Archivos en la Categoría: tecnologia

El so del Tren Granota

Publicado el por Un comentario
Pantalles d’informació on és indicat el Tren GRANOTA

Després de molts anys de no transitar per la línia del Vallès dels FGC torna el Tren Granota. L’any 1996 van circular les darreres unitats de la sèrie 400 coneguts com el Tren Granota pels seus fars davanters i el seu color característic.

Avui diumenge ha estat el primer dia de circulació per un tram de la línia del Vallès i he enregistrat el so que generen de forma binaural i també amb tecnologia d’enregistrament analògica de la mateixa època.

El Tren Granota aturat a Les Planes

Aquest ha estat el viatge sonor amb el Tren Granota

Comencem per escoltar de forma binaural (millor amb auriculars) l’entrada a l’estació de Sant Cugat del Tren Granota venint de la línia de Sabadell des de l’andana.

Aquestes unitats són molt estimades perquè es van construir durant la postguerra i eren molt avançades per l’època. He volgut enregistrar el precís moment de l’entrada al vagó i el viatge interior amb tecnologia dels anys seixanta i setanta quan aquests vagons eren utilitzats pels usuaris. He utilitzat un magnetòfon de bobina oberta NAGRA model E amb micròfon Sennheiser de forma monoaural. Per cert, en un moment donat un agent de seguretat em convida que m’assegui, ja que no es podia viatjar dempeus (cosa que he trobat una mica exagerada, però que m’han explicat que era per motius de seguretat).

Els vagons per fora i per dins estan molt ben restaurats. Aquí es poden veure algunes fotografies de l’interior.

Una vegada arribats a l’estació de Les Planes el Tren Granota ha fet un canvi de via i ha tornat a entrar. El conductor de la unitat ha fet servir el xiulet.

En el proper so s’escolta l’avís acústic de la sortida del Tren Granota a Rubí. Un altre detall sonor diferent del dia a dia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

I acabo amb un petit vídeo des de dins del Tren Granota direcció cap a Sant Cugat.

Espai interior del Tren Granota

El sonido del helicóptero

Publicado el por Deja un comentario
Helicóptero

[ESP] En Barcelona hay un servicio que te ofrece un corto viaje en helicóptero para sobrevolar la ciudad. A vista de pájaro puedes ver el campo del Barça, la Sagrada Família o ver de cerca la montaña de Montjuic. El sonido del helicóptero es potente y ensordecedor. La turbina, que hace girar las aspas, predomina totalmente tanto si lo escuchas desde fuera como desde dentro. Los dos sonidos son, por cierto, totalmente diferentes. En el exterior las aspas generan un sonido que varia por la distancia, la velocidad o hasta por el viento. En cambio desde dentro y en el momento que se cierran las puertas, el sonido del helicóptero se convierte en un concierto de música drone. El montaje quiere representar un resumen de la escucha desde diferentes perspectivas. Buen viaje.

[ENG] In Barcelona there is a service that offers you a short helicopter ride to fly over the city. From a bird’s eye view you can see the Barça field, the Sagrada Família or see the Montjuic mountain up close. The sound of the helicopter is powerful and deafening. The turbine, which turns the blades, totally dominates whether you hear it from outside or inside. The two sounds are, by the way, totally different. Outside, the blades generate a sound that varies by distance, speed, or even by the wind. Instead, from inside and at the moment the doors are closed, the sound of the helicopter becomes a concert of drone music. The montage wants to represent a summary of listening from different perspectives. Good trip

{CAT] A Barcelona hi ha un servei que ofereix un curt viatge en helicòpter per sobrevolar la ciutat. A vista d’ocell es pot veure el camp del Barça, la Sagrada Família o veure de prop la muntanya de Montjuïc. El so de l’helicòpter és potent i ensordidor. La turbina, que fa girar les aspes, predomina totalment tant si ho escoltes des de fora com des de dins. Els dos sons són, per cert, totalment diferents. A l’exterior les aspes generen un so que varia per la distància, la velocitat o fins i tot pel vent. En canvi des de dins i quan es tanquen les portes el so de l’helicòpter, es converteix en un concert de música drone. El muntatge vol representar un resum de l’escolta des de diferents perspectives. Bon viatge.

