Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (II)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 16/05/1979

Primera part de la cinta: l’expedició del F.C. Barcelona es trasllada de l’Aeroport de Barcelona fins a la Basílica de la Mercè.

La gravació comença amb la connexió que fa l’Enric Frigola, el presentador del programa especial en directe, amb Enric Lloveras que es troba en una unitat mòbil motoritzada seguint, per l’autovia de Castelldefels, a l’autocar que porta l’expedició blaugrana. Lloveras posa èmfasi en l’alegria que demostren tots els seguidors que intenten acostar-se perillosament a l’autocar o relata el moment on unes noies s’apropen a Carles Reixac per donar-li les gràcies.

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Els càlculs d’Enric Frigola que l’autocar arribarà en uns vint minuts a la Basílica de la Mercè es queden molt curts. Mentre l’expedició no arriba el periodista aprofita per fer una connexió amb la Plaça Sant Jaume, on l’equip havia d’oferir la Recopa al alcalde Narcís Serra a l’Ajuntament de Barcelona i al President Josep Tarradellas al Palau de la Generalitat.

Mentre no arriben els jugadors el periodista Joan Albert Argerich entrevista l’ex-jugador del F.C. Barcelona Ramon Llorens. La conversa agafa un caire còmic ja que en aquells moments tota la gent que estava esperant els jugadors a la Plaça Sant Jaume estan escoltant la transmissió de Ràdio 4. Hi ha uns altaveus a tot volum perquè almenys l’espera de la gent es mantingui informada de la situació de la comitiva. L’ex-jugador del Barça, conscient que tothom l’està escoltant, posa molt d’èmfasi a les seves respostes.

Ramón Llorens (foto FCBarcelona)
connexió amb Joan Albert Argerich a la Plaça Sant Jaume

L’autocar tot just està entrant ara a Barcelona però la quantitat de cotxes és inmensa com explica Enric Lloveras que defineix l’ambient amb tants cotxes i motos com una «càmera de gas».

connexió amb Enric Lloveras a l’autovia de Castelldefels

Enric Frigola dona pas altre cop al periodista enviat a la Plaça Sant Jaume per entrevistar a Jordi Pujol, que un any després guanyaria les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de l’arribada de la democràcia.

connexió a la Plaça Sant Jaume on Joan Albert Argerich entrevista a Jordi Pujol

La Basílica de la Mercè és la primera parada que han de fer els jugadors i Enric Frigola connecta amb Joan Lluch que està dins de la Basílica acompanyat de molts seguidors que ja comencen a perdre la paciència.

connexió amb Joan Lluch a la Basílica de la Mercè

Però, on és l’autocar? Trigarà molt a arribar a la Basílica? Els nervis comencen a aflorar ja que a banda de passar per l’església també han de visitar l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i finalment el camp del Barça. On són els jugadors?

connexió amb Enric Lloveras des dels carrers de Barcelona

És sorprenent que una de les úniques veus femenines que apareixen en aquestes 4 cintes de cassette és la de Montserrat Minobis que explica el que ha vist pels carrers de Barcelona.

Montserrat Minobis explica el que ha vist pels carrer

La caravana no pot avançar i ha estat aturada més de 10 minuts al davant del cinema Rex. El problema ara és que la gent, per poder veure de més a prop als seus ídols, està ocupant tota la calçada de la Gran Via. Ho explica Enric Lloveras al lloc dels fets.

connexió amb Enric Lloveras des de la Gran Via de Barcelona

Sembla que cada vegada l’autocar és més a prop de la Basílica i en aquesta connexió és especialment interessant escoltar l’ambient que el periodista Enric Lloveras copsa amb el seu micròfon mentre ell fa silenci.

connexió amb Enric Lloveras des del Passeig de Gràcia de Barcelona

A la Plaça Sant Jaume els joves s’han assegut al terra per descansar després d’estar tanta estona de peu. Enric Frigola connecta amb Joan Grau que està allà destinat i explica quina és la situació.

connexió amb Joan Grau des de la Plaça Sant Jaume

El moment de l’arribada de l’expedició del Barça a la Basílica de la Mercè està arribant i Enric Frigola connecta abans amb Antoni Serra que està en el darrer punt protagonista de la nit: el Camp Nou.

connexió amb Antoni Serra des del Nou Camp

Finalment l’autocar arriba a la Basílica de la Mercè. En la propera publicació explicarem tot el que hi passa dins l’esglèsia, que no és el que tothom s’espera.

