Pedra sobre…

[CAT] He fet una peça sonora amb tecnologia dels anys setanta i vuitanta. Una gravadora NAGRA, uns auriculars japonesos monoraurals i un micròfon Sennheiser. Tota la mescla és monoaural perquè el NAGRA és un magnetòfon de bobina oberta que enregistra analògicament «full track» en una pista. He enregistrat al camp pedra sobre pedra, pedra sobre pal, pedra sobre arbre, pal sobre pedra, pal sobre arbre, pal sobre pal, pal sobre vegetació i mà sobre terra i he fet una mescla sonora digital. No hi ha més.

[ESP] He realizado una pieza sonora con tecnología de los años setenta y ochenta. Una grabadora NAGRA, unos auriculares japoneses monorurales y un micrófono Sennheiser. Toda la mezcla es monoaural porque el NAGRA es un magnetófono de bobina abierta que graba analógicamente «full track» en una pista. He grabado en el campo piedra sobre piedra, piedra sobre palo, piedra sobre árbol, palo sobre piedra, palo sobre árbol, palo sobre palo, palo sobre vegetación y mano sobre tierra y he hecho una mezcla sonora digital. No hay más.

[ENG] I have made a sound piece with technology from the seventies and eighties. A NAGRA recorder, mono Japanese headphones and a Sennheiser microphone. The entire mix is monaural because the NAGRA is an open-reel tape recorder that analogically records «full track» on one track. I have recorded in the field stone on stone, stone on stick, stone on tree, stick on stone, stick on tree, stick on stick, stick on vegetation and hand on earth and I have made a digital sound mix. There’s no more.

FGC, Plaça Molina amb avís de mascareta

[CAT] La línia de l’Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils m’agrada. Amaga un encant que em recorda quan era petit i els agafava. Els passadissos estrets i el seu estat net em fan la curta estada agradable sempre que hi soc. El moment sonor és d’un temps de pandèmia amb el missatge de fons que es va repetint.

Us recordem que cal dur ben posada la mascareta a l’interior dels nostres trens i us recomanem fer-les servir a les estacions i andanes. Gràcies.

Al cap d’una estona un tren direcció Av. Tibidabo fa la seva entrada a l’estació, s’atura i obre les portes. Un ritme sonor que es repeteix contínuament i que no per això deixa de ser interessant.

[ESP] La línea de la Avenida Tibidabo de los Ferrocarrils me gusta. Oculta un encanto que me recuerda cuando era pequeño y los cogía. Los pasillos estrechos y su estado limpio hacen la corta estancia agradable siempre que estoy allí. El momento sonoro es de un tiempo de pandemia con el mensaje de fondo que se repite.

Le recordamos que hay que llevar bien puesta la mascarilla en el interior de nuestros trenes y le recomendamos utilizarlos en las estaciones y andenes. Gracias.

Al cabo de un tiempo un tren dirección Av. Tibidabo hace su entrada a la estación, se detiene y abre sus puertas. Un ritmo sonoro que se repite continuamente y que no por eso deja de ser interesante.

[ENG] I like the line of Avinguda Tibidabo dels Ferrocarrils. It hides a charm that reminds me of when I was a kid and used to pick them up. The narrow corridors and its clean condition make the short stay pleasant whenever I am there. The sound moment is from a time of pandemic with the message being repeated.

We remind you that you must wear the mask properly inside our trains and we recommend that you use them in the stations and platforms. Thanks.

After a while a train heading to Av. Tibidabo enters the station, stops and opens the doors. A sound rhythm that repeats continuously and that does not stop being interesting.

«L’esport al punt» de Catalunya Ràdio de 1984 amb Santi Carreras, Pilar Calvo i Jordi Basté

Avui estic especialment content de recuperar aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de Catalunya Ràdio i que ja està a disposició a l’arxiu de la ràdio. Gràcies, una vegada més, Salva Pou per haver guardat durant aquest temps aquest material històric.