FGC, Plaça Molina amb avís de mascareta

Publicado el por Deja un comentario
Estació de Plaça Molina dels FGC (fotografia Viquipèdia)

[CAT] La línia de l’Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils m’agrada. Amaga un encant que em recorda quan era petit i els agafava. Els passadissos estrets i el seu estat net em fan la curta estada agradable sempre que hi soc. El moment sonor és d’un temps de pandèmia amb el missatge de fons que es va repetint.

Us recordem que cal dur ben posada la mascareta a l’interior dels nostres trens i us recomanem fer-les servir a les estacions i andanes. Gràcies.

Al cap d’una estona un tren direcció Av. Tibidabo fa la seva entrada a l’estació, s’atura i obre les portes. Un ritme sonor que es repeteix contínuament i que no per això deixa de ser interessant.

[ESP] La línea de la Avenida Tibidabo de los Ferrocarrils me gusta. Oculta un encanto que me recuerda cuando era pequeño y los cogía. Los pasillos estrechos y su estado limpio hacen la corta estancia agradable siempre que estoy allí. El momento sonoro es de un tiempo de pandemia con el mensaje de fondo que se repite.

Le recordamos que hay que llevar bien puesta la mascarilla en el interior de nuestros trenes y le recomendamos utilizarlos en las estaciones y andenes. Gracias.

Al cabo de un tiempo un tren dirección Av. Tibidabo hace su entrada a la estación, se detiene y abre sus puertas. Un ritmo sonoro que se repite continuamente y que no por eso deja de ser interesante.

[ENG] I like the line of Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils. It hides a charm that reminds me of when I was a kid and used to pick them up. The narrow corridors and its clean condition make the short stay pleasant whenever I am there. The sound moment is from a time of pandemic with the message being repeated.

We remind you that you must wear the mask properly inside our trains and we recommend that you use them in the stations and platforms. Thanks.

After a while a train heading to Av. Tibidabo enters the station, stops and opens the doors. A sound rhythm that repeats continuously and that does not stop being interesting.

El tranvía de Milano

Publicado el por Deja un comentario
El tranvía de Milano

[ESP] Si en una ciudad he tenido la sensación que los tranvías iban a toda velocidad, ha sido en Milán. Qué auténtica barbaridad verlos pasar y preocuparte por si descarrilan en la siguiente curva. Reconozco que tengo una visión un poco nostálgica de los tranvías. Me gustan cuando puedes subir a ellos y observar tranquilamente todo el exterior y los detalles del interior. Pero en Milán es imposible. No lo critico. Únicamente explico lo que veo y lo que oigo. En este momento sonoro se puede escuchar un primer tranvía más antiguo y otro segundo un poco más moderno. Otra de las curiosidades del sonido es como, poco a poco, los coches eléctricos y también las bicicletas van tomando las grandes ciudades dejando atrás los motores de explosión y dejando escuchar la rozadura de los neumáticos en los adoquines. Por cierto, que bonitos que son los adoquines en las ciudades y que pena que en una ciudad como Barcelona hayan desaparecido. Tengo unos cuantos tranvías en el mi [espaciosonante].

[ENG] If in a city I have had the feeling that the trams were going at full speed, it has been in Milan. What a real awful thing to watch them go by and worry about them going off the rails around the next corner. I admit that I have a slightly nostalgic view of trams. I like it when you can climb on them and calmly observe all the exterior and interior details. But in Milan it is impossible. I do not criticize it. I only explain what I see and what I hear. At this sound moment you can hear a first older tram and a second a little more modern. Another of the curiosities of sound is how, little by little, electric cars and also bicycles are taking over the big cities, leaving behind internal combustion engines and allowing the scraping of tires on cobblestones to be heard. By the way, how beautiful are the cobblestones in the cities and what a pity that in a city like Barcelona they have disappeared. I have a few streetcars in my [espaciosonante].

