Archivos en la Categoría: Geo

En Profundidad, Radio de actualidad (I)

Anuncio Radio Peninsular en la prensa

Este es un programa emitido en el mes de octubre de 1976 en Radio Peninsular y encontrado en una cinta «AGFA» donde escrito a lápiz únicamente se leía «VARIOS – Octubre – 1976«

Cinta Agfa con el programa «En Profundidad» de Radio Peninsular

Para mí esta cinta tiene un gran valor ya que me encuentro con un programa radiofónico llamado «En Profundidad» en una edición casi al completo y que está presentado por el periodista José Maria Duran. El programa analiza diversos temas actuales a través de secciones delimitadas que más o menos estan explicados en su introducción por Pilar Morales.

introducción del programa

Secciones llamadas «interés popular», «sucesos», «objetivo», «informe público», «nombres nuevos» y «deportes». Una forma de hacer programas de radio en el año 1976 muy determinado por el periodismo escrito.

Una de las primeras secciones es «Sucesos» con Enrique Rubio Ortiz, periodista especializado en la crónica negra que relata las últimas novedades de sucesos truculentos en Barcelona y lo hace de primera mano yendo siempre a buscar la notícia en la calle.

Enrique Rubio hospital

Hay un momento en el que Enrique Rubio comenta un incendio sucedido en Grupo Ferrer Internacional, una empresa química de Barcelona. El periodista da todos los detalles de como se ha iniciado. Una mujer, etanol y unos supositorios son los culpables.

Incendio en Grupo Ferrer Internacional

En un momento dado y con el periodista Enrique Rubio, entra en el estudio José Antonio Bañuelos policia especializado en identificaciones y hablan sobre la tinta de las huellas dactilares.

Técnica huella dactilar

En el programa también hay publicidad ya que aunque Radio Nacional de España no tenia anuncios comerciales, su emisora Radio Peninsular sí que incorporaba publicidad como este anuncio de una alarma de coche.

Publicidad alarma de coche

El programa cambia de tercio informativo y Pilar Morales entrevista al Dr. Martínez López para centrarse en la pubertad de las niñas y más concretamente en el período menstrual. Recordemos que el programa se está emitiendo dos años después de la muerte de Franco y es muy interesante escuchar la posición del tema por parte del doctor. El Dr. Martínez López comenta los casos que se ha encontrado muchas veces con pacientes que no dicen por su nombre lo que les pasa.

Don Pepe o la regla

El Dr. Martínez López critica que en la sociedad española, sobre todo, sea solamente la madre de la niña quien le informe sobre la regla. Él anima a que también el padre participe en este momento por estas razones.

El papel del padre

En una próxima entrada completaremos el contenido de «En Profundidad» y también publicaremos todo el programa entero para su escucha o descarga. Quedan momentos interesantes de escuchar y analizar, como un jovencísimo Antoni Castejón, el meteorólogo, la entrevista a Armand Carabén o Ricardo de la Cierva y la notícia de que en Molins de Rei quieren catalanizar el nombre de sus calles.

Enriquir la vida escoltant atentament

Fa un parell de mesos vaig tenir la sort de participar en la primera edició del TEDxIgualada i formar part d’una de les vuit xerrades que es van poder veure i escoltar. L’equip i l’organització de l’esdeveniment va ser excel·lent i m’agradaria agrair l’ajuda que vaig tenir del «coach» Jordi Gràcia.

Vaig parlar de l’escolta atenta des d’una perspectiva molt i molt personal.

Albert Murillo parlant de l’escolta atenta a TEDxIgualada

Dentro de la Font del Gat

La Font del Gat

[ESP] Para mi una de las zonas más especiales de la ciudad de Barcelona es Montjuic. Viví mi infancia y juventud muy cerca del Passeig de l’Exposició que llevaba directamente a la zona de la Font del Gat. Recuerdo que mi abuela me llevaba con mi hermana y mientras nosotros jugábamos en los caminos y parques llenos de fuentes de agua ella tejía con hilo blanco. La zona de la Font del Gat està rodeada de una calle curva donde no paran de pasar coches, pero realmente era y es una zona muy tranquila y especial.

