
[CAT] Sempre que arribo a un port, per petit que sigui, m’agrada arribar a la punta del moll. Si puc, sec a un bol·lard i em poso a enregistrar el que allà m’envolta. S’ha de dir que el port de la població de Cavtat és petit. És una ciutat molt propera a Dubrovnik i el seu aeroport, però encara guarda força tranquil·litat. De totes maneres, aquesta gravació té de tot menys serenor. Un nen, cansat de la calor de l’estiu, plora als braços del seu pare. Encara que el moviment de l’aigua al mur del moll vol fer calmar la situació, fins al final no ho aconsegueix. A l’inici també es pot escoltar la cadena de l’àncora d’una embarcació que busca el fons marí.
[ESP] Siempre que llego a un puerto, por pequeño que sea, me gusta llegar a la punta del muelle. Si puedo, me siento en un bolard y me pongo a grabar lo que allí me rodea. Debe decirse que el puerto de la población de Cavtat es pequeño. Es una ciudad muy cercana a Dubrovnik y su aeropuerto, pero todavía guarda bastante tranquilidad. De todas formas, esta grabación tiene de todo menos serenidad. Un niño, cansado del calor del verano, llora en los brazos de su padre. Aunque el movimiento del agua en el muro del muelle quiere calmar la situación, hasta el final no lo consigue. Al inicio también se puede escuchar a la cadena del ancla de una embarcación que busca el fondo marino.
[ENG] Whenever I arrive at a port, no matter how small, I like to get to the end of the pier. If I can, I hang on to a bollard and start recording what surrounds me there. It must be said that the port of the town of Cavtat is small. It is a city very close to Dubrovnik and its airport, but it is still quite peaceful. In any case, this recording is anything but serene. A child, tired of the summer heat, cries in his father’s arms. Although the movement of the water on the pier wall wants to calm the situation, it does not succeed until the end. At the beginning you can also hear the anchor chain of a boat searching for the seabed.





Deja un comentario