[ESP] La muchedumbre cerca de la Catedral de Santa María del Fiore de Florencia es realmente agobiante. Entre la gente, los caballos y las colas de gente en todas direcciones es difícil de poder admirar tranquilamente esta espectacular catedral. Siempre me gusta poder estar cerca de las grandes iglesias o catedrales justo cuando es mediodía para poder escuchar la máxima sonoridad de sus campanas. En este caso el sonido de las campanas se mezclan con el sonido de la muchedumbre, con los martillazos a los cascos de los caballos y con las maletas con ruedas.
[ENG] The crowd near the Cathedral of Santa Maria del Fiore is really overwhelming. Between the people, the horses and the queues of people in all directions, it’s difficult to be able to admire this spectacular cathedral calmly. I always like to be able to be near the big churches or cathedrals just when it is noon to be able to hear the maximum sound of their bells. In this case, the sound of the bells is mixed with the sound of the crowd, with the hammer blows to the horses’ hooves and with the wheeled suitcases.
[CAT] La munió prop de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència és realment aclaparadora. Entre la gent, els cavalls i les cues de persones a totes direccions és difícil de poder admirar tranquil·lament aquesta espectacular catedral. Sempre m’agrada poder estar a prop de les grans esglésies o catedrals just quan és migdia per poder escoltar la màxima sonoritat de les campanes. En aquest cas el so de les campanes es barregen amb el so de la gent, amb els cops de martell als cascs dels cavalls i amb les maletes amb rodes.
[ESP] Muchos de los turistas que llegan a la ciudad de los canales lo hacen en tren. Es mucho más cómodo, te ahorras los nervios de la entrada en coche y puedes admirar las vistas que se observan desde la ventanilla. La muchedumbre a primera hora de la mañana, cuando los turistas llegan y a última de la tarde, cuando se van es espectacular. El secreto del éxito de la estación de Santa Lucia de Venecia es su ubicación. Justo el primer día que llegué quise escuchar el ambiente sonoro de la estación y me gustó oír atentamente las carretillas que llevaban maletas arriba y abajo.
[ENG] Many of the tourists who arrive in the city of the canals do by train. It’s much more comfortable, you save yourself the nerves of entering the car and you can admire the views that can be seen from the window. The crowds first thing in the morning, when the tourists arrive, and late in the afternoon, when they leave, is spectacular. The secret of the success of the Santa Lucia station in Venice is its location. Just the first day I arrived I wanted to listen to the sound environment of the station and I liked listening carefully to the trolleys carrying suitcases up and down.
[CAT] Molts dels turistes que arriben a la ciutat dels canals ho fan amb tren. És molt més còmode, t’estalvies els nervis de l’entrada amb cotxe i pots admirar les vistes que s’observen des de la finestreta. La munió a primera hora del matí, quan els turistes arriben i a darrera de la tarda, quan se’n van són espectaculars. El secret de l’èxit de l’estació de Santa Lucia de Venècia és la seva ubicació. Just el primer dia que vaig arribar vaig voler escoltar l’ambient sonor de l’estació i em va agradar sentir atentament els carretons que duien maletes amunt i avall.
[ESP] En Barcelona hay un servicio que te ofrece un corto viaje en helicóptero para sobrevolar la ciudad. A vista de pájaro puedes ver el campo del Barça, la Sagrada Família o ver de cerca la montaña de Montjuic. El sonido del helicóptero es potente y ensordecedor. La turbina, que hace girar las aspas, predomina totalmente tanto si lo escuchas desde fuera como desde dentro. Los dos sonidos son, por cierto, totalmente diferentes. En el exterior las aspas generan un sonido que varia por la distancia, la velocidad o hasta por el viento. En cambio desde dentro y en el momento que se cierran las puertas, el sonido del helicóptero se convierte en un concierto de música drone. El montaje quiere representar un resumen de la escucha desde diferentes perspectivas. Buen viaje.
