Archivos en la Categoría: voz

FGC, Plaça Molina amb avís de mascareta

[CAT] La línia de l’Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils m’agrada. Amaga un encant que em recorda quan era petit i els agafava. Els passadissos estrets i el seu estat net em fan la curta estada agradable sempre que hi soc. El moment sonor és d’un temps de pandèmia amb el missatge de fons que es va repetint.

Us recordem que cal dur ben posada la mascareta a l’interior dels nostres trens i us recomanem fer-les servir a les estacions i andanes. Gràcies.

Al cap d’una estona un tren direcció Av. Tibidabo fa la seva entrada a l’estació, s’atura i obre les portes. Un ritme sonor que es repeteix contínuament i que no per això deixa de ser interessant.

[ESP] La línea de la Avenida Tibidabo de los Ferrocarrils me gusta. Oculta un encanto que me recuerda cuando era pequeño y los cogía. Los pasillos estrechos y su estado limpio hacen la corta estancia agradable siempre que estoy allí. El momento sonoro es de un tiempo de pandemia con el mensaje de fondo que se repite.

Le recordamos que hay que llevar bien puesta la mascarilla en el interior de nuestros trenes y le recomendamos utilizarlos en las estaciones y andenes. Gracias.

Al cabo de un tiempo un tren dirección Av. Tibidabo hace su entrada a la estación, se detiene y abre sus puertas. Un ritmo sonoro que se repite continuamente y que no por eso deja de ser interesante.

[ENG] I like the line of Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils. It hides a charm that reminds me of when I was a kid and used to pick them up. The narrow corridors and its clean condition make the short stay pleasant whenever I am there. The sound moment is from a time of pandemic with the message being repeated.

We remind you that you must wear the mask properly inside our trains and we recommend that you use them in the stations and platforms. Thanks.

After a while a train heading to Av. Tibidabo enters the station, stops and opens the doors. A sound rhythm that repeats continuously and that does not stop being interesting.

«L’esport al punt» de Catalunya Ràdio de 1984 amb Santi Carreras, Pilar Calvo i Jordi Basté

Avui estic especialment content de recuperar aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de Catalunya Ràdio i que ja està a disposició a l’arxiu de la ràdio. Gràcies, una vegada més, Salva Pou per haver guardat durant aquest temps aquest material històric.

«L’esport al punt» era el programa d’informació esportiva que s’emetia en diverses edicions durant el dia i que presentava el periodista Santi Carreras. És un dels primers programes de Catalunya Ràdio. Aquesta era la sintonia amb la veu de Miquel Calçada i el sumari de Santi Carreras.

«L’esport al punt», 1984. Careta i sumari de Santi Carreras

El programa connecta amb la periodista Pilar Calvo, que es troba a l’associació de Bàsquet per elegir un nou vocal.

«L’esport al punt» connecta amb Pilar Calvo

Arriba el torn d’un Jordi Basté de 19 anys per parlar de la continuació del càrrec del director general d’Esports de la Generalitat de Catalunya per part de Josep Lluís Vilaseca.

«L’esport al punt» amb Jordi Basté

Aquí està tot el fragment recuperat d’aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de les emissores de la Generalitat.

El primer «Versió Original» de Toni Clapés després de les vacances del 1998

Fotografia del llibre «Versió Original» de l’any 2000 on apareixen Alba Raichs, Salva Pou, Toni Clapés, Sílvia Tarragona, Martí Gironell, Jaume Nolla, Lluïsa Salinas, Josep Maria Batista i Xavier Salvà en el primer any del Versió Original.

Gràcies a l’amabilitat de Salva Pou, tècnic de so de Catalunya Ràdio, hem pogut recuperar un fragment de programa «Versió Original» de Toni Clapés de quan s’emetia de 6 a 7 de la tarda. Aquesta cinta és una de les més de dues-centes del Salva Pou que estic digitalitzant i entregant a l’arxiu de Catalunya Ràdio amb diversos moments de l’emissora. M’ha semblat molt curiosa perquè és el primer programa després de les vacances d’estiu de l’any 1998. En concret és el 7 de setembre (quan els programes de ràdio començaven la primera o segona setmana de setembre i no a l’agost).

