Món Salvatge

A principis dels anys 90 va néixer l’emissora Flash FM, una ràdio en català eminentment musical.

En la seva primera època es va emetre un programa innovador i únic anomenat «Món Salvatge«, una idea del seu presentador i director Jesús Manuel Montané.

Logo de Flaix FM d’aquella època

El primer episodi de «Món Salvatge» s’emet el 7 de setembre de 1993 i el darrer s’emet el 27 de juliol de 1994 i, fins ara, no s’havia preservat digitalment. Gràcies a l’amabilitat del mateix autor del programa Jesús Manuel Montané, [espacio sonante] ha pogut accedir a tots els programes emesos. Però abans d’escoltar-los, una mica d’història.

Cintes de casset amb els programes de Món Salvatge

Recuperació

«Món Salvatge» va ser una idea avançada al seu temps que ha passat a l’oblit radiofònic fins avui.

Hi ha un buit documental molt evident dels programes emesos abans del 2000 a la ràdio en general. La tecnologia no permetia de forma fàcil i barata, com ara, la preservació dels continguts radiofònics de les emissores de ràdio que només guardaven el que la llei els obligava, que era un mes de programació. De vegades, amb molta sort, el servei de discoteca de la ràdio guardava en diversos formats programes que considerava d’interès. No va ser el cas de «Món Salvatge», un programa innovador que, fins ara, només estava a la memòria dels oients que tenien Flash FM al seu dial. Recordaven un programa molt especial amb un guió de rol que estava vinculat a un videojoc que havies de tenir a l’ordinador mentre l’escoltaves. A més, podies intercedir en la seva història trucant en directe a l’emissora. Una autèntica bogeria que mai més s’ha repetit.

Gràcies al seu presentador i director Jesús Manuel Montané i també al seu pare, que va enregistrar tots els programes en cinta, ara ja podem recuperar un dels moments més originals i de qualitat de la ràdio en català. He pogut digitalitzar totes les cintes de casset i tenir una conversa amb el Jesús per contextualitzar «Món Salvatge».

Benvingut a Món Salvatge on tot comença i tot s’acaba. Que la fe en Raito-Gobun t’acompanyi!

Entrevista amb Jesús Manuel Montané

Em trobo en una cafeteria del barri de la dreta de l’Eixample amb Jesús Manuel Montané, director de cinema que va començar fent crítica i divulgació de videojocs a finals dels anys vuitanta, i ràdio i animació per ordinador a principis dels anys noranta. Aquesta creativitat la troba de ben petit a casa seva.

J.M Montané- A casa sempre hi va haver un ambient artístic. La meva àvia havia estat actriu perquè el meu besavi havia estat productor i director de cinema. De fet, va ser un dels pioners del cinema català. I tot això ho tenia al meu voltant de petit. Des de llavors sempre m’ha agradat anar al cinema, veure la tele i llegir.

Aquest ambient va ser molt important pel seu futur creatiu, però reconeix que hi ha un moment vital en la seva vida.

J.M Montané-Després de molt insistir al meu pare va haver-hi un dia que em va portar a veure la pel·lícula Tron. Em va costar perquè quan es va estrenar no semblava una història per a nens encara que fos de Disney. Recordo que hi havia gent que deia que feia mal de cap veure-la. Al final el meu pare va cedir i em va portar al «Regio Vistarama Palace». Per cert que «Tron» va ser l’última pel-lícula rodada en 70 mm en 20 anys (fins «Un horizonte muy lejano» de Ron Howard i després no se n’ha fet més de mitja dotzena). El format em va impressionar: gairebé podies tocar les imatges !Quan vaig sortir del cinema recordo que vaig pensar: «em vull dedicar a això»

Regio Palace Vistarama. foto Barcelofilia

La recerca del seu futur professional comença llavors.

J.M Montané-Vaig començar a investigar, a comprar revistes especialitzades en videojocs que era la part que estava descobrint en aquell moment gràcies a la pel·lícula. Llegia sobre programació dels primers ordinadors domèstics i vaig descobrir que, d’alguna manera, per a un nen com era jo, era més accessible fer un videojoc que fer pel·lícules. Podia igualment explicar històries i crear mons, que era el que més m’interessava. Recordo que llavors no parava d’escriure contes i també dibuixava. Estava constantment creant.

