Archivos en la Categoría: voz

En Profundidad, Radio de actualidad (I)

Anuncio Radio Peninsular en la prensa

Este es un programa emitido en el mes de octubre de 1976 en Radio Peninsular y encontrado en una cinta «AGFA» donde escrito a lápiz únicamente se leía «VARIOS – Octubre – 1976«

Cinta Agfa con el programa «En Profundidad» de Radio Peninsular

Para mí esta cinta tiene un gran valor ya que me encuentro con un programa radiofónico llamado «En Profundidad» en una edición casi al completo y que está presentado por el periodista José Maria Duran. El programa analiza diversos temas actuales a través de secciones delimitadas que más o menos estan explicados en su introducción por Pilar Morales.

introducción del programa

Secciones llamadas «interés popular», «sucesos», «objetivo», «informe público», «nombres nuevos» y «deportes». Una forma de hacer programas de radio en el año 1976 muy determinado por el periodismo escrito.

Una de las primeras secciones es «Sucesos» con Enrique Rubio Ortiz, periodista especializado en la crónica negra que relata las últimas novedades de sucesos truculentos en Barcelona y lo hace de primera mano yendo siempre a buscar la notícia en la calle.

Enrique Rubio hospital

Hay un momento en el que Enrique Rubio comenta un incendio sucedido en Grupo Ferrer Internacional, una empresa química de Barcelona. El periodista da todos los detalles de como se ha iniciado. Una mujer, etanol y unos supositorios son los culpables.

Incendio en Grupo Ferrer Internacional

En un momento dado y con el periodista Enrique Rubio, entra en el estudio José Antonio Bañuelos policia especializado en identificaciones y hablan sobre la tinta de las huellas dactilares.

Técnica huella dactilar

En el programa también hay publicidad ya que aunque Radio Nacional de España no tenia anuncios comerciales, su emisora Radio Peninsular sí que incorporaba publicidad como este anuncio de una alarma de coche.

Publicidad alarma de coche

El programa cambia de tercio informativo y Pilar Morales entrevista al Dr. Martínez López para centrarse en la pubertad de las niñas y más concretamente en el período menstrual. Recordemos que el programa se está emitiendo dos años después de la muerte de Franco y es muy interesante escuchar la posición del tema por parte del doctor. El Dr. Martínez López comenta los casos que se ha encontrado muchas veces con pacientes que no dicen por su nombre lo que les pasa.

Don Pepe o la regla

El Dr. Martínez López critica que en la sociedad española, sobre todo, sea solamente la madre de la niña quien le informe sobre la regla. Él anima a que también el padre participe en este momento por estas razones.

El papel del padre

En una próxima entrada completaremos el contenido de «En Profundidad» y también publicaremos todo el programa entero para su escucha o descarga. Quedan momentos interesantes de escuchar y analizar, como un jovencísimo Antoni Castejón, el meteorólogo, la entrevista a Armand Carabén o Ricardo de la Cierva y la notícia de que en Molins de Rei quieren catalanizar el nombre de sus calles.

Enriquir la vida escoltant atentament

Fa un parell de mesos vaig tenir la sort de participar en la primera edició del TEDxIgualada i formar part d’una de les vuit xerrades que es van poder veure i escoltar. L’equip i l’organització de l’esdeveniment va ser excel·lent i m’agradaria agrair l’ajuda que vaig tenir del «coach» Jordi Gràcia.

Vaig parlar de l’escolta atenta des d’una perspectiva molt i molt personal.

Albert Murillo parlant de l’escolta atenta a TEDxIgualada

Un dia en la vida de una família de Luarca en los 60

Bobina años sesenta

El otro dia me hice con esta bobina abierta y estaba realmente interesado en ella por la etiqueta que estaba enganchada en celo y que a boli decía:

Canal 1 – Verano 1959 y 61
Canal 2 – Verano 1961 Bodas de Oro – Verano 1964
Canal 4 – Verano 1964 ????

Al final, ni verano ni Bodas de Oro sino que me encuentro con una cinta a una velocidad muy lenta con más de hora y media de contenido del cual puedo aprovechar unos 30 minutos ya que la calidad sonora de la hora final es paupérrima.

