En Profundidad, Radio de actualidad (I)

Anuncio Radio Peninsular en la prensa

Este es un programa emitido en el mes de octubre de 1976 en Radio Peninsular y encontrado en una cinta «AGFA» donde escrito a lápiz únicamente se leía «VARIOS – Octubre – 1976«

Cinta Agfa con el programa «En Profundidad» de Radio Peninsular

Para mí esta cinta tiene un gran valor ya que me encuentro con un programa radiofónico llamado «En Profundidad» en una edición casi al completo y que está presentado por el periodista José Maria Duran. El programa analiza diversos temas actuales a través de secciones delimitadas que más o menos estan explicados en su introducción por Pilar Morales.

introducción del programa

Secciones llamadas «interés popular», «sucesos», «objetivo», «informe público», «nombres nuevos» y «deportes». Una forma de hacer programas de radio en el año 1976 muy determinado por el periodismo escrito.

Una de las primeras secciones es «Sucesos» con Enrique Rubio Ortiz, periodista especializado en la crónica negra que relata las últimas novedades de sucesos truculentos en Barcelona y lo hace de primera mano yendo siempre a buscar la notícia en la calle.

Enrique Rubio hospital

Hay un momento en el que Enrique Rubio comenta un incendio sucedido en Grupo Ferrer Internacional, una empresa química de Barcelona. El periodista da todos los detalles de como se ha iniciado. Una mujer, etanol y unos supositorios son los culpables.

Incendio en Grupo Ferrer Internacional

En un momento dado y con el periodista Enrique Rubio, entra en el estudio José Antonio Bañuelos policia especializado en identificaciones y hablan sobre la tinta de las huellas dactilares.

Técnica huella dactilar

En el programa también hay publicidad ya que aunque Radio Nacional de España no tenia anuncios comerciales, su emisora Radio Peninsular sí que incorporaba publicidad como este anuncio de una alarma de coche.

Publicidad alarma de coche

El programa cambia de tercio informativo y Pilar Morales entrevista al Dr. Martínez López para centrarse en la pubertad de las niñas y más concretamente en el período menstrual. Recordemos que el programa se está emitiendo dos años después de la muerte de Franco y es muy interesante escuchar la posición del tema por parte del doctor. El Dr. Martínez López comenta los casos que se ha encontrado muchas veces con pacientes que no dicen por su nombre lo que les pasa.

Don Pepe o la regla

El Dr. Martínez López critica que en la sociedad española, sobre todo, sea solamente la madre de la niña quien le informe sobre la regla. Él anima a que también el padre participe en este momento por estas razones.

El papel del padre

En una próxima entrada completaremos el contenido de «En Profundidad» y también publicaremos todo el programa entero para su escucha o descarga. Quedan momentos interesantes de escuchar y analizar, como un jovencísimo Antoni Castejón, el meteorólogo, la entrevista a Armand Carabén o Ricardo de la Cierva y la notícia de que en Molins de Rei quieren catalanizar el nombre de sus calles.

Enriquir la vida escoltant atentament

Fa un parell de mesos vaig tenir la sort de participar en la primera edició del TEDxIgualada i formar part d’una de les vuit xerrades que es van poder veure i escoltar. L’equip i l’organització de l’esdeveniment va ser excel·lent i m’agradaria agrair l’ajuda que vaig tenir del «coach» Jordi Gràcia.

Vaig parlar de l’escolta atenta des d’una perspectiva molt i molt personal.

Albert Murillo parlant de l’escolta atenta a TEDxIgualada

Dentro de la Font del Gat

La Font del Gat

[ESP] Para mi una de las zonas más especiales de la ciudad de Barcelona es Montjuic. Viví mi infancia y juventud muy cerca del Passeig de l’Exposició que llevaba directamente a la zona de la Font del Gat. Recuerdo que mi abuela me llevaba con mi hermana y mientras nosotros jugábamos en los caminos y parques llenos de fuentes de agua ella tejía con hilo blanco. La zona de la Font del Gat està rodeada de una calle curva donde no paran de pasar coches, pero realmente era y es una zona muy tranquila y especial.

[ENG] For me, one of the most special areas of the city of Barcelona is Montjuic. I lived my childhood and youth very close to Passeig de l’Exposició, which led directly to the Font del Gat area. I remember that my grandmother took me with my sister and while we played in the paths and parks full of water fountains, she knitted with white yarn. The Font del Gat area is surrounded by a curved street where cars do not stop, but it really was and is a very quiet and special area.

