ESPACIO SONANTE

Ara fa un temps, quan es va jubilar Albert Requena, el periodista de la delegació de Girona de Catalunya Ràdio, va tenir l’amabilitat de donar-me una bossa amb un munt de cintes i minidiscs amb contingut de rodes de premsa i entrevistes que va fer durant anys. Aquest material és molt interessant perquè, com el cas que publico avui, té una importància històrica innegable. És el material en brut que mai es radia per antena i que es fa servir per escriure la peça per donar la notícia.

Antecessor del Bisbe Narcís Jubany, Jaume Camprodon va néixer a Torelló i va ser bisbe de Girona des de l’any 1973 i 2001. Precisament d’aquest any és aquest fragment de la darrera roda de premsa que va donar a Banyoles com a Bisbe. Una de les preguntes que li fan és si considera que el proper Bisbe de Girona ha de ser català.

Jo diria necessàriament català han de ser-ho. Hi ha hagut molts bisbes que han vingut d’altres indrets
i que han portat les esglésies d’aquí a Catalunya molt bé. Ara, jo diria que l’opinió meva i que em sembla que és la més normal és que siguin del país. Que siguin persones que tinguin capacitat per presidir l’església. Però és normalment que a casa nostra hi ha el factor de la llengua, que és molt condicionant per a la comunicació amb els fidels. Em sembla que convé que siguin de Catalunya o dels Països Catalans, de València o de les Balears. Aquí el nostre bisbat, per exemple, en aquest segle passat, va haver-hi el bisbe Llompart, que era de Mallorca, i el bisbe Vila Martínez, que era de València. Tots els altres que han vingut són del Principat. Seria desitjable que sigui així. En aquest moment només ho deu saber Nostre Senyor qui vindrà aquí a Girona, segurament. Però jo, em sembla, que les coses s’encarrilaran bé. Em sembla que no hem de tenir por.

Bisbe Camprodon

El Bisbe Camprodon també creu que el nou Bisbe hauria de tenir clares algunes coses concretes sobre Girona.

Ha de tenir en compte algunes coses, això sí. Per exemple, que Girona és un bisbat on la pràctica religiosa és baixa, que no vol dir que hagi baixat en nombre de cristians. La cosa és ser cristià, l’altra cosa és la pràctica. Hi hauria molt a dir. Però ara tenim en compte això. Que la societat de Girona és una societat benestant. La renda per càpita és de les províncies que és més elevada. És una societat culta, una societat que jo diria bastant lliure. Parlem de l’autonomia, però siguem francs a Girona fins i tot a Barcelona, si poguéssim ens en desfaríem. Bé, això encara que sembla una broma, però una mica ho portem tots dins.
Doncs això vol dir que el bisbe ha de ser una persona que creï comunió.

Bisbe Camprodon

Aquest és el fragment complet recuperat de la darrera roda de premsa del Bisbe Camprodon i que s’ha pogut preservar gràcies a l’amabilitat de l’Albert Requena.