Archivos en la Categoría: ciudad

Entrega Premis Sant Martí del 1983

Publicado el por Un comentario

Els Premis Sant Martí són unes distincions i reconeixements a les persones, col·lectius o entitats dels barris dels districtes de Sant Martí per la seva feina, especial rellevància o ser d’interès públic.

Es van començar a donar l’any 1963 i gràcies a l’arxiu de Ràdio Clot he trobat una cinta amb contingut en àudio de l’entrega de la 21 edició de l’entrega de Premi Sant Martí que es va fer l’any 1983.

En aquesta cinta hi ha moltes coses interessants, com el lliurament amb els missatges dels guardonats, un missatge de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (també una entrevista amb ella), i una conversa amb el polític Miquel Roca i Junyent i el periodista Álvarez Solís. Les entrevistes les fa Pepi Rafel.

En aquests premis passen unes quantes coses interessants i és un luxe poder escoltar les paraules de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany. Hi ha un moment que parla de Sant Martí i explica el perquè sempre li ha agradat la història d’aquest sant.

Maria Aurèlia Capmany parlant de Sant Martí

Al final de la seva exposició la novel·lista parla de la importància de la cultura davant els luxes.

Maria Aurèlia Capmany parlant dels luxes i de la cultura

Aquesta afirmació fa enfadar a un home del públic que crida «Esto no es un míting!»

Home del públic enfadat amb el que acaba de dir Maria Aurèlia Capmany

En aquest àudio d’aquí es poden escoltar tots els moments enregistrats per Pepi Rafel ara fa gairebé 40 anys. En ordre es pot escoltar:

  • L’exposició parlada sencera de Maria Aurèlia Capmany
  • El lliurament de premis que guanyen:
    • Esbart Sant Martí
    • Josep Pane Bartols
    • Ramon Badia Ferrer
    • Agrupació Minusvàlids del Besòs
    • Entitat coordinadora infantil Gresca al Barri
    • Orfeó Martinenc
  • Una entrevista a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany
  • Una entrevista al periodista Álvarez Solís
  • Una entrevista al polític Miquel Roca

Las campanas en Stockholm City Hall. El gran Ayuntamiento de Estocolmo

Publicado el por Deja un comentario
El gran ayuntamiento de Estocolmo

[ESP] Toda las guías turísticas recomiendan el Ayuntamiento de Estocolmo y lo primero que comunican es la gran Sala Azul, sede del banquete anual de los Premios Nobel. El espacio es realmente bonito y el hecho que esté ubicado en una de las cientos de islas le confiere una gran personalidad. De todos modos, estaba interesado en como sonaban sus campanas sobre todo para confirmar si estaban a la altura de su enorme torre. De ahí que quise acercarme a las 12 en punto del mediodía para comprobarlo. Tengo algunos sonidos más de Estocolmo.

[ENG] All the tourist guides recommend the Stockholm City Hall and the first thing they communicate is the great Blue Room, home to the annual banquet of the Nobel Prize winners. The space is really beautiful and the fact that it is located on one of the hundreds of islands gives it a great personality. Anyway, I was interested in how their bells sounded, mostly to confirm if they were up to their huge tower. That’s why I wanted to go there at 12 o’clock at noon to check it out. I have some more sounds from Stockholm.

[CAT] Totes les guies turístiques recomanen l’Ajuntament d’Estocolm i la primera característica que comuniquen és la gran Sala Blava, seu del banquet anual dels Premis Nobel. L’espai és realment bonic i el fet que estigui ubicat a una de les centenars d’illes li confereix una gran personalitat. De tota manera, jo estava interessat en com sonaven les campanes sobretot per confirmar si estaven a l’alçada de la seva enorme torre. Per això vaig voler acostar-me a les 12 en punt del migdia per comprovar-ho. Tinc alguns sons més d’Estocolm.

Castell de focs

Publicado el por Deja un comentario
Nagra E

[CAT] He enregistrat el so del castell de focs de la Festa Major de Sant Cugat d’aquest any. Ho he fet des del meu balcó a una distància de 2 km i mig des d’on s’enlairaven.