[CAT] Si en una ciutat he tingut la sensació que els tramvies anaven a tota velocitat, ha estat a Milà. Quina autèntica barbaritat veure’ls passar i preocupar-te per si descarrilen al següent revolt. Reconec que tinc una visió una mica nostàlgica dels tramvies. M’agraden quan hi pots pujar i observar tranquil·lament tot l’exterior i els detalls de l’interior. Però a Milà és impossible. No ho critico. Únicament explico el que veig i el que sento. En aquest moment sonor es pot escoltar un primer tramvia més antic i un altre segon una mica més modern. Una altra de les curiositats del so és com, a poc a poc, els cotxes elèctrics i també les bicicletes van prenent les grans ciutats deixant enrere els motors d’explosió i deixant escoltar el frec dels pneumàtics a les llambordes. Per cert, que bonics que són les llambordes a les ciutats i quina pena que en una ciutat com Barcelona hagin desaparegut. Tinc uns quants tramvies al meu [espaisonant].

Viatge amb soneria

Publicado el por Un comentario

Avui m’he comprat un rellotge de sobretaula. Feia temps que hi anava al darrere. Em fa il·lusió escoltar a casa el mecanisme de la soneria i encara que s’hagi de reparar, espero que sigui fàcil per un rellotger.

Rellotge de sobretaula amb soneria

Dolç. Aquesta és la paraula que defineix per a mi el so dels rellotges amb soneria. Aquest en qüestió té un mecanisme per fer moure uns martells que fan sonar els quarts i les hores en punt. Quan estigui a punt, enregistraré el so interior que genera com vaig fer, als anys noranta, amb el rellotge que sempre va estar a casa dels meus pares.

Interior del rellotge amb soneria

Al mateix dia que l’he comprat m’ha passat una cosa sorprenent. Havia comprat el rellotge en un mercat de segona mà i he tornat caminant a casa. Mentre ho feia, amb el rellotge sota el braç, anava sentint sorolls al seu interior. Com que sempre vaig amb la gravadora, he posat dos petits micròfons dins del rellotge i he tancat la porteta de fusta i he caminat uns quants minuts fins a casa. La caixa de ressonància del cos del rellotge, els martells, el meu moviment caminant han fet la resta: un petit mini concert sense melodia. M’encanta aquest rellotge.

[ESP] Hoy me he comprado un reloj de sobremesa. Hacía tiempo que iba detrás. Me hace ilusión escuchar en casa el mecanismo de la sonería y aunque haya que repararlo, espero que sea fácil para un relojero. Dulce. Ésta es la palabra que define para mí el sonido de los relojes con sonería. Este en cuestión tiene un mecanismo para mover unos martillos que hacen sonar los cuartos y las horas en punto. Cuando esté listo, grabaré el sonido interior que genera como hice, en los años noventa, con el reloj que siempre estuvo en casa de mis padres. En el mismo día que lo he comprado me ha pasado algo asombroso. Había comprado el reloj en un mercado de segunda mano y volví caminando a casa. Mientras lo hacía, con el reloj bajo el brazo, iba oyendo ruidos en su interior. Como siempre voy con la grabadora, he puesto dos pequeños micrófonos dentro y he cerrado la portezuela de madera y he andado unos minutos hasta casa. La caja de resonancia del cuerpo del reloj, los martillos, mi movimiento andando han hecho el resto: un pequeño mini concierto sin melodía. Me encanta este reloj.

