Archivos en la Categoría: tecnologia

El croar de las ranas

Las ranas en Riumors

[ESP] En Riumors hay muchos arrozales y sobre todo cuando marcha el sol se empiezan a escuchar a las ranas que descansan durante todo el dia en los canales y tierras inundadas de agua. Este año me ha parecido curioso observar que todas las tierras estaban secas y los tractores removían las arenas para iniciar otro proceso de plantación. Unos tractores que se escuchan en esta grabación de fondo. Más allà del canal, los arrozales estaban verdes y era de allí de donde se oían a las ranas. El croar de estos anfibios se escucha desde muchos metros de distancia y parece que se pongan de acuerdo para empezar a cantar al unísono.

[ENG] In Riumors there are many rice fields and especially when the sun sets you begin to listen to the frogs that rest all day long in the canals and lands flooded with water. This year I found it curious to observe that all the land was dry and the tractors were removing the sand to start another planting process. Some tractors that are heard in this background recording. Beyond the canal, the rice fields were green and it was from there that the frogs could be heard. The croaking of these amphibians can be heard from many meters away and they seem to agree to start singing in unison.

[CAT] A Riumors hi ha molts arrossars i sobretot quan es pon el sol es comencen a escoltar les granotes que descansen durant tot el dia als canals i terres inundades d’aigua. Aquest any m’ha semblat curiós observar que totes les terres estaven seques i els tractors removien les sorres per iniciar un altre procés de plantació. Uns tractors que se senten en aquest enregistrament de fons. Més enllà del canal, els arrossars estaven verds i era d’allà on se sentien a les granotes. El so d’aquests amfibis se sent des de molts metres de distància i sembla que es posin d’acord per començar a cantar a l’uníson.

La fusteria que sembla una rellotgeria

La fusteria del Ramón

[CAT] Baixant pel carrer Viladomat de Barcelona i apropant-nos a l’avinguda del Paral·lel ens trobem cada vegada més «brunchs» i més bars de tapes en una zona darrerament molt animada. Per això és sorprenent descobrir aquesta fusteria que, en un primer cop d’ull, pot semblar una rellotgeria. I és que per totes les parets ens trobem rellotges de tota mena plens de serradures. El Ramon, de 87 anys, és qui està treballant en aquesta fusteria que era del seu avi i que ell tancarà, ja que els seus fills no han continuat l’ofici. Ell podria estar jubilat, però no sap parar quiet i li agrada acceptar feines de fusteria senzilles que l’obliguen, diu, a utilitzar les mans. Els rellotges? Doncs el que va començar com una afició ha acabat amb regals en forma de rellotge antic que li regalen els seus clients o veïns.

[ESP] Bajando por la calle Viladomat de Barcelona y acercándonos a la avenida del Paral·lel nos encontramos cada vez más «brunchs» y más bares de tapas en una zona últimamente muy animada. Por eso es sorprendente descubrir esta carpintería que, al inicio, puede parecer una relojería. Y es que por todas las paredes nos encontramos relojes de todo tipo llenos de serrín. Ramon, de 87 años, es quien está trabajando en esta carpintería que era de su abuelo y que él va a cerrar, ya que sus hijos no han continuado el oficio. Podría estar jubilado, pero no sabe parar quieto y le gusta aceptar trabajos de carpintería sencillos que le obligan, dice, a utilizar las manos. ¿Los relojes? Pues lo que empezó como una afición ha terminado con regalos en forma de reloj antiguo que le regalan sus clientes o vecinos.

[ENG] Going down Viladomat street in Barcelona and approaching Avinguda del Paral·lel we find more and more «brunchs» and more tapas bars in a very lively area lately. That’s why it’s amazing to discover this carpentry that, at first glance, may look like a watchmaker. And it is that on all the walls we find clocks of all kinds full of sawdust. Ramon, 87, is working in this carpentry shop that belonged to his grandfather and which he will close, as his children have not continued the job. He could be retired, but he doesn’t know how to stand still and likes to accept simple carpentry jobs that force him, he says, to use his hands. The clocks? Well, what started out as a hobby has ended with gifts in the form of an antique clock given to you by your customers or neighbors.

L’Altra Ràdio col·labora l’any 1992 amb la BBS de Rosa Sensat

Fotograma del vídeo del programa especial dels 40 anys de L’altra Ràdio de Ràdio 4

L’Altra Ràdio és un programa (encara en antena des de l’any 1979) dedicat a parlar de ràdio, telecomunicacions i cultura audiovisual. És Premi Nacional de Comunicació 2019 en la categoria «Radiodifusió» i està presentat pel periodista Cinto Niqui.

