Archivos en la Categoría: Geo

Zoom sonoro en la Playa de Carricelas

La Playa de Carricelas en Lugo

[ESP] Estos casi diez minutos de paisaje sonoro quieren resumir el rico sonido de una playa. La Playa de Carricelas en Lugo justo en medio del mes de Agosto. Me he centrado en el agua y me he ido acercando a una pequeña roca que daba directamente al rompiente de las olas. Además justo ahí, había un pequeño canal de agua entre dos rocas que reverberaba el sonido de una manera diferente. Pónganse los auriculares y cierren los ojos.

[ENG] These almost ten minutes of soundscape want to summarize the rich sound of a beach. Carricelas Beach in Lugo right in the middle of the month of August. I have focused on the water and I have been approaching a small rock that looked directly at the breaking waves. Also right there, there was a small channel of water between two rocks that reverberated the sound in a different way. Put on your headphones and close your eyes.

[CAT] Aquests gairebé deu minuts de paisatge sonor volen resumir el so ric d’una platja. La Platja de Carricelas a Lugo al bell mig del mes d’agost. M’he centrat en l’aigua i he anat apropant-me a una petita roca que donava directament al trencant de les onades. A més, just aquí hi havia un petit canal d’aigua entre dues roques que reverberava el so d’una manera diferent. Poseu-vos els auriculars i tanqueu els ulls.

La ràdio de vidre

´Portada d’un disc de La ràdio de vidre

Escoltant una gravació en una cinta amb contingut radiofònic de finals dels anys setanta, em trobo un fragment d’aquesta emissora.

Indicatiu Ràdio la Veu del Meditarrani

Ràdio la veu del Mediterrani. Em sorprèn molt el nom d’aquesta emissora i m’adono que no sé trobar informació d’aquesta ràdio que connectava, amb Ràdio Nacional d’Espanya. Amb això vull dir que, segurament, tot el que he digitalitzat estava creat a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i no pas a Ràdio la Veu del Mediterrani.

El contingut que escolto després de l’indicatiu de l’emissora és un programa infantil amb un guió i muntatge que em recorda als meus temps de petit quan veia «Terra d’Escudella» a TVE a Catalunya. Començava així:

La ràdio de vidre, «dos quarts de fusta i un tauló»

Per internet trobo alguna cosa relacionada amb «La ràdio de vidre» i veig que són uns contes infantils en català editats en vinil. Una de les úniques referències a internet la trobo el treball Tastets de ràdio escrit per Pere Martí i Bertran on, en un moment donat, fa un repàs dels programes infantils generats a Ràdio 4.

“La ràdio de vidre” sembla que va néixer l’any 1979 i va durar fins al 1982. Va ser un programa promocionat per la fundació  Serveis de Cultura Popular. Estava escrit i realitzat per “Radiofonistes associats”, que eren Eduard Delgado, Maria Gorgues, Jordi Roura i J. M. Adell. Hi havia guions escrits expressament per Pep Albanell, Pere Calders, Teresa Duran… Sembla que dels contes emesos se’n van publicar 4 volums, a l’editorial Apolo, un dels quals, La barca d’en Lau (1981), l’hem pogut localitzar per internet.

Pere Martí i Bertran

Així doncs, el programa és de Ràdio 4 i en aquest cas la història gira al voltant d’un personatge que es cola a l’estudi de la ràdio de vidre.

La ràdio de vidre, agregat històric de la vila

Després, la història gira al voltant d’unes sabates que parlen i que canten. Podeu escoltar tot el fragment just aquí sota i si teniu més informació d’aquest programa, no dubteu en posar-vos en contacte amb mí a info arroba albertmurillo punt com.

Salvador Escamilla entrevista a Salvador Espriu

Cinta amb entrevista a Salvador Espriu de Salvador Escamilla

L’any 1984, un any abans de la mort del poeta Salvador Espriu, el comunicador Salvador Escamilla entrevistava la que, ben segur, és una de les darreres converses radiofòniques. Vint minuts on es parla de llengua, de política, d’Òmnium Cultural, de Maradona i de la seva darrera obra «Per la bona gent».