Per primera vegada he enregistrat un paisatge sonor amb el NAGRA-E, un aparell aparegut a finals dels anys setanta que enregistra de forma monoaural en una cinta de bobina oberta. És un dels pocs aparells que enregistra en «full track». És a dir, aprofita tota la cinta per enregistrar de forma analògica el so.

La tecnologia digital i l’enregistrament estèreo ha estat el que m’ha acompanyat sempre en les meves gravacions de camp. Ara m’agrada posar el fre i enregistrar com ho feien als anys seixanta i setanta. Aquests aparells eren el top de gamma en aquella època, però és evident que la banda de freqüències que pot enregistrar no acapara tot l’espectre de la tecnologia d’ara. De totes maneres la seva capacitat fantàstica a no arribar la saturació, el seu mínim so de soroll de cinta i la coneguda «calidesa» sonora fa que sigui molt especial treballar amb un Nagra com aquest.

So i espectre de la gravació del castell de focs

L’enregistrament de 18 minuts està digitalitzat en 24 bits i 96 kHz per intentar acostar-me al so real que enregistra un aparell analògic.

Nagra E + audio-technica AT835B

[ESP] He grabado el sonido de los fuegos artificiales de la fiesta mayor de Sant Cugat de este año. Lo he hecho desde mi balcón a una distancia de 2 km y medio desde donde se disparaban.
Por primera vez he grabado un paisaje sonoro con el NAGRA-E, un aparato aparecido a finales de los años setenta que graba de forma monoaural en una cinta de bobina abierta. Es uno de los pocos aparatos que graba en «full track». Es decir, aprovecha toda la cinta para grabar de forma analógica el sonido.
La tecnología digital y la grabación estéreo ha sido la que me ha acompañado siempre en mis grabaciones de campo. Ahora me gusta poner el freno y grabar cómo lo hacían en los años sesenta y setenta. Estos aparatos eran el «top» de gama en aquella época, pero es evidente que la banda de frecuencias que puede registrar no acapara todo el espectro de la tecnología de ahora. De todas formas su capacidad fantástica en no llegar la saturación, su mínimo sonido de ruido de cinta y la conocida «calidez» sonora hace que sea muy especial trabajar con un Nagra como éste.
La grabación de 18 minutos está digitalizada en 24 bits y 96 kHz para intentar acercarme al sonido real que graba un aparato analógico.

[ENG] I recorded the sound of the fireworks at this year’s Sant Cugat festival. I did it from my balcony at a distance of 2 and a half km from where they were shooting.
For the first time I recorded a soundscape with the NAGRA-E, a device that appeared in the late seventies that records monaural on an open reel tape. It is one of the few devices that records in «full track». That is, it uses the entire tape to record the sound in an analog way.
Digital technology and stereo recording have always been with me in my field recordings. Now I like to put the brakes on and record how they did it in the sixties and seventies. These devices were the «top» of the range at the time, but it is clear that the frequency band you can record does not cover the full spectrum of technology today. Anyway, its fantastic ability not to reach saturation, its minimal sound of tape noise and the well-known «warmth» sound makes it very special to work with a Nagra like this.
The 18-minute recording is digitized in 24 bits and 96 kHz to try to get closer to the real sound recorded by an analog device.

Mary Santpere: «Jo vull que la gent rigui amb mi, no de mi»

Publicado el por Un comentario
Escultura «Als Santpere«

En un casset que formava part del patrimoni sonor de Ràdio Clot he trobat aquesta entrevista a la Mary Santpere feta al carrer on sembla que Ràdio Clot i Ràdio Guinardó tenien un stand en una espècie de fira. Casualment la Mary Santpere passava per allà i les col·laboradores de les dues ràdios (una és Pepi Rafel de Ràdio Clot) li van fer algunes preguntes.

Era el 27 de Novembre de 1983 i encara que l’actriu està molt ben disposada a contestar deixa les coses clares des del principi:

Mary Santpere dirà el que voldrà

Atenció a la exclusiva del fitxatge de Mary Santpere pel F.C. Barcelona.

Mary Santpere substituta del Maradona

El record de la seva època de payasa és imborrable i explica una anècdota relacionada amb la por que tenen alguns nens a la imatge dels payasos.

Mary Santpere i la seva època de payasa

La Mary Santpere també parla de l’humor i el sentit del ridícul.

Mary Santpere i l’humor

Atenció al ritme de feina.