Creo que la cinta es de los años sesenta y quizá es de a partir del 1964 ya que fue borrada posteriormente de lo que marca la bobina. Poco a poco vamos a ir dando pistas de los datos que vamos intuyendo de lo que podemos escuchar. La cinta empieza con un chiste explicado por una mujer en lo que parece una reunión familiar. Habla del Concilio como un hecho histórico que acababa de pasar. El último Concilio Vaticano fue del 1962 al 1965.

chiste de un cura

Justo después hay unas canciones cantadas por unas niñas. La primera es «Campana sobre campana». Cuando acaba esta primera canción, la niña mayor da una información muy importante: «Cantó Mabelina y tiene 5 años y estamos en el año 1964 y ahora voy a cantar que yo soy Maria Francisca y tengo 8 años«. Acto seguido canta «El cochecito leré» y un fragmento de «El corro de la patata».

canciones cantadas por niñas

Bien. Ya tenemos unos cuantos datos. Estamos en el año 1964 y dos niñas de 5 y 8 años cantan unas canciones típicas conocidas por toda la infancia española de esa época. Además en el primer corte (el del chiste) escuchamos a una mujer con acento de la provincia de Zaragoza pero esta es la sensación que yo tengo y puedo estar equivocado. La voz del hombre, que anima a las niñas, es la persona que graba. Justo después escuchamos un sonido de la calle (se sabe por unas campanas finales) y oímos lo que parece ser un concierto de baile de verano donde, asombrosamente, el adulto da los datos de donde está en esos momentos.

Banda de Luarca, 1964

«Esto es la banda de Luarca y está tocando un viernes a las once de la noche« . Las campanas del final deben ser de la Iglesia Parroquial de Santa Eulalia. Ya sabemos que estamos en Luarca pueblo del Principado de Asturias y la banda debe ser La Banda de Música «La Lira» Luarca.

En el siguiente corte de audio sabremos el nombre de la persona que graba: se llama Paco y le pide a una señora, creo que su madre, que le envie un mensaje a una persona que de momento no sabemos quien es. Después de escuchar este momento sabremos más detalles.

mensaje grabado de una madre

Parece que la cinta se está grabando para su hija que no vive en Luarca. Paco es, creo, uno de los hijos de la persona que habla y ella explica que Paco es cariñoso con las niñas y está casado con Elena. Intuyo que sus niñas se llaman Elenita y Isabelina. La madre baja a la Iglesia, es decir, que vive más arriba de la Iglesia Parroquial de Santa Eulalia. También habla del Padre Llorente, que quizá era el párroco de la iglesia. Además explica que ayer llegaron Mari y Jesús y estan citados Julio y família. La última frase es reveladora: «Mi saludo a tu superiora y comunidad«. Llegamos a la conclusión de que una de sus hijas es monja.

Ahora vuelve el protagonismo a la persona que al principio contaba el chiste. Un chiste, recordemos, que iba de curas, de concilios y de muerte truculenta y que iba destinado a la hermana monja y a su comunidad. Vamos a ver que dice ahora:

llega família de Tineo

Explica que ha llegado más família de Tineo, que creo que es Julio y su mujer, los padres de Maria Francisca y Maria Isabel (Mabelina) que ya come y ha comenzado a ganar peso. Son las niñas que, recordemos, cantaban anteriormente. De hecho comenta que las niñas grabaran después unas canciones para la tía Isabel, que es el nombre de la monja y que a partir de ahora nombraremos Sor Isabel. Ella está en un colegio de categoria que parece que va por lista (no sé si se refiere a la entrada del colegio). También hace referencia a el Chano, que veo que es una zona de Luarca donde hay un mirador desde donde se ve todo el pueblo. En un momento dado, cuando está hablando de las antenas de TV comenta que «Paco, Jesús, Julio y todos los hermanos quieren poner una antena para ver la televisión». Me parece muy curioso que comente que la antena emisora se pone en marcha a una hora determinada de la noche cuando ellos ya van a descansar porque se levantan muy pronto: «Para qué queremos la televisión». Por cierto, imperdible el comentario de los «miles de duros» del viaje para llegar al colegio donde está Sor Isabel.

Llega el turno de Julio y Maruja, los padres de Maria Francisca y Mabelina que también quieren hablar a Sor Isabel.

Julio y Maruja

Sor Isabel viaja mucho y tiene más de un título universitario. La canción de las niñas me parece sublime y la titulo «Las de Tineo estamos aquí». También cantan «El burro de la tía vinagre«.

Ahora llega al micrófono el padre de sor Isabel. La persona mayor de la família y que encuentro encantadora.

padre de Isabelina

El sentido del humor del padre es fantástico y felicita otra vez a su hija por el éxito que ha tenido en sus estudios. Además desea suerte a su hijo para que consiga una plaza en la Escuela de Estado Mayor.