I tots els seus esforços en aquella època van dirigits a fer videojocs.

J.M Montané-Feia videojocs i, a més, els venia per correu, que era una activitat que es feia en aquella època anunciant-ho per paraules en les revistes especialitzades. Va resultar que els jocs es venien bé i vaig pensar, ingènuament, que podia ser una feina de futur per a mi. En vaig fer uns quants i tenien com a característica que explicaven una bona història. He de reconèixer que la història era molt millor que la visual del videojoc. Però aquesta era una característica habitual als videojocs d’aquella època.

I després de fer videojocs també arriba el temps d’escriure i fer crítica sobre videojocs

J.M Montané-Tot està lligat amb Tron, ja que resulta que van obrir una botiga al costat de casa dels meus pares que es deia Tron. Una botiga molt avançada per l’època perquè volia crear una comunitat fent petits esdeveniments. Com no podia ser d’una altra manera vaig convertir-me en un habitual. Un dels dos propietaris treballava a l’editorial Manhattan Transfer i em va animar a escriure crítiques de videojocs i petits llistats per fer gràfics o POKES, que eren trucs per introduir variacions de jocs que ja existien i que permetien tenir més vides. Cada vegada escrivia més articles fent crítica de videojocs però amb el meu estil creatiu. Eren com petites novel·les.

Editorial Manhattan Transfer

I arriba la ràdio

J.M Montané-La ràdio sempre m’ha agradat. Recordo que el meu avi, que es deia Napoleón, sempre escoltava la ràdio i posava radio teatre. Gràcies al fet d’escriure tant a la revista i estar en aquest món va contactar amb mi Pedro de Miranda que feia un programa que es deia «Bienvenido Mister Chip» que s’emetia a Onda Cero en aquella època. Vaig trobar-me còmode al mitjà ràdio per crear-ne continguts i després va venir l’aventura del programa «MegaFlash» a Flash FM. Mentre l’estava fent se’m va acudir fer un programa de ràdio, que tingués característiques de radio teatre, que fos interactiu i que anés vinculat a un videojoc. La idea la vaig proposar a Flash FM.

Neix «Món Salvatge», un programa de ràdio que va canviant a través d’un videojoc que es regalava a les botigues i que era la peça vital pel programa.

J.M Montané-El videojoc era important perquè permetia dues coses. La primera era que el jugador des de casa veiés amb els seus propis ulls el que estava passant. És a dir, si la història parlava que un monstre el devorava, l’oient ho veia de primera mà i, si pel contrari el vencia, la seqüència era que el monstre perdia. Entrava directament a la narrativa. Això ho aconseguíem amb un compte enrere o unes instruccions precises que permetien sincronitzar el videojoc amb la meva història. Intentava que fos molt variat amb combinacions indefinides que havia contemplat des del principi.

Instruccions per ajustar el videojoc dels oients amb la narrativa explicada a la ràdio
Pàgina de la revista MegaFlash on es veu una de les úniques imatges des de l’estudi

Aconseguir el videojoc no era fàcil en l’època anterior a internet i aquesta va ser una de les preocupacions perquè el programa tirés endavant.

Promoció radiofònica de «Món Salvatge» en veu de Joan Arenyes
Disquet Món Salvatge cedit per Rafel Pérez

J.M Montané-Va funcionar fins a un extrem que els disquets s’esgotaven a la botiga i després tots aquests oients amb el videojoc a casa volien participar trucant en directe. Llavors havien de fer una segona cosa i és comprar la revista PC Actual, que en aquella època tirava 150.000 exemplars, i enviar-nos-el amb el seu contacte de telèfon. Hi havia llistes d’espera que recordo haver de fer a mà. Aquest mode de funcionament és el que va fer que «Món Salvatge» fos tan innovador. Això dels disquets va ser tan boig que recordo com una vegada vaig anar personalment a portar 200 disquets a una botiga un dilluns i el divendres ja s’havien esgotat i em van demanar 500 més que es van esgotar altre cop. El més increïble de tot és que després només cinc podien entrar en antena i havíem de fer un cribratge totalment aleatori , perquè l’oient entrés en directe.