Salvador Espriu en aquesta entrevista parla del seu sentiment per Catalunya, que és, sobretot, lingüístic:

Salvador Espriu, Catalunya i la llengua

En un moment donat Salvador Espriu parla de l’aprenentatge de la llengua catalana per part dels castellano-parlants que viuen a Catalunya:

Salvador Espriu, aprendre català

Salvador Espriu parla de Felipe Gonzalez:

Salvador Espriu i Felipe González

Tot seguit podeu escoltar els vint minuts sencers de conversa entre Salvador Escamilla en un programa que possiblement es deia «Converses de prop» i que es devien emetre per Ràdio Associació de Catalunya abans del canvi de nom i de format de RAC 105.

El bacallà a la ràdio

Inicis familia Font parada Mercat del Guinardó

Fa un temps es va posar en contacte amb mi Aurora Font, la filla de Jaume Font, un home de Mercat i, sobretot, un home expert en el bacallà. El seu pare i el seu avi ja el tallaven i el venien des de finals del segle XIX.

Tot s’inicia a finals del s. XIX amb el meu besavi de Gallifa, com manava la tradició va anar a Barcelona a guanyar-se la vida i venia bacallà a la plaça del Padró. Quan es va fer el mercat de Sant Antoni va agafar la concessió d’una parada. A partir d’aquí el meu besavi, avi, pares i oncles, es van anar expandint amb la guerra al mig i amb èpoques molt complicades. El 2003, el meu pare i el meu oncle van ser guardonats amb el premi de la Generalitat de més de cent anys de negoci ininterromput. Van tenir parades a Sant Antoni,  al mercat del Guinardó i al mercat de les Corts.

Aurora Font, filla de Jaume Font

Tota aquesta vida totalment avesada al bacallà va fer que moltes emissores de ràdio l’entrevistessin per parlar del bacallà i Jaume Font tenia el bon costum d’enregistrar en cintes de casset les entrevistes que li feien a les ràdios on el convidaven.

Jaume Font i la seva família al Mercat del Guinardó

Aurora Font ha tingut l’amabilitat de confiar-me aquestes cintes que ja estan digitalitzades i que conformen un mapa de programes de l’època dedicats a temes culinaris o també programes d’entreteniment. Hi trobem un Pere Tàpies al programa «La Factoria» de Ràdio 4 o al «Tàpies Variades» de Catalunya Ràdio. També podem escoltar a Josep Cuní a «El matí de Josep Cuní» de Catalunya Ràdio o Llorenç Torrado a Ona Catalana amb el seu «El que mengem«. Carles Pérez a «La Solució» de Catalunya Ràdio també entrevista a Jaume Font o un programa de tarda de Top 50 Cadena Nova. Es poden anar escoltant en ordre en aquest «player»

  • Ràdio 4, «La Factoria de Pere Tàpies«, 1989
  • Catalunya Ràdio, «El Matí amb Josep Cuní«, 1989
  • Top 50 Cadena Nova, 1990
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1994
  • Catalunya Ràdio «La solució«, 1995
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, 1995
  • Ona Catalana «El que mengem«, 2001
  • Com Ràdio «De boca en boca«, 2002
  • Catalunya Ràdio «La solució«, ?
  • Catalunya Ràdio «Tàpies variades«, ?

Mary Santpere: «Jo vull que la gent rigui amb mi, no de mi»

En un casset que formava part del patrimoni sonor de Ràdio Clot he trobat aquesta entrevista a la Mary Santpere feta al carrer on sembla que Ràdio Clot i Ràdio Guinardó tenien un stand en una espècie de fira. Casualment la Mary Santpere passava per allà i les col·laboradores de les dues ràdios (una és Pepi Rafel de Ràdio Clot) li van fer algunes preguntes.

Era el 27 de Novembre de 1983 i encara que l’actriu està molt ben disposada a contestar deixa les coses clares des del principi:

Mary Santpere dirà el que voldrà

Atenció a la exclusiva del fitxatge de Mary Santpere pel F.C. Barcelona.

Mary Santpere substituta del Maradona

El record de la seva època de payasa és imborrable i explica una anècdota relacionada amb la por que tenen alguns nens a la imatge dels payasos.

Mary Santpere i la seva època de payasa

La Mary Santpere també parla de l’humor i el sentit del ridícul.

Mary Santpere i l’humor

Atenció al ritme de feina.

Els viatges de la Mary Santpere

En aquella època la Mary Santpere feia un programa a Ràdio Miramar anomenat «La pareja feliz» però sembla ser que ho ha deixat de fer durant un temps. Explica quina és la causa i perquè fa el programa en castellà.