Al final podreu escoltar tot el fragment, però a l’inici Jaume Nolla, el senyor Marcel·lí i Toni Clapés fan un repàs de les seves vacances.

Vacances Jaume Nolla a Eivissa
Vacances senyor Marcel·lí
Vacances Toni Clapés

En aquella època a la ràdio encara durava el boom de les imitacions i en el Versió d’aquell dia van saludar el senyor Fabià Estapé, el President Jordi Pujol, Lluís Llongueras i Josep Lluís Núñez.

Imitació Fabià Estapé
Imitació Jordi Pujol
Imitació Lluís Llongueras
Imitació Josep Lluís Núñez

En el fragment també hi apareixen José María Garcia o Jesús Gil i Gil entre d’altres. En aquest primer programa una de les notícies era la derrota de la selecció de futbol d’Espanya que va perdre 3-2 contra Xipre i que va desfermar un munt de crítiques contra l’entrenador Javier Clemente. Curiosament, durant el programa va sonar una promoció del programa de Jordi Basté «No ho diguis a ningú» que s’emetria a la nit.

Promoció «No ho diguis a ningú» amb Jordi Basté

Aquí podeu escoltar el fragment sencer emès a Catalunya Ràdio un 7 de setembre de 1998.

Tito B. Diagonal | Angel Casas| Josep M Bachs| M Aurèlia Capmany| Radioteatre| Barça campió| Salvador Espriu| Mary Santpere| Extra Diari Avui| La Trinca| Salvador Dalí| Javier de la Rosa| Omnium Cultural| RAC1| Estatut| Escoltar atentament  

Àngel Casas i el mag Fèlix a «La clau i el duro»

Ángel Casas

Amb els anys que porto regirant cintes de casset, només m’he trobat una amb un fragment de ràdio dels anys vuitanta i emès per Ràdio 4 que realitza l’Àngel Casas. El programa és «La clau i el duro» on hi ha el col·laborador mag Fèlix i fan entrar tot d’oients que pregunten en directe sobre la seva salut i relacions pel seu horòscop.

Aquí podem escotar a l’oient Isabel xerrant de personalitats.

Isabel parlant amb Àngel Casas

En un moment donat el mag Fèlix contesta la pregunta de la Isabel sobre la relació amb el seu company metge. La resposta no és gaire encoratjadora.

Un zero a l’esquerra

L’Àngel Casas era àries i una oient ja li diu que està ben enamorada d’ell.

oient enamorada

Podeu escoltar tot el fragment aquí. I també us recordo que podeu escoltar els radio teatres que vaig trobant, i els fragments de ràdio antiga.

Quisicosas a Radio Juventud amb Josep M. Bachs (I)

Gràcies a l’amabilitat de Lola Cuadrado, estic digitalitzant quatre CD amb material que el mateix Josep M. Bachs anava guardant dels seus moments de ràdio. N’hi ha un amb enregistraments del 1971 al 1982 del seu programa QUISICOSAS i tres amb material del SACAPUNTAS. Tots dos programes de Radio Juventud. Avui començo mostrant tot el material del primer CD on hi ha fragments del programa Quisicosas.

CD amb material del programa Quisicosas de Ràdio Juventud presentat per Josep Mª Bachs

El material d’aquest primer post comprèn moments del Quisicosas des de l’any 1971 al 1973. La qualitat sonora és molt bona perquè Josep Maria Bachs (com s’explica al llibre «Memòries de Radio Juventud» de Miguel Arguimbau) es preocupava molt de la qualitat sonora. En aquest llibre Jordi Estadella diu que era l’única persona que coneixia que tenia un NAGRA, una gravadora de cinta oberta feta a Suïssa de gran qualitat.

Lola Cuadrado, la seva parella, em detalla que sempre intentava tenir els talls de la seva vida radiofònica en el format més modern i per ell això era un maldecap. De la cinta va passar al DAT digital i finalment al CD. Així començava el programa, que anava patrocinat.

