Archivos en la Categoría: Geo

El adiós de las ondas del señor Barragán

Esta semana he explicado en mi sección en La Tarda de Catalunya Ràdio con Elisenda Carod lo agradecido que estoy a nuestro oyente Joaquim, que me nutre de cortes de audio históricos como este que publico hoy aquí.

El programa «Arús con leche» empezó a emitir en Cadena Catalana a mediados de los años ochenta. Allí inició la colaboración del personaje del señor Barragán. El programa fichó para Onda Cero y a principios de los noventa se emitía para toda España.

En las hemerotecas he leído que hubo un momento en que uno de los chistes del señor Barragán no gustó a los directivos de Onda Cero y pidieron que no saliera más en cadena, pero que podía hacerlo para Cataluña. Esto provocó que el tiempo en el programa para el personaje fuera muy corto.

Llega, parece, el último programa de la temporada y se produce un momento histórico, ya que se despide del programa y la forma de hacerlo es del todo sorprendente.

El señor Barragán se despide de la audiencia

No estoy seguro si volvió al programa de Arús, pero parece que pilló por sorpresa a todo el equipo.

Estación de tren de Santa Lucia de Venecia

Estación de tren de Santa Lucia de Venecia

[ESP] Muchos de los turistas que llegan a la ciudad de los canales lo hacen en tren. Es mucho más cómodo, te ahorras los nervios de la entrada en coche y puedes admirar las vistas que se observan desde la ventanilla. La muchedumbre a primera hora de la mañana, cuando los turistas llegan y a última de la tarde, cuando se van es espectacular. El secreto del éxito de la estación de Santa Lucia de Venecia es su ubicación. Justo el primer día que llegué quise escuchar el ambiente sonoro de la estación y me gustó oír atentamente las carretillas que llevaban maletas arriba y abajo.

[ENG] Many of the tourists who arrive in the city of the canals do by train. It’s much more comfortable, you save yourself the nerves of entering the car and you can admire the views that can be seen from the window. The crowds first thing in the morning, when the tourists arrive, and late in the afternoon, when they leave, is spectacular. The secret of the success of the Santa Lucia station in Venice is its location. Just the first day I arrived I wanted to listen to the sound environment of the station and I liked listening carefully to the trolleys carrying suitcases up and down.

[CAT] Molts dels turistes que arriben a la ciutat dels canals ho fan amb tren. És molt més còmode, t’estalvies els nervis de l’entrada amb cotxe i pots admirar les vistes que s’observen des de la finestreta. La munió a primera hora del matí, quan els turistes arriben i a darrera de la tarda, quan se’n van són espectaculars. El secret de l’èxit de l’estació de Santa Lucia de Venècia és la seva ubicació. Just el primer dia que vaig arribar vaig voler escoltar l’ambient sonor de l’estació i em va agradar sentir atentament els carretons que duien maletes amunt i avall.

En bicicleta sobre una tira d’embornals

Bicicleta Brompton i una gravadora de so binaural

[CAT] L’altre dia vaig instal·lar sobre la roda posterior de la meva bicicleta una gravadora que possibilita l’enregistrament de forma binaural i vaig passejar per la meva ciutat. En un carrer silenciós, i que feia baixada, vaig veure que hi havia una fila de desenes d’embornals de ferro i que també hi havia moltes fulles a terra. Com que no hi havia ningú vaig decidir baixar per la filera de ferro i el so resultant m’encanta. M’agrada perquè ressona l’eco d’un edifici que està a pocs metres i m’agrada perquè és un so difícil d’endevinar si no te l’expliquen abans. De tant en tant, s’escolten les fulles seques i sempre s’escolta el mecanisme de la bicicleta.