[ENG] Today I bought a table clock. He had been behind for a long time. I am excited to hear the striking mechanism at home and even if it has to be repaired, I hope it will be easy for a watchmaker. Sweet. This is the word that defines for me the sound of chiming clocks. This one in question has a mechanism to move hammers that sound the quarters and hours on the dot. When it’s ready, I’ll record the interior sound it generates like I did, back in the ’90s, with the clock that was always in my parents’ house. The same day I bought it, something amazing happened to me. He had bought the watch at a second-hand market and walked home. As he did so, with the watch under his arm, he heard noises inside him. As I always go with the recorder, I have put two small microphones inside and closed the wooden door and walked home for a few minutes. The soundboard of the body of the watch, the hammers, my walking movement have done the rest: a little mini-concert without melody.

El croar de las ranas

Publicado el por Deja un comentario
Las ranas en Riumors

[ESP] En Riumors hay muchos arrozales y sobre todo cuando marcha el sol se empiezan a escuchar a las ranas que descansan durante todo el dia en los canales y tierras inundadas de agua. Este año me ha parecido curioso observar que todas las tierras estaban secas y los tractores removían las arenas para iniciar otro proceso de plantación. Unos tractores que se escuchan en esta grabación de fondo. Más allà del canal, los arrozales estaban verdes y era de allí de donde se oían a las ranas. El croar de estos anfibios se escucha desde muchos metros de distancia y parece que se pongan de acuerdo para empezar a cantar al unísono.

[ENG] In Riumors there are many rice fields and especially when the sun sets you begin to listen to the frogs that rest all day long in the canals and lands flooded with water. This year I found it curious to observe that all the land was dry and the tractors were removing the sand to start another planting process. Some tractors that are heard in this background recording. Beyond the canal, the rice fields were green and it was from there that the frogs could be heard. The croaking of these amphibians can be heard from many meters away and they seem to agree to start singing in unison.

[CAT] A Riumors hi ha molts arrossars i sobretot quan es pon el sol es comencen a escoltar les granotes que descansen durant tot el dia als canals i terres inundades d’aigua. Aquest any m’ha semblat curiós observar que totes les terres estaven seques i els tractors removien les sorres per iniciar un altre procés de plantació. Uns tractors que se senten en aquest enregistrament de fons. Més enllà del canal, els arrossars estaven verds i era d’allà on se sentien a les granotes. El so d’aquests amfibis se sent des de molts metres de distància i sembla que es posin d’acord per començar a cantar a l’uníson.

La fusteria que sembla una rellotgeria

Publicado el por Deja un comentario
La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

L’Altra Ràdio col·labora l’any 1992 amb la BBS de Rosa Sensat

Publicado el por Deja un comentario
Fotograma del vídeo del programa especial dels 40 anys de L’altra Ràdio de Ràdio 4

L’Altra Ràdio és un programa (encara en antena des de l’any 1979) dedicat a parlar de ràdio, telecomunicacions i cultura audiovisual. És Premi Nacional de Comunicació 2019 en la categoria «Radiodifusió» i està presentat pel periodista Cinto Niqui.

L’any 1986 comencen unes emissions informàtiques pels ordinadors Sinclair Spectrum que tenen el nom de «Digitext» i que s’emetien per la FM. Un altre dia parlarem d’aquesta etapa del programa, però avui us vull portar una altra activitat telemàtica que va néixer el gener de 1992. Aquesta és la promoció radiofònica:

Promoció de la col·laboració de la RSBBS

L’altra Ràdio oferia informació telemàtica del seu contingut en col·laboració amb la BBS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dades eren molt concretes, la connexió s’havia de fer amb un PC acompanyat d’un mòdem B22 i trucar al telèfon 415-67-79 a una velocitat 1200 o 2400, No Paritat, 8 bits de dades i 1 d’aturada amb emulació ANSI. Si tot funcionava a la pantalla hi apareixia això:

Pantalla PC de l’apartat de L’altra Ràdio a la BBS Rosa Sensat (foto: Els Oïdors Parlen, 15 anys de l’Altra Ràdio a Ràdio 4)

Gràcies a l’amabilitat del presentador i director del programa Cinto Niqui, hem pogut saber alguns detalls més d’aquesta innovació radiofònica.

Aquesta col·laboració amb Rosa Sensat i la seva associació de professors neix després del «Digitext». Quin equip hi treballava a l’Associació per fer aquesta BBS?

