La Platja del Trabucador del delta de l’Ebre té dues cares sonores.
La que mira a la Ràpita i la que ensenya el mar obert. La sonoritat de la del mar intern és gairebé nul·la. De fet, s’hi poden sentir els ocells i el tranquil moviment de les aigües. El brogit de l’altra part és totalment diferent, sobretot, si és un dia amb onades.
He fet un petit experiment. He enregistrat l’ambient sonor a diferents metres de la riba, on trenquen les onades. He enregistrat un minut des de 150, 80, 50, 10 i zero metres. Quan ho vaig fer, no hi havia cap persona al voltant i això fa més fàcil adonar-nos de la diferència sonora depenent de la distància que som de l’aigua.
ESPACIO SONANTE 
Deja un comentario