ESPACIO SONANTE

Darrerament, estic llegint sobre la reverberació, ja que és un tema que sempre m’ha semblat interessant. Molts dels que dominen d’alta fidelitat diuen que l’habitació o el lloc amb el qual escoltes la música és una variable molt important i que és un instrument més afegit.

I aquest nou «instrument» és el que m’interessa mostrar avui. Segons el gran llibre «Lèxic musical. Els noms de la música» del mestre Joan Úbeda la reverberació és el resultat de la reflexió de les ones sonores que prolonga el so després que aquest s’ha apagat naturalment. El temps de reverberació si és excessiu produeix una confusió, en canvi, si és massa breu, dona impressió de sequedat al so original.

Durant el temps que he enregistrat sons sempre he buscat poder fer-ho a grans esglésies. Sobretot, quan hi ha algun concert. Us porto alguns exemples de paisatges sonors que mai havia publicat aquí i on reverberació agafa un caire molt interessant. Aquest és un fragment d’una interpretació en flauta d’una cançó tocada a una església d’Amsterdam l’any 2013.

En un viatge a Londres vam passar per casualitat per SouthWark Cathedral en el moment en què estaven assajant per un Concert Internacional de corals infantils. A banda de la reverberació de l’espai, és bonic escoltar les indicacions del director.

Per acabar, publico aquest so enregistrat a Sant Cugat en un festival de batucades al carrer. Expressament, vaig quedar-me en un espai on els músics venien i marxaven. Una ocasió perfecta per poder diferenciar el so quan està a prop de la nostra oïda o lluny i on, a més, podem notar les variacions en freqüència i comprovar que, al carrer, el so té poca oportunitat per rebotar. Per cert, aquesta gravació està interpretada per un grup de batucada del Brasil que estava convidat al festival. Van tocar al final i quan ho vaig escoltar, vaig pensar: Ah!, és això una batucada i és així com sona!