[CAT] Per mi una de les zones més especials de la ciutat de Barcelona és Montjuïc. Vaig viure la meva infantesa i joventut molt a prop del Passeig de l’Exposició que portava directament a la zona de la Font del Gat. Recordo que la meva àvia em portava amb la meva germana i mentre nosaltres jugàvem als camins i parcs plens de fonts d’aigua ella teixia amb fil blanc. La zona de la Font del Gat està envoltada d’un carrer que fa corba on no paren de passar cotxes, però realment era i és una zona molt tranquil·la i especial.

Un dia en la vida de una família de Luarca en los 60

Bobina años sesenta

El otro dia me hice con esta bobina abierta y estaba realmente interesado en ella por la etiqueta que estaba enganchada en celo y que a boli decía:

Canal 1 – Verano 1959 y 61
Canal 2 – Verano 1961 Bodas de Oro – Verano 1964
Canal 4 – Verano 1964 ????

Al final, ni verano ni Bodas de Oro sino que me encuentro con una cinta a una velocidad muy lenta con más de hora y media de contenido del cual puedo aprovechar unos 30 minutos ya que la calidad sonora de la hora final es paupérrima.

Creo que la cinta es de los años sesenta y quizá es de a partir del 1964 ya que fue borrada posteriormente de lo que marca la bobina. Poco a poco vamos a ir dando pistas de los datos que vamos intuyendo de lo que podemos escuchar. La cinta empieza con un chiste explicado por una mujer en lo que parece una reunión familiar. Habla del Concilio como un hecho histórico que acababa de pasar. El último Concilio Vaticano fue del 1962 al 1965.

chiste de un cura

Justo después hay unas canciones cantadas por unas niñas. La primera es «Campana sobre campana». Cuando acaba esta primera canción, la niña mayor da una información muy importante: «Cantó Mabelina y tiene 5 años y estamos en el año 1964 y ahora voy a cantar que yo soy Maria Francisca y tengo 8 años«. Acto seguido canta «El cochecito leré» y un fragmento de «El corro de la patata».

canciones cantadas por niñas

Bien. Ya tenemos unos cuantos datos. Estamos en el año 1964 y dos niñas de 5 y 8 años cantan unas canciones típicas conocidas por toda la infancia española de esa época. Además en el primer corte (el del chiste) escuchamos a una mujer con acento de la provincia de Zaragoza pero esta es la sensación que yo tengo y puedo estar equivocado. La voz del hombre, que anima a las niñas, es la persona que graba. Justo después escuchamos un sonido de la calle (se sabe por unas campanas finales) y oímos lo que parece ser un concierto de baile de verano donde, asombrosamente, el adulto da los datos de donde está en esos momentos.

Banda de Luarca, 1964

«Esto es la banda de Luarca y está tocando un viernes a las once de la noche« . Las campanas del final deben ser de la Iglesia Parroquial de Santa Eulalia. Ya sabemos que estamos en Luarca pueblo del Principado de Asturias y la banda debe ser La Banda de Música «La Lira» Luarca.

En el siguiente corte de audio sabremos el nombre de la persona que graba: se llama Paco y le pide a una señora, creo que su madre, que le envie un mensaje a una persona que de momento no sabemos quien es. Después de escuchar este momento sabremos más detalles.

mensaje grabado de una madre

Parece que la cinta se está grabando para su hija que no vive en Luarca. Paco es, creo, uno de los hijos de la persona que habla y ella explica que Paco es cariñoso con las niñas y está casado con Elena. Intuyo que sus niñas se llaman Elenita y Isabelina. La madre baja a la Iglesia, es decir, que vive más arriba de la Iglesia Parroquial de Santa Eulalia. También habla del Padre Llorente, que quizá era el párroco de la iglesia. Además explica que ayer llegaron Mari y Jesús y estan citados Julio y família. La última frase es reveladora: «Mi saludo a tu superiora y comunidad«. Llegamos a la conclusión de que una de sus hijas es monja.

