Archivos en la Categoría: ciudad

El tranvía de Milano

El tranvía de Milano

[ESP] Si en una ciudad he tenido la sensación que los tranvías iban a toda velocidad, ha sido en Milán. Qué auténtica barbaridad verlos pasar y preocuparte por si descarrilan en la siguiente curva. Reconozco que tengo una visión un poco nostálgica de los tranvías. Me gustan cuando puedes subir a ellos y observar tranquilamente todo el exterior y los detalles del interior. Pero en Milán es imposible. No lo critico. Únicamente explico lo que veo y lo que oigo. En este momento sonoro se puede escuchar un primer tranvía más antiguo y otro segundo un poco más moderno. Otra de las curiosidades del sonido es como, poco a poco, los coches eléctricos y también las bicicletas van tomando las grandes ciudades dejando atrás los motores de explosión y dejando escuchar la rozadura de los neumáticos en los adoquines. Por cierto, que bonitos que son los adoquines en las ciudades y que pena que en una ciudad como Barcelona hayan desaparecido. Tengo unos cuantos tranvías en el mi [espaciosonante].

[ENG] If in a city I have had the feeling that the trams were going at full speed, it has been in Milan. What a real awful thing to watch them go by and worry about them going off the rails around the next corner. I admit that I have a slightly nostalgic view of trams. I like it when you can climb on them and calmly observe all the exterior and interior details. But in Milan it is impossible. I do not criticize it. I only explain what I see and what I hear. At this sound moment you can hear a first older tram and a second a little more modern. Another of the curiosities of sound is how, little by little, electric cars and also bicycles are taking over the big cities, leaving behind internal combustion engines and allowing the scraping of tires on cobblestones to be heard. By the way, how beautiful are the cobblestones in the cities and what a pity that in a city like Barcelona they have disappeared. I have a few streetcars in my [espaciosonante].

[CAT] Si en una ciutat he tingut la sensació que els tramvies anaven a tota velocitat, ha estat a Milà. Quina autèntica barbaritat veure’ls passar i preocupar-te per si descarrilen al següent revolt. Reconec que tinc una visió una mica nostàlgica dels tramvies. M’agraden quan hi pots pujar i observar tranquil·lament tot l’exterior i els detalls de l’interior. Però a Milà és impossible. No ho critico. Únicament explico el que veig i el que sento. En aquest moment sonor es pot escoltar un primer tramvia més antic i un altre segon una mica més modern. Una altra de les curiositats del so és com, a poc a poc, els cotxes elèctrics i també les bicicletes van prenent les grans ciutats deixant enrere els motors d’explosió i deixant escoltar el frec dels pneumàtics a les llambordes. Per cert, que bonics que són les llambordes a les ciutats i quina pena que en una ciutat com Barcelona hagin desaparegut. Tinc uns quants tramvies al meu [espaisonant].

Intercanvi de cromos al Mercat de Sant Antoni

[CAT] A inicis del segle XXI vaig enregistrar el murmuri sonor que generen els voltants del Mercat de Sant Antoni els diumenges. Concretament, ara la zona ara està al carrer Urgell. D’ençà que soc petit, i com que vivia al costat, recordo que sempre hi ha hagut persones interessades a fer-ho i sempre han tingut el seu lloc físic de trobada. Hi podem trobar pares i mares amb nens i nenes que volen acabar el seu àlbum i venedors més professionals que porten a sobre el cromo més cobejat. És curiós que la diferència entre les dues gravacions és de més de 20 anys i encara hi ha interès per aquesta activitat.

[ESP] A inicios del siglo XXI registré el murmullo sonoro que generan los alrededores del Mercado de Sant Antoni los domingos. Concretamente, ahora la zona ahora está en la calle Urgell. Desde que soy pequeño, y como vivía al lado, recuerdo que siempre ha habido personas interesadas en hacerlo y siempre han tenido su sitio físico de encuentro. Podemos encontrar padres y madres con niños y niñas que quieren terminar su álbum y vendedores más profesionales que lleven consigo el cromo más codiciado. Es curioso que la diferencia entre las dos grabaciones es de más de 20 años y todavía existe interés por esta actividad.

[ENG] At the beginning of the 21st century I recorded the sound murmur generated by the surroundings of the Sant Antoni Market on Sundays. Specifically, now the area is now on Urgell street. Since I was little, and since I lived next door, I remember that there have always been people interested in doing it and they have always had their physical meeting place. We can find fathers and mothers with boys and girls who want to finish their album and more professional sellers who carry the most coveted sticker with them. It is curious that the difference between the two recordings is more than 20 years and there is still interest in this activity.

