb l’indicatiu fundacional:

I tots sis programes també radiaven l’indicatiu de les freqüències amb les quals s’escoltava en aquells inicis Rac1:

Micròfon de Rac1

1er programa: «La primera hora» i «L’auditori»

El primer programa que apareix per l’antena està presentat per Núria Ferré i Ramon Pellicer que, com tots els sis programes, estan acompanyats de personatges mediàtics. En aquest cas Jordi Dauder, Andreu Buenafuente i Lucrecia.

Núria Ferré i Ramon Pellicer descriuen el tarannà d’aquests dos programes que donaran inici al dia a Rac1, «La primera hora» que s’emetrà entre setmana de 06:00 a 09:00 i «L’auditori» que s’escoltarà de 09:00 a 11:00.

Ramon Pellicer i Núria Ferré

En un moment donat Andreu Buenafuente pregunta el perquè de la tendència de començar els programes cada vegada més aviat.

Andreu Buenafuente

2on programa: «No som perfectes»

Aquest programa està presentat per Jordi Beltran i Albert Vinyoli que tenen com a convidats Josep Antich, Oriol Farré i Natxo Tarrés de la formació musical Gossos i també a Ia Clua, el compositor de la música dels indicatius de Rac1 que parlava així de la seva obra sonora que encara s’escolta a l’emissora.

Ia Clua

Jordi Beltran i Albert Vinyoli presentaran «No som perfectes» entre setmana de 12:30 a 1600.

3er programa: «El diari d’Anna» i «Minoria Absoluta»

És el moment del programa zero presentat per la Nina i Toni Soler que tenen com a convidats Lluís Permanyer, Joan Collet i Rosa Andreu. Nina definia així el seu «El diari d’Anna» que s’emetria de 16:00 a 19:00 entre setmana.

Nina

I el «Minoria Absoluta» de Toni Soler s’escoltarà els dissabtes i els diumenges de 13:00 a 14:00.

Toni Soler

4t programa: «Interferències» i «Dies tontos»

Ara li toca el torn a la Marta Cáceres i l’Albert Om que presenten aquest tercer programa zero amb els convidats Jordi Estadella, Anna Rosa Cisquella i Santi Nolla.

«Interferències» que s’emetrà entre setmana de 09:00 a 10:30 és definit així per la seva presentadora.

Marta Cáceres

I Albert Om farà «Dies Tontos», dissabtes i diumenges de 10:00 a 13:00, el programa de cap de setmana matinal anterior al Via Lliure que, per exemple, els dissabtes tindrà aquesta secció:

Albert Om

Jordi Estadella parla de què és el que espera de Rac1 i fa una analogia amb Ràdio Joventut RJ-2

Jordi Estadella

5è programa: «Primer Toc» i «L’Auditori»

Mari Carmen Juan i Xavi Torres presenten «L’Auditori» i «Primer Toc» i tenen com a convidats a Lluís Llongueras, Joan Cavall i Fer.

«El Primer Toc» estarà presentat per Xavi Torres de 08:00 a 09:00 de la nit.

Xavi Torres

L’última hora de «l’Auditori» estarà presentat per Mari Carmen Juan.

Mari Carmen Juan

També es fa referència al programa «Mercats» presentat per Xavier Gual.

Xavier Gual

6è programa: «Primera pedra», «No són hores» i «Fòrmula 1»

El sisè programa està presentat per Jordi Margarit, Santi Villas i Carles Godó i tenen com a convidats Paco Candel, Pichi Alonso i Marta Pessarrodona.

Santi Villas comenta això del seu programa «No són hores» que s’emetrà d’23:00 a 02:00 de la matinada.

Santi Villas

Carles Godó comenta el seu programa «Fòrmula 1» dels caps de setmana a partir de les 19:00 i fins a les 23:00.

Carles Godó

«La primera pedra» de Jordi Margarit serà de 6 a 10 del matí els caps de setmana.

Una família de Bogotá que echa de menos a su hija

Cinta encontrada con un mensaje lleno de cariño

Hoy ha llegado a mis manos una cinta llena de amor, cariño y perdón. En algunos momentos me ha parecido triste. La família Enciso grabó esta cinta el 17 de enero de 1989 en el barrio de Bochica Central de Bogotá y la intención era que su hija, que llevaba un mes en Bogotá de visita, escuchara la cinta en el avión de regreso a Barcelona del dia siguiente.

De la família Enciso para Neida

Según se desprende de los comentarios de la família grabados en el cassette, durante su visita hubo momentos de todo tipo. Buenos y malos. El hecho que Neida no hubiera visitado a su família en tantos años (ella ya tiene dos hijos y un marido a los cuáles no conocían) y no estuviera todo el tiempo en Bogotá con su família de origen, provocó nervios y discusiones. Esta cinta quería plasmar un buen recuerdo y sobre todo dejar constancia de que ellos la quieren.

