
Gràcies a l’amabilitat de Fernando Rodríguez Calvo, que és qui guarda l’extens arxiu del periodista Josep Maria Francino, he pogut digitalitzar moltes hores de programació de la Ràdio Olímpica. Ràdio 4 es va transformar durant unes quantes setmanes en aquesta ràdio que va estar informant durant els Jocs Olímpics les 24 hores en català, castellà, català, francès i anglès. I una hora al dia en àrab, rus, xinès, japonès, portuguès i grec.
Molt d’aquest material ja està indexat pel Cinto Niqui a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya, però vull fer-vos un petit resum que dona una idea de la magnitud del projecte i recorda els periodistes que van estar participant.

En aquestes cintes de casset està part del contingut que havia arxivat Josep Maria Francino, que en aquells moments era cap de programes de Ràdio 4 mentre Ramon Font n’era el director i Jordi Garcia Candau era el director general de RTVE. Casualment en una d’aquestes cintes hi ha la roda de premsa de Jordi Garcia Candau tot just van acabar les emissions de la Ràdio Olímpica i on fa una valoració genèrica de la situació de Ràdio 4 que els rumors deien que tancaria just després de la Ràdio Olímpica.
En aquest material hi trobem les maquetes de les primeres proves mesos abans dels jocs i també els màsters de les sintonies que s’utilitzaran durant aquelles setmanes, que canviaven totalment de les habituals de Ràdio 4. Aquella música la va compondre José Manuel Pagan.
També hi trobem una promoció on s’expliquen les intencions de la Ràdio Olímpica.
Per fer-nos una idea de com sonava la fórmula de la Ràdio Olímpica, escoltem un fragment emès el 25 de juliol de 1992 a les nou del vespre quan feia una hora que va començar la cerimònia d’inauguració dels JJOO de Barcelona ’92. Les veus dels indicatius són de Constantino Romero i Conxita Cabistany.
L’experiència única de la Ràdio Olímpica va rebre diversos premis i distincions com els Premis Ciutat de Barcelona que un any després es van anunciar per Ràdio 4.
Una petita, però important part de la història radiofònica, que ara queda digitalitzada per la posteritat a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya.





Deja un comentario