[ENG] For me, one of the most special areas of the city of Barcelona is Montjuic. I lived my childhood and youth very close to Passeig de l’Exposició, which led directly to the Font del Gat area. I remember that my grandmother took me with my sister and while we played in the paths and parks full of water fountains, she knitted with white yarn. The Font del Gat area is surrounded by a curved street where cars do not stop, but it really was and is a very quiet and special area.

[CAT] Per mi una de les zones més especials de la ciutat de Barcelona és Montjuïc. Vaig viure la meva infantesa i joventut molt a prop del Passeig de l’Exposició que portava directament a la zona de la Font del Gat. Recordo que la meva àvia em portava amb la meva germana i mentre nosaltres jugàvem als camins i parcs plens de fonts d’aigua ella teixia amb fil blanc. La zona de la Font del Gat està envoltada d’un carrer que fa corba on no paren de passar cotxes, però realment era i és una zona molt tranquil·la i especial.

Un dia en la vida de una família de Luarca en los 60

Bobina años sesenta

El otro dia me hice con esta bobina abierta y estaba realmente interesado en ella por la etiqueta que estaba enganchada en celo y que a boli decía:

Canal 1 – Verano 1959 y 61
Canal 2 – Verano 1961 Bodas de Oro – Verano 1964
Canal 4 – Verano 1964 ????

Al final, ni verano ni Bodas de Oro sino que me encuentro con una cinta a una velocidad muy lenta con más de hora y media de contenido del cual puedo aprovechar unos 30 minutos ya que la calidad sonora de la hora final es paupérrima.

Creo que la cinta es de los años sesenta y quizá es de a partir del 1964 ya que fue borrada posteriormente de lo que marca la bobina. Poco a poco vamos a ir dando pistas de los datos que vamos intuyendo de lo que podemos escuchar. La cinta empieza con un chiste explicado por una mujer en lo que parece una reunión familiar. Habla del Concilio como un hecho histórico que acababa de pasar. El último Concilio Vaticano fue del 1962 al 1965.

chiste de un cura

Justo después hay unas canciones cantadas por unas niñas. La primera es «Campana sobre campana». Cuando acaba esta primera canción, la niña mayor da una información muy importante: «Cantó Mabelina y tiene 5 años y estamos en el año 1964 y ahora voy a cantar que yo soy Maria Francisca y tengo 8 años«. Acto seguido canta «El cochecito leré» y un fragmento de «El corro de la patata».

canciones cantadas por niñas

Bien. Ya tenemos unos cuantos datos. Estamos en el año 1964 y dos niñas de 5 y 8 años cantan unas canciones típicas conocidas por toda la infancia española de esa época. Además en el primer corte (el del chiste) escuchamos a una mujer con acento de la provincia de Zaragoza pero esta es la sensación que yo tengo y puedo estar equivocado. La voz del hombre, que anima a las niñas, es la persona que graba. Justo después escuchamos un sonido de la calle (se sabe por unas campanas finales) y oímos lo que parece ser un concierto de baile de verano donde, asombrosamente, el adulto da los datos de donde está en esos momentos.

Banda de Luarca, 1964

«Esto es la banda de Luarca y está tocando un viernes a las once de la noche« . Las campanas del final deben ser de la Iglesia Parroquial de Santa Eulalia. Ya sabemos que estamos en Luarca pueblo del Principado de Asturias y la banda debe ser La Banda de Música «La Lira» Luarca.

En el siguiente corte de audio sabremos el nombre de la persona que graba: se llama Paco y le pide a una señora, creo que su madre, que le envie un mensaje a una persona que de momento no sabemos quien es. Después de escuchar este momento sabremos más detalles.

mensaje grabado de una madre

Parece que la cinta se está grabando para su hija que no vive en Luarca. Paco es, creo, uno de los hijos de la persona que habla y ella explica que Paco es cariñoso con las niñas y está casado con Elena. Intuyo que sus niñas se llaman Elenita y Isabelina. La madre baja a la Iglesia, es decir, que vive más arriba de la Iglesia Parroquial de Santa Eulalia. También habla del Padre Llorente, que quizá era el párroco de la iglesia. Además explica que ayer llegaron Mari y Jesús y estan citados Julio y família. La última frase es reveladora: «Mi saludo a tu superiora y comunidad«. Llegamos a la conclusión de que una de sus hijas es monja.

