Archivos en la Categoría: voz

Aprender a ir en bicicleta

[ESP] El momento de aprender a ir en bicicleta sobre dos ruedas tiene que marcarse en el calendario de una persona como uno de los logros de la vida. Todos, más o menos, nos acordamos del momento mágico cuando la voz de quien nos ayudaba, empezaba a sonar lejos. El fragmento es la primera tentativa de mi hijo mayor cuando tenia 5 años, un verano del 2006.

[ENG] The time to learn to ride a bike on two wheels has to be marked on a person’s calendar as one of life’s achievements. Everyone, more or less, remembered the magical moment when the voice of those who helped us began to sound far away. The fragment is the first attempt of my oldest son when I was 5, a summer of 2006.

[CAT] El moment d’aprendre a anar en bicicleta sobre dues rodes ha de marcar-se al calendari d’una persona com un dels èxits de la vida. Tots, més o menys, ens recordem del moment màgic quan la veu de qui ens ajudava, començava a sonar lluny. El fragment és la primera temptativa del meu fill gran quan tenia 5 anys, un estiu de l’any 2006.

El último limpiabotas de La Rambla

Víctor Raúl Ramón López fotografiado por J.Sánchez de la Viña en descubriendobcn.

[ESP] Aproximadamente en el año 2005 me senté en uno de los últimos limpiabotas de La Rambla de Barcelona. Su nombre: Víctor Raúl Ramón López, un hombre nacido en Barcelona pero, como se escucha en esta conversación mientra limpiaba mis zapatos, sus padres se lo llevaron a México en plena guerra civil. Más tarde “volví a Barcelona, com más canas, el acento y la música de México”. A través del blog El Tranvía 48, Ricard Fernández Valentí explica la història de este oficio. Allí ha estado donde me he encontrado con la fotografia de J.Sánchez de la Viña de este limpiabotas que me cuenta la diferencia entre el betún y la crema de caballo y porqué el verano es la peor época para su trabajo. De fondo, mientras trabaja, se escuchan autobuses, ambulancias, coches, motos y un montón de gente yendo y viniendo con las maletas a ruedas. Los silencios de Víctor Raúl estan marcados por el esfuerzo que dedicaba a limpiar y cuidar los zapatos teniendo cuidado a no mancharte y utilizando más de un producto para que el resultado final fuera espectacular. Y de fondo, siempre La Rambla.

[ENG] Approximately in 2005 I sat in one of the last shoeshine of La Rambla in Barcelona. His name: Víctor Raúl Ramón López, a man born in Barcelona but, as heard in this conversation while cleaning my shoes, his parents took him to Mexico in the middle of the civil war. Later “I returned to Barcelona, ​​with more gray hair, accent and music.” Through the El Tranvía 48 blog, Ricard Fernández Valentí explains the history of this trade. There it has been where I have found the photograph of J.Sánchez de la Viña of this shoe shine that tells me the difference between bitumen and horse cream and why summer is the worst time for his work. In the background, while working, you hear buses, ambulances, cars, motorcycles and a lot of people coming and going with wheel bags. The silences of Víctor Raúl are marked by the effort that was dedicated to cleaning and taking care of the shoes being careful not to stain and using more than one product so that the final result was spectacular. And in the background, always La Rambla.

[CAT] Aproximadament l’any 2005 em vaig asseure en un dels últims enllustrador de la Rambla de Barcelona. El seu nom: Víctor Raúl Ramón López, un home nascut a Barcelona però, com s’escolta en aquesta conversa mentre netejava les meves sabates, els seus pares se’l van endur a Mèxic en plena guerra civil. Més tard “vaig tornar a Barcelona, ​​amb més cabells blancs, l’accent i la música”. Mitjançant el bloc El Tramvia 48, Ricard Fernández Valentí explica la història d’aquest ofici. Allà ha estat on m’he trobat amb la fotografia de J.Sánchez de la Vinya d’aquest enllustrador que m’explica la diferència entre el betum i la crema de cavall i perquè l’estiu és la pitjor època per al seu treball. De fons, mentre treballa, s’escolten autobusos, ambulàncies, cotxes, motos i un munt de gent anant i venint amb les maletes a rodes. Els silencis de Víctor Raúl estan marcats per l’esforç que dedicava a netejar i cuidar les sabates tenint cura a no tacar i utilitzant més d’un producte perquè el resultat final fos espectacular. I de fons, sempre la Rambla.