[ESP] El otro día instalé sobre la rueda trasera de mi bicicleta una grabadora que posibilita la grabación de forma binaural y me paseé por mi ciudad. En una calle silenciosa, y que bajaba, vi que había una fila de decenas de sumideros de hierro y que también había muchas hojas en el suelo. Al no haber nadie decidí bajar por la hilera de hierro y el sonido resultante me encanta. Me gusta porque resuena el eco de un edificio que está a pocos metros y me gusta porque es un sonido difícil de adivinar si no te lo cuentan antes. De vez en cuando se escuchan las hojas secas y siempre se escucha el mecanismo de la bicicleta.

[ENG] The other day I installed a recorder on the rear wheel of my bicycle that allows binaural recording and I walked around my city. In a quiet street, and going down, I saw that there was a row of dozens of iron sinks, and there were also many leaves on the ground. As there was no one, I decided to go down the iron row and I love the resulting sound. I like it because the echo of a building that is a few meters away resounds and I like it because it is a difficult sound to guess if they don’t tell you beforehand. From time to time the dry leaves are heard and the mechanism of the bicycle is always heard.

Françoise Caüet, la chica del sábado

Francoise Caüet en RNE (foto RNE)

[ESP] En una cinta de cassette he encontrado un contenido de Françoise Caüet. La historia radiofónica de esta locutora está muy bien documentada en el fantástico proyecto Dones a les Ones aquí y aquí. Realizó programas musicales en un momento en el cual era muy difícil escuchar mujeres en el oficio de critica musical. Pasó por Radio Juventud, Radio Barcelona y Radio Nacional de España y he podido recuperar estos minutos de enero de 1976 en Radio Barcelona.

Se explica que las últimas colaboraciones de Françoise Caüet fueron en Radio Club 25 en el año 2000 en el programa «Al dos mil por mil» presentado por Jordi Estadella y que finalmente se dedicó a la restauración. He dado con este vídeo de la Fundació Joan Miró de Barcelona de hace unos dos años. En ese momento era la chef del restaurante de la Fundación y aquí hace una lectura de «La Cigale et la fourmie».

Françoise Caüet

[CAT] En una cinta de casset he trobat un contingut de Françoise Caüet. La història radiofònica d’aquesta locutora està molt ben documentada al fantàstic projecte Dones a les Ones. Va realitzar programes musicals en un moment en què era molt difícil escoltar dones a l’ofici de crítica musical. Va passar per Ràdio Joventut, Ràdio Barcelona i Ràdio Nacional d’Espanya i he pogut recuperar aquests minuts de gener de 1976 a Ràdio Barcelona.
S’explica que les darreres col·laboracions de Françoise Caüet van ser a Radio Club 25 l’any 2000 al programa «Al dos mil per mil» presentat per Jordi Estadella i que finalment es va dedicar a la restauració. He trobat aquest vídeo de la Fundació Joan Miró de Barcelona de fa uns dos anys. En aquell moment era la xef del restaurant de la Fundació i fa una lectura de “La Cigale et la fourmie”.

El sonido del helicóptero

Helicóptero

[ESP] En Barcelona hay un servicio que te ofrece un corto viaje en helicóptero para sobrevolar la ciudad. A vista de pájaro puedes ver el campo del Barça, la Sagrada Família o ver de cerca la montaña de Montjuic. El sonido del helicóptero es potente y ensordecedor. La turbina, que hace girar las aspas, predomina totalmente tanto si lo escuchas desde fuera como desde dentro. Los dos sonidos son, por cierto, totalmente diferentes. En el exterior las aspas generan un sonido que varia por la distancia, la velocidad o hasta por el viento. En cambio desde dentro y en el momento que se cierran las puertas, el sonido del helicóptero se convierte en un concierto de música drone. El montaje quiere representar un resumen de la escucha desde diferentes perspectivas. Buen viaje.