Ahora vuelve el protagonismo a la persona que al principio contaba el chiste. Un chiste, recordemos, que iba de curas, de concilios y de muerte truculenta y que iba destinado a la hermana monja y a su comunidad. Vamos a ver que dice ahora:

llega família de Tineo

Explica que ha llegado más família de Tineo, que creo que es Julio y su mujer, los padres de Maria Francisca y Maria Isabel (Mabelina) que ya come y ha comenzado a ganar peso. Son las niñas que, recordemos, cantaban anteriormente. De hecho comenta que las niñas grabaran después unas canciones para la tía Isabel, que es el nombre de la monja y que a partir de ahora nombraremos Sor Isabel. Ella está en un colegio de categoria que parece que va por lista (no sé si se refiere a la entrada del colegio). También hace referencia a el Chano, que veo que es una zona de Luarca donde hay un mirador desde donde se ve todo el pueblo. En un momento dado, cuando está hablando de las antenas de TV comenta que «Paco, Jesús, Julio y todos los hermanos quieren poner una antena para ver la televisión». Me parece muy curioso que comente que la antena emisora se pone en marcha a una hora determinada de la noche cuando ellos ya van a descansar porque se levantan muy pronto: «Para qué queremos la televisión». Por cierto, imperdible el comentario de los «miles de duros» del viaje para llegar al colegio donde está Sor Isabel.

Llega el turno de Julio y Maruja, los padres de Maria Francisca y Mabelina que también quieren hablar a Sor Isabel.

Julio y Maruja

Sor Isabel viaja mucho y tiene más de un título universitario. La canción de las niñas me parece sublime y la titulo «Las de Tineo estamos aquí». También cantan «El burro de la tía vinagre«.

Ahora llega al micrófono el padre de sor Isabel. La persona mayor de la família y que encuentro encantadora.

padre de Isabelina

El sentido del humor del padre es fantástico y felicita otra vez a su hija por el éxito que ha tenido en sus estudios. Además desea suerte a su hijo para que consiga una plaza en la Escuela de Estado Mayor.

Esta maravilla de cinta llega al final pero todavía esconde algunas sorpresas. Ahora escucharemos una sobremesa sin que los protagonistas supieran que hoy les podríamos escuchar. Una oportunidad única de vivir las costumbres de una família católica asturiana de los años sesenta que se sienten felices de tener a sus hijos que volvieron a la casa de su niñez y que se llaman: Paco, Jesús, Julio, Isabel y otra hermana a la que le encantan los chistes y que en este último audio parece que responde al nombre de Trini. En esta sobremesa se ríe, se habla de la salud de la madre y del susto que tuvo hace unas semanas. Todos en la mesa, sin móviles, sin televisión y sin distracciones.

sobremesa família

Sorprende la frase «la inyección que le ponen a mamá que era para caballos ya que la encontraron casi muerta« y como hablan de usted todos los hijos a sus padres. Trini, la hija pequeña, la de los chistes, intuyo que todavía vive con sus padres.

Ahora sí, acaba la grabación. Acaba en Madrid donde reside Paco, que es quien tiene la afición de grabar las cintas y que acaba de celebrar con su mujer los 18 años de boda. Resulta que Jesús, que todavía no ha hablado delante del micrófono está casado con Mari y parece ser que viven en Ceuta pero estan ahora de paso en Madrid ya que ha hecho el examen para una plaza de profesor de la Escuela de Estado Mayor. Jesús, así pues, es militar y era reacio a hablar, pero Paco lo ha convencido.