Ahora vuelve el protagonismo a la persona que al principio contaba el chiste. Un chiste, recordemos, que iba de curas, de concilios y de muerte truculenta y que iba destinado a la hermana monja y a su comunidad. Vamos a ver que dice ahora:

llega família de Tineo

Explica que ha llegado más família de Tineo, que creo que es Julio y su mujer, los padres de Maria Francisca y Maria Isabel (Mabelina) que ya come y ha comenzado a ganar peso. Son las niñas que, recordemos, cantaban anteriormente. De hecho comenta que las niñas grabaran después unas canciones para la tía Isabel, que es el nombre de la monja y que a partir de ahora nombraremos Sor Isabel. Ella está en un colegio de categoria que parece que va por lista (no sé si se refiere a la entrada del colegio). También hace referencia a el Chano, que veo que es una zona de Luarca donde hay un mirador desde donde se ve todo el pueblo. En un momento dado, cuando está hablando de las antenas de TV comenta que «Paco, Jesús, Julio y todos los hermanos quieren poner una antena para ver la televisión». Me parece muy curioso que comente que la antena emisora se pone en marcha a una hora determinada de la noche cuando ellos ya van a descansar porque se levantan muy pronto: «Para qué queremos la televisión». Por cierto, imperdible el comentario de los «miles de duros» del viaje para llegar al colegio donde está Sor Isabel.

Llega el turno de Julio y Maruja, los padres de Maria Francisca y Mabelina que también quieren hablar a Sor Isabel.

Julio y Maruja

Sor Isabel viaja mucho y tiene más de un título universitario. La canción de las niñas me parece sublime y la titulo «Las de Tineo estamos aquí». También cantan «El burro de la tía vinagre«.

Ahora llega al micrófono el padre de sor Isabel. La persona mayor de la família y que encuentro encantadora.

padre de Isabelina

El sentido del humor del padre es fantástico y felicita otra vez a su hija por el éxito que ha tenido en sus estudios. Además desea suerte a su hijo para que consiga una plaza en la Escuela de Estado Mayor.

Esta maravilla de cinta llega al final pero todavía esconde algunas sorpresas. Ahora escucharemos una sobremesa sin que los protagonistas supieran que hoy les podríamos escuchar. Una oportunidad única de vivir las costumbres de una família católica asturiana de los años sesenta que se sienten felices de tener a sus hijos que volvieron a la casa de su niñez y que se llaman: Paco, Jesús, Julio, Isabel y otra hermana a la que le encantan los chistes y que en este último audio parece que responde al nombre de Trini. En esta sobremesa se ríe, se habla de la salud de la madre y del susto que tuvo hace unas semanas. Todos en la mesa, sin móviles, sin televisión y sin distracciones.

sobremesa família

Sorprende la frase «la inyección que le ponen a mamá que era para caballos ya que la encontraron casi muerta« y como hablan de usted todos los hijos a sus padres. Trini, la hija pequeña, la de los chistes, intuyo que todavía vive con sus padres.

Ahora sí, acaba la grabación. Acaba en Madrid donde reside Paco, que es quien tiene la afición de grabar las cintas y que acaba de celebrar con su mujer los 18 años de boda. Resulta que Jesús, que todavía no ha hablado delante del micrófono está casado con Mari y parece ser que viven en Ceuta pero estan ahora de paso en Madrid ya que ha hecho el examen para una plaza de profesor de la Escuela de Estado Mayor. Jesús, así pues, es militar y era reacio a hablar, pero Paco lo ha convencido.

Jesús hablándole a su hermana

Cómo me gustaría que esta publicación llegara a alguno de los hijos o nietos de Trini, Jesús, Paco o Julio. Cómo me gustaría conseguir más grabaciones de Paco, que seguro que hizo. Aunque nunca más consiga conectar con ningún momento más de esas vidas, he sido feliz escuchando y recuperando estos momentos que se han vivido millones de veces en diferentes núcleos familiares pero que pocas personas como Paco han sabido inmortalizar para que lo volvamos a escuchar. Gracias!

Ona Catalana després de la compra de PRISA

demo amb programació Ona Catalana

Setembre del 2005 va ser l’inici d’un any molt estrany a Ona Catalana. Això ho sabem els pocs que vam quedar a l’emissora després de la compra per part de PRISA mesos abans. Va ser un any de canvi de logo, el nomenament de Jordi Jordà com a nou director i Jordi Duran com a nou director de programes. El nom encara no es va canviar a Ona FM i la programació deixava de ser de programes convencional per combinar la música, informació, informació de serveis i publicitat. I el més important i definidor: s’integrava el programa «La Graderia» directament de la SER.

