Víctor Gasion (Tècnic de so): Provant, provant, provant, provant, provant, provant.

Salvador Dalí: … inintel·ligible … traslladar al costat del meu Museu … inintel·ligible …

Ramon Rovira (Periodista Catalunya Ràdio): Què vol que diguem?

Salvador Dalí: El quadro que regalo aquesta setmana, que és el millor que he fet de la Gala i l’amistat que tenia amb el rei vull que consti que és un homenatge, que és, el dedico al nostre rei. I que en aquest moment, no puc fer … inintel·ligible … ocasions perquè estic al costat del museu, estic donant ordres de lo que s’està fent de venir.

Ramon Rovira: Què li sembla senyor Dalí com està quedant el seu museu. El que vostè ha pogut veure fins ara.

Salvador Dalí: Progressa molt bé. Progressa a la manera espanyola: verticalment! Perquè com a la ciutat de New York no hi havia puesto va tenir que néixer a … inintel·ligible … dels gratacels. D’aquesta manera … sobre tots els museus amb un sol objecte surrealista.

Ramon Rovira: Encara falta una miqueta per tenir-ho del tot acabat oi senyor Dalí?

Salvador Dalí: Si, però això ningú ho valora. Em tinc que concentrar molt perquè … inintel·ligible … molt esforç. Aquestes revistes científiques perquè miri que la ciència m’interessa quasi més que l’art.

Ramon Rovira: És molt important la ciència en aquests moments precisament. I també és una part important del futur museu. Del museu que en aquests moments està vostè acabant de crear.

Salvador Dalí: Exactament.

Ramon Rovira: Què està pensant en aquests moments que caldria fer? La pròxima iniciativa que Dalí tindrà? La pròxima obra daliniana del seu museu.

Salvador Dalí: Uns textos que estic trobant de quan era petit que construeixo la prehistòria del Dalí des de que vaig trobar un insecte mimètic … inintel·ligible … professors de Tolosa. Provar que és lo més important que s’ha trobat porta el meu nom, fins una peça de teatre que m’he recordat … inintel·ligible … per la fundació.

Ramon Rovira: La podrem veure aviat aquesta peça de teatre senyor Dalí?

Salvador Dalí: … inintel·ligible …presentar publicada.

Ramon Rovira: Ens pot explicar una miqueta de què va, així per sobre?

Salvador Dalí: És una espècie de cosa molt abans del … inintel·ligible … i del dadaisme i l’anticipació extraordinària … inintel·ligible … ho comprenc com ho vaig poder fer. Tenia tan pocs anys, era del segon any del batxillerat, miri si fa temps.

Ramon Rovira: Al segon any de batxillerat ja la va fer aquesta peça i ara se n’ha recordat?

Salvador Dalí: M’he recordat amb l’ajuda de un … inintel·ligible … les animes oralment no en tenia notícia. Ho va recordar. I ara ho estic reconstruint però fa falta molta concentració.

Ramon Rovira: Jo el veig molt i molt bé. El veig molt en forma i molt vital.

Salvador Dalí: Passo tota la nit pensant. No em puc dormir. Lo que em cansa més és no poder dormir. I no poder treure’m encara aquesta sonda.

Ramon Rovira: Li molesta una miqueta la sonda?

Salvador Dalí: Si.

Ramon Rovira: Però vostè es troba bé? Físicament es troba en forma?

Salvador Dalí: Proument si. Però, perdoni si no el rebo més sovint perquè per a mi és un esforç massa gran.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, no el volem pas cansar més. M’agradaria que vostè, d’alguna forma, si li és possible, digués un missatge, unes paraules de Salvador Dalí a la gent que segurament en aquests moments l’estaran escoltant i que li agradaria molt tenir aquesta vitalitat de Dalí des d’aquí de la Torre Galatea.

Salvador Dalí: El missatge és tots com tirem junts donant-nos les mans. Anant endavant, progressant cada dia una mica més fins arribar a fer un monument gegantesc que serà la barreja d’aquesta Torre quan estigui acabada i la fundació del Museu.

Ramon Rovira: Finalment, senyor Dalí no el molesto més, només una última pregunta: Ha pensat potser tornar a Port-Lligat o s’està més bé aquí a Torre Galatea al costat mateix del seu Museu, treballant pel seu Museu amb la gent que l’aprecia i se l’estima.

Salvador Dalí: De moment estic obligat a continuar treballant aquí … inintel·ligible … És la meva obligació. No puc pas pendre vacacions de moment … potser cap a la tardor. Arriba un moment a Port Lligat que el turisme baixa.

Ramon Rovira: Li agradaria que vingués el rei a visitar-lo aquests dies que està de vacances a Palma de Mallorca.

Salvador Dalí: No soc pas presentable.

Ramon Rovira: Jo crec que si.

Salvador Dalí: No! Ell va venir a Port Lligat una vegada, va venir moltes vegades. L’ultima vegada vam dinar junts … inintel·ligible … L’estimo molt. Jo trobo que ha sigut la salvació d’Espanya i la instauració d’aquesta …. Jo sóc molt monàrquic. Què seria França sense Lluís XIV. Que seria Espanya sense els reis, sense Velázquez.

Ramon Rovira: Senyor Dalí, moltíssimes gràcies en nom dels nostres oïdors, en nom de la gent de Catalunya moltíssimes gràcies per rebre’ns.

Salvador Dalí: Gràcies a vostès i perdonin que no els rebi més sovint perquè tinc que treballar.

Ramon Rovira: Gràcies, bona tarda.

Salvador Dalí: Bones tardes. Viva el rei! viva el príncep! viva Catalunya!

Ramon Rovira: Moltíssimes gràcies.