Entrada Quisicosas amb patrocini

Aquest primer fragment conté una promoció de la marca que patrocinava el programa, un concurs amb dues trucades telefòniques i uns minuts dedicats a la pel·lícula «El darrer tango a París«.

El programa estava presentat per Josep M. Bachs, però no estava sol com podem escoltar en aquest separador del programa Quisicosas on també anuncia el nom de Miguel Sánchez Bande.

Separador Quisicosas amb Miguelito

En aquest segon moment Josep M. Bachs parla de la píndola anticonceptiva en el seu programa Quisicosas de Radio Juventud.

El tercer fragment és ben curiós, ja que Josep M. Bachs explica que va anar convidat al programa «Verbigracia» de Ràdio Barcelona presentat per Rafael Turia. Ara ell és qui convida al seu programa a Rafael Turia i el personatge Paracucíta aprofita per sortir per antena.

I el quart fragment d’aquest primer repàs parla de la Torre Eiffel.

Encara queden més moments del Quisicosas de Josep M. Bachs de Radio Juventud. En concret, fragments de l’any 1974 al 1982 quan el programa era en cadena. Podeu escoltar més programes de Radio Juventud, com els de Tito B. Diagonal aquí.

Gondolera cantante

Góndola musical en Venecia

[ESP] Perderse por las calles y los canales de Venecia permite escuchar momentos únicos como el de esta góndola con dos músicos, cantante y acordeonista, que hacen vivir un momento único a una pareja de turistas. Se nota que en las calles de Venecia no hay coches y que la mayoría de las calles son estrechas. Se cuela poco sonido artificial y esto le da más autenticidad a la ciudad.

[ENG] Getting lost in the streets and canals of Venice allows you to listen to unique moments like this gondola with two musicians, a singer and an accordionist, who make a couple of tourists live a unique moment. It is noted that in the streets of Venice there are no cars and that most of the streets are narrow. Little artificial sound sneaks in and this gives the city more authenticity.

[CAT] Perdre’s pels carrers i els canals de Venècia permet escoltar moments únics com el d’aquesta góndola amb dos músics, cantant i acordionista, que fan viure un moment únic una parella de turistes. Es nota que als carrers de Venècia no hi ha cotxes i que la majoria dels carrers són estrets. Es cola poc so artificial i això dona més autenticitat a la ciutat.

Entrega Premis Sant Martí del 1983

Els Premis Sant Martí són unes distincions i reconeixements a les persones, col·lectius o entitats dels barris dels districtes de Sant Martí per la seva feina, especial rellevància o ser d’interès públic.

Es van començar a donar l’any 1963 i gràcies a l’arxiu de Ràdio Clot he trobat una cinta amb contingut en àudio de l’entrega de la 21 edició de l’entrega de Premi Sant Martí que es va fer l’any 1983.

En aquesta cinta hi ha moltes coses interessants, com el lliurament amb els missatges dels guardonats, un missatge de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (també una entrevista amb ella), i una conversa amb el polític Miquel Roca i Junyent i el periodista Álvarez Solís. Les entrevistes les fa Pepi Rafel.

En aquests premis passen unes quantes coses interessants i és un luxe poder escoltar les paraules de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Hi ha un moment que parla de Sant Martí i explica el perquè sempre li ha agradat la història d’aquest sant.

Maria Aurèlia Capmany parlant de Sant Martí

Al final de la seva exposició la novel·lista parla de la importància de la cultura davant els luxes.

Maria Aurèlia Capmany parlant dels luxes i de la cultura

Aquesta afirmació fa enfadar a un home del públic que crida «Esto no es un míting!»

Home del públic enfadat amb el que acaba de dir Maria Aurèlia Capmany

En aquest àudio d’aquí es poden escoltar tots els moments enregistrats per Pepi Rafel ara fa gairebé 40 anys. En ordre es pot escoltar:

  • L’exposició parlada sencera de Maria Aurèlia Capmany
  • El lliurament de premis que guanyen:
    • Esbart Sant Martí
    • Josep Pane Bartols
    • Ramon Badia Ferrer
    • Agrupació Minusvàlids del Besòs
    • Entitat coordinadora infantil Gresca al Barri
    • Orfeó Martinenc
  • Una entrevista a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany
  • Una entrevista al periodista Álvarez Solís
  • Una entrevista al polític Miquel Roca

¡¡Barça campeón!!, transmissió de Radio Juventud de la recopa de Basilea

Carátula de la cinta ¡¡Barça Campeón!!