[ENG] In Barcelona there is a service that offers you a short helicopter ride to fly over the city. From a bird’s eye view you can see the Barça field, the Sagrada Família or see the Montjuic mountain up close. The sound of the helicopter is powerful and deafening. The turbine, which turns the blades, totally dominates whether you hear it from outside or inside. The two sounds are, by the way, totally different. Outside, the blades generate a sound that varies by distance, speed, or even by the wind. Instead, from inside and at the moment the doors are closed, the sound of the helicopter becomes a concert of drone music. The montage wants to represent a summary of listening from different perspectives. Good trip
{CAT] A Barcelona hi ha un servei que ofereix un curt viatge en helicòpter per sobrevolar la ciutat. A vista d’ocell es pot veure el camp del Barça, la Sagrada Família o veure de prop la muntanya de Montjuïc. El so de l’helicòpter és potent i ensordidor. La turbina, que fa girar les aspes, predomina totalment tant si ho escoltes des de fora com des de dins. Els dos sons són, per cert, totalment diferents. A l’exterior les aspes generen un so que varia per la distància, la velocitat o fins i tot pel vent. En canvi des de dins i quan es tanquen les portes el so de l’helicòpter, es converteix en un concert de música drone. El muntatge vol representar un resum de l’escolta des de diferents perspectives. Bon viatge.
[CAT] La línia de l’Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils m’agrada. Amaga un encant que em recorda quan era petit i els agafava. Els passadissos estrets i el seu estat net em fan la curta estada agradable sempre que hi soc. El moment sonor és d’un temps de pandèmia amb el missatge de fons que es va repetint.
Us recordem que cal dur ben posada la mascareta a l’interior dels nostres trens i us recomanem fer-les servir a les estacions i andanes. Gràcies.
Al cap d’una estona un tren direcció Av. Tibidabo fa la seva entrada a l’estació, s’atura i obre les portes. Un ritme sonor que es repeteix contínuament i que no per això deixa de ser interessant.
[ESP] La línea de la Avenida Tibidabo de los Ferrocarrils me gusta. Oculta un encanto que me recuerda cuando era pequeño y los cogía. Los pasillos estrechos y su estado limpio hacen la corta estancia agradable siempre que estoy allí. El momento sonoro es de un tiempo de pandemia con el mensaje de fondo que se repite.
Le recordamos que hay que llevar bien puesta la mascarilla en el interior de nuestros trenes y le recomendamos utilizarlos en las estaciones y andenes. Gracias.
Al cabo de un tiempo un tren dirección Av. Tibidabo hace su entrada a la estación, se detiene y abre sus puertas. Un ritmo sonoro que se repite continuamente y que no por eso deja de ser interesante.
[ENG] I like the line of Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils. It hides a charm that reminds me of when I was a kid and used to pick them up. The narrow corridors and its clean condition make the short stay pleasant whenever I am there. The sound moment is from a time of pandemic with the message being repeated.
We remind you that you must wear the mask properly inside our trains and we recommend that you use them in the stations and platforms. Thanks.
After a while a train heading to Av. Tibidabo enters the station, stops and opens the doors. A sound rhythm that repeats continuously and that does not stop being interesting.
[CAT] Avui escolto una font gòtica que es va instal·lar en la restauració de l’antic Hospital de la Santa Creu i que ara acull la Biblioteca de Catalunya o l’Institut d’Estudis Catalans. Les fonts gòtiques son de pedra i ornamentalment no son espectaculars, però a mi personalment m’agrada aquest antic minimalisme. El fons de la font està fet de ceràmica i està al mig dels Jardins de Rubió i Lluch que, desgraciadament a certes hores de la nit, no és gaire segur transitar-los. La sonoritat és tranquil·la i d’un únic brollador artificial. És ben curiós adornar-se’n que és una font important pels ocells, ja que coloms i pardals no paren d’apropar-se a beure la seva aigua. Vaig crear una pestanya en aquest lloc on apareixen tots els sons que aniré enregistrant de fonts i brolladors de la ciutat de Barcelona.
[ESP] Hoy escucho una fuente gótica que se instaló en la restauración del antiguo Hospital de la Santa Creu y que ahora acoge la Biblioteca de Catalunya o el Institut d’Estudis Catalans. Las fuentes góticas son de piedra y ornamentalmente no son espectaculares, pero personalmente me gusta este antiguo minimalismo. El fondo de la fuente está hecho de cerámica y está en medio de los Jardines de Rubió y Lluch que, desgraciadamente a ciertas horas de la noche, no es seguro transitarlos. La sonoridad es tranquila y de un único manantial artificial. Es curioso darse cuenta que es una fuente importante para los pájaros, ya que palomas y gorriones no paran de acercarse a beber su agua. Creé una pestaña en este sitio donde aparecen todos los sonidos que iré grabando de fuentes y manantiales de la ciudad de Barcelona.