Arribada del Barça amb la Recopa de Basilea (I)

Retransmissió en directe de Ràdio 4, Ràdio Peninsular i Ràdio Juventud el 16/05/1979

Cintes amb retransmissió Recopa Basilea F.C.Barcelona

Com m’arriben aquestes quatre cintes?

Feia temps que el Xavier Bosch em recordava que havia de passar per casa seva perquè tenia unes gravacions que, de ben segur, m’interessaven. Ara fa uns dies em va donar quatre cintes, que va aconseguir quan feia el programa «Aquest any, cent», titulades «Reportatge de Ràdio 4 i Ràdio Peninsular, Arribada del «Barça» – Recopa d’Europa 1979″.

Caràtula del programa de TV3, «Aquest any cent!»

Xavier Bosch: «Les cintes les vam obtenir a l’any 98, quan preparàvem el programa “Aquest any, cent!” per a TV3. Ens vam proposar, per al centenari del Barça, mirar de trobar una cosa que no s’havia sentit mai: la veu de Joan Gamper, el seu fundador.
Ens vam posar en contacte amb en Jaume Font. Ens havien dit que ell tenia un arxiu sonor de coses catalanes de l’antigor i que potser ho trobaríem allà.
Certament, l’arxiu d’aquest senyor, per damunt de la Travessera de Dalt, era impressionant. Ens va dir que la veu de Gamper no la tenia, però que tenia alguna cosa sobre el Barça. I, aleshores, ens va copiar les 4 cintes de les 3 hores de la rebuda que els culers havien fet, al maig de 1979, quan el Barça presidit per Núñez i entrenat per Quimet Rifé, tornava de Basilea de guanyar la Recopa de 1979.
Era el primer gran títol europeu, 30.000 culers van anar a animar l’equip a Suïssa. La final va tenir molta èpica (vam guanyar 4-3 a la pròrroga) i un milió de barcelonistes van sortir a rebre els herois.
Això va fer que la caravana des de l’aeroport del Prat fins a la plaça de Sant Jaume fos eterna. I les tres hores, de l’emissió conjunta de tres emissores, és un tresor per la radiofonia, per la llengua catalana i, també, pel Barça.»

Vas escoltar tot el contingut? Quin record en tens del què hi havia?

Xavier Bosch: «Lògicament, per buscar què podíem aprofitar pel programa, ho vaig escoltar tot. De fet, el primer programa de l’Aquest any, cent! va ser el dedicat a Basilea. Vam dur el Neeskens al plató i, el primer que va sonar a la història del programa, va ser part del discurs del Tarradellas sobre l’Estatut que havia de venir, des del balcó del Palau de la Generalitat.»

President Tarradellas: «Ciutadans de Catalunya, visca el Barça! La meva enhorabona més efusiva a aquests jugadors del Barça que tant dignament han lluitat per conquerir la Recopa i per demostrar que a Barcelona i a Catalunya hi ha uns homes sempre disposats a lluitar per triomfar!«

Xavier Bosch: «Ens exemplificava, perfectament, que la història del Barça és indissociable de la de Catalunya. Van de bracet. I aquella troballa sonora històrica ens ho va permetre demostrar. El valor documental de recuperar un so perdut, a més a més, donava el to i la voluntat del programa que vaig tenir la sort de dirigir amb l’Antoni Bassas i l’Eduard Boet.»