Esta maravilla de cinta llega al final pero todavía esconde algunas sorpresas. Ahora escucharemos una sobremesa sin que los protagonistas supieran que hoy les podríamos escuchar. Una oportunidad única de vivir las costumbres de una família católica asturiana de los años sesenta que se sienten felices de tener a sus hijos que volvieron a la casa de su niñez y que se llaman: Paco, Jesús, Julio, Isabel y otra hermana a la que le encantan los chistes y que en este último audio parece que responde al nombre de Trini. En esta sobremesa se ríe, se habla de la salud de la madre y del susto que tuvo hace unas semanas. Todos en la mesa, sin móviles, sin televisión y sin distracciones.

sobremesa família

Sorprende la frase «la inyección que le ponen a mamá que era para caballos ya que la encontraron casi muerta« y como hablan de usted todos los hijos a sus padres. Trini, la hija pequeña, la de los chistes, intuyo que todavía vive con sus padres.

Ahora sí, acaba la grabación. Acaba en Madrid donde reside Paco, que es quien tiene la afición de grabar las cintas y que acaba de celebrar con su mujer los 18 años de boda. Resulta que Jesús, que todavía no ha hablado delante del micrófono está casado con Mari y parece ser que viven en Ceuta pero estan ahora de paso en Madrid ya que ha hecho el examen para una plaza de profesor de la Escuela de Estado Mayor. Jesús, así pues, es militar y era reacio a hablar, pero Paco lo ha convencido.

Jesús hablándole a su hermana

Cómo me gustaría que esta publicación llegara a alguno de los hijos o nietos de Trini, Jesús, Paco o Julio. Cómo me gustaría conseguir más grabaciones de Paco, que seguro que hizo. Aunque nunca más consiga conectar con ningún momento más de esas vidas, he sido feliz escuchando y recuperando estos momentos que se han vivido millones de veces en diferentes núcleos familiares pero que pocas personas como Paco han sabido inmortalizar para que lo volvamos a escuchar. Gracias!

Ona Catalana després de la compra de PRISA

demo amb programació Ona Catalana

Setembre del 2005 va ser l’inici d’un any molt estrany a Ona Catalana. Això ho sabem els pocs que vam quedar a l’emissora després de la compra per part de PRISA mesos abans. Va ser un any de canvi de logo, el nomenament de Jordi Jordà com a nou director i Jordi Duran com a nou director de programes. El nom encara no es va canviar a Ona FM i la programació deixava de ser de programes convencional per combinar la música, informació, informació de serveis i publicitat. I el més important i definidor: s’integrava el programa «La Graderia» directament de la SER.

Jo vaig treballar al departament de publicitat durant els anys anteriors i recordo haver fet el muntatge sonor que he trobat en aquest CD i que estava destinat als clients de publicitat. Són una mica més de 4 minuts on escoltem les veus d’algunes persones que van quedar a informatius, els programes que van aguantar i també les seccions o «píndoles«, el nom que els nous responsables sempre repetien.

Va ser l’inici d’un final agònic. Almenys per a mí.

L’Altra Ràdio col·labora l’any 1992 amb la BBS de Rosa Sensat

Fotograma del vídeo del programa especial dels 40 anys de L’altra Ràdio de Ràdio 4

L’Altra Ràdio és un programa (encara en antena des de l’any 1979) dedicat a parlar de ràdio, telecomunicacions i cultura audiovisual. És Premi Nacional de Comunicació 2019 en la categoria «Radiodifusió» i està presentat pel periodista Cinto Niqui.

L’any 1986 comencen unes emissions informàtiques pels ordinadors Sinclair Spectrum que tenen el nom de «Digitext» i que s’emetien per la FM. Un altre dia parlarem d’aquesta etapa del programa, però avui us vull portar una altra activitat telemàtica que va néixer el gener de 1992. Aquesta és la promoció radiofònica:

Promoció de la col·laboració de la RSBBS

L’altra Ràdio oferia informació telemàtica del seu contingut en col·laboració amb la BBS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dades eren molt concretes, la connexió s’havia de fer amb un PC acompanyat d’un mòdem B22 i trucar al telèfon 415-67-79 a una velocitat 1200 o 2400, No Paritat, 8 bits de dades i 1 d’aturada amb emulació ANSI. Si tot funcionava a la pantalla hi apareixia això:

Pantalla PC de l’apartat de L’altra Ràdio a la BBS Rosa Sensat (foto: Els Oïdors Parlen, 15 anys de l’Altra Ràdio a Ràdio 4)

Gràcies a l’amabilitat del presentador i director del programa Cinto Niqui, hem pogut saber alguns detalls més d’aquesta innovació radiofònica.