[ENG] In Barcelona there is a service that offers you a short helicopter ride to fly over the city. From a bird’s eye view you can see the Barça field, the Sagrada Família or see the Montjuic mountain up close. The sound of the helicopter is powerful and deafening. The turbine, which turns the blades, totally dominates whether you hear it from outside or inside. The two sounds are, by the way, totally different. Outside, the blades generate a sound that varies by distance, speed, or even by the wind. Instead, from inside and at the moment the doors are closed, the sound of the helicopter becomes a concert of drone music. The montage wants to represent a summary of listening from different perspectives. Good trip

{CAT] A Barcelona hi ha un servei que ofereix un curt viatge en helicòpter per sobrevolar la ciutat. A vista d’ocell es pot veure el camp del Barça, la Sagrada Família o veure de prop la muntanya de Montjuïc. El so de l’helicòpter és potent i ensordidor. La turbina, que fa girar les aspes, predomina totalment tant si ho escoltes des de fora com des de dins. Els dos sons són, per cert, totalment diferents. A l’exterior les aspes generen un so que varia per la distància, la velocitat o fins i tot pel vent. En canvi des de dins i quan es tanquen les portes el so de l’helicòpter, es converteix en un concert de música drone. El muntatge vol representar un resum de l’escolta des de diferents perspectives. Bon viatge.

Dos gardenias (Machín) … d’Alfred Marín

Quan vaig entrar a treballar a Catalunya Ràdio una de les primeres impressions va ser que no coneixia a ningú i no sabia quina era la tasca de les persones que veia. A poc a poc vaig anar descobrint els departaments i sobretot vaig començar a diferenciar les emissores per l’espai on eren. Catalunya Música, informatius de Catalunya Informació, iCat FM o programes de Catalunya Ràdio formaven grups independents de persones al davant d’un ordinador.

Després hi havia els estudis. Al principi era difícil saber on era el 10, el 2 o el 17, que estava a la primera dècada dels 2000 a l’edifici annex. En els estudis estaven els tècnics i com que jo venia d’aquesta feina en altres emissores, m’encuriosia la tasca i la forma de ser de cadascun d’ells.

La zona de Catalunya Música estava molt ben acotada amb dos estudis un al costat de l’altre i els tècnics que hi treballaven era difícil veure’ls des del passadís de pas. Vaig tenir la sensació que treballaven amb certa independència de tot el tràfec de la ràdio.

Recordo que, de tant en tant, veia a un dels tècnics de Catalunya Música al carrer quan sortia a fumar. Era molt alt i normalment sempre estava sol. Es deia Alfred Marín. Només hi vaig parlar una vegada i recordo que ho vam fer del Sonar i música electrònica. Em va sorprendre.

Alfred Marín a les instal·lacions de Catalunya Música (foto CCMA)

L’any 2014 l’Alfred va morir. Va passar a l’estiu i ens va sorprendre a molts de vacances i vaig pensar que una part de la història de Catalunya Ràdio marxava.

Un altre dels tècnics de Catalunya Música era Daniel Guinot, ara jubilat, que va estar des dels inicis de l’emissora juntament amb l’Alfred Marín. Feien tasques de tècnics de gravació i directe a l’estudi i muntadors dels diferents programes. El Daniel va ser pioner a casa nostra en l’edició i postproducció d’àudio digital amb ordinador i això es mereix una altra entrada al blog. Ell recorda les passions de l’Alfred Marín:

L’apassionava tot el que feia referència a les noves tecnologies musicals, feia música electrònica i electroacústica, componia música, es va presentar en diversos concursos, era un apassionat de les motos.
Abans de la ràdio havia fet de DJ en les discoteques de l’època.

Daniel Guinot

El 4 d’agost de 2014 Catalunya Música en veu de Pere-Andreu Jariod li dedicava aquest recordatori que es pot escoltar aquí:

Daniel Guinot ens parla dels muntatges sonors que feia:

Contínuament estava fent muntatges divertidíssims amb cançons i fins i tot amb les pífies dels locutors (el que en diríem les preses falses). Les cintes se les guardava per a ell, ens les deixava escoltar, però la majoria se les quedava ell.

