Archivos en la Categoría: voz

Entrega Premis Sant Martí del 1983

Els Premis Sant Martí són unes distincions i reconeixements a les persones, col·lectius o entitats dels barris dels districtes de Sant Martí per la seva feina, especial rellevància o ser d’interès públic.

Es van començar a donar l’any 1963 i gràcies a l’arxiu de Ràdio Clot he trobat una cinta amb contingut en àudio de l’entrega de la 21 edició de l’entrega de Premi Sant Martí que es va fer l’any 1983.

En aquesta cinta hi ha moltes coses interessants, com el lliurament amb els missatges dels guardonats, un missatge de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (també una entrevista amb ella), i una conversa amb el polític Miquel Roca i Junyent i el periodista Álvarez Solís. Les entrevistes les fa Pepi Rafel.

En aquests premis passen unes quantes coses interessants i és un luxe poder escoltar les paraules de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Hi ha un moment que parla de Sant Martí i explica el perquè sempre li ha agradat la història d’aquest sant.

Maria Aurèlia Capmany parlant de Sant Martí

Al final de la seva exposició la novel·lista parla de la importància de la cultura davant els luxes.

Maria Aurèlia Capmany parlant dels luxes i de la cultura

Aquesta afirmació fa enfadar a un home del públic que crida «Esto no es un míting!»

Home del públic enfadat amb el que acaba de dir Maria Aurèlia Capmany

En aquest àudio d’aquí es poden escoltar tots els moments enregistrats per Pepi Rafel ara fa gairebé 40 anys. En ordre es pot escoltar:

  • L’exposició parlada sencera de Maria Aurèlia Capmany
  • El lliurament de premis que guanyen:
    • Esbart Sant Martí
    • Josep Pane Bartols
    • Ramon Badia Ferrer
    • Agrupació Minusvàlids del Besòs
    • Entitat coordinadora infantil Gresca al Barri
    • Orfeó Martinenc
  • Una entrevista a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany
  • Una entrevista al periodista Álvarez Solís
  • Una entrevista al polític Miquel Roca

¡¡Barça campeón!!, transmissió de Radio Juventud de la recopa de Basilea

Carátula de la cinta ¡¡Barça Campeón!!

Aquesta cinta conté un muntatge del partit de la final de la Recopa d’Europa guanyada pel F.C. Barcelona el 16 de maig de 1979. A més d’un resum de la transmissió del partit entre el Fortuna de Düsseldorf i el Barça també hi ha música relacionada amb l’equip blaugrana.

Es tracta de la transmissió que va fer-ne a Ràdio Juventud la voz de Catalunya els locutors i periodistes Agustín Rodríguez y Sergio Valdivieso.

Ràdio Juventud transmissió del Barça

La transmissió és mig en català i mig en castellà i, curiosament, aquest muntatge que he trobat en aquesta cinta no concreta cap informació ni d’emissora ni de locutors. No sé si el casset va venir en algun diari o la donava directament l’emissora.

Ràdio Juventud final del partit del Barça

A l’inici sona «Himne a l’estadi» de Josep Badia de l’any 1957. A mitja cinta hi ha un altre cant del Barça que no aconsegueixo identificar i finalment hi ha «Azul y grana» cantada pels alguns jugadors del Barça de l’any 1974.

Gràcies a Fernando Rodríguez Calvo per l’ajuda.

Tito B. Diagonal, Jordi Estadella

Eren les 12 de la mitjanit a Ràdio Juventud i un tenor canta una de les parts més populars de la zarzuela «El Huesped del sevillano«.

Careta d’entrada de «Ecos Mundanos»

Aquesta era la careta d’entrada de l’espai «Ecos Mundanos». Continuava amb el minuet en sol major de Christian Petzold que feia coixí a un locutor que deia:

«Ecos mundanos, las noticias trascendentales para la buena marcha del país extraídas y presentadas por nuestro colaborador recomendado Tito B. Diagonal«.

La introducció acabava amb la peça «A beneficio de los huérfanos» de la formació Desde Santurce a Bilbao Blues Band.