L’any 1986 comencen unes emissions informàtiques pels ordinadors Sinclair Spectrum que tenen el nom de «Digitext» i que s’emetien per la FM. Un altre dia parlarem d’aquesta etapa del programa, però avui us vull portar una altra activitat telemàtica que va néixer el gener de 1992. Aquesta és la promoció radiofònica:

Promoció de la col·laboració de la RSBBS

L’altra Ràdio oferia informació telemàtica del seu contingut en col·laboració amb la BBS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dades eren molt concretes, la connexió s’havia de fer amb un PC acompanyat d’un mòdem B22 i trucar al telèfon 415-67-79 a una velocitat 1200 o 2400, No Paritat, 8 bits de dades i 1 d’aturada amb emulació ANSI. Si tot funcionava a la pantalla hi apareixia això:

Pantalla PC de l’apartat de L’altra Ràdio a la BBS Rosa Sensat (foto: Els Oïdors Parlen, 15 anys de l’Altra Ràdio a Ràdio 4)

Gràcies a l’amabilitat del presentador i director del programa Cinto Niqui, hem pogut saber alguns detalls més d’aquesta innovació radiofònica.

Aquesta col·laboració amb Rosa Sensat i la seva associació de professors neix després del «Digitext». Quin equip hi treballava a l’Associació per fer aquesta BBS?

Cinto Niqui: Primer va ser el «Digitext» que és el que sortia per FM. Després va ser la col·laboració amb la RSBBS. Les persones que col·laboraven des de Rosa Sensat eren els mestres Joan Homar, Rita Armejach i Ramon Cemeli, creadors de l’Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa.

Des dels anys 80 «L’Altra Ràdio» tenia clar que la seva comunicació no passava només per la FM. Perquè crèieu que la informació havia de passar també per la xarxa digital telefònica?

Cinto Niqui: Va ser un complement per tal de poder deixar fitxers informàtics amb informació sobre emissores internacionals i comunicacions telemàtiques. Els fitxers contenien moltes dades que no era possible donar-les per antena dins del programa. I també havíem enviat alguns programaris relacionats amb el morse o les radio-teletips.

A quin tipus d’audiència anava destinat el vostre apartat a la RSBBS?

Cinto Niqui: La informació de L’altra ràdio al RSBBS no era per mestres. Era per a qualsevol persona interessada en la radio-escolta d’emissores internacionals i les telecomunicacions.

Podeu escoltar «L’altra Ràdio» en aquesta adreça de Ràdio Nacional d’España o conèixer una mica més de la seva història aquí.

La hora en punto en Llívia

Mare de Déu dels Àngels de Llívia

[ESP] El tratado de los Pirineos y el tratado de Llívia dejó este municipio rodeado de tierras francesas. En los extremos de su construcción se encuentran dos torres de defensa creadas después del asedio de 14 meses por el ejército francés en el marco de la Guerra Civil Catalana. Si nos sentamos cerca de la entrada a la iglesia cerca de las seis de la tarde, el paisaje sonoro sonará más o menos así.

[ENG] The Treaty of the Pyrenees and the Treaty of Llívia left this municipality surrounded by French lands. At the ends of its construction are two defense towers created after the 14-month siege by the French army in the framework of the Catalan Civil War. If we sit near the entrance to the church around six in the afternoon, the soundscape will sound more or less like this.

[CAT] El tractat dels Pirineus i el tractat de Llívia van deixar aquest municipi envoltat de terres franceses. En els extrems de la seva construcció es troben dues torres de defensa creades després de l’assetjament de 14 mesos per l’exèrcit francès en el marc de la Guerra Civil Catalana. Si ens asseiem prop de l’entrada a l’església prop de les sis de la tarda, el paisatge sonor sonarà més o menys així.

Sonar 20th Aniversary Synth

Sonar 20th Anniversary Synth

[ESP] En el año 2013 participé en el taller de Dirty Electronics montando el «Sintetizador edición 20 aniversario del Sonar». Un año antes ya participaron con el «Mute Synth». El caso de «Sonar 20th Anniversary Synth» es un circuito capaz de dar salida a unas notas totalmente aleatorias e irrepetibles. Después de 8 años en su bolsita original le hemos dado vida durante un minuto más. Un minuto con una melodia única.

Sonar 20th Anniversary Synth en acción

[ENG] In 2013 I participated in the Dirty Electronics workshop assembling the «Sonar 20th Anniversary Edition Synthesizer». A year before they already participated with the «Mute Synth». The case of «Sonar 20th Anniversary Synth» is a circuit capable of producing totally random and unrepeatable notes. After 8 years in its original bag we have given it life for one more minute. One minute with a unique melody.

[CAT] L’any 2013 vaig participar al taller de Dirty Electronics muntant el «Sintetitzador edició 20 aniversari del Sonar». Un any abans ja van participar amb el «Mute Synth». El cas de «Sonar 20th Anniversary Synth» és un circuit capaç de donar sortida a unes notes totalment aleatòries i irrepetibles. Després de 8 anys en la seva bosseta original li hem donat vida durant un minut més. Un minut amb una melodia única.

La Abadía Montserrat de día y de noche

Desde la ventana de la Abadía de Montserrat

[ESP] Hace justo un año pude dormir dos noches dentro en la hospedería de la Abadía de Montserrat y compartir parte de la vida de los monjes que allí viven en clausura. La ventana de mi dormitorio daba justo en la plaza y era muy curioso escuchar como iba creciendo el bullicio a partir de la llegada de los primeros autocares y trenes. He querido mostrar los momentos más ruidosos y compararlos con los más tranquilos a las 10 de la noche, cuando no hay absolutamente nadie en la zona. Las campanas marcan un momento y el otro. Si te gusta este sonido, también pude grabar otros en la zona.