Mary Santpere i «La Pareja feliz» de Ràdio Miramar

Podeu escoltar tota l’entrevista aquí:

Diari AVUI, extra especial 11 Setembre 1981

Cassette del Diari Avui de l’11 de Setembre de 1981

Aquesta cinta de casset segurament venia amb una edició especial del diari Avui de l’11 de Setembre de 1981. Una cinta amb 15 minuts per cara amb una sèrie de personalitats que son presentades per Salvador Escamilla en un document sonor dirigit pel catedràtic Jordi Maluquer.

Les personalitats que parlen en aquest document històric són Jordi Pujol President de Catalunya, Heribert Barrera President del Parlament de Catalunya, Narcís Serra alcalde de Barcelona, Miquel Coll i Alentorn Conseller adjunt a la Presidència, Ramon Trias Fargas Conseller d’Economia i Finances, Cassià Maria Just Abat de Montserrat, Francesc Frutos Diputat al Parlament de Catalunya, Anton Cañelles Diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Carbonell Filòleg i polític, Joan Miró Pintor, Salvador Espriu Poeta, Antoni Badia i Margarit Filòleg, Josep Maria Subirachs Escultor i Joan Manuel Serrat Cantant.

Cap dona.

Zoom en el mar

Playa en Cubelles

[ESP] Cuando voy a la playa siempre me fijo en el efecto del ruido de fondo del mar. Hoy ha sido mi primer baño del año y después de comer, cuando la playa está un poco más tranquila de gente, he aprovechado para escuchar el sonido de la playa desde diferentes distancias. He hecho un «zoom in» para comprobar como suena una playa a diferentes metros de distancia de donde rompen las olas. Lo que cambia la sonoridad no es tanto la distancia sino el hecho de tener vista directa de donde rompen las olas en la orilla. La grabación que precede a este escrito es justo el «zoom in» sonoro del que hablaba.

En el primer minuto, 00:00 a 00:01, podemos escuchar el sonido de la playa a unos 60 metros de donde rompen las olas: el ambiente es como un ruido rosa de poca definición. Desde aquí solo se ve arena y las personas que toman el sol ni se pueden escuchar al lado del potente zumbido de las olas genéricas.

Del minuto 00:01 al minuto 00:02 nos acercamos a 20 metros de la orilla: se escuchan las primeras voces y el sonido de las olas continua siendo sordo pero mucho más potente en graves.

Del minuto 00:02 al 00:03 la cosa cambia ya que estamos a 3 metros de la orilla: los niños que juegan en el agua se escuchan más y en las olas escuchamos perfectamente hasta la espuma ya que estamos viendo directamente como chocan en la arena.

Finalmente del minuto 00:03 al 00:04 ponemos la cabeza en las rocas que hay a poca distancia y lejos de la playa. No acabo con una secuencia lógica pero muestro cuanto de diferente suena una playa dependiendo de donde estamos.

[ENG] When I go to the beach I always pay attention to the effect of the background noise of the sea. Today has been my first swim of the year and after lunch, when the beach is a bit quieter with people, I have taken the opportunity to listen to the sound of the beach from different distances. I have done a «zoom in» to check how a beach sounds at different meters away from where the waves break. What changes the sound is not so much the distance but the fact of having a direct view of where the waves break on the shore. The recording that precedes this writing is just the sound “zoom in” I was talking about. In the first minute, 00:00 to 00:01, we can hear the sound of the beach about 60 meters from where the waves break: the atmosphere is like a low definition pink noise. From here you can only see sand and sunbathers cannot even be heard next to the powerful buzz of generic waves. From minute 00:01 to minute 00:02 we approach 20 meters from the shore: the first voices are heard and the sound of the waves continues to be deaf but much more powerful in bass. From minute 00:02 to 00:03 things change since we are 3 meters from the shore: the children who play in the water are heard more and in the waves we hear perfectly even the foam since we are directly seeing how they collide in the sand. Finally from minute 00:03 to 00:04 we put our heads on the rocks that are a short distance and far from the beach. I don’t finish with a logical sequence but I show how different a beach sounds depending on where we are.