President Tarradellas: «El match d’ahir és un exemple ciutadans de Catalunya perquè la seva tenacitat, el seu coratge i la seva manera de fer ens ha de servir per la lluita que s’apropa per obtenir l’Estatut!»

Efectivament l’arribada de l’expedició del F.C. Barcelona va ser molt llarga. Les cintes, que podrem escoltar àmpliament en propers episodis en aquest bloc, demostren l’espera de la gent al carrer, a la Plaça Sant Jaume, a la Basílica de la Mercè i també, finalment, a l’estadi del Barça.

Com vas viure aquesta jornada històrica?

Xavier Bosch: «Jo tenia 11 anys. Vaig mirar tot el que van fer, tant del partit com de la rebuda, per televisió. Ni tan sols vaig demanar que em deixessin anar al carrer a celebrar-ho. No em volia perdre res del que fessin per televisió. És, segurament, la primera gran alegria de la meva pre-adolescència.»

La propera publicació contindrà la primera part de tota la transmissió radiofònica on l’autocar del Barça ha sortit de l’Aeroport de Barcelona amb destinació a la Basílica de la Mercè per fer l’ofrena de la copa a la patrona de Barcelona.

¿Que cantan los niños ahora?

Cinta de Cassette con niña cantando

Las canciones infantiles o populares han ido cambiando a lo largo de los años. ¿Hay algun niño o niña que todavía cante las canciones que aquí publico?

Esta cinta de cassette la encontré en un mercado de segunda mano especializado en el vaciado de pisos y casas. Calculo que es una cinta de finales de los setenta o principios de los ochenta y no hay nada más que estos tres cortes de audio. La primera canción es «Al pasar por el cuartel» donde los niños a parte de cantarla la bailaban en grupo. Sorprende la letra y como la niña (o niño) la canta con total naturalidad.

canción «Al pasar por el cuartel»

La segunda es «El conejo se quedó encerrado«

fragmento canción «El conejo se quedó encerrado

Y la tercera y última canción es «Dos patitos en el agua» donde los niños gestualizaban la letra con su cuerpo.

canción «Dos patitos en el agua»

¿Que canciones cuando eras niño cantabas?

Inauguración llegada de agua a Sant Feliu de Codines

Portada cinta magnetófono de Radio Barcelona

Gracias a la amabilidad de Àngel Falqués puedo publicar el contenido de esta cinta de magnetófono que contiene material sonoro muy interesante. Seguramente más adelante podré concretar el año de grabación, pero se grabó con seguridad entre los años 1966 al 1969 en Sant Feliu de Codines.

El dia de la grabación se inauguraron las obras para la llegada de agua potable y el momento es el de los parlamentos de los políticos que lo hicieron posible con la presentación del periodista Joan Armengol (gracias Fernando por el apunte). Empieza el parlamento de Angel Falqués i Deu, el entonces alcade de Sant Feliu de Codines.

Parlamento de Angel Falqués i Deu

Después habla delante del micrófono el entonces Gobernador Civil de la Provincia de Barcelona Tomás Garicano y que visitaba el pueblo con motivo de la inauguración.

Parlamento de Tomás Garicano

Finalmente, el Ministro y comisario de los planes de desarrollo Laureano López Rodó, acaba los parlamentos de la inauguración.

Fragmento parlamento Laureano López Rodó

«Trossos de lluna», la cançó que mai va ser?

Casset amb els assajos de «Trossos de Lluna»

Diàriament m’arriben a les mans cintes de casset de tot tipus i només una de cada vint tenen algun contingut interessant relacionat amb la ràdio o, com és en aquest cas, un assaig musical d’un grup d’amics.

En un principi, en el contingut de la cinta de casset no semblava que hi hagués res de profit, ja que començava amb música comercial de Paloma San Basilio, Nikka Costa, Falco, ABBA o Queen. Totes les cançons coincideixen amb una dada: originalment estan publicades entre els anys 1979 i 1982.

