Ara fa poc em vaig trobar en una capsa de casa aquesta bobina d’àudio amb una etiqueta de Ràdio Avui, Ràdio 13. Una emissora per on van passar grans professionals i on aquí podeu conèixer part de la seva història.

La paraula «Hipercorp» em va donar l’esperança que hi hagués algun moment radiofònic del trist atemptat d’Hipercor de l’any 1987. I així és.

En total aquest fragment radiofònic té una durada de 17 minuts i recull els primers moments després de l’explosió. Des del principi es parla d’atemptat. El periodista Joan Francesc Cánovas és qui està editant l’informatiu en directe a l’estudi i connecta telefònicament amb Pere Serrats, que sembla que es trobava a prop de l’Hipercor, i que fa una primera fotografia de tot el que veu.

El periodista Joan Francesc Cánovas és qui està editant l’informatiu en directe a l’estudi i connecta amb Jordi Corbalan que es troba al lloc dels fets amb la unitat mòbil i el tècnic d’exteriors Carles Mallofrè.

«Feia pràctiques mentre estudiava Ciències de la Informació a la UAB. Va ser la primera mòbil. Ha estat una gran sorpresa poder recuperar la gravació. Escolto una veu jove i encara inexperta, en plena formació, que va intentar explicar durant moltes hores de directe en primera línia, contenint les emocions, una de les notícies que tristament marcaria la nostra història.«

Jordi Corbalan

«Sens dubte un dels moments més sorprenents és quan el portaveu de premsa del governador civil de Barcelona va fer pública en el mateix lloc i molt aviat una llista de ferits, amb el risc de cometre imprecisions o errades. Ara, les xarxes socials tindrien un paper rellevant en la immediatesa, com va passar en els atemptats de la Rambla i de Cambrils.«

Jordi Corbalan

Anys més tard, a part de les condemnes a tots els qui van participar en l’atemptat també es va condemnar a l’Estat Espanyol com a responsable civil subsidiari per l’actuació de les forces de seguretat després que tretze demandants presentessin una denúncia. Aquesta trucada d’una oient rebuda per Joan Francesc Cánovas el mateix dia pot donar pistes d’aquest fet.

Jordi Corbalan és periodista de Catalunya Ràdio i li hem preguntat si escoltant 35 anys després aquesta connexió, creu que ara es faria de la mateixa forma.

«Hi ha coses que en el fons no han canviat encara la tecnologia i els canals de comunicació hagin evolucionat vertiginosament. Avui, les xarxes socials tindrien el paper que aleshores va tenir el telèfon, el telèfon fix és clar. Els primers testimonis dels fets van ser veïns que van trucar a la ràdio per explicar en directe el que estaven veient. En aquella època la veu, la paraula, guanyava la partida de la rapidesa a les imatges.«

Jordi Corbalan

Jordi Corbalan recorda a molts professionals amb els quals va coincidir.

«No me’n voldria deixar cap, però aquells anys a la ràdio vaig coincidir amb professionals veterans i autèntics mestres, com Enric Frigola i Salvador Escamilla. I amb altres professionals aleshores molt joves que anys després es farien un lloc destacat en el periodisme del nostre país: Mònica Terribas, Jordi Llompart, Joan Maria Clavaguera, Neus Bonet, Teresa Turiera, Josep Maria Farràs, Xavier Valls, Pepa Fernández, Fina Brunet, Albert Malla, Marta Viladot, Xavier Palau, Josep Almirall o Àlex Lliteras, que ens va deixar fa poc. La llista no s’acabaria…«

Jordi Corbalan

L’any 1981 Ràdio 4 emetia un capítol de Radioteatre català amb l’obre «Les precioses ridícules» de Molière. Entre el repartiment Maria Matilde Almendros o Ricard Palmerola. Aquí la fitxa sencera.

Martí Cuní, tècnic d’exteriors de Catalunya Ràdio, ha guardat, durant anys, dues bobines amb unes seixanta entrevistes fetes pel periodista Salvador Escamilla a l’emissora Ràdio Barça Cadena 13 que ara he pogut digitalitzar.

Aquesta emissora té una història particular explicada a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya:

El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986 Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. Era el resultat de les negociacions mantingudes amb el FC Barcelona presidit per Josep Lluís Núñez. L’acord establia una durada de quatre anys que no es va complir.

Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Les bobines tenen unes 60 entrevistes o fragments d’entrevistes de l’any 1986 i 1987 del programa que Salvador Escamilla realitzava i que es deia «Bon vent i barca nova» i que moltes vegades anomenava «Bon vent i barça nova»

La relació de personatges que passen per l’estudi de Salvador Escamilla és enorme: Antoni Dalmau, Ramón Riba, Enric Frigola, mestre Arnaud, Josep Maria Cullell, Marina Rossell, Magda Oranich, Raimon, Serrat, Albert Gimeno, Joan Hortalà, Fernando Arrabal, Heribert Barrera, Miquel Duran, Domènec Pastor i Petit, JV Foix, Josep Colet i Giralt, Maria Cinta, Santiago Ramentol, Miquel Sellarès, Josep Miró i Ardèvol, Grec, Ramoncín, Aina Moll, Àngel Colom, Antoni Fernández Teixidó, Arcadi Calzada, Carles Alfred Gasòliba, Celdoni Fonoll, Concepció Ferrer, Eduard Criado, Frederic Rahola, Jesús Rodriguez Picó, Josep Antoni Duran i Lleida, Josep Dalmau, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Forn, Juli Busquets, Laura Palmés, Marta Tatché, Montserrat Albet, Paloma Gómez Borrero, Pepe Rubianes, Rafel Ribó, Ramón Camp, Ricardo Solfa, Victor Peiró.

