De vegades la recerca de cintes porta sorpreses inesperades. Cintes on no hi ha música, no hi cap programa de ràdio, no hi ha entrevistes, no hi ha cap persona estudiant o recitant.
En aquest cas m’he trobat una cinta amb un contingut ben curiós. La gravació d’una trucada telefònica d’un propietari d’un pis al seu llogater. Està enregistrat perquè al propietari li interessava, segurament, demostrar les paraules dites pel llogater en un futur si la cosa se li complicava.
M’agraden molt aquests continguts, sobretot per entendre una mica més la societat de l’època i en aquest cas com resolien un conflicte dos catalans l’any 1982 a través d’una trucada telefònica.
Anem a pams. La conversa comença amb l’intent del llogater de continuar al pis després que el propietari li demani una data concreta. Qui hi viu està bé al pis, encara que li reclama que hi ha algunes mancances.
El llogater veu, però, que haurà de deixar el pis i el que ha de gestionar ara és la millor sortida perquè tingui temps per buidar-ho tot i per trobar un altre pis.
El propietari li comenta que cada vegada hi ha més pisos de lloguer, que és un mercat en alça, però que cada vegada són més cars.
Així doncs, el llogater pagava 4.000 pessetes al mes per un pis de Barcelona que no era al Raval. La trucada finalitza amb el recordatori de la data de sortida i amb el reconeixement per part del llogater que ha anat de bona fe i que va tenir alguns problemes per fer alguns pagaments.
Tinc moltes més cintes trobades amb contingut ben divers.
ESPACIO SONANTE 
Deja un comentario