[ENG] Today I listen to a gothic fountain that was installed in the restoration of the old Hospital de la Santa Creu and which now houses the Library of Catalonia or the Institute of Catalan Studies. The Gothic fountains are made of stone and ornamentally they are not spectacular, but I personally like this ancient minimalism. The bottom of the fountain is made of ceramic and is in the middle of the Rubió and Lluch Gardens which, unfortunately, at certain times of the night, are not very safe to walk through. The sound is quiet and from a single artificial fountain. It is very curious to adorn yourself with it, which is an important source for birds, since pigeonsand sparrows keep coming to drink its water. I created a tab on this site where all the sounds that I will be recording from sources and fountains in the city of Barcelona appear.
[ESP] Si en una ciudad he tenido la sensación que los tranvías iban a toda velocidad, ha sido en Milán. Qué auténtica barbaridad verlos pasar y preocuparte por si descarrilan en la siguiente curva. Reconozco que tengo una visión un poco nostálgica de los tranvías. Me gustan cuando puedes subir a ellos y observar tranquilamente todo el exterior y los detalles del interior. Pero en Milán es imposible. No lo critico. Únicamente explico lo que veo y lo que oigo. En este momento sonoro se puede escuchar un primer tranvía más antiguo y otro segundo un poco más moderno. Otra de las curiosidades del sonido es como, poco a poco, los coches eléctricos y también las bicicletas van tomando las grandes ciudades dejando atrás los motores de explosión y dejando escuchar la rozadura de los neumáticos en los adoquines. Por cierto, que bonitos que son los adoquines en las ciudades y que pena que en una ciudad como Barcelona hayan desaparecido. Tengo unos cuantos tranvías en el mi [espaciosonante].
[ENG] If in a city I have had the feeling that the trams were going at full speed, it has been in Milan. What a real awful thing to watch them go by and worry about them going off the rails around the next corner. I admit that I have a slightly nostalgic view of trams. I like it when you can climb on them and calmly observe all the exterior and interior details. But in Milan it is impossible. I do not criticize it. I only explain what I see and what I hear. At this sound moment you can hear a first older tram and a second a little more modern. Another of the curiosities of sound is how, little by little, electric cars and also bicycles are taking over the big cities, leaving behind internal combustion engines and allowing the scraping of tires on cobblestones to be heard. By the way, how beautiful are the cobblestones in the cities and what a pity that in a city like Barcelona they have disappeared. I have a few streetcars in my [espaciosonante].
[CAT] Si en una ciutat he tingut la sensació que els tramvies anaven a tota velocitat, ha estat a Milà. Quina autèntica barbaritat veure’ls passar i preocupar-te per si descarrilen al següent revolt. Reconec que tinc una visió una mica nostàlgica dels tramvies. M’agraden quan hi pots pujar i observar tranquil·lament tot l’exterior i els detalls de l’interior. Però a Milà és impossible. No ho critico. Únicament explico el que veig i el que sento. En aquest moment sonor es pot escoltar un primer tramvia més antic i un altre segon una mica més modern. Una altra de les curiositats del so és com, a poc a poc, els cotxes elèctrics i també les bicicletes van prenent les grans ciutats deixant enrere els motors d’explosió i deixant escoltar el frec dels pneumàtics a les llambordes. Per cert, que bonics que són les llambordes a les ciutats i quina pena que en una ciutat com Barcelona hagin desaparegut. Tinc uns quants tramvies al meu [espaisonant].
Avui m’he comprat un rellotge de sobretaula. Feia temps que hi anava al darrere. Em fa il·lusió escoltar a casa el mecanisme de la soneria i encara que s’hagi de reparar, espero que sigui fàcil per un rellotger.
Rellotge de sobretaula amb soneria
Dolç. Aquesta és la paraula que defineix per a mi el so dels rellotges amb soneria. Aquest en qüestió té un mecanisme per fer moure uns martells que fan sonar els quarts i les hores en punt. Quan estigui a punt, enregistraré el so interior que genera com vaig fer, als anys noranta, amb el rellotge que sempre va estar a casa dels meus pares.
