El so del Tren Granota

Pantalles d’informació on és indicat el Tren GRANOTA

Després de molts anys de no transitar per la línia del Vallès dels FGC torna el Tren Granota. L’any 1996 van circular les darreres unitats de la sèrie 400 coneguts com el Tren Granota pels seus fars davanters i el seu color característic.

Avui diumenge ha estat el primer dia de circulació per un tram de la línia del Vallès i he enregistrat el so que generen de forma binaural i també amb tecnologia d’enregistrament analògica de la mateixa època.

El Tren Granota aturat a Les Planes

Aquest ha estat el viatge sonor amb el Tren Granota

Comencem per escoltar de forma binaural (millor amb auriculars) l’entrada a l’estació de Sant Cugat del Tren Granota venint de la línia de Sabadell des de l’andana.

Aquestes unitats són molt estimades perquè es van construir durant la postguerra i eren molt avançades per l’època. He volgut enregistrar el precís moment de l’entrada al vagó i el viatge interior amb tecnologia dels anys seixanta i setanta quan aquests vagons eren utilitzats pels usuaris. He utilitzat un magnetòfon de bobina oberta NAGRA model E amb micròfon Sennheiser de forma monoaural. Per cert, en un moment donat un agent de seguretat em convida que m’assegui, ja que no es podia viatjar dempeus (cosa que he trobat una mica exagerada, però que m’han explicat que era per motius de seguretat).

Els vagons per fora i per dins estan molt ben restaurats. Aquí es poden veure algunes fotografies de l’interior.

Una vegada arribats a l’estació de Les Planes el Tren Granota ha fet un canvi de via i ha tornat a entrar. El conductor de la unitat ha fet servir el xiulet.

En el proper so s’escolta l’avís acústic de la sortida del Tren Granota a Rubí. Un altre detall sonor diferent del dia a dia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

I acabo amb un petit vídeo des de dins del Tren Granota direcció cap a Sant Cugat.

Espai interior del Tren Granota

El Gran Musical presenta en exclusiva: Dangerous

En un fin de semana de noviembre de 1991 grabé un programa especial de Cadena 40 llamado «El Gran Musical«, un programa mítico nacido en 1962 en la voz de Tomás Martín Blanco. Lo hice por qué, en esa época, la primera vez que escuchabas un disco importante era en la radio. Fernandisco y Joaquín Luqui ponían en exclusiva el disco Dangerous de Michael Jackson en ese programa de fin de semana.

Cinta de casset original de Dangerous de Michael Jackson

Es noviembre de 1991 y falta una semana para que salga a la venta el disco. Joaquín Luqui ya viajó unos días antes a Nueva York para asistir, dice él, a una audición secreta del disco. Los dos están emocionados. Aquí hablan justo después de escuchar la pieza «Do you wanna trip on me«.

Inicio de la primicia mundial

Después de «Keep the faith» hay publicidad y comentan la variedad del LP.

Continua la exclusiva de «Dangerous» en el Gran Musical

Llegamos al momento que suena por primera vez «Heal the world» que consideran la segunda parte de «We are the world«. Es curioso, por cierto, escuchar publicidad de marcas de alcohol de alta graduación.

Momentos previos al «Heal the World»

Recordemos que en España suena por primera vez «Dangerous» y un día antes al resto del mundo.

Adelanto de un dia al resto del mundo

En un momento dado, Joaquín Luqui habla de las copias que se van a vender y la competencia con M.C. Hammer.

Interés de la obra de Michael Jackson

La opinión pública de Michael Jackson comenzaba a ser crítica por el cambio a la tez blanca, de todos modos muchos medios lo defendían. Aquí Fernandisco habla de su teoría del porqué del último vídeo que fue censurado en los Estados Unidos.

Recuperat cançoner popular

He trobat una cinta de casset dels anys setanta amb enregistraments musicals tipus cançoners i jotes valencianes. A la portada només hi ha escrit «Voces y música família«. Una cinta enregistrada per un amant de la música de tradició que va decidir immortalitzar-ho en aquesta cinta de casset.

Cinta amb enregistraments musicals

La cinta comença amb cinc cançons populars cantades per un home. Està acompanyat per una banda de guitarres (bandúrries), panderetes i d’altres instruments. Desconec els títols correctes de les cançons.

València serà València:

En lo mercat:

Ara:

Lo que fas a Barcelona:

Passejant jo per la Rambla:

Señores y caballeros todos lloraban:

Just després d’aquest repertori hi ha un paisatge sonor d’una festa al carrer on s’escolten petards, una banda de música i també aplaudiments finals.