La idea del mensaje parece que viene del padre que es quien empieza a hablar. Su tono es tranquilo y pausado.

mensaje del padre a su hija Neida

La família Enciso es creyente y ahora le toca el turno a la madre que está muy emocionada y también a la que creo que es su tía. Sabemos gracias a este mensaje que los hijos de Neida se llaman Verónica y Luis René. Su marido se llama José Luis.

mensaje de la madre a su hija Neida

Llega el turno de la primera de las hermanas que, parece ser, tuvo una discusión con Neida. Ella es la ahijada de Verónica.

mensaje de la primera de las hermanas

La segunda de las hermanas le recuerda que ha estado poco tiempo con la família.

mensaje de la segunda de las hermanas

Falta un hermano a quien según su padre se le hace muy difícil hablar.

mensaje del padre de Neida

Finalmente habla el hijo de su tía que también le pide que vuelva pronto y no cada 10 o cada 5 años. En su mensaje también sabemos que finalmente José Luís, el marido de Neida, no ha venido a Bogotá por una enfermedad.

último mensaje a Neida

Qué debe ser de la família Enciso? Qué debe ser de Neida, su marido y sus hijos? Continuarán viviendo en Barcelona? Visitaron más a menudo a su família en Bogotá? Se siguen queriendo?

Núria Feliu parla, sense embuts, de la situació de la música a Ràdio Clot

Dibuix de Ràdio Clot

He aconseguit algunes cintes d’una emissora amb una vida molt curta anomenada Ràdio Clot que va funcionar els primers anys de la dècada dels vuitanta a la ciutat de Barcelona. A poc a poc anirem desgranant els programes i l’estil d’aquesta ràdio local, però avui publico una entrevista a la cantant Núria Feliu que el programa de Ràdio Clot «Cultura Popular» li va fer el dia 7 de Desembre de 1985. La cantant portava 20 anys dedicats a la música.

Cinta de cassette amb l’entrevista a Núria Feliu

En resposta a una pregunta sobre l’estil de Núria Feliu, la cantant defensa la seva forma única d’interpretar.

la forma d’interpretar de Núria Feliu

L’entrevista a Núria Feliu és telefònica i en directe i ella està a casa seva. En un moment donat, truquen a la seva porta.

truquen a la porta de casa de Núria Feliu

En el moment de l’entrevista feia poc temps del concert de Lluis Llach al Camp Nou i el presentador, l’Enric, li pregunta sobre què en pensa de la situació de la Cançó.

la situació de la Cançó

De fet la cantant Núria Feliu se’n fa creus que a les ciutats els teatres només obrin a les nits.

els teatres només obren a la nit

Aquí podeu trobar i escoltar l’entrevista de sencera, i de més de 20 minuts, a la cantant Núria Feliu al programa «Cultura Popular», emès per Ràdio Clot el 7 de Desembre de 1985.

El primer partit de futbol en català de Joaquim Maria Puyal

El 5 de setembre de 1976 va ser el primer partit de lliga de la temporada 1976-77 al Camp Nou. La UD Las Palmas visitava el Camp Nou per jugar contra el F.C.Barcelona. Aquell dia el periodista Joaquim Maria Puyal començava les retransmissions dels partits de futbol en català i ho feia per a Ràdio Barcelona. La careta d’inici de la retransmissió era aquesta:

careta d’entrada de la retransmissió

En una cinta de magnetòfon he trobat aquest material on s’hi pot trobar també el fragment dels primers segons de la retransmissió.

primers segons de la retransmissió de J.M. Puyal

La cinta acaba amb un gol de Carles Reixach cantat pel periodista. Crec que és el gol de la final de la Recopa d’Europa 1978-79 contra el Fortuna Düsseldorf.

gol de Carles Reixach

El poeta J.V. Foix rep la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

Bobina amb parlament de J.V. Foix de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona

La capsa d’aquesta cinta de magnetòfon posa escrit clarament que pertany al periodista Salvador Escamilla. Conté el parlament històric del poeta J.V.Foix quan va rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona. També hi ha apuntat l’any «1981» que no coincideix amb el premi de l’Ajuntament que es va donar el setembre de 1980, com consta a la pàgina de la Fundació del poeta. De totes maneres, les primeres paraules del poeta diuen clarament: «Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona, amb el seu president en cap i els components del jurat, l’atorgament d’aquest premi».

