[ESP] Aproximadamente en el año 2005 me senté en uno de los últimos limpiabotas de La Rambla de Barcelona. Su nombre: Víctor Raúl Ramón López, un hombre nacido en Barcelona pero, como se escucha en esta conversación mientra limpiaba mis zapatos, sus padres se lo llevaron a México en plena guerra civil. Más tarde «volví a Barcelona, com más canas, el acento y la música de México». A través del blog El Tranvía 48, Ricard Fernández Valentí explica la història de este oficio. Allí ha estado donde me he encontrado con la fotografia de J.Sánchez de la Viña de este limpiabotas que me cuenta la diferencia entre el betún y la crema de caballo y porqué el verano es la peor época para su trabajo. De fondo, mientras trabaja, se escuchan autobuses, ambulancias, coches, motos y un montón de gente yendo y viniendo con las maletas a ruedas. Los silencios de Víctor Raúl estan marcados por el esfuerzo que dedicaba a limpiar y cuidar los zapatos teniendo cuidado a no mancharte y utilizando más de un producto para que el resultado final fuera espectacular. Y de fondo, siempre La Rambla.

[ENG] Approximately in 2005 I sat in one of the last shoeshine of La Rambla in Barcelona. His name: Víctor Raúl Ramón López, a man born in Barcelona but, as heard in this conversation while cleaning my shoes, his parents took him to Mexico in the middle of the civil war. Later «I returned to Barcelona, ​​with more gray hair, accent and music.» Through the El Tranvía 48 blog, Ricard Fernández Valentí explains the history of this trade. There it has been where I have found the photograph of J.Sánchez de la Viña of this shoe shine that tells me the difference between bitumen and horse cream and why summer is the worst time for his work. In the background, while working, you hear buses, ambulances, cars, motorcycles and a lot of people coming and going with wheel bags. The silences of Víctor Raúl are marked by the effort that was dedicated to cleaning and taking care of the shoes being careful not to stain and using more than one product so that the final result was spectacular. And in the background, always La Rambla.

[CAT] Aproximadament l’any 2005 em vaig asseure en un dels últims enllustrador de la Rambla de Barcelona. El seu nom: Víctor Raúl Ramón López, un home nascut a Barcelona però, com s’escolta en aquesta conversa mentre netejava les meves sabates, els seus pares se’l van endur a Mèxic en plena guerra civil. Més tard «vaig tornar a Barcelona, ​​amb més cabells blancs, l’accent i la música». Mitjançant el bloc El Tramvia 48, Ricard Fernández Valentí explica la història d’aquest ofici. Allà ha estat on m’he trobat amb la fotografia de J.Sánchez de la Vinya d’aquest enllustrador que m’explica la diferència entre el betum i la crema de cavall i perquè l’estiu és la pitjor època per al seu treball. De fons, mentre treballa, s’escolten autobusos, ambulàncies, cotxes, motos i un munt de gent anant i venint amb les maletes a rodes. Els silencis de Víctor Raúl estan marcats per l’esforç que dedicava a netejar i cuidar les sabates tenint cura a no tacar i utilitzant més d’un producte perquè el resultat final fos espectacular. I de fons, sempre la Rambla.