ESPACIO SONANTE

Necessitaria tot el temps del món per poder anar a totes les botigues de segona mà per remenar i triar cintes de casset enregistrades. Busco, especialment, les cintes anònimes que no contenen música gravada de la ràdio o de CD (la majoria) sinó moments personals i anònims únics.

Aquest és el cas d’aquesta cinta BASF, que vaig trobar ahir, de finals dels vuitanta principis dels noranta (calculo) on només posa «3er. dia».

I abans de resumir tot el contingut que hi ha, una petició: M’encantaria saber qui és la persona que transmet aquest extracte de curs d’una hora. Per la seva forma de parlar i la seva passió intueixo que podria ser un professor reconegut. Però igual estic equivocat.

No hi entenc de psicologia ni de psicoanàlisi o d’autorealització, però intentaré desgranar tot el que va explicant aquesta persona a una audiència d’una o dues persones (sembla en petit comitè) que reben un curs. L’inici de la cinta fa un resum de tot el que els alumnes han après anteriorment i comença parlant de la creença del «jo idea»:

Aquesta creença provoca una angoixa que també provoquen unes reaccions que són la base del subconscient:

Aquesta base (i només la base) sembla que és el que conforma la persona. Des de com es posarà els pantalons al matí o si serà d’esquerres o de dretes. «L’angoixa base és el pare i la mare de totes les angoixes futures».

Els problemes es poden solucionar si anem a la base del subconscient:

En un moment donat es parla del pensament i de la calma:

Una dada: mentre faig aquest resum, el meu fill que està escoltant els talls i que ha acabat la carrera de Psicologia em diu que sembla un curs de psicoanàlisi i que ho explica «una mica enrevessat». 😃

Ara parla del «jo experiència»:

Qui imparteix el curs acaba dient que tenim un «jo idea» un «jo ideal», un «potencial», un «fons», un «jo experiència» i l’»angoixa base». A partir d’aquí, si ho entenem, podem començar el treball de teràpia a tu mateix:

I per fer-ho s’ha de començar, diu, a «mirar» sense «pensar»:

Aquí poso el fragment complet de la cinta AGFA trobada a una botiga de segona mà de l’avinguda del Paral·lel de Barcelona i que sembla que sigui de finals dels anys vuitanta o principis dels noranta.