Jo vaig treballar al departament de publicitat durant els anys anteriors i recordo haver fet el muntatge sonor que he trobat en aquest CD i que estava destinat als clients de publicitat. Són una mica més de 4 minuts on escoltem les veus d’algunes persones que van quedar a informatius, els programes que van aguantar i també les seccions o «píndoles«, el nom que els nous responsables sempre repetien.

Va ser l’inici d’un final agònic. Almenys per a mí.

El ronroneo de mi gato Mango

[ESP] Mango es un gatito siberiano que tiene 5 meses y hace, creo, lo de todos los gatos: juega, duerme, come y se lava en el orden que a él le da la gana.

El primer ronroneo lo vivimos en la família como el primer signo de confianza pero ciertamente no está muy claro, según los estudios publicados, el porqué y el cómo lo hace. Lo que está claro es que parece un momento agradable para él y sobre todo para los humanos.

Tenia muchas ganas de poder grabar en buena calidad esta vibración que parece que salga de todo su cuerpo y lo he querido hacer con un micrófono direccional muy cerca de su cuerpo. He añadido al micrófono un paravientos suave para generar una presión agradable.

Captura ronroneo gato

La vibración va cambiando cada decenas de segundos y se vuelve o más profunda (con frecuencias más bajas) o va variando también la velocidad. De vez en cuando hace un maullido que no sé exactamente que quiere decir.

Ronroneo del gato Mango

[ENG] Mango is a Siberian kitten who is 5 months old and does, I think, what all cats do: he plays, sleeps, eats and washes in whatever order he wants.
The first purr we experience in the family as the first sign of confidence but it is certainly not very clear, according to published studies, why and how he does it. What is clear is that it seems like a pleasant moment for him and especially for humans.
He really wanted to be able to record this vibration in good quality that seems to come from all over his body and I wanted to do it with a directional microphone very close to his body. I have added a soft windscreen to the microphone to create a nice pressure.
The vibration changes every tens of seconds and becomes either deeper (with lower frequencies) or the speed also varies. Every now and then he makes a meow that I don’t know exactly what he means.

[CAT] Mango és un gatet siberià que té 5 mesos i fa, crec, el que fan tots els gats: juga, dorm, menja i es renta en l’ordre que li dóna la gana.
El primer ronc el vam viure a la família com el primer signe de confiança però certament no està molt clar, segons els estudis publicats, el perquè i el com ho fa. El que és clar és que sembla un moment agradable per a ell i sobretot per als humans.
Tenia moltes ganes de poder gravar en bona qualitat aquesta vibració que sembla que surti de tot el cos i ho he volgut fer amb un micròfon direccional molt a prop del seu cos. He afegit al micròfon un paravents suau per generar una pressió agradable.
La vibració va canviant cada desenes de segons i es torna o més profunda (amb freqüències més baixes) o va variant també la velocitat. De tant en tant fa un «miau» que no sé exactament què vol dir.

Resum 2022, els sons més escoltats

Arriba el moment de fer una ullada de com ha anat l’any i cap on va aquesta iniciativa en forma de blog. Ara fa un any explicava que una de les meves fites per aquest [espacio sonante] era la d’arribar a 10.000 visites. L’any 2020 es tancava amb 8.000 visites de 3.700 usuaris únics. La veritat és que hem arribat als números previstos amb escreix.

Estadístiques Espacio Sonante

Gairebé hem doblat en usuaris únics amb 6.800 i hem arribat a 12.400 visites. Perquè ha estat tot això? Doncs sobretot al canvi de contingut. Fem una lupa a tot l’any per mesos.

Estadístiques Espacio Sonante

El mes de juny és un canvi de tendència ja que Antoni Clapés i Emma Aixalà m’entrevisten al Versió Rac1 no pels sons enregistrats de ciutat, de natura o qualsevol cosa sinó pels moments de ràdio que començo a publicar a [espacio sonante]. Creo una nova pestanya anomenada «Vintage Ràdio» i me n’adono que comença a venir molta més gent al blog. Els sons de ràdio interessen més i decideixo combinar els dos continguts.

Part de les cintes trobades a Wallapop

A més, un cop de sort, m’arriba en forma de lot a Wallapop ja que compro més de 20 kilos de cintes de casset amb continguts diversos de ràdio dels anys setanta i vuitanta. Aquest fet m’anima a potenciar la publicació d’aquests moments de ràdio i la recerca d’aquestes cintes que són a molts calaixos i capses de Catalunya. En teniu?