Interior del rellotge amb soneria
Al mateix dia que l’he comprat m’ha passat una cosa sorprenent. Havia comprat el rellotge en un mercat de segona mà i he tornat caminant a casa. Mentre ho feia, amb el rellotge sota el braç, anava sentint sorolls al seu interior. Com que sempre vaig amb la gravadora, he posat dos petits micròfons dins del rellotge i he tancat la porteta de fusta i he caminat uns quants minuts fins a casa. La caixa de ressonància del cos del rellotge, els martells, el meu moviment caminant han fet la resta: un petit mini concert sense melodia. M’encanta aquest rellotge.
[ESP] Hoy me he comprado un reloj de sobremesa. Hacía tiempo que iba detrás. Me hace ilusión escuchar en casa el mecanismo de la sonería y aunque haya que repararlo, espero que sea fácil para un relojero. Dulce. Ésta es la palabra que define para mí el sonido de los relojes con sonería. Este en cuestión tiene un mecanismo para mover unos martillos que hacen sonar los cuartos y las horas en punto. Cuando esté listo, grabaré el sonido interior que genera como hice, en los años noventa, con el reloj que siempre estuvo en casa de mis padres. En el mismo día que lo he comprado me ha pasado algo asombroso. Había comprado el reloj en un mercado de segunda mano y volví caminando a casa. Mientras lo hacía, con el reloj bajo el brazo, iba oyendo ruidos en su interior. Como siempre voy con la grabadora, he puesto dos pequeños micrófonos dentro y he cerrado la portezuela de madera y he andado unos minutos hasta casa. La caja de resonancia del cuerpo del reloj, los martillos, mi movimiento andando han hecho el resto: un pequeño mini concierto sin melodía. Me encanta este reloj.
[ENG] Today I bought a table clock. He had been behind for a long time. I am excited to hear the striking mechanism at home and even if it has to be repaired, I hope it will be easy for a watchmaker. Sweet. This is the word that defines for me the sound of chiming clocks. This one in question has a mechanism to move hammers that sound the quarters and hours on the dot. When it’s ready, I’ll record the interior sound it generates like I did, back in the ’90s, with the clock that was always in my parents’ house. The same day I bought it, something amazing happened to me. He had bought the watch at a second-hand market and walked home. As he did so, with the watch under his arm, he heard noises inside him. As I always go with the recorder, I have put two small microphones inside and closed the wooden door and walked home for a few minutes. The soundboard of the body of the watch, the hammers, my walking movement have done the rest: a little mini-concert without melody.
[CAT] Moltes fonts ornamentals i brolladors a poc a poc deixen de rajar aigua. Ja sigui per l’escassetat de l’aigua o per l’elevat pressupost de manteniment deixen de ser fonts ornamentals per ser objectes embellidors secs. El canvi climàtic farà, potser, que aquests objectes públics passin a la història i el seu so desaparegui. Per això m’he animat a enregistrar el soroll dels que queden a la ciutat de Barcelona. Ho faré des d’una perspectiva general, és a dir, m’agradaria que s’escoltés l’aigua, però també la gent, el xivarri dels nens i els animals que per allà passin perquè les fonts són un objecte socialitzador. Hi ha una etiqueta que els ordenarà fàcilment. No sé si arribaré a les més de 230 que la Viquipèdia diu que hi ha, però tinc moltíssimes ganes d’escoltar-les atentament.
Començo amb una de les que tinc més a prop de la feina i que es diu (totes les fonts tenen nom) circular de les magnòlies i que es troba a Turó Parc de Barcelona. Actualment, crec que és l’única que brolla encara que, ben a prop, hi ha la biga de la Font de l’Aurora i els estanys. L’ambient és força transitat de gent i també s’escolten els vehicles del carrer del costat. L’aigua surt escopida del brollador a uns 2 metres i l’enregistrament està fet a la tarda, just després de la sortida dels col·legis.
[ESP] Muchas fuentes ornamentales y manantiales poco a poco dejan de manar agua. Ya sea por la escasez del agua o por el elevado presupuesto de mantenimiento dejan de ser fuentes ornamentales para ser objetos embellecedores secos. El cambio climático hará, tal vez, que estos objetos públicos pasen a la historia y su sonido desaparezca. Por eso me he animado a grabar el sonido de los que quedan en la ciudad de Barcelona. Lo haré desde una perspectiva general, es decir, me gustaría que se escuchase el agua pero también la gente, el alboroto de los niños y los animales que por allí pasen. Hay una etiqueta que les ordenará fácilmente. No sé si llegaré a las más de 230 que Wikipedia dice que hay en la ciudad, pero tengo muchísimas ganas de escucharlas atentamente.