En un moment donat la música comercial desapareix i sona un fragment de la interpretació de «Nowhere man» de THE BEATLES cantada per dues persones joves, cadascuna de les quals s’escolta per un dels canals estèreo de la gravació.

fragment «Nowhere man» de THE BEATLES

El moment musical de la cançó de The Beatles acaba com havia començat, és a dir, de cop i volta i dona pas altre cop a «Juntos» de Paloma San Basilio.

Però, quan creia que ja no hi hauria res més d’aquests músics, sona una interpretació d’una cançó anomenada «Trossos de Lluna» en cinc preses diferents i on s’escolten dues veus, dues guitarres i una flauta travessera. Aquest és el primer fragment de la cançó.

«Trossos de lluna» presa 1

Aquesta és la lletra de la cançó que ha sonat en aquesta primera presa:

Companys ja sé que a la vida,

et costa d’anar endavant.

El vent aixeca les brosses

que se’t posen als ulls.

Dius que paraules no et calen,

no esperis res bo gaire més.

Les mides tan buides dels homes que et volten,

no et podran omplir.

Trossos de lluna, m’arriben

i em diuen que no tot és perdut.

Una ma amiga que s’acosta i sé que estarà ferma

en cels de joia o de cristall.

Aquí, sota la pluja que cau.

Aquí, on tot el món va rodant.

Avui, podem fer brillar

els trossos de lluna que sempre arribaran.

«Trossos de lluna» presa 1

Després d’aquesta primera gravació, n’hi ha 3 més on s’escolten diferents fragments de la cançó i on hi ha comentaris dels músics que parlen entre ells de moments concrets de la interpretació.

«Trossos de lluna» presa 2
«Trossos de lluna» presa 3
«Trossos de lluna» presa 4

A la part final de la cinta hi ha la darrera presa d’una altra part de la cançó «Trossos de lluna», que ens descobreix noves notes i la lletra FINS EL FINAL de la cançó.

«Trossos de lluna» presa 5

La boira sempre és dolenta,

t’amaga formes i colors.

El vent que l’escampa, la lluna que esclata,

amb tu lluitaran.

Si et veus ofegat per les boires,

no dubtis en demanar

l’empenta petita d’un home que et volta,

i et vol ajudar.

Trossos de lluna, m’arriben

i em diuen que no tot és perdut.

Una ma amiga que s’acosta i sé que serà ferma

en cels de joia o de cristall.

«Trossos de lluna» presa 5

Només sabem el nom d’un d’ells: Joan.

He buscat per la xarxa si existeix una cançó com aquesta i, ni pel seu nom ni per la seva lletra, m’ha sortit cap coincidència.

I és clar, ara tot són preguntes que em vénen al cap:

  • El grup o algun dels seus integrants ha tingut rellevància en el món de la música?
  • La cançó encara serà recordada ara pels músics que hem escoltat en aquesta cinta?
  • La cinta de casset pot estar enregistrada a partir de l’any 1983 i és possible que l’edat dels qui fan la cançó sigui de 17 o 18 anys. Si fos així, ara en deuen tenir uns 55. A què es deuen dedicar?
  • Coneixeu alguna de les veus o us sona aquesta cançó?

El mar en Cudillero

Cudillero, el pueblo de Asturias

[ESP] Cudillero es un bonito pueblo marinero de Asturias pero normalmente está a tope de gente y es difícil grabar sonidos sin que se haga evidente la muchedumbre. Antes, cuando grababa sonidos, intentaba por todos los medios que no apareciese ninguna variable tipo aviones, gente o coches. Es curioso que, con los años, ya no me preocupa tanto el hecho de hacer una toma sonora limpia de artificialidades. Al final, esta artificialidad forma parte de la realidad y lo que me gusta es el sonido costumbrista. De todos modos, puse los dos micrófonos cerca del agua y lejos del suelo consiguiendo así una toma muy natural. Muy parecida, por cierto a la foto, donde parece que estuviéramos solos visitando el pueblo. Pero no.

