ESPACIO SONANTE

Una cinta trobada amb les veus d’una família barcelonina de principis de la dècada dels anys setanta

En una botiga de prop de l’Avinguda Paral·lel m’he trobat aquesta cinta de casset de la marca Philips.

Aquest model de cinta es va fabricar i distribuir per Europa l’any 1971.

Ja tenim una data de referència i un lloc de compra que pot servir per, més o menys, concretar on va ser enregistrada. La cinta em va resultar curiosa perquè una vegada oberta la capseta vaig veure escrit «Família Artero«.

El primer contingut que escolto en posar la cinta és un programa de televisió on actua Tony Leblanc. Això em fa pensar que no trobaré res d’interessant, però en un moment donat …

Pel que diu qui fa les preguntes, el senyor Manel sembla que és metge. Seguidament, el senyor Manel pregunta si l’està gravant.

La dona parla amb un tal Papitu i en un moment donat diu «jubilao» crec que fent referència al senyor Manel. Ara arriba el torn d’una dona que es diu Erundina que és nascuda a Alcoi.

Just després la persona qui enregistra els moments quotidians parla amb la Carmeta, que és la dona que escoltàvem de fons en una anterior gravació. Ella sembla la mestressa de la casa i és qui fa la neteja dels plats i passa l’escombra en aquells moments.

Arribem a un moment diferent, ja que ara coneixem a la neboda que es diu Maria del Carmen que treballa a l’Editorial Sopena.

Maria del Carmen forma part del departament administratiu de l’Editorial Sopena que estava especialitzada en obres d’ensenyament i divulgació. A més, comenta que forma part de l’Orfeó Atlàntida i parla d’un concert que han fet al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona on va anar el mestre Millet. Encara no tenim constància de l’any en què està enregistrada la cinta.

Ara escoltarem al Manel. Però no el pare, sinó el germà de la persona que enregistra. Treballa a «Jorba Preciats» i no vol parlar de feina sinó del Barça que està a punt de ser campió de Lliga, però que els jugadors són una «calamitat» i no està segur si ho aconseguiran.

Torna el moment del pare. El senyor Manel que, crec, ja està jubilat, és metge i està casat amb la Cameta. Aquí l’escoltarem recitant una poesia i de fons a la Carmeta se li escapa el riure.

Arriba un moment important. Ara parlarà l’Erundina i sabrem exactament la data de l’enregistrament familiar.

«Divendres Sant de 1971». Som al dia 9 d’abril de 1971. El partit del Barça que es comentava en una anterior gravació contra l’Sporting de Gijón és del 28 de març. Aquell any «les calamitats» que juguen a l’equip del Barça no van guanyar la lliga.

La conversa continua amb l’Erundina. Recordem que és Divendres Sant i explica tota la volta que ha fet per Barcelona per anar a La Catedral on hi havia molta cua per veure Sant Crist de Lepant.

Aquí hem pogut sentir que agafen el 5 a l’Avinguda Mistral i que també ha anat a l’Església de Santa Madrona que és al carrer Tapioles del Poble-Sec. Intueixo que viuen a l’Avinguda Paral·lel que coincideix plenament en el lloc que he trobat la cinta.

El contingut de la cinta fa un salt temporal de dos anys i ens plantem el juliol de 1973. Escoltarem a la Maria del Carmen que és la filla de la dona que treballava a l’Editorial Sopena i feia molt temps que no venia a Barcelona. Aquests són els seus plans.

L’àvia de la nena, s’emociona.

La cinta acaba aquí. La persona que ha enregistrat totes aquestes «Charlas familiars» hi posa un paper amb unes instruccions.

Més enllà del punt ja no hi ha més veus. No sabem res més dels Manels, de la Carmeta, de les Maria del Camens o de l’Erundina.

Només sabem que formaven part de la família Artero, vivien a principis dels anys setanta prop de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona i que qui ho va enregistrar s’estimava a la seva família.