ESPACIO SONANTE

Una de les persones més especials que vaig conèixer als anys noranta durant el meu pas per Ràdio Estel va ser Javier Lunaro. Jo era, en aquella època, tècnic de so de nit i matinada. Algunes vegades, vaig treballar en el seu programa de música de noves tendències «Estel de colors» i em sorprenia la seva forma professional de treballar. No s’equivocava, feia presentacions llarguíssimes amb poques notes apuntades a la seva llibreta i sabia improvisar com ningú a la ràdio.

Després de 10 anys de la seva mort vaig comprovar que a internet hi havia molt poc material escrit i gairebé cap fragment pel seu pas per moltes emissores de ràdio. Això ja no serà així gràcies a la Pilar Lunaro, la seva germana, i el material sonor que el seu pare encara conserva i que he pogut digitalitzar.

Ella ens escriu aquestes línies per conèixer la seva trajectòria professional:

Javier era llicenciat en Ciències de la Informació a la UAB l’any 1996. Va treballar a diversos mitjans, premsa escrita, ràdio i televisió, tot i que la ràdio va ser el mitjà al qual va dedicar més temps.
Mostrant molta precocitat i passió pel periodisme des de ben petit, va participar en programes de ràdio infantils a Ràdio Besòs i Ràdio Miramar.
Durant els estudis de periodisme i després, ja com a professional, va treballar a diverses emissores de ràdio. Va conduir programes de noves músiques a Ràdio Gramenet, Ràdio Ciutat de Badalona (1993-1994) i Ràdio Estel (1995-1996). Va treballar breument als serveis informatius a Ràdio Valira, a Andorra, el 1996. Més endavant, es va focalitzar en el periodisme esportiu. Va treballar al carrusel esportiu de la cadena
COPE (1994) i, després, als equips d’esports d’Onda Cero Reus (1996-1997) i Onda Cero Barcelona (1997-1998). Després, es va traslladar a Madrid, on va formar part dels equips d’esports de Radio Voz i Somos Radio entre 1998 i 2005, fins que es va traslladar a Jaén (Andalusia) per treballar a la televisió, concretament a Canal Sur.

Aquesta increïble trajectòria professional li va servir per aprendre tots els registres i treballar amb professionals que ell admirava. El seu blog encara està actiu i es poden trobar reflexions imperdibles sobre el periodisme i sobre un dels seus referents: Gaspar Rosety.

Recuerdo una de mis noches en Mestalla tras una importante victoria del Valencia. Salía del campo con el que era mi jefe, con Gaspar Rosety, y me pedía que me fijara en las caras de la gente. Eran caras de alegría. «Lunaro, el fútbol tiene algo que no tiene ni la política ni la economía. Esta alegría sólo la consigue el fútbol».

Javier Lunaro

Al final d’aquesta entrada publicaré tot el material sonor rescatat del Javier Lunaro, però abans m’agradaria que alguns companys que van treballar o estudiar amb el Javier ens parlin del seu vessant personal. Un dels seus amics era el periodista Marc Pérez que continua tenint un record inesborrable del Lunaro.

Quan vas conèixer a Javier Lunaro?

Marc Pérez – Vaig conèixer el Javier a la facultat de Ciències de la Informació de la UAB a Bellaterra. Sempre anava amb americana i el seu maletí característic, un personatge elegant que sempre tenia ganes d’intervenir en els debats. Després el vaig anar a visitar a Anglaterra on feia un Erasmus i ja sempre més vam consolidar una bona relació d’amics.

Com definiries el seu treball a la ràdio. Tenia algun tret característic que donava personalitat a la seva manera de treballar?

Marc Pérez – Era molt treballador, molt professional i cuidava els detalls. Tenia molts referents radiofònics, sobretot en l’àmbit esportiu, i sabia treure suc a les entrevistes. Es documentava molt, era molt erudit. Era un apassionat de la ràdio, un periodista de raça.

Va ser una persona inquieta que va passar per un munt d’emissores de ràdio. Sobretot va treballar en programes esportius. Coneixies la seva faceta de ràdio musical?

Marc Pérez – Sí, li agradava i era expert en noves músiques, ho dominava a la perfecció, i em va fer conèixer un tipus de música al qual jo no estava avesat. Recordo que el vaig acompanyar a fer una entrevista amb la cantant Noa al Casino de l’Aliança del Poblenou, una delícia!

Com el definiries com a persona?