Bajada en trineo de nieve

Estación de esqui de Lles

[ESP] Empezamos el nuevo año con un típico sonido de invierno, el de los trineos bajando por la nieve. El frío y la nieve cada vez son más escasos en las estaciones de esquí del Pirineo y la acumulación de personas que buscan diversión es cada vez mayor. Desgraciadamente más que la acumulación de nieve. Por este motivo intento siempre ir a estaciones de esquí nórdico donde hay menos agobios. La primera parte del corte de sonido está tomada en una pista cerca del refugio de la estación y los trineos de plástico pasan a toda velocidad. El sonido del plástico con el hielo es muy característico. La parte final de la toma de audio es justo donde se concentra todo el mundo y coincide con la parte baja de la pista. La gente, en general, tiene pocas ganas de subir caminando una pista que después baja a toda velocidad, pero ya se sabe, quien algo quiere algo le cuesta.

[ENG] We start the new year with a typical winter sound, that of the sleds going down the snow. The cold and snow are increasingly scarce in the ski resorts of the Pyrenees and the accumulation of people looking for fun is growing. Unfortunately more than the accumulation of snow. For this reason I always try to go to Nordic ski resorts where there are less burdens. The first part of the sound cut is taken on a track near the station shelter and the plastic sleds pass at full speed. The sound of plastic with ice is very characteristic. The final part of the audio cut is right where everyone is concentrated and matches the lower part of the track. People, in general, have little desire to walk up a track that later goes down at full speed, but you know, who wants something costs him something.

[CAT] Comencem el nou any amb un típic so d’hivern, el dels trineus baixant per la neu. El fred i la neu cada vegada són més escassos a les estacions d’esquí del Pirineu i l’acumulació de persones que busquen diversió és cada vegada més gran. Desgraciadament més que l’acumulació de neu. Per aquest motiu intento sempre anar a estacions d’esquí nòrdic on hi ha menys tensions. La primera part de el tall de so està presa en una pista prop de el refugi de l’estació i els trineus de plàstic passen a tota velocitat. El so del plàstic amb el gel és molt característic. La part final de la presa d’àudio és just on es concentra tot el món i coincideix amb la part baixa de la pista. La gent, en general, té poques ganes de pujar caminant una pista que després baixa a tota velocitat, però ja se sap, qui alguna cosa vol alguna cosa li costa.

Mercat de la Boqueria

Mercat de la Boqueria

[ESP] El mercado de la Boqueria se ha convertido en una de las atracciones turísticas más importantes de Barcelona. Se inauguró en 1840 y curiosamente, en sus inicios estaba al aire libre y justo a la entrada de la ciudad ya que, de esta manera, los vendedores no pagaban el impuesto de entrada. El sonido está grabado desde los puestos del pescado.

[ENG] The Boqueria market has become one of the most important tourist attractions in Barcelona. It opened in 1840 and interestingly, in its beginnings, it was outdoors and right at the entrance of the city. In this way, sellers did not pay the entrance tax. The sound is recorded from the fish stalls.

[CAT] El mercat de la Boqueria s’ha convertit en una de les atraccions turístiques més important de Barcelona. Es va inaugurar l’any 1840 i, curiosament, en els seus inicis estava a l’aire lliure i just a l’entrada de la ciutat. D’aquesta manera, els venedors no pagaven l’impost d’entrada. El so està enregistrat a la zona dels llocs de peix.