Aquesta col·laboració amb Rosa Sensat i la seva associació de professors neix després del «Digitext». Quin equip hi treballava a l’Associació per fer aquesta BBS?

Cinto Niqui: Primer va ser el «Digitext» que és el que sortia per FM. Després va ser la col·laboració amb la RSBBS. Les persones que col·laboraven des de Rosa Sensat eren els mestres Joan Homar, Rita Armejach i Ramon Cemeli, creadors de l’Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa.

Des dels anys 80 «L’Altra Ràdio» tenia clar que la seva comunicació no passava només per la FM. Perquè crèieu que la informació havia de passar també per la xarxa digital telefònica?

Cinto Niqui: Va ser un complement per tal de poder deixar fitxers informàtics amb informació sobre emissores internacionals i comunicacions telemàtiques. Els fitxers contenien moltes dades que no era possible donar-les per antena dins del programa. I també havíem enviat alguns programaris relacionats amb el morse o les radio-teletips.

A quin tipus d’audiència anava destinat el vostre apartat a la RSBBS?

Cinto Niqui: La informació de L’altra ràdio al RSBBS no era per mestres. Era per a qualsevol persona interessada en la radio-escolta d’emissores internacionals i les telecomunicacions.

Podeu escoltar «L’altra Ràdio» en aquesta adreça de Ràdio Nacional d’España o conèixer una mica més de la seva història aquí.

La veu de Màrius Cabré

Màrius Cabré a la portada de Radiolandia (foto CC de Annemarie Heinrich contribuida per Mutter_Erde)

Un dels moments més especials quan escolto cintes de casset amb programes radiofònics és quan hi parla alguna persona històrica amb la seva pròpia veu. Ja siguin personalitats del món de la política, de l’esport o en el cas d’avui: d’un actor i torero.

Màrius Cabré era polifacètic i va tenir una carrera força reconeguda com a torero. No sé exactament l’any que es va enregistrar aquest contingut en aquesta cinta però crec que és Ràdio Nacional de España i intueixo, per altres moments de la cinta, que és de finals dels anys 70.

El programa comença amb la veu de Joan Lluch. Són uns capítols, sembla, dedicats al món del cinema i on es fa referència a la pel·lícula «El Centauro» de l’any 1945.

introducció programa cinema

Just quan acaba aquesta intervenció un altre periodista que no sé identificar, parla directament amb Màrius Cabré sobre aquesta pel·lícula i com li va arribar la oferta de fer-la.

entrevista a Màrius Cabré

La declaració final «… d’una bona amistat també» fa repreguntar al periodista sobre la relació que va haver-hi entre Màrius Cabré i l’actriu Isabel de Pomés.

Màrius Cabré sobre Isabel de Pomés

La part final de la conversa és sobre on es va enregistrar la pel·lícula i el periodista li pregunta si es va fer als estudis Orphea, Trilla i uns altres que no entenc.

estudis de cinema Catalunya

El document sonor acaba amb uns fragments de la pel·lícula «El Centauro». Aquí es pot escoltar el tall recuperat sencer.

moments de la pel·lícula «El Centauro»

El show del Terrat

Adhesiu del Show del Terrat de Ràdio Barcelona 2

Abans de l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona comença un programa a Ràdio Reus i després a Ràdio Barcelona anomenat «El Terrat» presentat per Andreu Buenafuente. En uns programes especials d’estiu d’aquest 2021, Carles Peña recorda la història d’aquest programa de ràdio mític i que després va marcar tendència en la manera de realitzar y comunicar a la ràdio.

He trobat un programa de «El Show del Terrat» (crec que van posar la paraula «show» més endavant) en una cara d’una cinta de casset. El programa és del 31 de desembre de 1993 i es pot escoltar el fragment sencer aquí.

La introducció del programa és molt potent. Amb referències a Josep Maria Bachs, presentació dels personatges com la Padrina Josefina, el senyor Terrats, el iaio Perico, Bernardo Cortés Maldonado, Toni Clapés a la unitat mòbil (que desgraciadament no s’arriba a escoltar a la cinta), Jordi Pou al «safareig de so» …

Presentació de l’equip del Show del Terrat

La introducció continua amb una referència a Flash FM i Mikimoto i amb un número de l’orquestra «El Terrat Big Band» amb la veu de Bernardo. 😉

El Terrat Big Band

També s’anuncia on serà la mòbil del Toni Clapés que estarà molt ben acompanyat per una persona que «es dutxava molt».