[ENG] Cudillero is a beautiful fishing town in Asturias but it’s usually full of people and it’s difficult to record sounds without the crowd being evident. Before, when I recorded sounds, I tried by all means not to appear any variables such as airplanes, people or cars. It’s curious that, over the years, I’m not so concerned about making a sound take clean of artificialities. In the end, this artificiality is part of reality and what I like is the traditional sound. Anyway, I put the two microphones close to the water and away from the ground, thus achieving a very natural take. Very similar, by the way, to the photo, where it seems that we were alone visiting the town. But no.

[CAT] Cudillero és un bonic poble mariner d’Astúries però normalment està al màxim de gent i és difícil gravar sons sense que es faci evident la munió de persones. Abans, quan enregistrava sons, intentava per tots els mitjans, que no aparegués cap variable tipus avions, gent o cotxes. És curiós que, amb els anys, ja no em preocupa tant el fet de fer una presa sonora neta d’artificialitats. Al final, aquesta artificialitat forma part de la realitat i el que m’agrada és el so costumista. De tota manera, vaig posar els dos micròfons prop de l’aigua i lluny del terra aconseguint així una presa molt natural. Molt semblant, per cert a la foto, on sembla que estiguéssim sols visitant el poble. Però no.

El golpe de estado del 23F por la radio

Casete con momentos radiofónicos del golpe de estado del 23F

Últimamente muchas personas se han puesto en contacto conmigo para facilitarme casetes que creen que pueden ser de interés. Hoy especialmente quiero agradecer a Josep que me haya dejado una cinta que ha guardado durante más de 40 años y donde grabó la radio y la televisión las horas después del golpe de estado del 23 de febrero de 1981.

Lo primero que he observado viendo la cinta es que en la CARA A encontramos el material sonoro del golpe y en la CARA B hay grabados unos chistes del humorista Eugenio. Esto me ha parecido genial.

La cinta empieza con un mensaje en catalán de Jordi Pujol, que entonces era Presidente de la Generalitat de Catalunya. Al final del mensaje creo que habla el periodista Ricard Fernández Deu y justo después se menciona que el programa se llama «Panorama». Así pues, este momento se emitió en Ràdio 4.

Presidente Jordi Pujol 23F

Fragmento de la tercera edición del programa «Panorama» de Ràdio 4

En las casas no sólo era el momento de los transistores, sino también de los televisores. Josep también puso el primer canal de Televisión Española cuando el periodista Iñaki Gabilondo informaba a los telespectadores de su programa informativo. Es curioso observar como de vez en cuando también se escucha la radio de fondo. Seguro que fue una tarde y una noche en las que los dos medios estuvieron muy demandados por la audiencia.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Después de la televisión, viene la radio y en concreto un informativo de la Cadena SER.

fragmento de un informativo de la Cadena SER

Todos estos momentos transcurren con una gran incertidumbre. La Guardia Civil todavía está dentro del Congreso y desde la Casa Real aún no hay ninguna comunicación pero parece ser que esto puede cambiar.

fragmento informativo TVE con Iñaki Gabilondo

Justo en ese momento la CADENA SER repetía esta notícia, pero en boca del secretario del Estado Mayor, y después recordaba el momento de la entrada del Teniente Coronel Tejero que fue inmortalizada por los micrófonos de la SER.

fragmento informativo CADENA SER

Se acercan las 12 de la medianoche y la CADENA SER emite un momento IMPERDIBLE ya que entrevista a José Antonio Ovies uno de sus reporteros que estaba en el Congreso. El periodista relata, leyendo directamente de las notas que escribió en su libreta, todo lo que iba viendo o escuchando.

entrevista CADENA SER a José Antonio Ovies

Finalmente a través de Radio Nacional de España se escucha el mensaje del Rey. Cuando finaliza este momento institucional se escucha el himno de España y la cinta llega al final de la cara con un momento sorprendente.

fragmento de Radio Nacional de España del Rey

Gracias Josep por permitirme sacar a la luz esta cinta y por la confianza de dejarme publicarlo aquí y hacernos revivir una parte de nuestra historia.