Més de la meitat de les persones que entren a [espacio sonante] o fan a través de la pestanya «Vintage Ràdio» i la entrada més consultada és la de l’atracament al Banco Hispano Americano explicat per la Encarna Sánchez.

Fotografia a la revista d’Encarna Sánchez

L’àudio més escoltat forma part d’aquesta entrada i és el tall on la periodista parla amb una persona que no identifica per antena.

testimoni anònim Encarna Sánchez

El paisatge sonor més escoltat és, un any més, aquesta muntanya russa. El fet d’haver posat com a títol «La montaña rusa más antigua del mundo» (que és veritat), fa que Google ho hagi posicionat amb el temps en un bon lloc al seu cercador.
El vídeo més vist és aquest de la presentació de la ràdio privada Ona Catalana i que vaig extreure d’un vídeo VHS que ens van donar als treballadors el dia de la inauguració.

Presentació Ona Catalana

El país amb més visites és Espanya amb diferència. Seguit pels Estats Units, França, Colòmbia i la Xina.

I per aquest 2022?

Aquest any reconec que no he enregistrat gaires paisatges sonors, cosa que vull canviar per aquest 2022. Vull sortir més amb la gravadora per enregistrar moments del meu voltant i també vull ser més estricte amb les faltes d’ortografia que, de tant en tant, se m’escapen en les meves entrades.

Per aquest 2022 vull potenciar la pestanya «Radioteatre» i estic molt il·lusionat perquè el 7 de gener arribarà una altra sorpresa en forma de nous continguts històrics radiofònics.

Per últim, i com estic fent a les darreres entrades, intentaré entrevistar als protagonistes del material radiofònic per aconseguir contextualitzar millor el material.

I sobre les visites? Reconec que el fet d’arribar a les més de 1000 al mes, com ara estem, és il·lusionant, però no vull crear-me cap fita. Només demano que els qui entreu durant segons o minuts, encara que sigui una vegada l’any us emporteu la sensació de que qui ho escriu ho fa amb passió. M’ho passo MOLT BÉ escrivint les entrades.

Moltes gràcies per entrar al blog, que tingueu una bona entrada d’any, molta salut i molt bona ràdio!

L’Altra Ràdio col·labora l’any 1992 amb la BBS de Rosa Sensat

Fotograma del vídeo del programa especial dels 40 anys de L’altra Ràdio de Ràdio 4

L’Altra Ràdio és un programa (encara en antena des de l’any 1979) dedicat a parlar de ràdio, telecomunicacions i cultura audiovisual. És Premi Nacional de Comunicació 2019 en la categoria «Radiodifusió» i està presentat pel periodista Cinto Niqui.

L’any 1986 comencen unes emissions informàtiques pels ordinadors Sinclair Spectrum que tenen el nom de «Digitext» i que s’emetien per la FM. Un altre dia parlarem d’aquesta etapa del programa, però avui us vull portar una altra activitat telemàtica que va néixer el gener de 1992. Aquesta és la promoció radiofònica:

Promoció de la col·laboració de la RSBBS

L’altra Ràdio oferia informació telemàtica del seu contingut en col·laboració amb la BBS de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Les dades eren molt concretes, la connexió s’havia de fer amb un PC acompanyat d’un mòdem B22 i trucar al telèfon 415-67-79 a una velocitat 1200 o 2400, No Paritat, 8 bits de dades i 1 d’aturada amb emulació ANSI. Si tot funcionava a la pantalla hi apareixia això:

Pantalla PC de l’apartat de L’altra Ràdio a la BBS Rosa Sensat (foto: Els Oïdors Parlen, 15 anys de l’Altra Ràdio a Ràdio 4)

Gràcies a l’amabilitat del presentador i director del programa Cinto Niqui, hem pogut saber alguns detalls més d’aquesta innovació radiofònica.

Aquesta col·laboració amb Rosa Sensat i la seva associació de professors neix després del «Digitext». Quin equip hi treballava a l’Associació per fer aquesta BBS?

Cinto Niqui: Primer va ser el «Digitext» que és el que sortia per FM. Després va ser la col·laboració amb la RSBBS. Les persones que col·laboraven des de Rosa Sensat eren els mestres Joan Homar, Rita Armejach i Ramon Cemeli, creadors de l’Associació Catalana per a la Telemàtica Educativa.

Des dels anys 80 «L’Altra Ràdio» tenia clar que la seva comunicació no passava només per la FM. Perquè crèieu que la informació havia de passar també per la xarxa digital telefònica?