Presentació de la mòbil

Després de la introducció a «El Show del Terrat» comentava notícies d’actualitat com la pujada de preu dels bitllets del transport o dels segells.

Pujada preus del transport

Atenció a la introducció de la notícia sobre l’entrada de la dona al servei militar.

La entrada de la dona al servei militar cantat per Bernardo

Emissores com Catalunya Ràdio, Rac1 han fet especials en record del programa.

Podeu escoltar moments mítics de ràdio trobats en cintes de casset en aquest apartat de [espacio sonante].

El minutero de Cadena Top Radio

Cadena Top Radio

Recupero un fragmento de «El Minutero» con Quique Tejada, Santi Cardús Sánchez y Toni Ramoneda

Me ha hecho ilusión encontrar una cinta propia que grabé en 1993. Era el programa «El minutero«, uno de los shows matinales más recordados y que se emitía en Radio Minuto, Radio Tiempo o Cadena Top Radio. No conocí los inicios del programa con Ricky y Bernal ya que llegué por Santi Cardús Sánchez (descansa en pau, company) que para mí era un indispensable desde que lo descubrí en los ochenta con su «Disco Ranking«.

Desmenuzo los minutos encontrados y explico un poco mis recuerdos del programa presentado por Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda que siempre se presentaban así:

Presentación Quique Tejada, Santi Cardús i Toni Ramoneda

Reconozco que muchas veces los contenidos del programa me obligaban a desconectar la radio entre risas en sus bromas telefónicas. Lo pasaba tan mal como esta señora que le «llamaban» del servicio técnico del horno para decirle que su electrodoméstico recién comprado tenía una tara peligrosa. Además de sin el horno también se tenia que quedar sin fogones durante meses.

Broma telefónica El minutero

Los tres presentadores no tenían ningún problema para cantar villancicos en antena (hasta se editó algún CD) o cantar también la publicidad.

Publicidad El Minutero cantada

El programa daba mucha voz a los oyentes, que participaban en concursos. O como este chaval de 16 años que explica una receta y no para de reír con las ocurrencias de los presentadores.

Llamada oyente explicando receta

Tampoco tenían problema para hacer imitaciones como la de Núñez mientras abrían las líneas pidiendo el resultado del Barça de esa semana.

Imitación de Núñez a cargo de Toni Ramoneda

Quique Tejada, Santi Cardús y Toni Ramoneda hacían un programa abierto a todo el mundo y lleno de buen humor con la idea clara de lo que eran los programas matinales y musicales en los noventa. Se notaba la relación directa y bonita con el oyente y personalmente intuía la buena relación que imagino que había entre ellos. Forman parte de mis recuerdos de radio.

Aquí se pueden recuperar los más de 20 minutos de programa que he encontrado.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (III)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Silueta de la Mare de Déu de la Mercè dalt de la Basílica de la Mercè

Segona part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona entra a la Basílica de la Mercè que està plena de gom a gom

Després de més de dues hores des que l’autocar del F.C.Barcelona sortís de l’Aeroport, l’expedició arriba a la Basílica de la Mercè amb la intenció de fer l’ofrena a la Mare de Déu. Joan Lluch, que ja porta moltes hores dins, explica el moment de l’entrada dels jugadors.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Les cares dels jugadors quan entren a la Basílica són de cansament i fins i tot, com relata Joan Lluch, la de Migueli és d’emprenyament. Les coses no van bé i tot sembla indicar que, degut a la quantitat de persones que hi ha dins de la Basílica, no hi haurà parlaments i fins i tot perilla l’ofrena.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Els jugadors no volen estar molta més estona a la Basílica per temes de seguretat. No hi haurà parlaments ni ofrena. De totes maneres Joan Lluch intenta esbrinar-ho per confirmar la notícia però algunes coses li ho impedeixen, com per exemple una carraca.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè
connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Al final es confirma: els jugadors del Barça ja no estan a la Basílica.

connexió final a la Basílica
Distància entre la Basílica i la Plaça Sant Jaume

Segurament les decisions es van prenent sobre la marxa i, segurament també, es valora la possibilitat d’anar caminant fins a la Plaça Sant Jaume. Al capdavall són 600 metres de distància. En la propera publicació explicarem de quina forma arriben i què és tot el que passa en un dels moments més especials de la nit: l’arribada a la Plaça Sant Jaume i l’explosió d’alegria dels seguidors.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (II)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Primera part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona es trasllada de l’Aeroport de Barcelona fins a la Basílica de la Mercè.