Els viatges de la Mary Santpere

En aquella època la Mary Santpere feia un programa a Ràdio Miramar anomenat «La pareja feliz» però sembla ser que ho ha deixat de fer durant un temps. Explica quina és la causa i perquè fa el programa en castellà.

Mary Santpere i «La Pareja feliz» de Ràdio Miramar

Podeu escoltar tota l’entrevista aquí:

La fusteria que sembla una rellotgeria

Publicado el por Deja un comentario
La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

Transmissió manifestació per l’Estatut de l’11 de setembre del 1977

Publicado el por Un comentario
engaxina de Ràdio 4

Aquest és un fragment de la transmissió que va fer en directe Ràdio 4 de la manifestació de l’11 de setembre de 1977. Una marxa a favor de l’Estatut de Catalunya, el catalanisme i la seva autonomia.

El fragment radiofònic comença amb la veu del periodista Ricard Fernández Déu on anomena a tots el professionals que fan possible aquell dia de ràdio en un dia històric.

Inici de la transmissió de Ricard Fernández Deu

El periodista anomena a tots els professionals que fan possible el que seguirà: Domingo Esparza, Vicenç Prado, Martín Ratón, Sebastià Tàpia, Ferran Rodriguez Domingo, Ferran Simón, Cristòfol Rodriguez, Francesc Cutillas, Aldo Javier Sánchez, Joan Albert Argerich, Estanis Alcover Martí, Carles Martos, Antoni Serra, Eva Algarra, Pilar Alonso, Enric Frigola, Gerard Busqué, Pere Font Grassa, Ricard Fernández Deu i Pere Vidal Ñaco.

La primera connexió és al punt entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via on és Joan Albert Argerich.

primera connexió amb Joan Albert Argerich

Ara és el moment de conèixer l’ambient al voltant del monument de Rafel Casanova en la veu d’Estanis Alcover Martí.

segona connexió amb Estanis Alcover

La cinta de casset mostra seguidament, després de la connexió, un fragment del missatge enregistrat del President Tarradellas.

fragment missatge President Tarradellas

La cita acaba amb un reportatge de la història política de Catalunya.

reportatge història de Catalunya

Església de Sant Esteve d’Olot

Publicado el por Deja un comentario
foto puigalder wikipedia

[ESP] El ambiente a las nueve de la mañana en Olot suena más o menos así en unas calles peatonales solamente transitadas por los camiones que llevan género a las tiendas que allí se encuentran. Las nueve campanadas salen del campanario de la Iglesia de Sant Esteve que, como también en algunas ciudades o pueblos lo hace doblemente, aunque en la seguda ocasión sin las campanadas que señalan los cuartos de hora. Me ha parecido curioso leer que las buscas del reloj se torcieron en el vendaval del 2016, eran de hierro y las cambiaron por otras menos pesadas y de acero.

[ENG] The atmosphere at nine o’clock in the morning in Olot sounds more or less like this in pedestrian streets only traveled by trucks that carry goods to the shops that are there. The nine bells come out of the bell tower of the Church of Sant Esteve, which, as in some cities or towns, does so twice, although on the second occasion without the bells that indicate the quarters of an hour. I found it curious to read that the watches were twisted in the gale of 2016, they were made of iron and were replaced by lighter ones made of steel.

[CAT] L’ambient a les nou del matí a Olot sona més o menys d’aquesta manera en uns carrers per vianants que només estan transitats pels camions que porten coses per les botigues que allà es troben. Les nou campanades surten del campanari de la Esgésia de Sant Esteve que, com també fan en algunes ciutats i pobles, sonen dues vegades, encara que a la segona ocasió sense les campanades que assenyalen els quarts d’hora. M’ha semblat curiós llegir que les busques del rellotge es van tòrcer a la ventada del 2016, eren de ferro i les van canviar per d’altres menys pesades i de acer.

Dentro de la Font del Gat

Publicado el por Deja un comentario
La Font del Gat

[ESP] Para mi una de las zonas más especiales de la ciudad de Barcelona es Montjuic. Viví mi infancia y juventud muy cerca del Passeig de l’Exposició que llevaba directamente a la zona de la Font del Gat. Recuerdo que mi abuela me llevaba con mi hermana y mientras nosotros jugábamos en los caminos y parques llenos de fuentes de agua ella tejía con hilo blanco. La zona de la Font del Gat està rodeada de una calle curva donde no paran de pasar coches, pero realmente era y es una zona muy tranquila y especial.