Cinto Niqui: Primer va ser el «Digitext» que és el que sortia per FM. Després va ser la col·laboració amb la RSBBS. Les persones que col·laboraven des de Rosa Sensat eren els mestres Joan Homar, Rita Armejach i Ramon Cemeli, creadors de l’Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa.

Des dels anys 80 «L’Altra Ràdio» tenia clar que la seva comunicació no passava només per la FM. Perquè crèieu que la informació havia de passar també per la xarxa digital telefònica?

Cinto Niqui: Va ser un complement per tal de poder deixar fitxers informàtics amb informació sobre emissores internacionals i comunicacions telemàtiques. Els fitxers contenien moltes dades que no era possible donar-les per antena dins del programa. I també havíem enviat alguns programaris relacionats amb el morse o les radio-teletips.

A quin tipus d’audiència anava destinat el vostre apartat a la RSBBS?

Cinto Niqui: La informació de L’altra ràdio al RSBBS no era per mestres. Era per a qualsevol persona interessada en la radio-escolta d’emissores internacionals i les telecomunicacions.

Podeu escoltar «L’altra Ràdio» en aquesta adreça de Ràdio Nacional d’España o conèixer una mica més de la seva història aquí.

La hora en punto en Llívia

Publicado el por Deja un comentario
Mare de Déu dels Àngels de Llívia

[ESP] El tratado de los Pirineos y el tratado de Llívia dejó este municipio rodeado de tierras francesas. En los extremos de su construcción se encuentran dos torres de defensa creadas después del asedio de 14 meses por el ejército francés en el marco de la Guerra Civil Catalana. Si nos sentamos cerca de la entrada a la iglesia cerca de las seis de la tarde, el paisaje sonoro sonará más o menos así.

[ENG] The Treaty of the Pyrenees and the Treaty of Llívia left this municipality surrounded by French lands. At the ends of its construction are two defense towers created after the 14-month siege by the French army in the framework of the Catalan Civil War. If we sit near the entrance to the church around six in the afternoon, the soundscape will sound more or less like this.

[CAT] El tractat dels Pirineus i el tractat de Llívia van deixar aquest municipi envoltat de terres franceses. En els extrems de la seva construcció es troben dues torres de defensa creades després de l’assetjament de 14 mesos per l’exèrcit francès en el marc de la Guerra Civil Catalana. Si ens asseiem prop de l’entrada a l’església prop de les sis de la tarda, el paisatge sonor sonarà més o menys així.

Sonar 20th Aniversary Synth

Publicado el por 3 comentarios
Sonar 20th Anniversary Synth

[ESP] En el año 2013 participé en el taller de Dirty Electronics montando el «Sintetizador edición 20 aniversario del Sonar». Un año antes ya participaron con el «Mute Synth». El caso de «Sonar 20th Anniversary Synth» es un circuito capaz de dar salida a unas notas totalmente aleatorias e irrepetibles. Después de 8 años en su bolsita original le hemos dado vida durante un minuto más. Un minuto con una melodia única.

Sonar 20th Anniversary Synth en acción

[ENG] In 2013 I participated in the Dirty Electronics workshop assembling the «Sonar 20th Anniversary Edition Synthesizer». A year before they already participated with the «Mute Synth». The case of «Sonar 20th Anniversary Synth» is a circuit capable of producing totally random and unrepeatable notes. After 8 years in its original bag we have given it life for one more minute. One minute with a unique melody.

[CAT] L’any 2013 vaig participar al taller de Dirty Electronics muntant el «Sintetitzador edició 20 aniversari del Sonar». Un any abans ja van participar amb el «Mute Synth». El cas de «Sonar 20th Anniversary Synth» és un circuit capaç de donar sortida a unes notes totalment aleatòries i irrepetibles. Després de 8 anys en la seva bosseta original li hem donat vida durant un minut més. Un minut amb una melodia única.

« Entradas Anteriores