Aquest collage sonor de 43 segons era l’avantsala d’un espai radiofònic seguit per milers d’oients que anaven a dormir tard per escoltar un personatge de la zona alta de Barcelona, un pijo, que opinava de l’actualitat social i política de la Catalunya dels anys setanta i vuitanta. Un dels personatges més recordats de la ràdio catalana.

«Buenas noches amadísimos y amamantados niños y niñas que me escucháis, buenas noches tengáis.»

Entrada de Tito B. Diagonal

Ara fa unes setmanes m’arribaven a les mans aquests CD amb gravacions diverses de Tito B. Diagonal. Publico aquí aquesta recopilació digitalitzada feta per Elisa Ruiz Giménez, la parella de Jordi Estadella, que m’ha explicat alguns detalls i anècdotes del personatge Tito B. Diagonal i del comunicador.

Crec que el material radiofònic que avui publico és de gran importància ja que costa trobar moments de ràdio de Tito B. Diagonal que no siguin les gravacions en disc que va treure en vinil.

Podrem escoltar alguns fragments d'»Ecos mundanos«, algunes entrevistes que el personatge va fer, converses amb Odette Pinto i, fins i tot, algunes col·laboracions que va fer a «Protagonistas» de Luis del Olmo.

Però tota història té un principi i l’any 1980, Damián, un col·laborador de Ràdio Juventud li explica a Odette Pinto quins son els inicis de Tito B. Diagonal a la ràdio.

Els inicis de Tito B. Diagonal
Logo de Radio Juventud

El programa era al final del dia i això permetia a Tito B. Diagonal explicar el seu punt de vista de l’actualitat política i social però també aprofitava per explicar detalls del seu dia a dia al seu palauet. Aquí el podem escoltar opinar sobre les primeres eleccions guanyades per Jordi Pujol.

Aquí parla de el «libro rojo de la educación española«

Segons la parella de Jordi Estadella, «Ecos mundanos» l’escoltava molta gent jove que no era de dretes i que sabia escoltar entre línies.

«Ell anava donant consignas cada nit tipus: «como es que dejan hacer esta manifestación mañana en la plaza universidad a las siete de la tarde contra la subida de precios de la gasolina?». Ho deia amb la veu del Tito, que semblava que es queixés de la situació però en realitat donava informació socialment important. «

«En aquella època hi havia molt pocs canals per assabentar-te de les coses i la gent era molt més sensible alhora de trobar-la. Molt més que ara.«

Elisa Ruiz Giménez

Un exemple d’això és aquest fragment on fa un repàs d’Euskadi, de la despesa en armament o de quin havia de ser l’àpat de divendres de quaresma.

Tito B. Diagonal també feia entrevistes a persones com l’Amparo, que havia guanyat el concurs a millor disc «Consejos con pedigrí».

Ningú sabia que Tito B. Diagonal era Jordi Estadella i, fins i tot, hi havia oients que es pensaven que era un personatge real que vivia a Sarrià-Sant Gervasi.

«Molts es creien que era de veritat i de fet m’explicava que rebia cartes a la ràdio de persones que li demanaven diners o fins i tot l’amenaçaven de mort.»

Elisa Ruiz Giménez
Fotografia extreta del llibre Memòries de Radio Juventud. © El Periodico

L’èxit de Tito B. Diagonal fa que el personatge aparegui també a diferents programes de ràdio com al de l’Odette Pinto, «Las tardes de Odette«, de la mateixa emissora i a una secció anomenada «La parrilla del Ritz«. (2 talls).

També fa el salt a «Protagonistas» de Radio Nacional de España y que presenta Luis del Olmo que el fitxa com a col·laborador. (2 talls).

Jordi Estadella també va sortir a la televisió i feia doblatge però sobretot era un home de ràdio.