[ENG] For me, one of the most special areas of the city of Barcelona is Montjuic. I lived my childhood and youth very close to Passeig de l’Exposició, which led directly to the Font del Gat area. I remember that my grandmother took me with my sister and while we played in the paths and parks full of water fountains, she knitted with white yarn. The Font del Gat area is surrounded by a curved street where cars do not stop, but it really was and is a very quiet and special area.

[CAT] Per mi una de les zones més especials de la ciutat de Barcelona és Montjuïc. Vaig viure la meva infantesa i joventut molt a prop del Passeig de l’Exposició que portava directament a la zona de la Font del Gat. Recordo que la meva àvia em portava amb la meva germana i mentre nosaltres jugàvem als camins i parcs plens de fonts d’aigua ella teixia amb fil blanc. La zona de la Font del Gat està envoltada d’un carrer que fa corba on no paren de passar cotxes, però realment era i és una zona molt tranquil·la i especial.

Catedral de Oviedo a las 11 de la mañana

Publicado el por Deja un comentario
Catedral de Oviedo

Así es el sonido de Asturias

[ESP] Desde la plaza de la Catedral a las 11 de la mañana cualquier dia puede sonar de esta manera. Las voces de los turistas, al ser una plaza abierta, se confunden con la preparación de las mesas de los establecimientos, las máquinas de limpieza del Ayuntamiento y también con el sonido del afilador. En un momento dado, y antes que las campanas de la Catedral suenen, se escuchan otras que vienen de la Plaza de la Escandalera.

[ENG] From the Plaza de la Catedral at 11 in the morning any day can sound like this. The voices of tourists, being an open square, are confused with the preparation of the tables of the establishments, the cleaning machines of the City Council and also with the sound of the sharpener. At one point, and before the bells of the Cathedral ring, others are heard coming from the Plaza de la Escandalera.

[CAT] Des de la plaça de la Catedral a les 11 del matí qualsevol dia podeu sonar d’aquesta manera. Les veus dels turistes, com que som a una plaça oberta, es confonen amb la preparació de les taules dels establiments, les màquines de neteja de l’Ajuntament i també amb el so de l’esmolador. En un moment donat, i abans que les campanes de la Catedral sonin, se n’escolten d’altres que vénen de la Plaça de l’Escandalera.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (III)

Publicado el por Un comentario

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Silueta de la Mare de Déu de la Mercè dalt de la Basílica de la Mercè

Segona part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona entra a la Basílica de la Mercè que està plena de gom a gom

Després de més de dues hores des que l’autocar del F.C.Barcelona sortís de l’Aeroport, l’expedició arriba a la Basílica de la Mercè amb la intenció de fer l’ofrena a la Mare de Déu. Joan Lluch, que ja porta moltes hores dins, explica el moment de l’entrada dels jugadors.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Les cares dels jugadors quan entren a la Basílica són de cansament i fins i tot, com relata Joan Lluch, la de Migueli és d’emprenyament. Les coses no van bé i tot sembla indicar que, degut a la quantitat de persones que hi ha dins de la Basílica, no hi haurà parlaments i fins i tot perilla l’ofrena.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Els jugadors no volen estar molta més estona a la Basílica per temes de seguretat. No hi haurà parlaments ni ofrena. De totes maneres Joan Lluch intenta esbrinar-ho per confirmar la notícia però algunes coses li ho impedeixen, com per exemple una carraca.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè
connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Al final es confirma: els jugadors del Barça ja no estan a la Basílica.

connexió final a la Basílica
Distància entre la Basílica i la Plaça Sant Jaume

Segurament les decisions es van prenent sobre la marxa i, segurament també, es valora la possibilitat d’anar caminant fins a la Plaça Sant Jaume. Al capdavall són 600 metres de distància. En la propera publicació explicarem de quina forma arriben i què és tot el que passa en un dels moments més especials de la nit: l’arribada a la Plaça Sant Jaume i l’explosió d’alegria dels seguidors.

« Entradas Anteriores Últimas entradas »