«L’esport al punt» era el programa d’informació esportiva que s’emetia en diverses edicions durant el dia i que presentava el periodista Santi Carreras. És un dels primers programes de Catalunya Ràdio. Aquesta era la sintonia amb la veu de Miquel Calçada i el sumari de Santi Carreras.

«L’esport al punt», 1984. Careta i sumari de Santi Carreras

El programa connecta amb la periodista Pilar Calvo, que es troba a l’associació de Bàsquet per elegir un nou vocal.

«L’esport al punt» connecta amb Pilar Calvo

Arriba el torn d’un Jordi Basté de 19 anys per parlar de la continuació del càrrec del director general d’Esports de la Generalitat de Catalunya per part de Josep Lluís Vilaseca.

«L’esport al punt» amb Jordi Basté

Aquí està tot el fragment recuperat d’aquest «L’esport al punt» de l’any 1984 de les emissores de la Generalitat.

El primer «Versió Original» de Toni Clapés després de les vacances del 1998

Fotografia del llibre «Versió Original» de l’any 2000 on apareixen Alba Raichs, Salva Pou, Toni Clapés, Sílvia Tarragona, Martí Gironell, Jaume Nolla, Lluïsa Salinas, Josep Maria Batista i Xavier Salvà en el primer any del Versió Original.

Gràcies a l’amabilitat de Salva Pou, tècnic de so de Catalunya Ràdio, hem pogut recuperar un fragment de programa «Versió Original» de Toni Clapés de quan s’emetia de 6 a 7 de la tarda. Aquesta cinta és una de les més de dues-centes del Salva Pou que estic digitalitzant i entregant a l’arxiu de Catalunya Ràdio amb diversos moments de l’emissora. M’ha semblat molt curiosa perquè és el primer programa després de les vacances d’estiu de l’any 1998. En concret és el 7 de setembre (quan els programes de ràdio començaven la primera o segona setmana de setembre i no a l’agost).

Al final podreu escoltar tot el fragment, però a l’inici Jaume Nolla, el senyor Marcel·lí i Toni Clapés fan un repàs de les seves vacances.

Vacances Jaume Nolla a Eivissa
Vacances senyor Marcel·lí
Vacances Toni Clapés

En aquella època a la ràdio encara durava el boom de les imitacions i en el Versió d’aquell dia van saludar el senyor Fabià Estapé, el President Jordi Pujol, Lluís Llongueras i Josep Lluís Núñez.

Imitació Fabià Estapé
Imitació Jordi Pujol
Imitació Lluís Llongueras
Imitació Josep Lluís Núñez

En el fragment també hi apareixen José María Garcia o Jesús Gil i Gil entre d’altres. En aquest primer programa una de les notícies era la derrota de la selecció de futbol d’Espanya que va perdre 3-2 contra Xipre i que va desfermar un munt de crítiques contra l’entrenador Javier Clemente. Curiosament, durant el programa va sonar una promoció del programa de Jordi Basté «No ho diguis a ningú» que s’emetria a la nit.

Promoció «No ho diguis a ningú» amb Jordi Basté

Aquí podeu escoltar el fragment sencer emès a Catalunya Ràdio un 7 de setembre de 1998.

Tito B. Diagonal | Angel Casas| Josep M Bachs| M Aurèlia Capmany| Radioteatre| Barça campió| Salvador Espriu| Mary Santpere| Extra Diari Avui| La Trinca| Salvador Dalí| Javier de la Rosa| Omnium Cultural| RAC1| Estatut| Escoltar atentament  

Fonts de Barcelona, font gòtica de l’antic Hospital de la Santa Creu (2)