«Ell va escoltar la ràdio fins el darrer dia de la seva vida. Tenia un transistor petit que sempre portava a sobre per tota la casa. Estava cuinant i escoltava la ràdio, anava al lavabo i ho feia amb el transistor. De fet, per les nits el seu ritual era sortir al balcó de casa, fumar-se un cigarro, beure una copeta i sempre amb la ràdio al costat. «

Elisa Ruiz Giménez

En d’altres entrades d’aquest bloc [espacio sonante] he recollit moments de Jordi Estadella diferents a Tito B. Diagonal que m’agradarà recordar. El primer cas és l’entrevista que Marta Cáceres li va fer l’1 de Maig de l’any 2000 a Rac1.

O el programa culinari «De boca en boca» a Com Ràdio.

«El Jordi era un home divertidíssim i recordo un viatge que vam fer a Marrakesh amb Xavier Sardà, la seva dona i una altra parella. Vam anar a sopar a un restaurant a celebrar l’aniversari del Jordi i quan vam sortir del restaurant van començar a parlar de forma espontània Tito B. Diagonal i el senyor Casamajor i vaig pensar que quina pena no tenir cap càmera o cap gravadora per poder immortalitzar aquell moment únic.«

Elisa Ruiz Giménez

Un agraïment a Elisa Ruiz Giménez i Xavier Pérez Esquerdo per fer-me arribar aquestes gravacions amb les que podem deixar constància d’un personatge històric a la ràdio: Tito B. Diagonal.

Careta de sortida de «Ecos mundanos»

«Suspenso», programa radiofónico de Juan José Plans

Cassette con el episodio «El último sueño»

Juan José Plans fue guionista y locutor de radio que se especializó en realizar historias radiofónicas de terror. Lo he conocido a través de esta cinta grabada el 7 de febrero de 1977 que contiene un episodio del programa «Suspenso» de Radio Nacional de España. En concreto el episodio se llama «El último sueño» que interpreta José Caride, Aurora Vicente, Luis Zamora, José Lahoz, Pedro Rodriguez de Quevedo y Martín Ferrer.

La ràdio de vidre

´Portada d’un disc de La ràdio de vidre

Escoltant una gravació en una cinta amb contingut radiofònic de finals dels anys setanta, em trobo un fragment d’aquesta emissora.

Indicatiu Ràdio la Veu del Meditarrani

Ràdio la veu del Mediterrani. Em sorprèn molt el nom d’aquesta emissora i m’adono que no sé trobar informació d’aquesta ràdio que connectava, amb Ràdio Nacional d’Espanya. Amb això vull dir que, segurament, tot el que he digitalitzat estava creat a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i no pas a Ràdio la Veu del Mediterrani.

El contingut que escolto després de l’indicatiu de l’emissora és un programa infantil amb un guió i muntatge que em recorda als meus temps de petit quan veia «Terra d’Escudella» a TVE a Catalunya. Començava així:

La ràdio de vidre, «dos quarts de fusta i un tauló»

Per internet trobo alguna cosa relacionada amb «La ràdio de vidre» i veig que són uns contes infantils en català editats en vinil. Una de les úniques referències a internet la trobo el treball Tastets de ràdio escrit per Pere Martí i Bertran on, en un moment donat, fa un repàs dels programes infantils generats a Ràdio 4.

“La ràdio de vidre” sembla que va néixer l’any 1979 i va durar fins al 1982. Va ser un programa promocionat per la fundació  Serveis de Cultura Popular. Estava escrit i realitzat per “Radiofonistes associats”, que eren Eduard Delgado, Maria Gorgues, Jordi Roura i J. M. Adell. Hi havia guions escrits expressament per Pep Albanell, Pere Calders, Teresa Duran… Sembla que dels contes emesos se’n van publicar 4 volums, a l’editorial Apolo, un dels quals, La barca d’en Lau (1981), l’hem pogut localitzar per internet.

Pere Martí i Bertran

Així doncs, el programa és de Ràdio 4 i en aquest cas la història gira al voltant d’un personatge que es cola a l’estudi de la ràdio de vidre.

La ràdio de vidre, agregat històric de la vila

Després, la història gira al voltant d’unes sabates que parlen i que canten. Podeu escoltar tot el fragment just aquí sota i si teniu més informació d’aquest programa, no dubteu en posar-vos en contacte amb mí a info arroba albertmurillo punt com.