Las calles en Esauira

[ESP] Esauira es una ciudad costera que toca el Atlántico. Es una ciudad de pescadores y se escuchan gaviotas fácilmente. Es también una de las ciudades más turísticas de Marruecos y sus calles estan llenas de tiendas de ropa, recuerdos y joyas. Dentro de sus murallas no hay sitio para los coches y esto es una de las características más raras en este país, donde la moto y el coche andan a sus anchas.

[ENG] Essaouira is a coastal city that touches the Atlantic. It is a city of fishermen and seagulls are easily heard. It is also one of the most tourist cities in Morocco and its streets are full of clothing, souvenirs and jewelry stores. Within its walls there is no place for cars and this is one of the rarest features in this country, where the motorcycle and the car run smoothly.

[CAT] Essaouira és una ciutat costanera que toca l’Atlàntic. És una ciutat de pescadors i s’escolten gavines fàcilment. És també una de les ciutats més turístiques del Marroc i els seus carrers estan plens de botigues de roba, records i joies. Dins de les seves muralles no hi ha lloc per als cotxes i això és una de les característiques més rares en aquest país, on la moto i el cotxe es mouen sense problemes.

Escolania de Montserrat desde la Basílica

[ESP] Uno de los momentos álgidos para los visitantes de Montserrat es cuando pueden escuchar unos minutos a la Escolania de Montserrat. La Basílica se llena totalmente mientras las campanas anuncian el momento. En esta grabación se puede contrastar el rumor de la espera con el respeto silencio con el que feligreses y visitantes escuchan el Padre Nuestro, la Salve Regina y el Virolai que aquí se pueden escuchar en parte, mientras se mezcla con el ruido generado por las voces y los cuerpos de todos los que allí estan congregados.

[ENG] One of the peak moments for visitors to Montserrat is when they can listen to the Escolania de Montserrat for a few minutes. The Basilica is completely filled while the bells announce the moment. In this recording the rumor of the wait can be contrasted with the silent respect with which parishioners and visitors listen to the Our Father, the Salve Regina and the Virolai that can be heard here in part, while mixing with the noise generated by the voices and the bodies of all who are gathered there.

[CAT] Un dels moments àlgids pels visitants de Montserrat és quan poden escoltar uns minuts a l’Escolania de Montserrat. La Basílica s’omple totalment mentre les campanes anuncien el moment a l’exterior. En aquest enregistrament es pot contrastar la remor de l’espera amb el respecte silenci amb què feligresos i visitants escolten el Pare Nostre, la Salve Regina i el Virolai que aquí es poden escoltar en part, mentre es barreja amb el soroll generat per les veus i els cossos de tots els que hi estan congregats.

La madera en el castillo

Castillo de los Condes de Gante

[ESP] Gante es una ciudad preciosa de Bélgica y su Castillo es de obligada visita sobretodo por una razón: el guión de su audio-guía. Todas las audio-guías de museos y sitios de interés tendrían que ser así de divertidas! De todos modos, el sonido de hoy nada tiene que ver con esto. Se escucha el momento cuando un niño sube a una plataforma, que es un juego, para que los más pequeños también se diviertan visitándolo. Las paredes de piedra y los altos techos hacen reverberar la madera de manera descomunal.

[ENG] Ghent is a beautiful city in Belgium and its Castle is a must visit especially for one reason: the script of its audio guide. All audio guides of museums and sites of interest should be this fun! Anyway, today’s sound has nothing to do with this. The moment is heard when a child climbs a platform, which is a game, so that the little ones also have fun visiting it. The stone walls and high ceilings make the wood reverberate in an enormous way.

[CAT] Gant és una ciutat preciosa de Bèlgica i el seu Castell és d’obligada visita sobretot per una raó: el guió de la seva àudio-guia. Totes les àudio-guia de museus i llocs d’interès haurien de ser així de divertides! De totes maneres, el so d’avui no té res a veure amb això. S’escolta el moment quan un nen puja a una plataforma, que és un joc, perquè els més petits també es diverteixin visitant el Castell. Les parets de pedra i els alts sostres fan reverberar la fusta de manera descomunal.

« Entradas Anteriores