Promoció del videojoc «Món Salvatge»
Ajo Casals a iCat

Qui trucava als oients era l’Ajo Casals, professional de ràdio que treballava a Flash FM i que ara ho fa a iCat i que tenia la tasca de ser la tècnica que llençava totes les músiques i efectes de so. Ella recorda en aquest missatge d’àudio aquella època i li fa una pregunta al creador del programa.

Ajo Casals parlant de Món Salvatge

J.M Montané- La tecnologia disponible avui (xarxes socials, intel·ligència artificial) permet crear una versió molt més propera a la meva idea, inicial, d’experiència immersiva. I per tant, sí, crec que ha arribat el moment de desenvolupar-la. Probablement, ho faré.

Joan Arenyes a Catalunya Ràdio

Dues altres peces importants del programa són Pere Llop que, juntament amb Montané, dissenyen sonorament tot el que Ajo Casals dispararia des de la taula de so i també Joan Arenyes, home de ràdio que ara és a Catalunya Ràdio i Ràdio 4 i que en aquella època posa veu a molts personatges del guió. Aquí ho recorda de forma original en aquest àudio.

Joan Arenyes fent una missatge-muntatge de l’univers «Món Salvatge»

J.M Montané-La realització tècnica era molt treballada i el guió el portava molt apamat. Fins a uns extrems diria d’obsessió perquè soc una persona molt obsessiva. El treball tècnic el vaig fer amb Pere Llop, tècnic de Flash i amb ell vam aconseguir que cada personatge tingués una equalització, música i reverberació única i s’havia de canviar molt de pressa. Cadascú de nosaltres feia diferents personatges, jo en feia tres o quatre i cada vegada que feia el canvi també ho havia de fer l’efecte de la taula. Recordo que va fallar molt poques vegades. Com que el programa era en directe tot anava tirant sense parar. Sabia com ho havíem de fer perquè la gent s’impliqués. Era com qui està component una cançó i sap què ha de fer en cada moment. Em fascinava perquè em sabia els arcs argumentals de tots els personatges.

L’argument està treballat fins a l’extrem i la història acaba amb el darrer programa de forma rodona. La màgia i la interacció amb els oients es nota des del primer dia.

J.M Montané-A Món Salvatge hi havia molts factors que feien que hi hagués una certa profunditat. Així ho sentia jo. La suggestió de la història, les imatges que els oients veien a casa seva així ho provocava. Tot succeeix gràcies al fet que l’oient prem un botó i no pas l’altre. Era un videojoc digital, però la clau era que l’experiència era real i analògica. Era meravellós. Era un ambient de somni i qui trucava o escoltava entrava en aquesta història i sentia que era part d’aquest somni.

Gaudiu d’un dels moments més especials de la història de la ràdio a Catalunya.

Programes

Aquests son tots els programes (46), en ordre d’emissió de Món Salvatge:

Autor

Jesús Manuel Montané

JESÚS MANUEL MONTANÉ (Barcelona, 1972)

Als inicis de la seva carrera professional, es va dedicar a la divulgació de la cultura de la informàtica i el videojoc en revistes pioneres, programes de ràdio i televisió. Posteriorment, va ampliar el seu treball en el camp de l’animació digital i, intrigat per la tecnologia com a eina per narrar històries, va escriure i dirigir el cortometratge «2.0» (1998), que es va presentar al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga. Més tard, arribarien «Goodspeed: One: Secret Legacy» (2008), un llargmetratge animat de ciència-ficció per adolescents, que va escriure i dirigir i «Ushima-Next» (2011), una distopia futurista d’imatge real amb nombrosos efectes especials generats per ordinador, que va codirigir amb Joan Frank Charasonnet i en la que intervé com a actor el dramaturg Fernando Arrabal. «Ushima-Next» es va estrenar a la secció oficial «Noves Visions» del Festival Internacional de Cinema de Sitges i va ser declarada pel mateix Arrabal com a continuadora oficial del moviment «Pánico» creat per Jodorowsky Topor i ell als anys setanta.

Després de tres dècades de molta activitat relacionada amb el teatre, publicitat i vídeos musicals, ha escrit, produït i dirigit els documentals «Amal: The Soothing Voice Among the Ruins», que explica la peripècia del marionetista sirià Walid Abo Rashed durant la guerra al seu país, i «Distance / La Vida confinada», que tracta sobre els dolorosos efectes de la COVID-19 en l’àmbit penitenciari i que compta amb la participació del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de la Salut.