Daniel Guinot

Un altre tècnic de la casa, Salva Pou, m’ha confiat uns quants cassets amb un munt de programes de la ràdio que vaig digitalitzant. La gran sorpresa és que entre elles estava aquesta:

La bobina oberta amb el treball d’Alfred Marín «Dos gardenias…»

Una cinta oberta de magnetòfon que li va donar l’Alfred i que conté una còpia mono amb un muntatge anomenat «Dos gardenias…(Machín)«. El muntatge està fet el juliol de 1986. Encara no s’havia inaugurat Catalunya Música i Catalunya Ràdio tenia 3 anys de vida.

He digitalitzat el muntatge amb un aparell REVOX per intentar copsar el 100% de la gravació original. Poques paraules puc dir d’aquesta genialitat sonora. Em confirma que, efectivament, la ràdio la fan les persones.

Pedra sobre…

[CAT] He fet una peça sonora amb tecnologia dels anys setanta i vuitanta. Una gravadora NAGRA, uns auriculars japonesos monoraurals i un micròfon Sennheiser. Tota la mescla és monoaural perquè el NAGRA és un magnetòfon de bobina oberta que enregistra analògicament «full track» en una pista. He enregistrat al camp pedra sobre pedra, pedra sobre pal, pedra sobre arbre, pal sobre pedra, pal sobre arbre, pal sobre pal, pal sobre vegetació i mà sobre terra i he fet una mescla sonora digital. No hi ha més.

[ESP] He realizado una pieza sonora con tecnología de los años setenta y ochenta. Una grabadora NAGRA, unos auriculares japoneses monorurales y un micrófono Sennheiser. Toda la mezcla es monoaural porque el NAGRA es un magnetófono de bobina abierta que graba analógicamente «full track» en una pista. He grabado en el campo piedra sobre piedra, piedra sobre palo, piedra sobre árbol, palo sobre piedra, palo sobre árbol, palo sobre palo, palo sobre vegetación y mano sobre tierra y he hecho una mezcla sonora digital. No hay más.

[ENG] I have made a sound piece with technology from the seventies and eighties. A NAGRA recorder, mono Japanese headphones and a Sennheiser microphone. The entire mix is monaural because the NAGRA is an open-reel tape recorder that analogically records «full track» on one track. I have recorded in the field stone on stone, stone on stick, stone on tree, stick on stone, stick on tree, stick on stick, stick on vegetation and hand on earth and I have made a digital sound mix. There’s no more.

FGC, Plaça Molina amb avís de mascareta

[CAT] La línia de l’Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils m’agrada. Amaga un encant que em recorda quan era petit i els agafava. Els passadissos estrets i el seu estat net em fan la curta estada agradable sempre que hi soc. El moment sonor és d’un temps de pandèmia amb el missatge de fons que es va repetint.

Us recordem que cal dur ben posada la mascareta a l’interior dels nostres trens i us recomanem fer-les servir a les estacions i andanes. Gràcies.

Al cap d’una estona un tren direcció Av. Tibidabo fa la seva entrada a l’estació, s’atura i obre les portes. Un ritme sonor que es repeteix contínuament i que no per això deixa de ser interessant.

[ESP] La línea de la Avenida Tibidabo de los Ferrocarrils me gusta. Oculta un encanto que me recuerda cuando era pequeño y los cogía. Los pasillos estrechos y su estado limpio hacen la corta estancia agradable siempre que estoy allí. El momento sonoro es de un tiempo de pandemia con el mensaje de fondo que se repite.

Le recordamos que hay que llevar bien puesta la mascarilla en el interior de nuestros trenes y le recomendamos utilizarlos en las estaciones y andenes. Gracias.

Al cabo de un tiempo un tren dirección Av. Tibidabo hace su entrada a la estación, se detiene y abre sus puertas. Un ritmo sonoro que se repite continuamente y que no por eso deja de ser interesante.

[ENG] I like the line of Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils. It hides a charm that reminds me of when I was a kid and used to pick them up. The narrow corridors and its clean condition make the short stay pleasant whenever I am there. The sound moment is from a time of pandemic with the message being repeated.

We remind you that you must wear the mask properly inside our trains and we recommend that you use them in the stations and platforms. Thanks.