Font gòtica de l’antic Hospital de la Santa Creu

[CAT] Avui escolto una font gòtica que es va instal·lar en la restauració de l’antic Hospital de la Santa Creu i que ara acull la Biblioteca de Catalunya o l’Institut d’Estudis Catalans. Les fonts gòtiques son de pedra i ornamentalment no son espectaculars, però a mi personalment m’agrada aquest antic minimalisme. El fons de la font està fet de ceràmica i està al mig dels Jardins de Rubió i Lluch que, desgraciadament a certes hores de la nit, no és gaire segur transitar-los. La sonoritat és tranquil·la i d’un únic brollador artificial. És ben curiós adornar-se’n que és una font important pels ocells, ja que coloms i pardals no paren d’apropar-se a beure la seva aigua. Vaig crear una pestanya en aquest lloc on apareixen tots els sons que aniré enregistrant de fonts i brolladors de la ciutat de Barcelona.

[ESP] Hoy escucho una fuente gótica que se instaló en la restauración del antiguo Hospital de la Santa Creu y que ahora acoge la Biblioteca de Catalunya o el Institut d’Estudis Catalans. Las fuentes góticas son de piedra y ornamentalmente no son espectaculares, pero personalmente me gusta este antiguo minimalismo. El fondo de la fuente está hecho de cerámica y está en medio de los Jardines de Rubió y Lluch que, desgraciadamente a ciertas horas de la noche, no es seguro transitarlos. La sonoridad es tranquila y de un único manantial artificial. Es curioso darse cuenta que es una fuente importante para los pájaros, ya que palomas y gorriones no paran de acercarse a beber su agua. Creé una pestaña en este sitio donde aparecen todos los sonidos que iré grabando de fuentes y manantiales de la ciudad de Barcelona.

[ENG] Today I listen to a gothic fountain that was installed in the restoration of the old Hospital de la Santa Creu and which now houses the Library of Catalonia or the Institute of Catalan Studies. The Gothic fountains are made of stone and ornamentally they are not spectacular, but I personally like this ancient minimalism. The bottom of the fountain is made of ceramic and is in the middle of the Rubió and Lluch Gardens which, unfortunately, at certain times of the night, are not very safe to walk through. The sound is quiet and from a single artificial fountain. It is very curious to adorn yourself with it, which is an important source for birds, since pigeons and sparrows keep coming to drink its water. I created a tab on this site where all the sounds that I will be recording from sources and fountains in the city of Barcelona appear.

Àngel Casas i el mag Fèlix a «La clau i el duro»

Ángel Casas

Amb els anys que porto regirant cintes de casset, només m’he trobat una amb un fragment de ràdio dels anys vuitanta i emès per Ràdio 4 que realitza l’Àngel Casas. El programa és «La clau i el duro» on hi ha el col·laborador mag Fèlix i fan entrar tot d’oients que pregunten en directe sobre la seva salut i relacions pel seu horòscop.

Aquí podem escotar a l’oient Isabel xerrant de personalitats.

Isabel parlant amb Àngel Casas

En un moment donat el mag Fèlix contesta la pregunta de la Isabel sobre la relació amb el seu company metge. La resposta no és gaire encoratjadora.

Un zero a l’esquerra

L’Àngel Casas era àries i una oient ja li diu que està ben enamorada d’ell.

oient enamorada

Podeu escoltar tot el fragment aquí. I també us recordo que podeu escoltar els radio teatres que vaig trobant, i els fragments de ràdio antiga.

Quisicosas a Radio Juventud amb Josep M. Bachs (I)

Gràcies a l’amabilitat de Lola Cuadrado, estic digitalitzant quatre CD amb material que el mateix Josep M. Bachs anava guardant dels seus moments de ràdio. N’hi ha un amb enregistraments del 1971 al 1982 del seu programa QUISICOSAS i tres amb material del SACAPUNTAS. Tots dos programes de Radio Juventud. Avui començo mostrant tot el material del primer CD on hi ha fragments del programa Quisicosas.