Jesús hablándole a su hermana

Cómo me gustaría que esta publicación llegara a alguno de los hijos o nietos de Trini, Jesús, Paco o Julio. Cómo me gustaría conseguir más grabaciones de Paco, que seguro que hizo. Aunque nunca más consiga conectar con ningún momento más de esas vidas, he sido feliz escuchando y recuperando estos momentos que se han vivido millones de veces en diferentes núcleos familiares pero que pocas personas como Paco han sabido inmortalizar para que lo volvamos a escuchar. Gracias!

Ona Catalana després de la compra de PRISA

demo amb programació Ona Catalana

Setembre del 2005 va ser l’inici d’un any molt estrany a Ona Catalana. Això ho sabem els pocs que vam quedar a l’emissora després de la compra per part de PRISA mesos abans. Va ser un any de canvi de logo, el nomenament de Jordi Jordà com a nou director i Jordi Duran com a nou director de programes. El nom encara no es va canviar a Ona FM i la programació deixava de ser de programes convencional per combinar la música, informació, informació de serveis i publicitat. I el més important i definidor: s’integrava el programa «La Graderia» directament de la SER.

Jo vaig treballar al departament de publicitat durant els anys anteriors i recordo haver fet el muntatge sonor que he trobat en aquest CD i que estava destinat als clients de publicitat. Són una mica més de 4 minuts on escoltem les veus d’algunes persones que van quedar a informatius, els programes que van aguantar i també les seccions o «píndoles«, el nom que els nous responsables sempre repetien.

Va ser l’inici d’un final agònic. Almenys per a mí.

L’Altra Ràdio col·labora l’any 1992 amb la BBS de Rosa Sensat

Fotograma del vídeo del programa especial dels 40 anys de L’altra Ràdio de Ràdio 4

L’Altra Ràdio és un programa (encara en antena des de l’any 1979) dedicat a parlar de ràdio, telecomunicacions i cultura audiovisual. És Premi Nacional de Comunicació 2019 en la categoria «Radiodifusió» i està presentat pel periodista Cinto Niqui.

L’any 1986 comencen unes emissions informàtiques pels ordinadors Sinclair Spectrum que tenen el nom de «Digitext» i que s’emetien per la FM. Un altre dia parlarem d’aquesta etapa del programa, però avui us vull portar una altra activitat telemàtica que va néixer el gener de 1992. Aquesta és la promoció radiofònica:

Promoció de la col·laboració de la RSBBS

L’altra Ràdio oferia informació telemàtica del seu contingut en col·laboració amb la BBS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dades eren molt concretes, la connexió s’havia de fer amb un PC acompanyat d’un mòdem B22 i trucar al telèfon 415-67-79 a una velocitat 1200 o 2400, No Paritat, 8 bits de dades i 1 d’aturada amb emulació ANSI. Si tot funcionava a la pantalla hi apareixia això:

Pantalla PC de l’apartat de L’altra Ràdio a la BBS Rosa Sensat (foto: Els Oïdors Parlen, 15 anys de l’Altra Ràdio a Ràdio 4)

Gràcies a l’amabilitat del presentador i director del programa Cinto Niqui, hem pogut saber alguns detalls més d’aquesta innovació radiofònica.

Aquesta col·laboració amb Rosa Sensat i la seva associació de professors neix després del «Digitext». Quin equip hi treballava a l’Associació per fer aquesta BBS?

Cinto Niqui: Primer va ser el «Digitext» que és el que sortia per FM. Després va ser la col·laboració amb la RSBBS. Les persones que col·laboraven des de Rosa Sensat eren els mestres Joan Homar, Rita Armejach i Ramon Cemeli, creadors de l’Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa.

Des dels anys 80 «L’Altra Ràdio» tenia clar que la seva comunicació no passava només per la FM. Perquè crèieu que la informació havia de passar també per la xarxa digital telefònica?

Cinto Niqui: Va ser un complement per tal de poder deixar fitxers informàtics amb informació sobre emissores internacionals i comunicacions telemàtiques. Els fitxers contenien moltes dades que no era possible donar-les per antena dins del programa. I també havíem enviat alguns programaris relacionats amb el morse o les radio-teletips.