Enregistrament d’una banda de música al carrer

Ara arribem al moment de la señorita Adelita.

Anunci d’un repertori de la señorita Adelita

A partir d’aquí, la señorita Adelita canta música popular. Hi ha unes quantes cançons que es poden anar escoltant en aquest player.

Ara el contingut canvia i hi trobem música instrumental amb la mateixa banda. Hi ha unes quantes cançons que també es poden anar escoltant en aquest player.

Arribem al final de la CARA B i ara podem escotar un home que recita i canta La Salvadora, Campoamor poeta, Pero si pero no, Fumando i Esperanza.

Gato comiendo

El gato mango después de comer comida húmeda por la mañana

[ESP] Me encanta grabar a animales. Los gatos son animales de costumbres y con el tiempo los humanos que convivimos con ellos vamos fijándonos en muchos detalles que pasan repetidamente a lo largo del día. El momento anterior de la comida es, para muchos de ellos, un tiempo de agonía hasta que la comida llega al plato. En otro momento dejaré por aquí el crek-crek de la comida dura, pero hoy es momento de poner los micrófonos cerca del bol y escuchar la respiración, el masticar y el tragar. Es imposible tener misofonía al masticar del lindo gatito.

[ENG] I love recording animals. Cats are animals of habit and over time the humans who live with them pay attention to many details that happen repeatedly throughout the day. The moment before the meal is, for many of them, a time of agony until the food arrives on the plate. At another time I will leave the crek-crek of hard food here, but today it is time to put the microphones near the bowl and listen to breathing, chewing and swallowing. It’s impossible to have misophonia when chewing on the cute kitten.

[CAT] M’encanta enregistrar animals. Els gats són animals de costums i amb el temps els humans que hi convivim anem fixant-nos en molts detalls que passen repetidament al llarg del dia. El moment anterior del menjar és, per a molts, un temps d’agonia fins que el menjar arriba al plat. Un altre dia deixaré per aquí el crek-crek del menjar dur, però avui és moment de posar els micròfons a prop del bol i escoltar la respiració, el mastegar i l’empassar. És impossible tenir misofonia quan mastegar el bonic gatet.

Jordi Basté dona una exclusiva a un programa equivocat

Vinyoli, Beltran i Boluda a Catalunya Ràdio

A finals dels anys vuitanta durant l’emissió del programa Clàxon, que presentava Albert Vinyoli i Jordi Beltran, va passar una situació curiosa. De forma espontània apareix la veu del Jordi Basté que té interès per donar una exclusiva relacionada amb l’Espanyol a un programa d’esports que segurament s’estava fent en aquells moments per Catalunya Ràdio. Per equivocació, des del control central, envien la seva veu a l’estudi 7 on en aquells moments s’estava radiant en directe per Ràdio Associació el programa musical Clàxon. Passa això:

Las doce en la Catedral de Santa Maria del Fiore

Catedral de Santa Maria del Fiore

[ESP] La muchedumbre cerca de la Catedral de Santa María del Fiore de Florencia es realmente agobiante. Entre la gente, los caballos y las colas de gente en todas direcciones es difícil de poder admirar tranquilamente esta espectacular catedral. Siempre me gusta poder estar cerca de las grandes iglesias o catedrales justo cuando es mediodía para poder escuchar la máxima sonoridad de sus campanas. En este caso el sonido de las campanas se mezclan con el sonido de la muchedumbre, con los martillazos a los cascos de los caballos y con las maletas con ruedas.

[ENG] The crowd near the Cathedral of Santa Maria del Fiore is really overwhelming. Between the people, the horses and the queues of people in all directions, it’s difficult to be able to admire this spectacular cathedral calmly. I always like to be able to be near the big churches or cathedrals just when it is noon to be able to hear the maximum sound of their bells. In this case, the sound of the bells is mixed with the sound of the crowd, with the hammer blows to the horses’ hooves and with the wheeled suitcases.

[CAT] La munió prop de la Catedral de Santa Maria del Fiore de Florència és realment aclaparadora. Entre la gent, els cavalls i les cues de persones a totes direccions és difícil de poder admirar tranquil·lament aquesta espectacular catedral. Sempre m’agrada poder estar a prop de les grans esglésies o catedrals just quan és migdia per poder escoltar la màxima sonoritat de les campanes. En aquest cas el so de les campanes es barregen amb el so de la gent, amb els cops de martell als cascs dels cavalls i amb les maletes amb rodes.