[ENG] Just a year ago I was able to sleep two nights inside in the Montserrat Abbey guesthouse and share part of the life of the monks who live there in the cloister. My bedroom window overlooked the square and it was very curious to hear how the bustle grew after the arrival of the first coaches and trains. I wanted to show the loudest moments and compare them with the quietest at 10 at night, when there is absolutely no one in the area. The bells ring one moment and the other. If you like this sound, I could also record others in the area.

[CAT] Fa just un any vaig poder dormir dues nits dins de la hostatgeria de l’Abadia de Montserrat i vaig poder compartir part de la vida dels monjos que viuen allà en clausura. La finestra del meu dormitori donava just a la plaça i era molt curiós escoltar com anava creixent el soroll a partir de l’arribada dels turistes i que ho feien en autocars o els trens. He volgut mostrar els moments més sorollosos i comparar-los amb els més tranquils a les 10 de la nit, quan no hi ha absolutament ningú a la zona. Les campanes marquen un moment i l’altre. Si t’agrada aquest so, pots escoltar d’altres que vaig enregistrar a la mateixa àrea.

Cañonazos en Estocolmo

Calle Strandvägen en Estocolmo. Foto Wikipedia

[ESP] Paseando hace unos años por Estocolmo y en una de sus calles más populares, la Strandvägen, empecé a escuchar cañonazos que creo que venían del Palacio Real de la ciudad. Los ecos de las salvas rebotaban a ambos lados de la ribera del rio gracias a sus enormes edificios. Un efecto único en este lado de la ciudad. Ahora estaba repasando los sonidos grabados en Suecia y en este blog son unos cuantos que se pueden escuchar.

[ENG] Walking a few years ago through Stockholm and in one of its most popular streets, Strandvägen, I began to hear cannon shots that I think were coming from the Royal Palace. The echoes of the salvoes bounced on both sides of the river bank thanks to its huge buildings. A unique effect on this side of the city. Now I was reviewing the sounds recorded in Sweden and in this blog there are a few that can be heard.

[CAT] Passejant fa uns anys per Estocolm i en una dels seus carrers més populars, Strandvägen, vaig començar a escoltar canonades que crec que venien del Palau Reial de la ciutat. Els ecos de les salves rebotaven a ambdós costats de la ribera del riu gràcies als seus enormes edificis. Un efecte únic en aquest costat de la ciutat. Ara estava repassant els sons enregistrats a Suècia i en aquest blog són uns quants els que es poden escoltar.

Mellah, la antigua población judia de marrakesh

Restaurante en Mellah

[ESP] En lo alto de una terraza de un restaurante en el barrio Mellah, uno se puede uno hacer una idea del ambiente de la zona. Ésta, al contrario que otras de la ciudad de Marrakesh, es un poco más pausada ya que justo lo que se oye es el ambiente de una plaza en el centro de la antigua población judía de la ciudad. Después del rezo y con un pájaro omnipresente, se van sucediendo las motocicletas, sus frenos, las voces de los vendedores y los cláxones.

[ENG] At the top of a terrace of a restaurant in the Mellah neighborhood, one can get an idea of the atmosphere of the area. This, unlike others in the city of Marrakesh, is a little slower because just what you hear is the atmosphere of a square in the center of the ancient Jewish population of the city. After the prayer and with a ubiquitous bird, the motorcycles, their brakes, the voices of the vendors and the horns follow one another.

[CAT] A la part alta de una terrassa d’un restaurant en el barri de Mellah, un es pot fer una idea de l’ambient de la zona. Aquesta, al contrari que d’altres e la ciutat de Marrakesh, és una mica més pausada ja que just el que s’escolta és l’ambient sonor d’una plaça al centre de l’antiga població jueva de la ciutat. Després de la pregària i amb un ocell omnipresent, es van escoltant les motocicletes, els seus frens, les veus dels venedors i els clàxons.

La depuradora de una piscina

La depuradora de una piscina

[ESP] Siempre me han asombrado los mecanismos de depuración de las piscinas. Programadas y automatizadas se conectan un par de veces al día para que el circuito de agua circule. Esta piscina en concreto se limpia con un recipiente que contiene sal. La repetición del sonido del circuito cerrado del agua es como música drone repetitiva y llena de detalles.

[ENG] I have always been amazed at the purification mechanisms of swimming pools. Scheduled and automated they connect a couple of times a day so that the water circuit circulates. This concrete pool is cleaned with a container containing salt. The repetition of the sound of the closed circuit of the water is like drone music.

[CAT] Sempre m’han sorprès els mecanismes de depuració de les piscines. Programades i automatitzades es connecten un parell de vegades a el dia perquè el circuit d’aigua circuli. Aquesta piscina en concret es neteja amb un recipient que conté sal. La repetició del so del circuit tancat de l’aigua és com música drone repetitiva i plena de detalls.

« Entradas Anteriores