Sempre vaig a la recerca de cintes on hi hagi contingut anònim, vivències familiars o històries personals. M’agrada fer una petita investigació que no va més enllà del que m’imagino sentint la cinta o mirant el que han escrit a la portada. Aquesta n’és una, però ja en porto publicades unes quantes en la categoria «cintes trobades».
Ha arribat a les meves mans una cinta que estava amagada en una botiga de segona mà al costat de cassets musicals. Aquesta m’ha semblat interessant perquè és una cinta Philips C-60 que va ser distribuïda de l’any 1966 al 1970. A més, a dins hi trobo un paper que serveix per anotacions i a l’altra cara hi posa «Navidades 1966».
Compra de la gravadora a una botiga
La cinta comença de la millor manera possible. Un botiguer explica a una senyora com funciona una gravadora que ella vol comprar. L’explicació del botiguer és molt clara.
La compradora entén perfectament l’explicació. Just en aquest moment una altra persona de la botiga li pregunta al botiguer (que sembla l’encarregat) sobre un tema d’un electrodomèstic de la marca Ignis. Ell, que estava concentrat amb la compradora de la gravadora, soluciona ràpidament el que la senyora pregunta.
La marca Ignis, efectivament era una marca d’electrodomèstics italiana fundada als anys 40 i que després van adquirir Philips i Whirpool. Més endavant s’ha dedicat a temes energètics. Ens trobem, doncs, dins d’una botiga d’electrodomèstics a finals dels anys seixanta o principis dels setanta a Barcelona.
El botiguer continua amb la compradora de la gravadora donant-li tota mena de detalls.
Una vegada acabada l’explicació, el botiguer li diu que rebobinarà la cinta per comprovar que s’ha gravat tot.
La compradora fa servir la gravadora que ha comprat
El petit miracle vindrà ara. En condicions normals aquesta part que hem escoltat hauria d’estar esborrada, ja que la compradora hauria d’haver començat a enregistrar a l’inici de la cara, però decideix deixar tota l’explicació del botiguer i comença a fer enregistraments. Ho inicia amb la lectura d’un text de R. Fontanilles i Junyent.
No només recita de meravella, sinó que canta amb molt bona tècnica aquest fragment de la cançó «Bon dia» de Joan Manuel Serrat amb la lletra modificada.
Joan Manuel Serrat va publicar aquesta cançó en el seu disc «Serrat 4» l’any 1970. La compradora de la cinta no només recitava i cantava als anys setanta, sinó que parlava idiomes.
Continua cantant un fragment d’«Irene», una cançó de Lluís Llach publicada l’any 1969.
Ara, arriba el moment d’una cançó en italià.
La cinta acaba amb una interpretació de la cançó «El vi» d’Enric Barbat i que va publicar l’any 1968.
Gràcies, botiguer per ser tan professional i gràcies, compradora per ser una persona amb tanta sensibilitat.
Lector o lectora, si et sents interpel·lat escoltant aquests moments i creus que formen part de la teva vida o la dels teus pares, avis, familiars o coneguts, només m’has de fer un toc i et torno la cinta. Em trobis o no, et vull donar les gràcies per permetre’ns fer una ullada a aquells temps vostres tan feliços. ❤️
ESPACIO SONANTE 
Deja un comentario