Archivos en la Categoría: micro hipercardioide

Lactancia

Símbolo de la lactancia materna

[ESP] Seguramente uno de los momentos mas íntimos de una madre es cuando da de mamar a su hijo o hija. La respiración, la calma, el abrazo y el comportamiento de este momento es único y precisamente lo único que podia hacer como padre es pedir permiso para grabar un dia el sonido. El momento y el sitio es la habitación del pequeño a oscuras sobre las 12 de la noche.

[ENG] Surely one of the most intimate moments of a mother is when she breastfeeds her son or daughter. The breathing, the calm, the hug and the behavior of this moment is unique and precisely the only thing I could do as a father is to ask permission to record the sound one day. The moment and the place is the boy’s room in the dark about 12 at night.

[CAT] Sens dubte, un dels moments més íntims d’una mare és quan alleta el seu fill o filla. La respiració, la calma, l’abraçada i el comportament d’aquest moment són únics i precisament l’únic que vaig poder fer com a pare és demanar permís per gravar el so algun dia. El moment i el lloc és l’habitació de l’infant en la foscor al voltant de les 12 de la nit.

Cicada orni en primer plano

[ESP] Existe una maravilla de cd-libro llamado «Guia sonora dels insectes de Catalunya, grills, saltamartins i cigales» de Rafael Carbonell i Eloïsa Matheu. Ellos explican que muchos insectos se detectan mejor por el oído que visualmente. De hecho siempre me he preguntado ¿porqué es tan difícil ver a un grillo cuando lo estás escuchando en primer plano? Esta guia me sirve desde hace años para intentar saber que grillo he grabado. En esta ocasión es una cigarra, concretamente la cicada orni, que canta sobre los árboles y los arbustos y que puede llegar a repetir hasta seis veces por segundo.

[ENG] There is a wonder of cd-book called «Sound guide of insects in Catalonia, grills, grasshopper and cigales» by Rafael Carbonell and Eloïsa Matheu. They explain that many insects are better detected by the ear than visually. In fact, I’ve always wondered why it’s so hard to see a cricket when you’re listening to the foreground? This guide has served me for years to try to know what cricket I have recorded. On this occasion, it is a cicada, namely the cicada orni, which sings on the trees and shrubs and that can be repeated up to six times per second.

[CAT] Existeix una meravella de cd-llibre anomenat «Guia sonora dels insectes de Catalunya, grills, saltamartins i cigales» de Rafael Carbonell i Eloïsa Matheu. Ells expliquen que molts insectes es detecten millor per l’oïda que no pas visualment. De fet sempre em pregunto perquè és tan difícil veure un grill quan l’escoltes en primer pla. Aquesta guia em serveix des de fa anys per saber quin grill és el que estic escoltant o enregistrant. En aquesta ocasió és una cigala grisa, concretament una cicada orni, que canta sobre els arbres i que pot arribar a repetir-se fins a sis vegades per segon.

Wet dog shaking

Imatge

[ESP] Leí en una revista especializada en animales caninos que el perro se sacude el 70% del agua en 4 segundos. Lo hacen rápido y eficientemente. El de la foto es Dau, que tiene la costumbre de restregarse en cacas ajenas en el campo. Luego, claro, la ducha es totalmente necesaria. El momento grabado es muy corto pero intenso: el sacudido para quitarse el agua.

[ENG] I read in a magazine specialized in canine animals that the dog shakes off 70% of the water in 4 seconds. They do it quickly and efficiently. The one in the photo is Dau, who has a habit of rubbing himself in other people’s poop in the field. Then, of course, the shower is absolutely necessary. The recorded moment is very short but intense: the shaking to remove the water.

[CAT] Vaig llegir en una revista especialitzada en animals canins que el gos es sacseja el 70% de l’aigua en 4 segons. Ho fan ràpid i eficientment. El de la foto és el Dau, que té el costum de refregar-se amb caques alienes al camp. Després, és clar, la dutxa és totalment necessària. El moment gravat és molt curt però intens: el sacsejat per treure l’aigua.

Como suena la cocina de una estrella Michelin

freixa2
Equipo de El Racó de Can Freixa en 2006

[ESP] El 15 de septiembre de 2006, gracias a la amabilidad de Ramón Freixa, entré en la cocina del restaurante El Racó de Can Freixa de Barcelona, que después se llamó Freixa Tradició y que finalmente cerró en el año 2018. Tenía muchas ganas de escuchar el sonido que se cuece en una cocina que en aquella época tenia una estrella Michelín. He recuperado el DAT y he mezclado un nuevo audio cronológico desde el momento que empiezan a llegar los primeros clientes hasta que cocinan los segundos. El sonido es monoaural en todo momento, ya que perseguí los sonidos concretos de las voces y no tanto el ambiente.

[ENG] On September 15, 2006, thanks to the kindness of Ramón Freixa, I entered the kitchen of the El Racó de Can Freixa restaurant in Barcelona, which was later called Freixa Tradició and which finally closed in 2018. I really wanted to hear the sound that is cooked in a kitchen that at that time had a Michelin star. I’ve recovered the DAT and mixed a new chronological audio from the moment the first customers start arriving until the second ones cook. The sound is monaural at all times, since I went after the specific sounds of the voices and not so much the environment.

[CAT] El 15 de setembre de 2006, gràcies a l’amabilitat de Ramon Freixa, vaig entrar a la cuina del restaurant El Racó de Can Freixa de Barcelona, que després es va anomenar Freixa Tradició i que finalment va tancar l’any 2018. Tenia moltes ganes d’escoltar el so que es cou en una cuina que en aquella època tenia una estrella Michelin. He recuperat el DAT i he barrejat un nou àudio cronològic des del moment que comencen a arribar els primers clients fins que cuinen els segons. El so és en tot moment monoaural, ja que vaig perseguir els sons concrets de les veus i no tant l’ambient.

Últimas entradas »