CD amb material del programa Quisicosas de Ràdio Juventud presentat per Josep Mª Bachs

El material d’aquest primer post comprèn moments del Quisicosas des de l’any 1971 al 1973. La qualitat sonora és molt bona perquè Josep Maria Bachs (com s’explica al llibre «Memòries de Radio Juventud» de Miguel Arguimbau) es preocupava molt de la qualitat sonora. En aquest llibre Jordi Estadella diu que era l’única persona que coneixia que tenia un NAGRA, una gravadora de cinta oberta feta a Suïssa de gran qualitat.

Lola Cuadrado, la seva parella, em detalla que sempre intentava tenir els talls de la seva vida radiofònica en el format més modern i per ell això era un maldecap. De la cinta va passar al DAT digital i finalment al CD. Així començava el programa, que anava patrocinat.

Entrada Quisicosas amb patrocini

Aquest primer fragment conté una promoció de la marca que patrocinava el programa, un concurs amb dues trucades telefòniques i uns minuts dedicats a la pel·lícula «El darrer tango a París«.

El programa estava presentat per Josep M. Bachs, però no estava sol com podem escoltar en aquest separador del programa Quisicosas on també anuncia el nom de Miguel Sánchez Bande.

Separador Quisicosas amb Miguelito

En aquest segon moment Josep M. Bachs parla de la píndola anticonceptiva en el seu programa Quisicosas de Radio Juventud.

El tercer fragment és ben curiós, ja que Josep M. Bachs explica que va anar convidat al programa «Verbigracia» de Ràdio Barcelona presentat per Rafael Turia. Ara ell és qui convida al seu programa a Rafael Turia i el personatge Paracucíta aprofita per sortir per antena.

I el quart fragment d’aquest primer repàs parla de la Torre Eiffel.

Encara queden més moments del Quisicosas de Josep M. Bachs de Radio Juventud. En concret, fragments de l’any 1974 al 1982 quan el programa era en cadena. Podeu escoltar més programes de Radio Juventud, com els de Tito B. Diagonal aquí.

El tranvía de Milano

El tranvía de Milano

[ESP] Si en una ciudad he tenido la sensación que los tranvías iban a toda velocidad, ha sido en Milán. Qué auténtica barbaridad verlos pasar y preocuparte por si descarrilan en la siguiente curva. Reconozco que tengo una visión un poco nostálgica de los tranvías. Me gustan cuando puedes subir a ellos y observar tranquilamente todo el exterior y los detalles del interior. Pero en Milán es imposible. No lo critico. Únicamente explico lo que veo y lo que oigo. En este momento sonoro se puede escuchar un primer tranvía más antiguo y otro segundo un poco más moderno. Otra de las curiosidades del sonido es como, poco a poco, los coches eléctricos y también las bicicletas van tomando las grandes ciudades dejando atrás los motores de explosión y dejando escuchar la rozadura de los neumáticos en los adoquines. Por cierto, que bonitos que son los adoquines en las ciudades y que pena que en una ciudad como Barcelona hayan desaparecido. Tengo unos cuantos tranvías en el mi [espaciosonante].

[ENG] If in a city I have had the feeling that the trams were going at full speed, it has been in Milan. What a real awful thing to watch them go by and worry about them going off the rails around the next corner. I admit that I have a slightly nostalgic view of trams. I like it when you can climb on them and calmly observe all the exterior and interior details. But in Milan it is impossible. I do not criticize it. I only explain what I see and what I hear. At this sound moment you can hear a first older tram and a second a little more modern. Another of the curiosities of sound is how, little by little, electric cars and also bicycles are taking over the big cities, leaving behind internal combustion engines and allowing the scraping of tires on cobblestones to be heard. By the way, how beautiful are the cobblestones in the cities and what a pity that in a city like Barcelona they have disappeared. I have a few streetcars in my [espaciosonante].