Podem escoltar aquí tot el parlament inicial i on recita algunes de les seves poesies com son: «No pas l’atzar», «Sé un poble lluny de Provença», «Ho sap tothom i és profecia».

Aquí he transcrit les seves primeres paraules:

Agraeixo profundament al consell de la ciutat de Barcelona amb el seu president en cap i els components del jurat l’atorgament d’aquest premi. Per a mi, com saben tots els lectors de la meva obra és gairebé un contrasentit que admeti medalles o que admeti honors. En algun pròleg del meu llibre, en versos mateixos, en articles publicats a La Publicitat i al Monitor de Sitges, havia insistit en aquesta llibertat del poeta de no tirar a concursos, de no admetre medalles i de no ser condecorat. Ja veieu el contrasentit. Tingueu present però, que jo no he tirat mai en caps Jocs Florals ni no he donat mai cap llibre a conèixer amb presentació. Tots els llibres han sortit pel seu compte, alguns d’ells, els de la primera part pel meu compte i amb una edició destinada gairebé sempre a una minoria. Mireu la meva sorpresa que no volent la contradicció que representa sent advers a la recerca del premi i a la recerca dels honors em vegi honorat d’aquesta manera que em té gairebé avergonyit. Per completar aquestes gràcies jo llegiré dos o tres versos per donar a conèixer als qui no coneixen la meva literatura cap a quin costat se decanta.

J.V. Foix a l’acte de la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona de l’any 1980

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (II)

Casset amb entrevista a Agustí Bassols a Omnium

Com vaig dir fa alguns dies, he aconseguit set cintes de casset amb entrevistes relacionades amb Òmnium Cultural. De fet, son conferències i entrevistes que, imagino, servien per la transcripció a la seva revista o utilització com a fons històric. Desconec si han estat mai digitalitzades, per això avui publico una conversa amb l’advocat i polític Agustí Bassols que parla amb una persona que li fa preguntes relacionades amb la seva vida. Aquesta és la primera de les dues cintes trobades d’Agustí Bassols.

En aquesta primera part parla dels seus pares, del seu servei militar (anècdota sobre un militar que sorprén) i sobre lleis i dret.

La fusteria que sembla una rellotgeria

La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

Arxiu sonor d’Òmnium Cultural. Entrevista a J.M. Ainaud de Lasarte (I)

Casset amb entrevista a JM Ainaud de Lasarte

He aconseguit set cintes de casset amb entrevistes relacionades amb Òmnium Cultural. De fet, son conferències i entrevistes que, imagino, servien per la transcripció a la seva revista o utilització com a fons històric. Desconec si han estat mai digitalitzades, per això m’agradaria començar amb aquesta on l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte conversa amb una persona que li fa preguntes relacionades amb la història d’Òmnium el 30 de novembre de 2006.

La conversa gira al voltant dels inicis d’Òmnium Cultural i conté un munt d’anècdotes, dades i pensaments imperdibles que apareixen a una velocitat que impressiona. Trobo que és un arxiu sonor interessantíssim.

Transmissió manifestació per l’Estatut de l’11 de setembre del 1977

engaxina de Ràdio 4

Aquest és un fragment de la transmissió que va fer en directe Ràdio 4 de la manifestació de l’11 de setembre de 1977. Una marxa a favor de l’Estatut de Catalunya, el catalanisme i la seva autonomia.

El fragment radiofònic comença amb la veu del periodista Ricard Fernández Déu on anomena a tots el professionals que fan possible aquell dia de ràdio en un dia històric.

Inici de la transmissió de Ricard Fernández Deu

El periodista anomena a tots els professionals que fan possible el que seguirà: Domingo Esparza, Vicenç Prado, Martín Ratón, Sebastià Tàpia, Ferran Rodriguez Domingo, Ferran Simón, Cristòfol Rodriguez, Francesc Cutillas, Aldo Javier Sánchez, Joan Albert Argerich, Estanis Alcover Martí, Carles Martos, Antoni Serra, Eva Algarra, Pilar Alonso, Enric Frigola, Gerard Busqué, Pere Font Grassa, Ricard Fernández Deu i Pere Vidal Ñaco.

La primera connexió és al punt entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via on és Joan Albert Argerich.

primera connexió amb Joan Albert Argerich

Ara és el moment de conèixer l’ambient al voltant del monument de Rafel Casanova en la veu d’Estanis Alcover Martí.

segona connexió amb Estanis Alcover

La cinta de casset mostra seguidament, després de la connexió, un fragment del missatge enregistrat del President Tarradellas.

fragment missatge President Tarradellas

La cita acaba amb un reportatge de la història política de Catalunya.

reportatge història de Catalunya

« Entradas Anteriores Últimas entradas »