Marc Pérez – Molt bona persona, estricte, intel·ligent, sabia escoltar i argumentar, un savi prematur. Teníem moltes converses, no coincidíem políticament, però respectava molt les opinions contràries a les seves, fins i tot feia conya. De broma, un dia em va regalar un llibre d’un destacat anticatalanista visceral (ell, òbviament, no ho era, però li agradava fer-me empipar). Mentre circulàvem en el seu R6, teníem moltes converses interessants. Això sí, cridava molt, hahaha!

Tens alguna anècdota o record que volguessis compartir?

Marc Pérez – A part de les anècdotes esmentades, moltes vegades li agradava acabar les frases amb una mítica “porqué Gibraltar siempre será un peñón” que deia l’Ozores a l’”1,2,3”.

Javier de Haro i David Morral també el van conèixer a les ràdios on hi va treballar.

Javier de Haro – Lo conocí en Onda Cero. Era una persona con una gran capacidad de trabajo, le faltaban horas. Toda mi relación con Javier fue en el tema deportivo. No conocía la faceta de la Radio Musical. La mayor anécdota es con su padre que era conductor de autobús y habíamos coincidido muchas veces, pero no recuerdo los años y también recuerdo que su padre corría carreras… Eso hizo que tuviera una mayor relación con él. En 1998 a pocas horas de retransmitir un partido de Liga entre el Espanyol i el Deportivo me puse enfermo y él dio el partido. Fue su primer partido en directo para Onda Cero.

David Morral– Vaig coincidir amb en Javier a Ràdio Estel, quan va arribar en la primera fornada de col·laboradors. El programa Estel de Colors va ser dels primers que es van gravar i, de fet, vam començar a fer-ho abans que s’iniciessin fins i tot les emissions de proves. Vaig ser el seu primer tècnic a Ràdio Estel: al principi només érem dos tècnics, en Toni Huguet als matins i jo a les tardes, i com que ell sempre venia a les tardes, era jo qui l’acabava gravant sempre. El Javier era un crac; de fet, ell em va encomanar l’afició i el gust per les noves músiques. Tot el que feia, ho feia amb ànima. No conec gaire la seva etapa fora de Ràdio Estel, però allà no necessitava ni guió: presentava amb fluïdesa i s’equivocava molt poques vegades. Sempre estava de bon humor, venia a la ràdio a relaxar-se i passar-ho bé, i es notava. Fins i tot quan cometia un error, ho feia amb gràcia —d’ell és la famosa pífia “se me ha lenguado la traba”. Era tot un personatge. Com a persona, era molt afable i sempre et tractava amb respecte. No li vaig sentir mai una paraula fora de to i no perdia mai el bon humor. Em consta que ja en aquella època tenia afició a les transmissions esportives i sovint feia comentaris de broma imitant el periodista José María García, però fins que no va deixar Ràdio Estel no em va comentar mai que es volgués dedicar a això professionalment.

El material que m’ha passat la Pilar del seu pare es nota que ha estat guardat tots aquests anys amb molta estima. Cintes i cassets de tota la seva etapa i, sobretot, de les retransmissions de futbol. Una bona part ja està digitalitzada i indexada a l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya gràcies al Cinto Niqui, però aquí he volgut publicar tot el material complet.

En aquest player es pot accedir a tot el material complet recopilat a archive.org.

En ordre hi ha:

• «Nueva Música«, de Ràdio Ciutat de Badalona del 1993.
• «Tiempo de juego«, de Cope Miramar amb Ricard Vicente de l’any 1994.
• «Goles«, de Radio España amb Pedro Pablo Parrado de l’any 1995 (en dos fragments).
• «Estel de colors«, de Ràdio Estel del 1995.
• «Retransmissió FC Barcelona-Extremadura«, d’Onda Cero amb Javier de Haro de l’any 1996.
• «Retransmissió Real Madrid-FC Barcelona«, d’Onda Cero l’any 1997.
• «Retransmissió At Bilbao-FC Barcelona«, d’Onda Cero l’any 1997.
• «Juego limpio«, de Somos Radio-Radio Voz de l’any 2004.
• «Retransmissió Bòsnia i Hercegovina-Espanya«, de Somos Radio-Radio Voz de l’any 2004.

Acabo amb una frase del seu amic Marc Pérez.

És una persona que es troba a faltar i que, en moments com l’actual, seria un destacable periodista de profunditat que marcaria tendència. Segur que seria un dels “influenciadors” més sòlids del panorama informatiu.

Moltes gràcies al pare de Javier Lunaro, a la seva germana Pilar i als professionals Marc Pérez, Javier de Haro i David Morral.