[CAT] Si en una ciutat he tingut la sensació que els tramvies anaven a tota velocitat, ha estat a Milà. Quina autèntica barbaritat veure’ls passar i preocupar-te per si descarrilen al següent revolt. Reconec que tinc una visió una mica nostàlgica dels tramvies. M’agraden quan hi pots pujar i observar tranquil·lament tot l’exterior i els detalls de l’interior. Però a Milà és impossible. No ho critico. Únicament explico el que veig i el que sento. En aquest moment sonor es pot escoltar un primer tramvia més antic i un altre segon una mica més modern. Una altra de les curiositats del so és com, a poc a poc, els cotxes elèctrics i també les bicicletes van prenent les grans ciutats deixant enrere els motors d’explosió i deixant escoltar el frec dels pneumàtics a les llambordes. Per cert, que bonics que són les llambordes a les ciutats i quina pena que en una ciutat com Barcelona hagin desaparegut. Tinc uns quants tramvies al meu [espaisonant].

Viatge amb soneria

Avui m’he comprat un rellotge de sobretaula. Feia temps que hi anava al darrere. Em fa il·lusió escoltar a casa el mecanisme de la soneria i encara que s’hagi de reparar, espero que sigui fàcil per un rellotger.

Rellotge de sobretaula amb soneria

Dolç. Aquesta és la paraula que defineix per a mi el so dels rellotges amb soneria. Aquest en qüestió té un mecanisme per fer moure uns martells que fan sonar els quarts i les hores en punt. Quan estigui a punt, enregistraré el so interior que genera com vaig fer, als anys noranta, amb el rellotge que sempre va estar a casa dels meus pares.

Interior del rellotge amb soneria

Al mateix dia que l’he comprat m’ha passat una cosa sorprenent. Havia comprat el rellotge en un mercat de segona mà i he tornat caminant a casa. Mentre ho feia, amb el rellotge sota el braç, anava sentint sorolls al seu interior. Com que sempre vaig amb la gravadora, he posat dos petits micròfons dins del rellotge i he tancat la porteta de fusta i he caminat uns quants minuts fins a casa. La caixa de ressonància del cos del rellotge, els martells, el meu moviment caminant han fet la resta: un petit mini concert sense melodia. M’encanta aquest rellotge.

[ESP] Hoy me he comprado un reloj de sobremesa. Hacía tiempo que iba detrás. Me hace ilusión escuchar en casa el mecanismo de la sonería y aunque haya que repararlo, espero que sea fácil para un relojero. Dulce. Ésta es la palabra que define para mí el sonido de los relojes con sonería. Este en cuestión tiene un mecanismo para mover unos martillos que hacen sonar los cuartos y las horas en punto. Cuando esté listo, grabaré el sonido interior que genera como hice, en los años noventa, con el reloj que siempre estuvo en casa de mis padres. En el mismo día que lo he comprado me ha pasado algo asombroso. Había comprado el reloj en un mercado de segunda mano y volví caminando a casa. Mientras lo hacía, con el reloj bajo el brazo, iba oyendo ruidos en su interior. Como siempre voy con la grabadora, he puesto dos pequeños micrófonos dentro y he cerrado la portezuela de madera y he andado unos minutos hasta casa. La caja de resonancia del cuerpo del reloj, los martillos, mi movimiento andando han hecho el resto: un pequeño mini concierto sin melodía. Me encanta este reloj.

[ENG] Today I bought a table clock. He had been behind for a long time. I am excited to hear the striking mechanism at home and even if it has to be repaired, I hope it will be easy for a watchmaker. Sweet. This is the word that defines for me the sound of chiming clocks. This one in question has a mechanism to move hammers that sound the quarters and hours on the dot. When it’s ready, I’ll record the interior sound it generates like I did, back in the ’90s, with the clock that was always in my parents’ house. The same day I bought it, something amazing happened to me. He had bought the watch at a second-hand market and walked home. As he did so, with the watch under his arm, he heard noises inside him. As I always go with the recorder, I have put two small microphones inside and closed the wooden door and walked home for a few minutes. The soundboard of the body of the watch, the hammers, my walking movement have done the rest: a little mini-concert without melody.