Atemptat de l’Hipercor a la ràdio

Bobina de la Cadena 13 Ràdio Avui

Ara fa poc em vaig trobar en una capsa de casa aquesta bobina d’àudio amb una etiqueta de Ràdio Avui, Ràdio 13. Una emissora per on van passar grans professionals i on aquí podeu conèixer part de la seva història.

La paraula «Hipercorp» em va donar l’esperança que hi hagués algun moment radiofònic del trist atemptat d’Hipercor de l’any 1987. I així és.

En total aquest fragment radiofònic té una durada de 17 minuts i recull els primers moments després de l’explosió. Des del principi es parla d’atemptat. El periodista Joan Francesc Cánovas és qui està editant l’informatiu en directe a l’estudi i connecta telefònicament amb Pere Serrats, que sembla que es trobava a prop de l’Hipercor, i que fa una primera fotografia de tot el que veu.

Primera fotografia des del lloc dels fets per Pere Serrats

El periodista Joan Francesc Cánovas és qui està editant l’informatiu en directe a l’estudi i connecta amb Jordi Corbalan que es troba al lloc dels fets amb la unitat mòbil i el tècnic d’exteriors Carles Mallofrè.

«Feia pràctiques mentre estudiava Ciències de la Informació a la UAB. Va ser la primera mòbil. Ha estat una gran sorpresa poder recuperar la gravació. Escolto una veu jove i encara inexperta, en plena formació, que va intentar explicar durant moltes hores de directe en primera línia, contenint les emocions, una de les notícies que tristament marcaria la nostra història.«

Jordi Corbalan
Primera connexió amb la unitat mòbil

«Sens dubte un dels moments més sorprenents és quan el portaveu de premsa del governador civil de Barcelona va fer pública en el mateix lloc i molt aviat una llista de ferits, amb el risc de cometre imprecisions o errades. Ara, les xarxes socials tindrien un paper rellevant en la immediatesa, com va passar en els atemptats de la Rambla i de Cambrils.«

Jordi Corbalan
Segona connexió amb la unitat mòbil

Anys més tard, a part de les condemnes a tots els qui van participar en l’atemptat també es va condemnar a l’Estat Espanyol com a responsable civil subsidiari per l’actuació de les forces de seguretat després que tretze demandants presentessin una denúncia. Aquesta trucada d’una oient rebuda per Joan Francesc Cánovas el mateix dia pot donar pistes d’aquest fet.

Trucada sobre l’atemptat
Foto conservada per Jordi Corbalan (esquerra amb auriculars) del Diari Avui

Jordi Corbalan és periodista de Catalunya Ràdio i li hem preguntat si escoltant 35 anys després aquesta connexió, creu que ara es faria de la mateixa forma.

«Hi ha coses que en el fons no han canviat encara la tecnologia i els canals de comunicació hagin evolucionat vertiginosament. Avui, les xarxes socials tindrien el paper que aleshores va tenir el telèfon, el telèfon fix és clar. Els primers testimonis dels fets van ser veïns que van trucar a la ràdio per explicar en directe el que estaven veient. En aquella època la veu, la paraula, guanyava la partida de la rapidesa a les imatges.«

Jordi Corbalan

Jordi Corbalan recorda a molts professionals amb els quals va coincidir.

«No me’n voldria deixar cap, però aquells anys a la ràdio vaig coincidir amb professionals veterans i autèntics mestres, com Enric Frigola i Salvador Escamilla. I amb altres professionals aleshores molt joves que anys després es farien un lloc destacat en el periodisme del nostre país: Mònica Terribas, Jordi Llompart, Joan Maria Clavaguera, Neus Bonet, Teresa Turiera, Josep Maria Farràs, Xavier Valls, Pepa Fernández, Fina Brunet, Albert Malla, Marta Viladot, Xavier Palau, Josep Almirall o Àlex Lliteras, que ens va deixar fa poc. La llista no s’acabaria…«

Jordi Corbalan

Rescatades 60 entrevistes de Salvador Escamilla

Martí Cuní, tècnic d’exteriors de Catalunya Ràdio, ha guardat, durant anys, dues bobines amb unes seixanta entrevistes fetes pel periodista Salvador Escamilla a l’emissora Ràdio Barça Cadena 13 que ara he pogut digitalitzar.

