ESPACIO SONANTE

Sempre vaig a la recerca de cintes on hi hagi contingut anònim, vivències familiars o històries personals. M’agrada fer una petita investigació que no va més enllà del que m’imagino sentint la cinta o mirant el que han escrit a la portada. Aquesta n’és una, però ja en porto publicades unes quantes en la categoria «cintes trobades».

La capsa i els papers trobats

La cinta me la guarda un bon amic que té una botiga de discos i que sap que m’agrada tafanejar-les. Jo ja n’havia vist unes quantes d’aquesta marca, es diu «Sonocolor WSM».

La cinta Sonocolor WSM es distribuïa des de París i en feia versions per a cada lloc on els venia, per això la informació està en castellà. Aquest model en concret es va fabricar entre l’any 1958 i el 1965. Això ens pot donar, agafant-ho amb pinces, una data aproximada de la gravació del contingut. Els papers que em trobo dins de la capsa m’animen a pensar que hi haurà gravacions boniques.

Hi podem llegir: Ramat de bens (1a cara) i «vàries» burrades interessants. «La borrasca». La manera amb la qual està escrit aquest paper i el fet que qui ho fes tingués clar que hi ha «burrades» que poden ser «interessants» em fa pensar que hi trobaré bon humor. I com després podreu escoltar, no m’equivoco gens. Hi ha més metres de cinta del que és normal i això vol dir que segurament conté molta informació. A més, hi trobo un segon paper, per les dues cares, més gran.

En el paper hi ha apuntat la volta (del comptavoltes) i el contingut que es pot trobar. Per exemple, hi ha apuntades paraules com piano, flauta, el nom de l’Hotel Rita i noms propis com Imma, Montse, Anna o Núria.

El contingut sonor

Ja ho tenim tot. Ara només falta fer una digitalització total de la cinta. Em trobo que està enregistrada per dos canals i en bona qualitat. Puc recuperar més de dues hores de gravacions. Us faig una selecció dels millors moments i comencem per l’inici de la cinta que és una «interpretació» musical on s’escolta una persona que fa d’ovella i hi ha una flauta i una esquella.

Les esquelles es troben a les zones rurals. Difícilment podem trobar aquest objecte en un pis d’una ciutat. La cinta és un collage de gravacions no gaire llargues i de vegades molt diferents una de l’altre. Per exemple, hi ha fragments petits de converses telefòniques.

«-Está por venir. – Está por venir. Si me hace el favor de decirle que si me puede llamar?»

«- I mira, ens ho hem passat la mar de bé. Jo, només per [inintel·ligible] que hi ha ja … – Home sí. – ja soc feliç. Molt de «trote» saps perquè, escolta, no tinc ningú. Venia una dona després de dinar, però fa una setmana, més d’una setmana, que no em ve. I em feia, s’estava un parell d’hores saps?

Intueixo que la família està passant les vacances a una casa d’estiueig. Encara no puc concretar les dates, però el que tinc clar és que a la persona que enregistrava li agradava fer-ho i volia deixar constància de la quotidianitat. Per exemple, hi ha un moment que enregistra el motor d’una moto.

Aquest so em recorda els meus estiueigs a Roda de Barà als anys setanta i les motos petites de la marca Montesa i que feien una olor de benzina molt característica.

En la següent gravació apareix la veu d’aquesta persona, molt subtil i ràpidament al final del fragment.

«- Vull parlar, vull parlar, vull parlar. – Calla home!«

O també enregistra a un nen, que pot ser el seu fill, que està preocupat perquè és tardíssim i ha d’estudiar. I la persona que enregistra no està gaire satisfeta de com està quedant la gravació.

«- Aló aló, es muy tarde ya. Son las nueve y media de la noche. Hemos de estudiar mucho aunque ya es un poco tarde. Pero en fin, que le haremos – No va això. – Mañana examen de [inintel·ligible]«.

Però ara l’escoltarem clarament en aquest fragment. Atenció:

Coses que podem dir d’aquest fragment:

• La persona enregistra amb un llenguatge radiofònic que denota la seva afició a la ràdio. Fa referència a Radio Juventud de Barcelona. De la manera que parla, sembla que ho faci de la forma que comunicaven els presentadors de programes com «El Sacapuntas» o «Al mil por mil» i que es van fer populars a principis dels vuitanta. Era una època de ràdio en castellà.
• Fa referència a Pi Gros, el nom d’un turó que està al nord de la població de Sant Quirze de Safaja. Potser sí que estem en una zona rural i potser sí que estiguin de vacances.
• Diu el primer nom de persona: Montserrat Gili, que serà qui cantarà la cançó «El amor se va» en francès. De fet, s’escolta de fons el disc “L’amour s’en va” interpretat per Françoise Hardy. El disc amb aquesta cançó va arribar a Espanya l’any 1963. Escoltem la cançó de la Montserrat Gili.

Potser hem trobat el nom de la persona que enregistra. El seu nebot o neboda li dedica la poesia «A mi querido Juan».

Al Joan li encanta fer passar una bona estona als nens de la casa amb l’excusa de la gravació sonora. En aquesta ocasió, prepara tot d’utensilis de metall perquè puguin tocar una cançó de percussió. La presentació és tan llarga com la interpretació.

Arribem a un punt de la cinta on es diuen uns quants noms i cognoms. Unes nenes estan preparant-se per cantar, també en francès, «Tous les garçons et les filles» que també va popularitzar Françoise Hardy. El grup el fan dir «Dulce mercromina» i està format per Maria Casas i Anna Estabanell Buixó.

Al Joan, a banda d’enregistrar, també li agrada cantar. Jo diria que li agrada improvisar i, fins i tot, acabar amb unes poesies finals. Li va molt la conya.

Acabem amb un «anunci» radiofònic que parla de l’Hotel Rita i que està locutat pel mateix Joan que ho presenta com un reportatge de propaganda. No sé si va ser una mala experiència a l’Hotel que l’anima a escriure aquestes frases. L’hotel, per cert, existeix encara.

Aquestes troballes em donen la vida. M’agrada escoltar famílies passant-s’ho bé i m’ha agradat comprovar que sempre hi ha alguna persona que fa la tasca d’unió i ho fa amb humor, com el Joan. La gravació és llarguíssima i hi ha música tocada en un piano i d’altres moments amb els nens cridant d’emoció passant-s’ho molt bé. Vull pensar que, si encara viuen, conservaran el record d’aquells estius tan meravellosos.

Gràcies, Joan (crec que et dius així) per fer-ho possible.

Lector o lectora, si et sents interpel·lat escoltant aquests moments i creus que formen part de la teva vida o la dels teus pares o familiars, només m’has de fer un toc i et torno la cinta. Et vull donar les gràcies per permetre’ns fer una ullada a aquells temps vostres tan feliços. ❤️

El material d’aquest blog ha estat extret d’una digitalització exhaustiva de cintes magnètiques i de gravacions de camp personals. És un projecte sense ànim de lucre que el faig perquè crec en la preservació sonora. El contingut el poso a disposició de tothom, però demano que sempre se citi la font.

Moltes gràcies.