Aquesta cinta conté un muntatge del partit de la final de la Recopa d’Europa guanyada pel F.C. Barcelona el 16 de maig de 1979. A més d’un resum de la transmissió del partit entre el Fortuna de Düsseldorf i el Barça també hi ha música relacionada amb l’equip blaugrana.

Es tracta de la transmissió que va fer-ne a Ràdio Juventud la voz de Catalunya els locutors i periodistes Agustín Rodríguez y Sergio Valdivieso.

Ràdio Juventud transmissió del Barça

La transmissió és mig en català i mig en castellà i, curiosament, aquest muntatge que he trobat en aquesta cinta no concreta cap informació ni d’emissora ni de locutors. No sé si el casset va venir en algun diari o la donava directament l’emissora.

Ràdio Juventud final del partit del Barça

A l’inici sona «Himne a l’estadi» de Josep Badia de l’any 1957. A mitja cinta hi ha un altre cant del Barça que no aconsegueixo identificar i finalment hi ha «Azul y grana» cantada pels alguns jugadors del Barça de l’any 1974.

Gràcies a Fernando Rodríguez Calvo per l’ajuda.

Tito B. Diagonal, Jordi Estadella

Eren les 12 de la mitjanit a Ràdio Juventud i un tenor canta una de les parts més populars de la zarzuela «El Huesped del sevillano«.

Careta d’entrada de «Ecos Mundanos»

Aquesta era la careta d’entrada de l’espai «Ecos Mundanos». Continuava amb el minuet en sol major de Christian Petzold que feia coixí a un locutor que deia:

«Ecos mundanos, las noticias trascendentales para la buena marcha del país extraídas y presentadas por nuestro colaborador recomendado Tito B. Diagonal«.

La introducció acabava amb la peça «A beneficio de los huérfanos» de la formació Desde Santurce a Bilbao Blues Band.

Aquest collage sonor de 43 segons era l’avantsala d’un espai radiofònic seguit per milers d’oients que anaven a dormir tard per escoltar un personatge de la zona alta de Barcelona, un pijo, que opinava de l’actualitat social i política de la Catalunya dels anys setanta i vuitanta. Un dels personatges més recordats de la ràdio catalana.

«Buenas noches amadísimos y amamantados niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis.»

Entrada de Tito B. Diagonal

Ara fa unes setmanes m’arribaven a les mans aquests CD amb gravacions diverses de Tito B. Diagonal. Publico aquí aquesta recopilació digitalitzada feta per Elisa Ruiz Giménez, la parella de Jordi Estadella, que m’ha explicat alguns detalls i anècdotes del personatge Tito B. Diagonal i del comunicador.

Crec que el material radiofònic que avui publico és de gran importància ja que costa trobar moments de ràdio de Tito B. Diagonal que no siguin les gravacions en disc que va treure en vinil.

Podrem escoltar alguns fragments d'»Ecos mundanos«, algunes entrevistes que el personatge va fer, converses amb Odette Pinto i, fins i tot, algunes col·laboracions que va fer a «Protagonistas» de Luis del Olmo.

Però tota història té un principi i l’any 1980, Damián, un col·laborador de Ràdio Juventud li explica a Odette Pinto quins son els inicis de Tito B. Diagonal a la ràdio.

Els inicis de Tito B. Diagonal
Logo de Radio Juventud

El programa era al final del dia i això permetia a Tito B. Diagonal explicar el seu punt de vista de l’actualitat política i social però també aprofitava per explicar detalls del seu dia a dia al seu palauet. Aquí el podem escoltar opinar sobre les primeres eleccions guanyades per Jordi Pujol.