Gondolera cantante

Góndola musical en Venecia

[ESP] Perderse por las calles y los canales de Venecia permite escuchar momentos únicos como el de esta góndola con dos músicos, cantante y acordeonista, que hacen vivir un momento único a una pareja de turistas. Se nota que en las calles de Venecia no hay coches y que la mayoría de las calles son estrechas. Se cuela poco sonido artificial y esto le da más autenticidad a la ciudad.

[ENG] Getting lost in the streets and canals of Venice allows you to listen to unique moments like this gondola with two musicians, a singer and an accordionist, who make a couple of tourists live a unique moment. It is noted that in the streets of Venice there are no cars and that most of the streets are narrow. Little artificial sound sneaks in and this gives the city more authenticity.

[CAT] Perdre’s pels carrers i els canals de Venècia permet escoltar moments únics com el d’aquesta góndola amb dos músics, cantant i acordionista, que fan viure un moment únic una parella de turistes. Es nota que als carrers de Venècia no hi ha cotxes i que la majoria dels carrers són estrets. Es cola poc so artificial i això dona més autenticitat a la ciutat.

Entrega Premis Sant Martí del 1983

Els Premis Sant Martí són unes distincions i reconeixements a les persones, col·lectius o entitats dels barris dels districtes de Sant Martí per la seva feina, especial rellevància o ser d’interès públic.

Es van començar a donar l’any 1963 i gràcies a l’arxiu de Ràdio Clot he trobat una cinta amb contingut en àudio de l’entrega de la 21 edició de l’entrega de Premi Sant Martí que es va fer l’any 1983.

En aquesta cinta hi ha moltes coses interessants, com el lliurament amb els missatges dels guardonats, un missatge de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (també una entrevista amb ella), i una conversa amb el polític Miquel Roca i Junyent i el periodista Álvarez Solís. Les entrevistes les fa Pepi Rafel.

En aquests premis passen unes quantes coses interessants i és un luxe poder escoltar les paraules de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Hi ha un moment que parla de Sant Martí i explica el perquè sempre li ha agradat la història d’aquest sant.

Maria Aurèlia Capmany parlant de Sant Martí

Al final de la seva exposició la novel·lista parla de la importància de la cultura davant els luxes.

Maria Aurèlia Capmany parlant dels luxes i de la cultura

Aquesta afirmació fa enfadar a un home del públic que crida «Esto no es un míting!»

Home del públic enfadat amb el que acaba de dir Maria Aurèlia Capmany

En aquest àudio d’aquí es poden escoltar tots els moments enregistrats per Pepi Rafel ara fa gairebé 40 anys. En ordre es pot escoltar:

  • L’exposició parlada sencera de Maria Aurèlia Capmany
  • El lliurament de premis que guanyen:
    • Esbart Sant Martí
    • Josep Pane Bartols
    • Ramon Badia Ferrer
    • Agrupació Minusvàlids del Besòs
    • Entitat coordinadora infantil Gresca al Barri
    • Orfeó Martinenc
  • Una entrevista a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany
  • Una entrevista al periodista Álvarez Solís
  • Una entrevista al polític Miquel Roca

Las campanas en Stockholm City Hall. El gran Ayuntamiento de Estocolmo

El gran ayuntamiento de Estocolmo

[ESP] Toda las guías turísticas recomiendan el Ayuntamiento de Estocolmo y lo primero que comunican es la gran Sala Azul, sede del banquete anual de los Premios Nobel. El espacio es realmente bonito y el hecho que esté ubicado en una de las cientos de islas le confiere una gran personalidad. De todos modos, estaba interesado en como sonaban sus campanas sobre todo para confirmar si estaban a la altura de su enorme torre. De ahí que quise acercarme a las 12 en punto del mediodía para comprobarlo. Tengo algunos sonidos más de Estocolmo.

[ENG] All the tourist guides recommend the Stockholm City Hall and the first thing they communicate is the great Blue Room, home to the annual banquet of the Nobel Prize winners. The space is really beautiful and the fact that it is located on one of the hundreds of islands gives it a great personality. Anyway, I was interested in how their bells sounded, mostly to confirm if they were up to their huge tower. That’s why I wanted to go there at 12 o’clock at noon to check it out. I have some more sounds from Stockholm.