A quin tipus d’audiència anava destinat el vostre apartat a la RSBBS?

Cinto Niqui: La informació de L’altra ràdio al RSBBS no era per mestres. Era per a qualsevol persona interessada en la radio-escolta d’emissores internacionals i les telecomunicacions.

Podeu escoltar «L’altra Ràdio» en aquesta adreça de Ràdio Nacional d’España o conèixer una mica més de la seva història aquí.

Catedral de Oviedo a las 11 de la mañana

Catedral de Oviedo

Así es el sonido de Asturias

[ESP] Desde la plaza de la Catedral a las 11 de la mañana cualquier dia puede sonar de esta manera. Las voces de los turistas, al ser una plaza abierta, se confunden con la preparación de las mesas de los establecimientos, las máquinas de limpieza del Ayuntamiento y también con el sonido del afilador. En un momento dado, y antes que las campanas de la Catedral suenen, se escuchan otras que vienen de la Plaza de la Escandalera.

[ENG] From the Plaza de la Catedral at 11 in the morning any day can sound like this. The voices of tourists, being an open square, are confused with the preparation of the tables of the establishments, the cleaning machines of the City Council and also with the sound of the sharpener. At one point, and before the bells of the Cathedral ring, others are heard coming from the Plaza de la Escandalera.

[CAT] Des de la plaça de la Catedral a les 11 del matí qualsevol dia podeu sonar d’aquesta manera. Les veus dels turistes, com que som a una plaça oberta, es confonen amb la preparació de les taules dels establiments, les màquines de neteja de l’Ajuntament i també amb el so de l’esmolador. En un moment donat, i abans que les campanes de la Catedral sonin, se n’escolten d’altres que vénen de la Plaça de l’Escandalera.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (III)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Silueta de la Mare de Déu de la Mercè dalt de la Basílica de la Mercè

Segona part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona entra a la Basílica de la Mercè que està plena de gom a gom

Després de més de dues hores des que l’autocar del F.C.Barcelona sortís de l’Aeroport, l’expedició arriba a la Basílica de la Mercè amb la intenció de fer l’ofrena a la Mare de Déu. Joan Lluch, que ja porta moltes hores dins, explica el moment de l’entrada dels jugadors.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Les cares dels jugadors quan entren a la Basílica són de cansament i fins i tot, com relata Joan Lluch, la de Migueli és d’emprenyament. Les coses no van bé i tot sembla indicar que, degut a la quantitat de persones que hi ha dins de la Basílica, no hi haurà parlaments i fins i tot perilla l’ofrena.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Els jugadors no volen estar molta més estona a la Basílica per temes de seguretat. No hi haurà parlaments ni ofrena. De totes maneres Joan Lluch intenta esbrinar-ho per confirmar la notícia però algunes coses li ho impedeixen, com per exemple una carraca.

connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè
connexió amb Joan Lluch des de la Basílica de la Mercè

Al final es confirma: els jugadors del Barça ja no estan a la Basílica.

connexió final a la Basílica
Distància entre la Basílica i la Plaça Sant Jaume

Segurament les decisions es van prenent sobre la marxa i, segurament també, es valora la possibilitat d’anar caminant fins a la Plaça Sant Jaume. Al capdavall són 600 metres de distància. En la propera publicació explicarem de quina forma arriben i què és tot el que passa en un dels moments més especials de la nit: l’arribada a la Plaça Sant Jaume i l’explosió d’alegria dels seguidors.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (II)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Primera part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona es trasllada de l’Aeroport de Barcelona fins a la Basílica de la Mercè.

La gravació comença amb la connexió que fa l’Enric Frigola, el presentador del programa especial en directe, amb Enric Lloveras que es troba en una unitat mòbil motoritzada seguint, per l’autovia de Castelldefels, a l’autocar que porta l’expedició blaugrana. Lloveras posa èmfasi en l’alegria que demostren tots els seguidors que intenten acostar-se perillosament a l’autocar o relata el moment on unes noies s’apropen a Carles Reixac per donar-li les gràcies.