Salvador Escamilla entrevista a Salvador Espriu

Cinta amb entrevista a Salvador Espriu de Salvador Escamilla

L’any 1984, un any abans de la mort del poeta Salvador Espriu, el comunicador Salvador Escamilla entrevistava la que, ben segur, és una de les darreres converses radiofòniques. Vint minuts on es parla de llengua, de política, d’Òmnium Cultural, de Maradona i de la seva darrera obra «Per la bona gent».

Salvador Espriu en aquesta entrevista parla del seu sentiment per Catalunya, que és, sobretot, lingüístic:

Salvador Espriu, Catalunya i la llengua

En un moment donat Salvador Espriu parla de l’aprenentatge de la llengua catalana per part dels castellano-parlants que viuen a Catalunya:

Salvador Espriu, aprendre català

Salvador Espriu parla de Felipe Gonzalez:

Salvador Espriu i Felipe González

Tot seguit podeu escoltar els vint minuts sencers de conversa entre Salvador Escamilla en un programa que possiblement es deia «Converses de prop» i que es devien emetre per Ràdio Associació de Catalunya abans del canvi de nom i de format de RAC 105.

El bacallà a la ràdio

Inicis familia Font parada Mercat del Guinardó

Fa un temps es va posar en contacte amb mi Aurora Font, la filla de Jaume Font, un home de Mercat i, sobretot, un home expert en el bacallà. El seu pare i el seu avi ja el tallaven i el venien des de finals del segle XIX.

Tot s’inicia a finals del s. XIX amb el meu besavi de Gallifa, com manava la tradició va anar a Barcelona a guanyar-se la vida i venia bacallà a la plaça del Padró. Quan es va fer el mercat de Sant Antoni va agafar la concessió d’una parada. A partir d’aquí el meu besavi, avi, pares i oncles, es van anar expandint amb la guerra al mig i amb èpoques molt complicades. El 2003, el meu pare i el meu oncle van ser guardonats amb el premi de la Generalitat de més de cent anys de negoci ininterromput. Van tenir parades a Sant Antoni,  al mercat del Guinardó i al mercat de les Corts.

Aurora Font, filla de Jaume Font

Tota aquesta vida totalment avesada al bacallà va fer que moltes emissores de ràdio l’entrevistessin per parlar del bacallà i Jaume Font tenia el bon costum d’enregistrar en cintes de casset les entrevistes que li feien a les ràdios on el convidaven.

Jaume Font i la seva família al Mercat del Guinardó

Aurora Font ha tingut l’amabilitat de confiar-me aquestes cintes que ja estan digitalitzades i que conformen un mapa de programes de l’època dedicats a temes culinaris o també programes d’entreteniment. Hi trobem un Pere Tàpies al programa «La Factoria» de Ràdio 4 o al «Tàpies Variades» de Catalunya Ràdio. També podem escoltar a Josep Cuní a «El matí de Josep Cuní» de Catalunya Ràdio o Llorenç Torrado a Ona Catalana amb el seu «El que mengem«. Carles Pérez a «La Solució» de Catalunya Ràdio també entrevista a Jaume Font o un programa de tarda de Top 50 Cadena Nova. Es poden anar escoltant en ordre en aquest «player»

  • Ràdio 4, «La Factoria de Pere Tàpies«, 1989
  • Catalunya Ràdio, «El Matí amb Josep Cuní«, 1989
  • Top 50 Cadena Nova, 1990
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «La solució«, 1995
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1995
  • Ona Catalana «El que mengem«, 2001
  • Com Ràdio «De boca en boca«, 2002
  • Catalunya Ràdio «La solució«, ?
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, ?

Radio Collage_01 [podcast]

Episodio 09 del podcast [espacio sonante]

[ESP] Noveno episodio en forma de podcast esta vez donde los sonidos no son paisajes sonoros. Esto es un collage de momentos cazados en cintas de casset donde se escuchan momentos de radio de los años setenta, ochenta y noventa.

[ENG] Ninth episode in the form of a podcast this time where the sounds are not soundscapes. This is a collage of moments captured on cassette tapes where radio moments from the seventies, eighties and nineties are heard.