[CAT] Totes les guies turístiques recomanen l’Ajuntament d’Estocolm i la primera característica que comuniquen és la gran Sala Blava, seu del banquet anual dels Premis Nobel. L’espai és realment bonic i el fet que estigui ubicat a una de les centenars d’illes li confereix una gran personalitat. De tota manera, jo estava interessat en com sonaven les campanes sobretot per confirmar si estaven a l’alçada de la seva enorme torre. Per això vaig voler acostar-me a les 12 en punt del migdia per comprovar-ho. Tinc alguns sons més d’Estocolm.

Castell de focs

Nagra E

[CAT] He enregistrat el so del castell de focs de la Festa Major de Sant Cugat d’aquest any. Ho he fet des del meu balcó a una distància de 2 km i mig des d’on s’enlairaven.

Per primera vegada he enregistrat un paisatge sonor amb el NAGRA-E, un aparell aparegut a finals dels anys setanta que enregistra de forma monoaural en una cinta de bobina oberta. És un dels pocs aparells que enregistra en «full track». És a dir, aprofita tota la cinta per enregistrar de forma analògica el so.

La tecnologia digital i l’enregistrament estèreo ha estat el que m’ha acompanyat sempre en les meves gravacions de camp. Ara m’agrada posar el fre i enregistrar com ho feien als anys seixanta i setanta. Aquests aparells eren el top de gamma en aquella època, però és evident que la banda de freqüències que pot enregistrar no acapara tot l’espectre de la tecnologia d’ara. De totes maneres la seva capacitat fantàstica a no arribar la saturació, el seu mínim so de soroll de cinta i la coneguda «calidesa» sonora fa que sigui molt especial treballar amb un Nagra com aquest.

So i espectre de la gravació del castell de focs

L’enregistrament de 18 minuts està digitalitzat en 24 bits i 96 kHz per intentar acostar-me al so real que enregistra un aparell analògic.

Nagra E + audio-technica AT835B

[ESP] He grabado el sonido de los fuegos artificiales de la fiesta mayor de Sant Cugat de este año. Lo he hecho desde mi balcón a una distancia de 2 km y medio desde donde se disparaban.
Por primera vez he grabado un paisaje sonoro con el NAGRA-E, un aparato aparecido a finales de los años setenta que graba de forma monoaural en una cinta de bobina abierta. Es uno de los pocos aparatos que graba en «full track». Es decir, aprovecha toda la cinta para grabar de forma analógica el sonido.
La tecnología digital y la grabación estéreo ha sido la que me ha acompañado siempre en mis grabaciones de campo. Ahora me gusta poner el freno y grabar cómo lo hacían en los años sesenta y setenta. Estos aparatos eran el «top» de gama en aquella época, pero es evidente que la banda de frecuencias que puede registrar no acapara todo el espectro de la tecnología de ahora. De todas formas su capacidad fantástica en no llegar la saturación, su mínimo sonido de ruido de cinta y la conocida «calidez» sonora hace que sea muy especial trabajar con un Nagra como éste.
La grabación de 18 minutos está digitalizada en 24 bits y 96 kHz para intentar acercarme al sonido real que graba un aparato analógico.

[ENG] I recorded the sound of the fireworks at this year’s Sant Cugat festival. I did it from my balcony at a distance of 2 and a half km from where they were shooting.
For the first time I recorded a soundscape with the NAGRA-E, a device that appeared in the late seventies that records monaural on an open reel tape. It is one of the few devices that records in «full track». That is, it uses the entire tape to record the sound in an analog way.
Digital technology and stereo recording have always been with me in my field recordings. Now I like to put the brakes on and record how they did it in the sixties and seventies. These devices were the «top» of the range at the time, but it is clear that the frequency band you can record does not cover the full spectrum of technology today. Anyway, its fantastic ability not to reach saturation, its minimal sound of tape noise and the well-known «warmth» sound makes it very special to work with a Nagra like this.
The 18-minute recording is digitized in 24 bits and 96 kHz to try to get closer to the real sound recorded by an analog device.

Mary Santpere: «Jo vull que la gent rigui amb mi, no de mi»

En un casset que formava part del patrimoni sonor de Ràdio Clot he trobat aquesta entrevista a la Mary Santpere feta al carrer on sembla que Ràdio Clot i Ràdio Guinardó tenien un stand en una espècie de fira. Casualment la Mary Santpere passava per allà i les col·laboradores de les dues ràdios (una és Pepi Rafel de Ràdio Clot) li van fer algunes preguntes.