La gravació comença amb la connexió que fa l’Enric Frigola, el presentador del programa especial en directe, amb Enric Lloveras que es troba en una unitat mòbil motoritzada seguint, per l’autovia de Castelldefels, a l’autocar que porta l’expedició blaugrana. Lloveras posa èmfasi en l’alegria que demostren tots els seguidors que intenten acostar-se perillosament a l’autocar o relata el moment on unes noies s’apropen a Carles Reixac per donar-li les gràcies.

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Els càlculs d’Enric Frigola que l’autocar arribarà en uns vint minuts a la Basílica de la Mercè es queden molt curts. Mentre l’expedició no arriba el periodista aprofita per fer una connexió amb la Plaça Sant Jaume, on l’equip havia d’oferir la Recopa al alcalde Narcís Serra a l’Ajuntament de Barcelona i al President Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat.

Mentre no arriben els jugadors el periodista Joan Albert Argerich entrevista l’ex-jugador del F.C. Barcelona Ramon Llorens. La conversa agafa un caire còmic ja que en aquells moments tota la gent que estava esperant els jugadors a la Plaça Sant Jaume estan escoltant la transmissió de Ràdio 4. Hi ha uns altaveus a tot volum perquè almenys l’espera de la gent es mantingui informada de la situació de la comitiva. L’ex-jugador del Barça, conscient que tothom l’està escoltant, posa molt d’èmfasi a les seves respostes.

Ramón Llorens (foto FCBarcelona)
connexió amb Joan Albert Argerich a la Plaça Sant Jaume

L’autocar tot just està entrant ara a Barcelona però la quantitat de cotxes és inmensa com explica Enric Lloveras que defineix l’ambient amb tants cotxes i motos com una «càmera de gas».

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Enric Frigola dona pas altre cop al periodista enviat a la Plaça Sant Jaume per entrevistar a Jordi Pujol, que un any després guanyaria les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de l’arribada de la democràcia.

connexió a la Plaça Sant Jaume on Joan Albert Argerich entrevista a Jordi Pujol

La Basílica de la Mercè és la primera parada que han de fer els jugadors i Enric Frigola connecta amb Joan Lluch que està dins de la Basílica acompanyat de molts seguidors que ja comencen a perdre la paciència.

connexió amb Joan Lluch a la Basílica de la Mercè

Però, on és l’autocar? Trigarà molt a arribar a la Basílica? Els nervis comencen a aflorar ja que a banda de passar per l’església també han de visitar l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i finalment el camp del Barça. On són els jugadors?

connexió amb Enric Lloveras des dels carrers de Barcelona

És sorprenent que una de les úniques veus femenines que apareixen en aquestes 4 cintes de cassette és la de Montserrat Minobis que explica el que ha vist pels carrers de Barcelona.

Montserrat Minobis explica el que ha vist pels carrer

La caravana no pot avançar i ha estat aturada més de 10 minuts al davant del cinema Rex. El problema ara és que la gent, per poder veure de més a prop als seus ídols, està ocupant tota la calçada de la Gran Via. Ho explica Enric Lloveras al lloc dels fets.

connexió amb Enric Lloveras des de la Gran Via de Barcelona

Sembla que cada vegada l’autocar és més a prop de la Basílica i en aquesta connexió és especialment interessant escoltar l’ambient que el periodista Enric Lloveras copsa amb el seu micròfon mentre ell fa silenci.

connexió amb Enric Lloveras des del Passeig de Gràcia de Barcelona

A la Plaça Sant Jaume els joves s’han assegut al terra per descansar després d’estar tanta estona de peu. Enric Frigola connecta amb Joan Grau que està allà destinat i explica quina és la situació.

connexió amb Joan Grau des de la Plaça Sant Jaume

El moment de l’arribada de l’expedició del Barça a la Basílica de la Mercè està arribant i Enric Frigola connecta abans amb Antoni Serra que està en el darrer punt protagonista de la nit: el Camp Nou.

connexió amb Antoni Serra des del Nou Camp

Finalment l’autocar arriba a la Basílica de la Mercè. En la propera publicació explicarem tot el que hi passa dins l’esglèsia, que no és el que tothom s’espera.

« Entradas Anteriores