Cinto Niqui: Va ser un complement per tal de poder deixar fitxers informàtics amb informació sobre emissores internacionals i comunicacions telemàtiques. Els fitxers contenien moltes dades que no era possible donar-les per antena dins del programa. I també havíem enviat alguns programaris relacionats amb el morse o les radio-teletips.

A quin tipus d’audiència anava destinat el vostre apartat a la RSBBS?

Cinto Niqui: La informació de L’altra ràdio al RSBBS no era per mestres. Era per a qualsevol persona interessada en la radio-escolta d’emissores internacionals i les telecomunicacions.

Podeu escoltar «L’altra Ràdio» en aquesta adreça de Ràdio Nacional d’España o conèixer una mica més de la seva història aquí.

La veu de Màrius Cabré

Màrius Cabré a la portada de Radiolandia (foto CC de Annemarie Heinrich contribuida per Mutter_Erde)

Un dels moments més especials quan escolto cintes de casset amb programes radiofònics és quan hi parla alguna persona històrica amb la seva pròpia veu. Ja siguin personalitats del món de la política, de l’esport o en el cas d’avui: d’un actor i torero.

Màrius Cabré era polifacètic i va tenir una carrera força reconeguda com a torero. No sé exactament l’any que es va enregistrar aquest contingut en aquesta cinta però crec que és Ràdio Nacional de España i intueixo, per altres moments de la cinta, que és de finals dels anys 70.

El programa comença amb la veu de Joan Lluch. Són uns capítols, sembla, dedicats al món del cinema i on es fa referència a la pel·lícula «El Centauro» de l’any 1945.

introducció programa cinema

Just quan acaba aquesta intervenció un altre periodista que no sé identificar, parla directament amb Màrius Cabré sobre aquesta pel·lícula i com li va arribar la oferta de fer-la.

entrevista a Màrius Cabré

La declaració final «… d’una bona amistat també» fa repreguntar al periodista sobre la relació que va haver-hi entre Màrius Cabré i l’actriu Isabel de Pomés.

Màrius Cabré sobre Isabel de Pomés

La part final de la conversa és sobre on es va enregistrar la pel·lícula i el periodista li pregunta si es va fer als estudis Orphea, Trilla i uns altres que no entenc.

estudis de cinema Catalunya

El document sonor acaba amb uns fragments de la pel·lícula «El Centauro». Aquí es pot escoltar el tall recuperat sencer.

moments de la pel·lícula «El Centauro»

El show del Terrat

Adhesiu del Show del Terrat de Ràdio Barcelona 2

Abans de l’arribada dels Jocs Olímpics de Barcelona comença un programa a Ràdio Reus i després a Ràdio Barcelona anomenat «El Terrat» presentat per Andreu Buenafuente. En uns programes especials d’estiu d’aquest 2021, Carles Peña recorda la història d’aquest programa de ràdio mític i que després va marcar tendència en la manera de realitzar y comunicar a la ràdio.

He trobat un programa de «El Show del Terrat» (crec que van posar la paraula «show» més endavant) en una cara d’una cinta de casset. El programa és del 31 de desembre de 1993 i es pot escoltar el fragment sencer aquí.

La introducció del programa és molt potent. Amb referències a Josep Maria Bachs, presentació dels personatges com la Padrina Josefina, el senyor Terrats, el iaio Perico, Bernardo Cortés Maldonado, Toni Clapés a la unitat mòbil (que desgraciadament no s’arriba a escoltar a la cinta), Jordi Pou al «safareig de so» …

Presentació de l’equip del Show del Terrat

La introducció continua amb una referència a Flash FM i Mikimoto i amb un número de l’orquestra «El Terrat Big Band» amb la veu de Bernardo. 😉

El Terrat Big Band

També s’anuncia on serà la mòbil del Toni Clapés que estarà molt ben acompanyat per una persona que «es dutxava molt».

Presentació de la mòbil

Després de la introducció a «El Show del Terrat» comentava notícies d’actualitat com la pujada de preu dels bitllets del transport o dels segells.

Pujada preus del transport

Atenció a la introducció de la notícia sobre l’entrada de la dona al servei militar.

La entrada de la dona al servei militar cantat per Bernardo

Emissores com Catalunya Ràdio, Rac1 han fet especials en record del programa.

Podeu escoltar moments mítics de ràdio trobats en cintes de casset en aquest apartat de [espacio sonante].

« Entradas Anteriores