Aquesta emissora té una història particular explicada a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya:

El gener de 1986, Cadena 13 i el FC Barcelona van arribar a un acord segons el qual la primera emetria cada dia informació esportiva. El 10 de febrer de 1986 Ràdio Avui Cadena 13 va passar a oferir Ràdio Barça Cadena 13: 50 hores setmanals de programació, 20 en cap de setmana, dedicades a la informació esportiva, preferentment dels equips del FC Barcelona. Era el resultat de les negociacions mantingudes amb el FC Barcelona presidit per Josep Lluís Núñez. L’acord establia una durada de quatre anys que no es va complir.

Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya

Les bobines tenen unes 60 entrevistes o fragments d’entrevistes de l’any 1986 i 1987 del programa que Salvador Escamilla realitzava i que es deia «Bon vent i barca nova» i que moltes vegades anomenava «Bon vent i barça nova»

La relació de personatges que passen per l’estudi de Salvador Escamilla és enorme: Antoni Dalmau, Ramón Riba, Enric Frigola, mestre Arnaud, Josep Maria Cullell, Marina Rossell, Magda Oranich, Raimon, Serrat, Albert Gimeno, Joan Hortalà, Fernando Arrabal, Heribert Barrera, Miquel Duran, Domènec Pastor i Petit, JV Foix, Josep Colet i Giralt, Maria Cinta, Santiago Ramentol, Miquel Sellarès, Josep Miró i Ardèvol, Grec, Ramoncín, Aina Moll, Àngel Colom, Antoni Fernández Teixidó, Arcadi Calzada, Carles Alfred Gasòliba, Celdoni Fonoll, Concepció Ferrer, Eduard Criado, Frederic Rahola, Jesús Rodriguez Picó, Josep Antoni Duran i Lleida, Josep Dalmau, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Forn, Juli Busquets, Laura Palmés, Marta Tatché, Montserrat Albet, Paloma Gómez Borrero, Pepe Rubianes, Rafel Ribó, Ramón Camp, Ricardo Solfa, Victor Peiró.

Entre totes destaca la que és la darrera entrevista en vida al poeta J.V. Foix. Salvador Escamilla el truca a casa seva sis dies abans de la seva mort.

Darrera entrevista al poeta J.V. Foix

Per poder accedir a totes les entrevistes s’ha de fer directament a través d’aquest enllaç o anar escoltant d’un a un per aquí.

Quisicosas a Radio Juventud amb Josep M. Bachs (II)

«Las noticias que escapan a los grandes titulares»

Continuem amb la digitalització del material que gràcies a l’amabilitat de Lola Cuadrado hem pogut recuperar del mateix arxiu personal de Josep M. Bachs. Un autèntic luxe. En aquesta entrada vaig publicar el material del programa «Quisicosas» del 1971 al 1973. Avui publico el material de «Quisicosas» de Radio Juventud del 1974 al 1977.

Material personal de Josep M. Bachs

Aquest moment pertany a l’any 1974 i sembla ser que l’Ajuntament de Barcelona provava per primera vegada als carrers de la ciutat el carril BUS. Les primeres proves van ser un desastre pels conductors i el periodista ho critica sense problema mencionant l’alcalde de llavors que era el senyor Enric Masó.

Josep M. Bachs comenta el problema del carril BUS

Aquí el fragment sencer.

El programa «Quisicosas» tenia molta participació dels oients en trucades. Sobretot pels seus concursos.

Anem al darrer fragment de l’any 1977. M’agrada molt l’elegància del Bachs. M’agrada com utilitzava, ja en aquella època, els efectes de so com l’eco. Com jugava amb les músiques i les sintonies i, sobretot, la seva salutació inicial amb algun missatge amagat.

Buenos días, saludos cordiales como siempre de una forma especial para todas aquellas personas que nos escuchan desde su lugar de trabajo. También para los que lo hacen desde el aparato receptor de su automóvil. Para las amas de casa, los estudiantes, los que están de vacaciones, forzosas o no. Los que no trabajan (los del ayuntamiento) y los que están durmiendo, buenos días.

Salutació Josep M. Bachs al «Quisicosas»
Salutació Josep M. Bachs al «Quisicosas»

Aquí el fragment de l’inici del programa sencer.

Ben aviat publicaré més material de l’any 1982 al 1984. La condició sonora d’aquests fragments és fantàstica, ja que Josep M. Bachs es cuidava d’enregistrar-ho en la millor qualitat possible.

« Entradas Anteriores