[CAT] Novè episodi en forma de podcast on aquesta vegada on els sons no són paisatges sonors. Això és un collage de moments caçats en cintes de casset on s’escolten moments de ràdio dels anys setanta, vuitanta i noranta.

transcripción:

[cre] [a] [cre] [prar] [puré] terra. senyor Lacámara bona tarda. hola buenas tardes. [clic] sí. tot el poble sencer que entonava aquelles estrofes que havia après de qui va voler ser cantaire fins el darrer alè. [scu] [multis] [qui] [es] [tarde] [que] [ay!] [que] ay que dura es tu espada principe porqué me has desencantado [mmm!] encogida estaba dentro de la naranja que siglos hace me tiene prisionera. doria ejecutó una falta máxima desperdiciando una clara oportunidad para su equipo al parar el penalti Irazusta. provant provant provant provant provant provant [] traslladar al costat del meu museu. vamos a ver si así lo consigue usted que no puede seguir así y quiere que la eche de casa ustedes no tienen ninguna obligación de hacer nada por ella porque es solamente una amiga y una amiga que además les está creando muchos problemas pero en conciencia y dado que las cosas se han presentado así por lo menos hagan ustedes lo que esté en su mano para que esta mujer y su hijito no se vean abandonados en medio de la calle. provant provant provant provant provant provant. per celebrar el fet del teatre l’aniversari del teatre [] el teatre necessita tots els dies de l’any i tots els dies de la nostra vida ha de ser celebrat perquè i ara escolteu bé la la perquè la tinc copiada la frase de Buero Vallejo que diu. nadie es feliz nadie te enteras bueno si pero no consigo creerlo sabes? todos deberíamos ser felices. []. es una nit de l’any 1830 a fora plou l’aigua regalima per la creu de pedra que s’alça davant de la masia. no hi ha dubte. una casa sensacional bah! siempre se exagera grande eso es todo que no me cuesta porque acabo de estrenarla no es oro todo lo que reluce te lo aseguro. usted sabe que hay millones de niños condenados a muerte. las llamadas de los buenos amigos de veraneando y de nuevo el saludo de otro hola! ¿hola? ¿oiga? buenas tardes pues mire yo me llamo Isabel Larranz si vale vale señora Isabel ¿que tal? muy bien y ¿usted? gracias me gusta mucho su programa ¿eh? si señora mucho pues mire este del Lucho Gatica reloj no marques las horas que es muy bonita oh preciosa! tal vez a los valencianos les falta un poco de sentido crítico y cuando, de sentido crítico en el sent um como crítica constructiva porque cuando ejercen la crítica más que crítica es sátira. si. hoy vamos a empezar con un artista de talla internacional por cierto que el grupo que acompaña nuestro hombre llega ahora y con bastante retraso venga chicos hay que trabajar. también hay despistados y olvidadizos vamos a ver aquí que se han olvidado la guitarra claro venga deprisa bueno bueno con tanto tráfico orquestal casi pierdo el hilo de lo que tengo que decirles y es que esta noche contaremos en primer lugar con la presencia de un hombre muy importante una auténtica talla internacional muy guapo con que es esto que horror pero bueno señor Stuven así no se puede trabajar con los sustos que le dan a una aquí tu quien eres que haces aquí a ver monstruo ay tampoco te enfades que tampoco es para ponerse así que vamos a ver juntos a Miguel Bosé tu y yo pero sin pasarte eh? viva el rei viva el princep viva Catalunya. [] journalist from spain yes [yes] [excu…] que diu ara joder com parlen ya [tut] hello [] mm [tut] això està molt cremant i la gent estan cremats també [ee] bueno sembla talment una cursa de braus autèntica perquè amics d’això es tracta escoltar bé era la frontera con la triste balada de [] un tema perteneciente a un single de su primer LP por supuesto la cara b. señoras señores señores señores del senado ahora si a que si acaba de llegar el César uno de los Césares esta noche buenas noches [] 5 minutos para el punto de las 12:30 siento no no poder berrear un poco más pues aquí no me lo permite mi garganta eh, buenas noches radio canada internacional les recordamos que estan ustedes en la sintonia de la voz de la república islámica de Irán que se emite desde Teheran [] me imagino en este momento y además tan largo que se está haciendo tranquila Maria Luisa tranquila estamos intentando todos los medios de comunicación como sea llegar a un entendimiento hasta ahora estábamos bastante serenos pero ahora ya tranquila Maria Luisa se está haciendo muy largo tiene que reaccionar Maria Luisa no no podemos [] si pero no se si de parte de unos y de otros se ve ninguna reacción cada uno a su manera está muy convencido de lo que dice claro yo cada uno creen que estan en la verdad en su verdad lo único que hace falta Maria Luisa es que entre todos acortemos un poco el camino y lleguemos al epicentro de la concordia del entendimiento y todo pueda terminar en paz esto es lo que deseamos Maria Luisa yo estoy nadie pone voluntad ni pone medios yo estoy [] yo estoy en este momento Maria Luisa quiero que lo sepas [] la esperanza de que puedan darle lo que ellos piden si pero luego pero [] eso es lo que te pido un poco de calma Maria Luisa lo intento pero ahora ya arriba de acuerdo os tendré al corriente gracias Mari un abrazo fuerte así es feliz y no hace daño a nadie espera no te vayas quedate conmigo pensé que tendrias que trabajar te noto inquieto preocupado.