Era el 27 de Novembre de 1983 i encara que l’actriu està molt ben disposada a contestar deixa les coses clares des del principi:

Mary Santpere dirà el que voldrà

Atenció a la exclusiva del fitxatge de Mary Santpere pel F.C. Barcelona.

Mary Santpere substituta del Maradona

El record de la seva època de payasa és imborrable i explica una anècdota relacionada amb la por que tenen alguns nens a la imatge dels payasos.

Mary Santpere i la seva època de payasa

La Mary Santpere també parla de l’humor i el sentit del ridícul.

Mary Santpere i l’humor

Atenció al ritme de feina.

Els viatges de la Mary Santpere

En aquella època la Mary Santpere feia un programa a Ràdio Miramar anomenat «La pareja feliz» però sembla ser que ho ha deixat de fer durant un temps. Explica quina és la causa i perquè fa el programa en castellà.

Mary Santpere i «La Pareja feliz» de Ràdio Miramar

Podeu escoltar tota l’entrevista aquí:

La fusteria que sembla una rellotgeria

La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

Transmissió manifestació per l’Estatut de l’11 de setembre del 1977

engaxina de Ràdio 4

Aquest és un fragment de la transmissió que va fer en directe Ràdio 4 de la manifestació de l’11 de setembre de 1977. Una marxa a favor de l’Estatut de Catalunya, el catalanisme i la seva autonomia.

El fragment radiofònic comença amb la veu del periodista Ricard Fernández Déu on anomena a tots el professionals que fan possible aquell dia de ràdio en un dia històric.

Inici de la transmissió de Ricard Fernández Deu

El periodista anomena a tots els professionals que fan possible el que seguirà: Domingo Esparza, Vicenç Prado, Martín Ratón, Sebastià Tàpia, Ferran Rodriguez Domingo, Ferran Simón, Cristòfol Rodriguez, Francesc Cutillas, Aldo Javier Sánchez, Joan Albert Argerich, Estanis Alcover Martí, Carles Martos, Antoni Serra, Eva Algarra, Pilar Alonso, Enric Frigola, Gerard Busqué, Pere Font Grassa, Ricard Fernández Deu i Pere Vidal Ñaco.

La primera connexió és al punt entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via on és Joan Albert Argerich.

primera connexió amb Joan Albert Argerich

Ara és el moment de conèixer l’ambient al voltant del monument de Rafel Casanova en la veu d’Estanis Alcover Martí.

segona connexió amb Estanis Alcover

La cinta de casset mostra seguidament, després de la connexió, un fragment del missatge enregistrat del President Tarradellas.

fragment missatge President Tarradellas

La cita acaba amb un reportatge de la història política de Catalunya.

reportatge història de Catalunya

Església de Sant Esteve d’Olot

[ESP] El ambiente a las nueve de la mañana en Olot suena más o menos así en unas calles peatonales solamente transitadas por los camiones que llevan género a las tiendas que allí se encuentran. Las nueve campanadas salen del campanario de la Iglesia de Sant Esteve que, como también en algunas ciudades o pueblos lo hace doblemente, aunque en la seguda ocasión sin las campanadas que señalan los cuartos de hora. Me ha parecido curioso leer que las buscas del reloj se torcieron en el vendaval del 2016, eran de hierro y las cambiaron por otras menos pesadas y de acero.

[ENG] The atmosphere at nine o’clock in the morning in Olot sounds more or less like this in pedestrian streets only traveled by trucks that carry goods to the shops that are there. The nine bells come out of the bell tower of the Church of Sant Esteve, which, as in some cities or towns, does so twice, although on the second occasion without the bells that indicate the quarters of an hour. I found it curious to read that the watches were twisted in the gale of 2016, they were made of iron and were replaced by lighter ones made of steel.

[CAT] L’ambient a les nou del matí a Olot sona més o menys d’aquesta manera en uns carrers per vianants que només estan transitats pels camions que porten coses per les botigues que allà es troben. Les nou campanades surten del campanari de la Esgésia de Sant Esteve que, com també fan en algunes ciutats i pobles, sonen dues vegades, encara que a la segona ocasió sense les campanades que assenyalen els quarts d’hora. M’ha semblat curiós llegir que les busques del rellotge es van tòrcer a la ventada del 2016, eren de ferro i les van canviar per d’altres menys pesades i de acer.

« Entradas Anteriores