Fonts de Barcelona, circular de les magnòlies al Turó Parc (1)

[CAT] Moltes fonts ornamentals i brolladors a poc a poc deixen de rajar aigua. Ja sigui per l’escassetat de l’aigua o per l’elevat pressupost de manteniment deixen de ser fonts ornamentals per ser objectes embellidors secs. El canvi climàtic farà, potser, que aquests objectes públics passin a la història i el seu so desaparegui. Per això m’he animat a enregistrar el soroll dels que queden a la ciutat de Barcelona. Ho faré des d’una perspectiva general, és a dir, m’agradaria que s’escoltés l’aigua, però també la gent, el xivarri dels nens i els animals que per allà passin perquè les fonts són un objecte socialitzador. Hi ha una etiqueta que els ordenarà fàcilment. No sé si arribaré a les més de 230 que la Viquipèdia diu que hi ha, però tinc moltíssimes ganes d’escoltar-les atentament.

Circular de les magnòlies al Turó Parc

Començo amb una de les que tinc més a prop de la feina i que es diu (totes les fonts tenen nom) circular de les magnòlies i que es troba a Turó Parc de Barcelona. Actualment, crec que és l’única que brolla encara que, ben a prop, hi ha la biga de la Font de l’Aurora i els estanys. L’ambient és força transitat de gent i també s’escolten els vehicles del carrer del costat. L’aigua surt escopida del brollador a uns 2 metres i l’enregistrament està fet a la tarda, just després de la sortida dels col·legis.

[ESP] Muchas fuentes ornamentales y manantiales poco a poco dejan de manar agua. Ya sea por la escasez del agua o por el elevado presupuesto de mantenimiento dejan de ser fuentes ornamentales para ser objetos embellecedores secos. El cambio climático hará, tal vez, que estos objetos públicos pasen a la historia y su sonido desaparezca. Por eso me he animado a grabar el sonido de los que quedan en la ciudad de Barcelona. Lo haré desde una perspectiva general, es decir, me gustaría que se escuchase el agua pero también la gente, el alboroto de los niños y los animales que por allí pasen. Hay una etiqueta que les ordenará fácilmente. No sé si llegaré a las más de 230 que Wikipedia dice que hay en la ciudad, pero tengo muchísimas ganas de escucharlas atentamente.

Empiezo con una de las que tengo más cerca del trabajo y que se llama (todas las fuentes tienen nombre) circular de las magnolias y que se encuentra en Turó Parc de Barcelona. Actualmente, creo que es la única que brota y muy cerca está la viga de la Font de la Aurora y los estanques. El ambiente es bastante transitado de gente y también se escuchan los vehículos de la calle de al lado. El agua sale escupida del manantial a unos 2 metros y la grabación está hecha por la tarde, justo después de la salida de los colegios.

[ENG] Many ornamental fountains and springs gradually stop flowing water. Either because of the scarcity of water or because of the high maintenance budget, they are no longer ornamental fountains to be dry beautifying objects. Climate change will, perhaps, cause these public objects to go down in history and their sound to disappear. That’s why I’ve encouraged myself to record the sound of those who remain in the city of Barcelona. I will do it from a general perspective, that is to say, I would like to hear the water but also the people, the commotion of the children and the animals that pass by there. There is a label that will sort them easily. I don’t know if I’ll get to the more than 230 that Wikipedia says there are in the city, but I really want to listen to them carefully.

I’ll start with one of the ones I have closest to work and it’s called (all the sources have numbers) circular of the magnolias and it’s in Turó Parc de Barcelona. Currently, I think it is the only one that springs up and very close is the beam of the Font de la Aurora and the ponds. The environment is quite crowded and you can also hear the vehicles on the street next door. The water spits out from the spring about 2 meters away and the recording is made in the afternoon, just after school.

« Entradas Anteriores