iTunesrss, Spotify

Mary Santpere: «Jo vull que la gent rigui amb mi, no de mi»

En un casset que formava part del patrimoni sonor de Ràdio Clot he trobat aquesta entrevista a la Mary Santpere feta al carrer on sembla que Ràdio Clot i Ràdio Guinardó tenien un stand en una espècie de fira. Casualment la Mary Santpere passava per allà i les col·laboradores de les dues ràdios (una és Pepi Rafel de Ràdio Clot) li van fer algunes preguntes.

Era el 27 de Novembre de 1983 i encara que l’actriu està molt ben disposada a contestar deixa les coses clares des del principi:

Mary Santpere dirà el que voldrà

Atenció a la exclusiva del fitxatge de Mary Santpere pel F.C. Barcelona.

Mary Santpere substituta del Maradona

El record de la seva època de payasa és imborrable i explica una anècdota relacionada amb la por que tenen alguns nens a la imatge dels payasos.

Mary Santpere i la seva època de payasa

La Mary Santpere també parla de l’humor i el sentit del ridícul.

Mary Santpere i l’humor

Atenció al ritme de feina.

Els viatges de la Mary Santpere

En aquella època la Mary Santpere feia un programa a Ràdio Miramar anomenat «La pareja feliz» però sembla ser que ho ha deixat de fer durant un temps. Explica quina és la causa i perquè fa el programa en castellà.

Mary Santpere i «La Pareja feliz» de Ràdio Miramar

Podeu escoltar tota l’entrevista aquí:

Diari AVUI, extra especial 11 Setembre 1981

Cassette del Diari Avui de l’11 de Setembre de 1981

Aquesta cinta de casset segurament venia amb una edició especial del diari Avui de l’11 de Setembre de 1981. Una cinta amb 15 minuts per cara amb una sèrie de personalitats que son presentades per Salvador Escamilla en un document sonor dirigit pel catedràtic Jordi Maluquer.

Les personalitats que parlen en aquest document històric són Jordi Pujol President de Catalunya, Heribert Barrera President del Parlament de Catalunya, Narcís Serra alcalde de Barcelona, Miquel Coll i Alentorn Conseller adjunt a la Presidència, Ramon Trias Fargas Conseller d’Economia i Finances, Cassià Maria Just Abat de Montserrat, Francesc Frutos Diputat al Parlament de Catalunya, Anton Cañelles Diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Carbonell Filòleg i polític, Joan Miró Pintor, Salvador Espriu Poeta, Antoni Badia i Margarit Filòleg, Josep Maria Subirachs Escultor i Joan Manuel Serrat Cantant.

Cap dona.

« Entradas Anteriores