Hi ha cançons en les quals torno una vegada i una altra. Peces integrades en discos que es resisteixen a abandonar casa meva i decideixo no renunciar a l’escolta. Són cançons que m’han acompanyat tota la vida perquè quan les torno a escoltar torno a sentir tot d’emocions. Perquè la música va d’això no?, d’emocions. Així doncs, començo aquí, una nova «secció» al meu blog [espacio sonante] i que es diu «Escoltar i sentir«. Sé que és un nom una mica carrincló, però volia posar en relleu la petita tirania dels lingüistes (amb tot l’afecte) quan em diuen que «escoltar» no, que he d’escriure «sentir». També m’animo a començar aquest apartat perquè no trobo llocs on hi hagi persones recomanant música des del cor. Crec que és una de les úniques maneres d’aconsellar en escoltes musicals. Així que, des d’aquest petit i humil lloc, ho faig.
Segurament aquest disc me’l va fer descobrir, com molts, la Maria Sierra Rodríguez, la persona responsable de la música de la radiofórmula de Ràdio Estel, per on vaig treballar a la dècada dels anys noranta. És la banda sonora del documental «The Irish in America: Long Journey Home» que va dirigir Thomas Lennon i que aprofundeix en la història ètnica de la població irlandesa als EUA.
Paddy Moloney va ser el productor del disc, que va aparèixer l’any 1998. Ell era músic (mestre en gaites i flautes), productor i líder de la formació «The Chieftains«.
La peça en qüestió és «Shenandoah«, una cançó tradicional d’origen incert que data de principis del segle XIX i que aquí l’interpreta Van Morrison amb «The Chieftains» en tres estrofes.
Oh Shenandoah, it’s far I wander,
Away, you rolling the river,
Oh Shenandoah, it’s far I wander,
Away, I’m bound to roam, ‘cross the wide Missouri.Oh Shenandoah, I love your daughters,
Away, you rolling the river,
Oh Shenandoah, I love your daughters,
Away, I’m bound to roam, ‘cross the wide Missouri.Oh Shenandoah, I long to see you,
Away, you rolling the river,
Oh Shenandoah, I long to see you,
Away, I’m bound away, ‘cross the wide Missouri.Shenandoah
En el llibret del CD (els llibrets dels compacts i discos expliquen moltes coses) Paddy Moloney diu això i que ens ha de posar en situació abans d’escoltar-la:
Gravar «Shenandoah» amb el meu bon amic Van Morrison va ser una experiència memorable. Només vam fer tres preses per capturar la màgica interpretació de Van. Per a mi, evoca la potència d’aquell continent obert i em fa pensar en el gran viatge irlandès per Amèrica i que acaben convertint-se en americans. Sempre havia estat el meu desig que hi hagués un cor de gòspel inclòs en aquesta cançó. Vaig portar la cinta a Toronto, on les dones de «Faith Chorale» s’ho van passar d’allò més bé gravant sobre Van. El que més em va commoure va ser que totes van fer una petita pregària abans i després de la sessió.
Paddy Moloney sobre Shenandoah.
I precisament és això. La cançó és una pregària, o així m’ho sembla. I quan l’escolto ara, a banda de connectar amb ella de principi a fi, penso en l’Amèrica d’avui dia i el que allà hi mana. I penso que ell mai s’emocionaria escoltant-la.
Troba aquesta interpretació a la xarxa:
Google · DuckDuckGo
ESPACIO SONANTE 
Deja un comentario