Empiezo con una de las que tengo más cerca del trabajo y que se llama (todas las fuentes tienen nombre) circular de las magnolias y que se encuentra en Turó Parc de Barcelona. Actualmente, creo que es la única que brota y muy cerca está la viga de la Font de la Aurora y los estanques. El ambiente es bastante transitado de gente y también se escuchan los vehículos de la calle de al lado. El agua sale escupida del manantial a unos 2 metros y la grabación está hecha por la tarde, justo después de la salida de los colegios.
[ENG] Many ornamental fountains and springs gradually stop flowing water. Either because of the scarcity of water or because of the high maintenance budget, they are no longer ornamental fountains to be dry beautifying objects. Climate change will, perhaps, cause these public objects to go down in history and their sound to disappear. That’s why I’ve encouraged myself to record the sound of those who remain in the city of Barcelona. I will do it from a general perspective, that is to say, I would like to hear the water but also the people, the commotion of the children and the animals that pass by there. There is a label that will sort them easily. I don’t know if I’ll get to the more than 230 that Wikipedia says there are in the city, but I really want to listen to them carefully.
I’ll start with one of the ones I have closest to work and it’s called (all the sources have numbers) circular of the magnolias and it’s in Turó Parc de Barcelona. Currently, I think it is the only one that springs up and very close is the beam of the Font de la Aurora and the ponds. The environment is quite crowded and you can also hear the vehicles on the street next door. The water spits out from the spring about 2 meters away and the recording is made in the afternoon, just after school.
[CAT] A inicis del segle XXI vaig enregistrar el murmuri sonor que generen els voltants del Mercat de Sant Antoni els diumenges. Concretament, ara la zona ara està al carrer Urgell. D’ençà que soc petit, i com que vivia al costat, recordo que sempre hi ha hagut persones interessades a fer-ho i sempre han tingut el seu lloc físic de trobada. Hi podem trobar pares i mares amb nens i nenes que volen acabar el seu àlbum i venedors més professionals que porten a sobre el cromo més cobejat. És curiós que la diferència entre les dues gravacions és de més de 20 anys i encara hi ha interès per aquesta activitat.
[ESP] A inicios del siglo XXI registré el murmullo sonoro que generan los alrededores del Mercado de Sant Antoni los domingos. Concretamente, ahora la zona ahora está en la calle Urgell. Desde que soy pequeño, y como vivía al lado, recuerdo que siempre ha habido personas interesadas en hacerlo y siempre han tenido su sitio físico de encuentro. Podemos encontrar padres y madres con niños y niñas que quieren terminar su álbum y vendedores más profesionales que lleven consigo el cromo más codiciado. Es curioso que la diferencia entre las dos grabaciones es de más de 20 años y todavía existe interés por esta actividad.
[ENG] At the beginning of the 21st century I recorded the sound murmur generated by the surroundings of the Sant Antoni Market on Sundays. Specifically, now the area is now on Urgell street. Since I was little, and since I lived next door, I remember that there have always been people interested in doing it and they have always had their physical meeting place. We can find fathers and mothers with boys and girls who want to finish their album and more professional sellers who carry the most coveted sticker with them. It is curious that the difference between the two recordings is more than 20 years and there is still interest in this activity.
[ESP] Perderse por las calles y los canales de Venecia permite escuchar momentos únicos como el de esta góndola con dos músicos, cantante y acordeonista, que hacen vivir un momento único a una pareja de turistas. Se nota que en las calles de Venecia no hay coches y que la mayoría de las calles son estrechas. Se cuela poco sonido artificial y esto le da más autenticidad a la ciudad.
[ENG] Getting lost in the streets and canals of Venice allows you to listen to unique moments like this gondola with two musicians, a singer and an accordionist, who make a couple of tourists live a unique moment. It is noted that in the streets of Venice there are no cars and that most of the streets are narrow. Little artificial sound sneaks in and this gives the city more authenticity.
[CAT] Perdre’s pels carrers i els canals de Venècia permet escoltar moments únics com el d’aquesta góndola amb dos músics, cantant i acordionista, que fan viure un moment únic una parella de turistes. Es nota que als carrers de Venècia no hi ha cotxes i que la majoria dels carrers són estrets. Es cola poc so artificial i això dona més autenticitat a la ciutat.
ESPACIO SONANTE 