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Els càlculs d’Enric Frigola que l’autocar arribarà en uns vint minuts a la Basílica de la Mercè es queden molt curts. Mentre l’expedició no arriba el periodista aprofita per fer una connexió amb la Plaça Sant Jaume, on l’equip havia d’oferir la Recopa al alcalde Narcís Serra a l’Ajuntament de Barcelona i al President Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat.

Mentre no arriben els jugadors el periodista Joan Albert Argerich entrevista l’ex-jugador del F.C. Barcelona Ramon Llorens. La conversa agafa un caire còmic ja que en aquells moments tota la gent que estava esperant els jugadors a la Plaça Sant Jaume estan escoltant la transmissió de Ràdio 4. Hi ha uns altaveus a tot volum perquè almenys l’espera de la gent es mantingui informada de la situació de la comitiva. L’ex-jugador del Barça, conscient que tothom l’està escoltant, posa molt d’èmfasi a les seves respostes.

Ramón Llorens (foto FCBarcelona)
connexió amb Joan Albert Argerich a la Plaça Sant Jaume

L’autocar tot just està entrant ara a Barcelona però la quantitat de cotxes és inmensa com explica Enric Lloveras que defineix l’ambient amb tants cotxes i motos com una «càmera de gas».

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Enric Frigola dona pas altre cop al periodista enviat a la Plaça Sant Jaume per entrevistar a Jordi Pujol, que un any després guanyaria les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de l’arribada de la democràcia.

connexió a la Plaça Sant Jaume on Joan Albert Argerich entrevista a Jordi Pujol

La Basílica de la Mercè és la primera parada que han de fer els jugadors i Enric Frigola connecta amb Joan Lluch que està dins de la Basílica acompanyat de molts seguidors que ja comencen a perdre la paciència.

connexió amb Joan Lluch a la Basílica de la Mercè

Però, on és l’autocar? Trigarà molt a arribar a la Basílica? Els nervis comencen a aflorar ja que a banda de passar per l’església també han de visitar l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i finalment el camp del Barça. On són els jugadors?

connexió amb Enric Lloveras des dels carrers de Barcelona

És sorprenent que una de les úniques veus femenines que apareixen en aquestes 4 cintes de cassette és la de Montserrat Minobis que explica el que ha vist pels carrers de Barcelona.

Montserrat Minobis explica el que ha vist pels carrer

La caravana no pot avançar i ha estat aturada més de 10 minuts al davant del cinema Rex. El problema ara és que la gent, per poder veure de més a prop als seus ídols, està ocupant tota la calçada de la Gran Via. Ho explica Enric Lloveras al lloc dels fets.

connexió amb Enric Lloveras des de la Gran Via de Barcelona

Sembla que cada vegada l’autocar és més a prop de la Basílica i en aquesta connexió és especialment interessant escoltar l’ambient que el periodista Enric Lloveras copsa amb el seu micròfon mentre ell fa silenci.

connexió amb Enric Lloveras des del Passeig de Gràcia de Barcelona

A la Plaça Sant Jaume els joves s’han assegut al terra per descansar després d’estar tanta estona de peu. Enric Frigola connecta amb Joan Grau que està allà destinat i explica quina és la situació.

connexió amb Joan Grau des de la Plaça Sant Jaume

El moment de l’arribada de l’expedició del Barça a la Basílica de la Mercè està arribant i Enric Frigola connecta abans amb Antoni Serra que està en el darrer punt protagonista de la nit: el Camp Nou.

connexió amb Antoni Serra des del Nou Camp

Finalment l’autocar arriba a la Basílica de la Mercè. En la propera publicació explicarem tot el que hi passa dins l’esglèsia, que no és el que tothom s’espera.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (I)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 17/05/1979

Cintes amb retransmissió Recopa Basilea F.C.Barcelona

Com m’arriben aquestes quatre cintes?

Feia temps que el Xavier Bosch em recordava que havia de passar per casa seva perquè tenia unes gravacions que, de ben segur, m’interessaven. Ara fa uns dies em va donar quatre cintes, que va aconseguir quan feia el programa «Aquest any, cent», titulades «Reportatge de Ràdio 4 i Ràdio Peninsular, Arribada del «Barça» – Recopa d’Europa 1979″.