[CAT] Quan vaig a la platja sempre em fixo en l’efecte del soroll de fons del mar. Avui ha estat el meu primer bany de l’any i després de dinar, quan la platja està una mica més tranquil·la de gent, he aprofitat per escoltar el so de la platja des de diferents distàncies. He fet un zoom in per comprovar com sona una platja a diferents metres de distància d’on trenquen les onades. El que canvia la sonoritat no és tant la distància sinó el fet de tenir vista directa d’on trenquen les onades. L’enregistrament que precedeix aquest escrit és just el «zoom in» sonor del què parlava. Al primer minut, de 00.00 a 00.01, podem escoltar el so de la platja a uns 60 metres d’on trenquen les onades: l’ambient és com un soroll rosa de poca definició. Des d’aquí només es veu sorra i les persones que prenen el sol ni es poden sentir al costat del potent brunzit de les onades genèriques. Del minut 00:01 al minut 00:02 ens acostem a 20 metres de la riba: se senten les primeres veus i el so de les onades continua sent sord però molt més potent en greus. Del minut 00:02 al 00:03 la cosa canvia ja que estem a 3 metres de la riba: els nens que juguen a l’aigua se senten més i escoltem perfectament fins i tot l’escuma ja que estem veient directament com xoquen a la sorra. Finalment del minut 00:03 al 00:04 posem el cap a les roques que hi ha a poca distància i lluny de la platja. No acabo amb una seqüència lògica però mostro quant de diferent sona una platja depenent d’on estem.

Roda de premsa de La Trinca del seu disc «És que m’han dit que…»

Portada del disc de La Trinca «És que m’han dit que»

Remenant cintes de casset de l’antiga Ràdio Clot recupero una cinta molt curiosa i on hi ha un bon fragment de la roda de premsa que la formació musical La Trinca on fan la presentació del seu disc «És que m’han dit que…» el 15 d’abril de 1985.

Cinta de casset de Ràdio Clot

A sota d’aquest post podreu escoltar els més de 30 minuts de roda de premsa preservada, però aquests són alguns dels moments més interessants.

Resposta sobre la no organització del Canet Rock i que La Trinca atribueix a la imposició que demana el concert de personal de seguretat.

el Canet Rock

El disc «És que m’han dit que…» està enregistrat a Madrid i no pas a Catalunya. La Trinca explicar el perquè.

el perquè d’enregistrar a Madrid

La Trinca fa dos anys que també canta en castellà i la següent pregunta va sobre això i sobre l’exportació de l’humor català fora de Catalunya.

cantar en castellà

Aquí es pot escoltar la roda de premsa completa recuperada.

Una nova entrevista a Salvador Dalí rescatada

Signatura de Salvador Dalí

Després de la troballa de la que podria ser la darrera entrevista radiofònica a Salvador Dalí i de l’any 1985, en trobo ara una altra de 15 anys abans.

L’any 1970 Salvador Escamilla va fer una entrevista a Salvador Dalí. Dos Salvadors: un de comunicador i l’altre geni, que conversen en un enregistrament que fins l’any 2004 va ser inèdit. En aquell moment va ser emès al programa «El Matí de Catalunya Ràdio» d’Antoni Bassas per celebrar l’any Dalí. Una gravació que comença així:

Salvador Dalí:

Com va dir el nostre gran filòsof Francesc Pujols: Salvador Dalí com el seu propi nom indica, estava destinat a salvar la pintura moderna de la peresa i del caos.

A la pregunta de Salvador Escamilla sobre la seva inspiració això és el que contesta el geni:

Salvador Dalí parla de la seva inspiració

I abans de poder escoltar els gairebé 8 minuts de veu del pintor, destaco el moment quan Salvador Escamilla li pregunta sobre la música.

la relació de Dalí i la música

Aquí podeu escoltar l’entrevista sencera:

ARXIU SONOR D’ÒMNIUM CULTURAL. ENTREVISTA A AGUSTÍ BASSOLS (III)

Casset amb entrevista Agustí Bassols

Continuo amb la publicació d’unes quantes cintes enregistrades a la seu d’Omnium Cultural als seus socis il·lustres. Aquesta és la segona part de la conversa feta el 28 de maig de 2007 amb Agustí Bassols, advocat i polític català.

Podeu escoltar aquí i aquí, les anteriors cintes on hi podem trobar la primera part d’aquesta conversa i una altra amb JM Ainaud de Lasarte.

« Entradas Anteriores