Aquí parla de el «libro rojo de la educación española«

Segons la parella de Jordi Estadella, «Ecos mundanos» l’escoltava molta gent jove que no era de dretes i que sabia escoltar entre línies.

«Ell anava donant consignas cada nit tipus: «como es que dejan hacer esta manifestación mañana en la plaza universidad a las siete de la tarde contra la subida de precios de la gasolina?». Ho deia amb la veu del Tito, que semblava que es queixés de la situació però en realitat donava informació socialment important. «

«En aquella època hi havia molt pocs canals per assabentar-te de les coses i la gent era molt més sensible alhora de trobar-la. Molt més que ara.«

Elisa Ruiz Giménez

Un exemple d’això és aquest fragment on fa un repàs d’Euskadi, de la despesa en armament o de quin havia de ser l’àpat de divendres de quaresma.

Tito B. Diagonal també feia entrevistes a persones com l’Amparo, que havia guanyat el concurs a millor disc «Consejos con pedigrí».

Ningú sabia que Tito B. Diagonal era Jordi Estadella i, fins i tot, hi havia oients que es pensaven que era un personatge real que vivia a Sarrià-Sant Gervasi.

«Molts es creien que era de veritat i de fet m’explicava que rebia cartes a la ràdio de persones que li demanaven diners o fins i tot l’amenaçaven de mort.»

Elisa Ruiz Giménez
Fotografia extreta del llibre Memòries de Radio Juventud. © El Periodico

L’èxit de Tito B. Diagonal fa que el personatge aparegui també a diferents programes de ràdio com al de l’Odette Pinto, «Las tardes de Odette«, de la mateixa emissora i a una secció anomenada «La parrilla del Ritz«. (2 talls).

També fa el salt a «Protagonistas» de Radio Nacional de España y que presenta Luis del Olmo que el fitxa com a col·laborador. (2 talls).

Jordi Estadella també va sortir a la televisió i feia doblatge però sobretot era un home de ràdio.

«Ell va escoltar la ràdio fins el darrer dia de la seva vida. Tenia un transistor petit que sempre portava a sobre per tota la casa. Estava cuinant i escoltava la ràdio, anava al lavabo i ho feia amb el transistor. De fet, per les nits el seu ritual era sortir al balcó de casa, fumar-se un cigarro, beure una copeta i sempre amb la ràdio al costat. «

Elisa Ruiz Giménez

En d’altres entrades d’aquest bloc [espacio sonante] he recollit moments de Jordi Estadella diferents a Tito B. Diagonal que m’agradarà recordar. El primer cas és l’entrevista que Marta Cáceres li va fer l’1 de Maig de l’any 2000 a Rac1.

O el programa culinari «De boca en boca» a Com Ràdio.

«El Jordi era un home divertidíssim i recordo un viatge que vam fer a Marrakesh amb Xavier Sardà, la seva dona i una altra parella. Vam anar a sopar a un restaurant a celebrar l’aniversari del Jordi i quan vam sortir del restaurant van començar a parlar de forma espontània Tito B. Diagonal i el senyor Casamajor i vaig pensar que quina pena no tenir cap càmera o cap gravadora per poder immortalitzar aquell moment únic.«

Elisa Ruiz Giménez

Un agraïment a Elisa Ruiz Giménez i Xavier Pérez Esquerdo per fer-me arribar aquestes gravacions amb les que podem deixar constància d’un personatge històric a la ràdio: Tito B. Diagonal.

Careta de sortida de «Ecos mundanos»

«Suspense», programa radiofónico de Juan José Plans

Cassette con el episodio «El último sueño»

Juan José Plans fue guionista y locutor de radio que se especializó en realizar historias radiofónicas de terror. Lo he conocido a través de esta cinta grabada el 7 de febrero de 1977 que contiene un episodio del programa «Suspense» de Radio Nacional de España. En concreto el episodio se llama «El último sueño» que interpreta José Caride, Aurora Vicente, Luis Zamora, José Lahoz, Pedro Rodriguez de Quevedo y Martín Ferrer.

« Entradas Anteriores