Ara fa uns mesos Maite Sadurní, periodista de Catalunya Ràdio, es va jubilar. Em va deixar un centenar de cintes de casset amb un munt de programes que va presentar o col·laborar i que estic digitalitzant a poc a poc. Va presentar durant molt de temps «A cau d’orella«, un programa de matinada, intimista, amb música, entrevistes i sobretot, trucades dels oients. L’any 2001 va dedicar el programa a la ràdio. Les entrevistes i els oients estaven centrats en les anècdotes del mitjà.
Durant la matinada d’aquest programa hi ha moments molt interessants. Tots els oients que participen en el programa són amants de la ràdio i les entrevistes són a les primeres espases de la ràdio de l’època: Joaquim Maria Puyal, Jordi Estadella, Carles Pérez, Adelina Castillejos, Josep Cuní i Miquel Calzada «Miquimoto». Totes aquestes entrevistes ja viatgen als arxius de 3Cat i també a l’Arxiu sonor de la ràdio a Catalunya.
Comencem amb la introducció que fa Maite Sadurní abans de començar les entrevistes i obrir les línies pels oients.
La primera connexió telefònica la fa a Joaquim Maria Puyal i a la pregunta de la Maite Sadurní «T’imagines que un dia la ràdio es pugui veure?«, recordem que és l’any 2001. Puyal contesta això.
Personalment, fa anys que escolto la ràdio d’ara. També, gràcies a la tasca d’aquest blog, escolto la d’abans i començo a tenir una teoria sobre si hem guanyat qualitat sonora amb els anys. La resposta sembla evident, però crec que hauríem de tenir més autocrítica. Per això tinc ganes de parlar-ne en una entrada, però ho vull fer bé perquè ningú se senti ofès. Joaquim Maria Puyal parla de la qualitat sonora en la ràdio d’aquella època.
El programa va d’anècdotes i la que explica Joaquim Maria Puyal és sonada i té a veure amb Luis Arribas Castro.
Aquí està la conversa de Maite Sadurní amb Joaquim Maria Puyal. Aviat, en vindran més.
ESPACIO SONANTE 
Deja un comentario