After a while a train heading to Av. Tibidabo enters the station, stops and opens the doors. A sound rhythm that repeats continuously and that does not stop being interesting.

«L’esport al punt» de Catalunya Ràdio de 1984 amb Santi Carreras, Pilar Calvo i Jordi Basté

Avui estic especialment content de recuperar aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de Catalunya Ràdio i que ja està a disposició a l’arxiu de la ràdio. Gràcies, una vegada més, Salva Pou per haver guardat durant aquest temps aquest material històric.

«L’esport al punt» era el programa d’informació esportiva que s’emetia en diverses edicions durant el dia i que presentava el periodista Santi Carreras. És un dels primers programes de Catalunya Ràdio. Aquesta era la sintonia amb la veu de Miquel Calçada i el sumari de Santi Carreras.

«L’esport al punt», 1984. Careta i sumari de Santi Carreras

El programa connecta amb la periodista Pilar Calvo, que es troba a l’associació de Bàsquet per elegir un nou vocal.

«L’esport al punt» connecta amb Pilar Calvo

Arriba el torn d’un Jordi Basté de 19 anys per parlar de la continuació del càrrec del director general d’Esports de la Generalitat de Catalunya per part de Josep Lluís Vilaseca.

«L’esport al punt» amb Jordi Basté

Aquí està tot el fragment recuperat d’aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de les emissores de la Generalitat.

El primer «Versió Original» de Toni Clapés després de les vacances del 1998

Fotografia del llibre «Versió Original» de l’any 2000 on apareixen Alba Raichs, Salva Pou, Toni Clapés, Sílvia Tarragona, Martí Gironell, Jaume Nolla, Lluïsa Salinas, Josep Maria Batista i Xavier Salvà en el primer any del Versió Original.

Gràcies a l’amabilitat de Salva Pou, tècnic de so de Catalunya Ràdio, hem pogut recuperar un fragment de programa «Versió Original» de Toni Clapés de quan s’emetia de 6 a 7 de la tarda. Aquesta cinta és una de les més de dues-centes del Salva Pou que estic digitalitzant i entregant a l’arxiu de Catalunya Ràdio amb diversos moments de l’emissora. M’ha semblat molt curiosa perquè és el primer programa després de les vacances d’estiu de l’any 1998. En concret és el 7 de setembre (quan els programes de ràdio començaven la primera o segona setmana de setembre i no a l’agost).

Al final podreu escoltar tot el fragment, però a l’inici Jaume Nolla, el senyor Marcel·lí i Toni Clapés fan un repàs de les seves vacances.

Vacances Jaume Nolla a Eivissa
Vacances senyor Marcel·lí
Vacances Toni Clapés

En aquella època a la ràdio encara durava el boom de les imitacions i en el Versió d’aquell dia van saludar el senyor Fabià Estapé, el President Jordi Pujol, Lluís Llongueras i Josep Lluís Núñez.

Imitació Fabià Estapé
Imitació Jordi Pujol
Imitació Lluís Llongueras
Imitació Josep Lluís Núñez

En el fragment també hi apareixen José María Garcia o Jesús Gil i Gil entre d’altres. En aquest primer programa una de les notícies era la derrota de la selecció de futbol d’Espanya que va perdre 3-2 contra Xipre i que va desfermar un munt de crítiques contra l’entrenador Javier Clemente. Curiosament, durant el programa va sonar una promoció del programa de Jordi Basté «No ho diguis a ningú» que s’emetria a la nit.

Promoció «No ho diguis a ningú» amb Jordi Basté

Aquí podeu escoltar el fragment sencer emès a Catalunya Ràdio un 7 de setembre de 1998.

Tito B. Diagonal | Angel Casas| Josep M Bachs| M Aurèlia Capmany| Radioteatre| Barça campió| Salvador Espriu| Mary Santpere| Extra Diari Avui| La Trinca| Salvador Dalí| Javier de la Rosa| Omnium Cultural| RAC1| Estatut| Escoltar atentament  

« Entradas Anteriores