Caràtula del programa de TV3, «Aquest any cent!»

Xavier Bosch: «Les cintes les vam obtenir a l’any 98, quan preparàvem el programa “Aquest any, cent!” per a TV3. Ens vam proposar, per al centenari del Barça, mirar de trobar una cosa que no s’havia sentit mai: la veu de Joan Gamper, el seu fundador.
Ens vam posar en contacte amb en Jaume Font. Ens havien dit que ell tenia un arxiu sonor de coses catalanes de l’antigor i que potser ho trobaríem allà.
Certament, l’arxiu d’aquest senyor, per damunt de la Travessera de Dalt, era impressionant. Ens va dir que la veu de Gamper no la tenia, però que tenia alguna cosa sobre el Barça. I, aleshores, ens va copiar les 4 cintes de les 3 hores de la rebuda que els culers havien fet, al maig de 1979, quan el Barça presidit per Núñez i entrenat per Quimet Rifé, tornava de Basilea de guanyar la Recopa de 1979.
Era el primer gran títol europeu, 30.000 culers van anar a animar l’equip a Suïssa. La final va tenir molta èpica (vam guanyar 4-3 a la pròrroga) i un milió de barcelonistes van sortir a rebre els herois.
Això va fer que la caravana des de l’aeroport del Prat fins a la plaça de Sant Jaume fos eterna. I les tres hores, de l’emissió conjunta de tres emissores, és un tresor per la radiofonia, per la llengua catalana i, també, pel Barça.»

Vas escoltar tot el contingut? Quin record en tens del què hi havia?

Xavier Bosch: «Lògicament, per buscar què podíem aprofitar pel programa, ho vaig escoltar tot. De fet, el primer programa de l’Aquest any, cent! va ser el dedicat a Basilea. Vam dur el Neeskens al plató i, el primer que va sonar a la història del programa, va ser part del discurs del Tarradellas sobre l’Estatut que havia de venir, des del balcó del Palau de la Generalitat.»

President Tarradellas: «Ciutadans de Catalunya, visca el Barça! La meva enhorabona més efusiva a aquests jugadors del Barça que tant dignament han lluitat per conquerir la Recopa i per demostrar que a Barcelona i a Catalunya hi ha uns homes sempre disposats a lluitar per triomfar!«

Xavier Bosch: «Ens exemplificava, perfectament, que la història del Barça és indissociable de la de Catalunya. Van de bracet. I aquella troballa sonora històrica ens ho va permetre demostrar. El valor documental de recuperar un so perdut, a més a més, donava el to i la voluntat del programa que vaig tenir la sort de dirigir amb l’Antoni Bassas i l’Eduard Boet.»

President Tarradellas: «El match d’ahir és un exemple ciutadans de Catalunya perquè la seva tenacitat, el seu coratge i la seva manera de fer ens ha de servir per la lluita que s’apropa per obtenir l’Estatut!»

Efectivament l’arribada de l’expedició del F.C. Barcelona va ser molt llarga. Les cintes, que podrem escoltar àmpliament en propers episodis en aquest bloc, demostren l’espera de la gent al carrer, a la Plaça Sant Jaume, a la Basílica de la Mercè i també, finalment, a l’estadi del Barça.

Com vas viure aquesta jornada històrica?

Xavier Bosch: «Jo tenia 11 anys. Vaig mirar tot el que van fer, tant del partit com de la rebuda, per televisió. Ni tan sols vaig demanar que em deixessin anar al carrer a celebrar-ho. No em volia perdre res del que fessin per televisió. És, segurament, la primera gran alegria de la meva pre-adolescència.»

La propera publicació contindrà la primera part de tota la transmissió radiofònica on l’autocar del Barça ha sortit de l’Aeroport de Barcelona amb destinació a la Basílica de la Mercè per fer l’ofrena de la copa a la patrona de Barcelona.

« Entradas Anteriores