Nadala per sorpresa a Sílvia Tarragona

Cinta Sílvia Tarragona

Aquesta cinta de magnetòfon que he trobat és molt curiosa. L’enregistrament passa un 29 de desembre de 1997 just després del sopar de Nadal de l’equip d’esports de Catalunya Ràdio. Intueixo que el restaurant estava a prop dels estudis de la Diagonal.

La Sílvia Tarragona realitzava «La Nit dels Ignorants» des de l’any anterior i, tot d’una, part dels que havien anat al sopar, entren a l’estudi 1 i passa això:

Nadala de l’equip d’Esports de Catalunya Ràdio

Una vegada acabada la nadala TOTS marxen, però la periodista aconsegueix que només una persona no ho faci. Vol parlar amb ell per saber detalls del què havia passat.

«Seu aquí si us plau»

Josep Vives seu i gràcies a ell es poden saber més detalls de la pensada que han tingut i de qui ha estat l’instigador que, per cert, ha estat acusat sense embuts.

«Què és això que ha passat?»

Sembla que Jordi Basté és l’instigador. En aquest moment la Sílvia Tarragona fa un repàs de l’equip d’esports de la casa i sobretot de tots els que treballen en la retransmissió dels partits del Barça.

«Qui és qui»

Tot això va passar en directe a «La Nit dels Ignorants» i es tanca d’una forma sorprenent on, a més, es recorda altre cop l’acusat, que en cap moment parla després de la nadala.

«Ens fem dos petons per antena?»

Podeu escoltar el tall sencer aquí. Això és [espacio sonante]. Si teniu cintes, cassets, gravacions de programes de ràdio, no dubteu en posar-vos en contacte amb aquest espai. No volem que es perdi cap moment de ràdio.

A l’amiga absent. Un record de Rosario Espinosa de los Monteros (i III)

Ràdio antiga Zenith

Acabem aquí la sèrie especial de la cinta trobada del programa record a Rosario Espinosa de los Monteros, professional de Ràdio Nacional d’Espanya que va treballar més d’una vintena d’anys a l’emissora. El programa sencer, com vaig prometre, es troba sencer aquí, però fem un repàs final de la vintena de professional que li dediquen unes paraules en aquesta «A l’amiga absent».

El que era el director de Radio Cadena a Andalusia, José Maria Durán també va participar al programa parlant dels programes que havien fet tots dos com «Tercer tiempo»

fragment intervenció José Maria Durán

Durant anys, Rosario Espinosa va presentar amb Andrés Caparrós «Gran mercado» de Ràdio Peninsular. Ell també li dedica unes paraules.

fragment intervenció Andrés Caparrós

El periodista Xosé Luís Blanco, que també va participar a «Gran Mercado» recorda també la seva professionalitat alhora de posar-se davant del micròfon.

fragment intervenció Xosé Luís Blanco

Moment ara per Hilario López Millán que explica l’oportunitat que li va dedicar la Charo a posar-se davant d’un micròfon en el programa «Primera Línea» que presentava ella amb Ricard Fernández Déu.

fragment intervenció Hilario López Millán

I per acabar, Elisa Teixidor i Marga Lluch van participar amb la Rosario a «Fora dubtes» el darrer programa presentat per la periodista.

fragment intervenció Elisa Teixidor

Fins aquí el repàs d’aquest programa emotiu que, personalment, m’ha fet descobrir una professional que no coneixia. Gràcies a Fernando Rodríguez, Albert Malla i Toni Mascaró per fer-me-la escoltar en aquesta entrada en el minut 11’35».

Aquí podeu escotar el programa sencer.

« Entradas Anteriores