Entre totes destaca la que és la darrera entrevista en vida al poeta J.V. Foix. Salvador Escamilla el truca a casa seva sis dies abans de la seva mort.

Per poder accedir a totes les entrevistes s’ha de fer directament a través d’aquest enllaç o anar escoltant d’un a un per aquí.

«Las noticias que escapan a los grandes titulares»

Continuem amb la digitalització del material que gràcies a l’amabilitat de Lola Cuadrado hem pogut recuperar del mateix arxiu personal de Josep M. Bachs. Un autèntic luxe. En aquesta entrada vaig publicar el material del programa «Quisicosas» del 1971 al 1973. Avui publico el material de «Quisicosas» de Radio Juventud del 1974 al 1977.

Aquest moment pertany a l’any 1974 i sembla ser que l’Ajuntament de Barcelona provava per primera vegada als carrers de la ciutat el carril BUS. Les primeres proves van ser un desastre pels conductors i el periodista ho critica sense problema mencionant l’alcalde de llavors que era el senyor Enric Masó.

Aquí el fragment sencer.

El programa «Quisicosas» tenia molta participació dels oients en trucades. Sobretot pels seus concursos.

Anem al darrer fragment de l’any 1977. M’agrada molt l’elegància del Bachs. M’agrada com utilitzava, ja en aquella època, els efectes de so com l’eco. Com jugava amb les músiques i les sintonies i, sobretot, la seva salutació inicial amb algun missatge amagat.

Buenos días, saludos cordiales como siempre de una forma especial para todas aquellas personas que nos escuchan desde su lugar de trabajo. También para los que lo hacen desde el aparato receptor de su automóvil. Para las amas de casa, los estudiantes, los que están de vacaciones, forzosas o no. Los que no trabajan (los del ayuntamiento) y los que están durmiendo, buenos días.

Salutació Josep M. Bachs al «Quisicosas»

Aquí el fragment de l’inici del programa sencer.

Ben aviat publicaré més material de l’any 1982 al 1984. La condició sonora d’aquests fragments és fantàstica, ja que Josep M. Bachs es cuidava d’enregistrar-ho en la millor qualitat possible.

Enric Casademont fue un locutor de radio que creó a Pau Pi, un personaje radiofónico infantil que se estrenó en Radio Barcelona en el año 1950. Antes, había trabajado en otras emisoras como Ràdio Girona y se le conocía por sus imitaciones. Casademont murió en 1975 y en enero de 1976 Radio Barcelona emitió este programa a su memoria y que encontré en una cinta de casete.

En este programa especial llamado «Enrique Casademont, un famoso de la Radio» hablan sus colegas y amigos, se explica su entrada en Radio Barcelona y como se convierte en el nuevo Toresky después de su muerte 11 años antes. Además, se puede escuchar su propia voz explicando, en una entrevista, el inicio de su nuevo personaje llamado Pau Pi que pasó en un programa abierto al público en el Palau de la Música un día de la Radio un 14 de noviembre de 1949.

En el programa «Enrique Casademont, un famoso de la Radio» hablan personas míticas de la radio como Encarna Sánchez, Pilar Montero, Cecilia Gubern, Isidre Sola, Antonio Losada o Ricard Ardèvol.

Desde aquí quiero recomendar la lectura de este artículo de Àngel Casas sobre Pau Pi y este trabajo de Natividad Carreras, Profesora en la Facultad de Comunicación de la Universidad de Sevilla sobre el teatro, la radio y la ventriloquia en esos años.

Aquí está «Enrique Casademont, un famoso de la Radio» de enero de 1976. Una época donde se hacían homenajes sonoros, sentidos y completos a las personas que habían significado alguna cosa en la radio. Ahora ya nada de eso existe y solo nos encontramos pequeñas secciones o entrevistas al día siguiente de la muerte de alguien.

Esta semana he explicado en mi sección en La Tarda de Catalunya Ràdio con Elisenda Carod lo agradecido que estoy a nuestro oyente Joaquim, que me nutre de cortes de audio históricos como este que publico hoy aquí.

El programa «Arús con leche» empezó a emitir en Cadena Catalana a mediados de los años ochenta. Allí inició la colaboración del personaje del señor Barragán. El programa fichó para Onda Cero y a principios de los noventa se emitía para toda España.

En las hemerotecas he leído que hubo un momento en que uno de los chistes del señor Barragán no gustó a los directivos de Onda Cero y pidieron que no saliera más en cadena, pero que podía hacerlo para Cataluña. Esto provocó que el tiempo en el programa para el personaje fuera muy corto.

Llega, parece, el último programa de la temporada y se produce un momento histórico, ya que se despide del programa y la forma de hacerlo es del todo sorprendente.

No estoy seguro si volvió al programa de Arús, pero parece que pilló por sorpresa a todo el equipo.