´Portada d’un disc de La ràdio de vidre

Escoltant una gravació en una cinta amb contingut radiofònic de finals dels anys setanta, em trobo un fragment d’aquesta emissora.

Indicatiu Ràdio la Veu del Meditarrani

Ràdio la veu del Mediterrani. Em sorprèn molt el nom d’aquesta emissora i m’adono que no sé trobar informació d’aquesta ràdio que connectava, amb Ràdio Nacional d’Espanya. Amb això vull dir que, segurament, tot el que he digitalitzat estava creat a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i no pas a Ràdio la Veu del Mediterrani.

El contingut que escolto després de l’indicatiu de l’emissora és un programa infantil amb un guió i muntatge que em recorda als meus temps de petit quan veia «Terra d’Escudella» a TVE a Catalunya. Començava així:

La ràdio de vidre, «dos quarts de fusta i un tauló»

Per internet trobo alguna cosa relacionada amb «La ràdio de vidre» i veig que són uns contes infantils en català editats en vinil. Una de les úniques referències a internet la trobo el treball Tastets de ràdio escrit per Pere Martí i Bertran on, en un moment donat, fa un repàs dels programes infantils generats a Ràdio 4.

“La ràdio de vidre” sembla que va néixer l’any 1979 i va durar fins al 1982. Va ser un programa promocionat per la fundació  Serveis de Cultura Popular. Estava escrit i realitzat per “Radiofonistes associats”, que eren Eduard Delgado, Maria Gorgues, Jordi Roura i J. M. Adell. Hi havia guions escrits expressament per Pep Albanell, Pere Calders, Teresa Duran… Sembla que dels contes emesos se’n van publicar 4 volums, a l’editorial Apolo, un dels quals, La barca d’en Lau (1981), l’hem pogut localitzar per internet.

Pere Martí i Bertran

Així doncs, el programa és de Ràdio 4 i en aquest cas la història gira al voltant d’un personatge que es cola a l’estudi de la ràdio de vidre.

La ràdio de vidre, agregat històric de la vila

Després, la història gira al voltant d’unes sabates que parlen i que canten. Podeu escoltar tot el fragment just aquí sota i si teniu més informació d’aquest programa, no dubteu en posar-vos en contacte amb mí a info arroba albertmurillo punt com.

, ,

4 respuestas a «La ràdio de vidre»

  1. En aquest ebllaç hi ha més audios dels programa i altres programes de Jordi Roura i Radiofonistes Associats

  2. La Ràdio de Vidre va ser un encàrrec de Serveis de Cultura Popular, entre d’altres projectes, per atendre els quals es va crear el RAP, l’associació Radiofonistes Associats Produccions, no vinculada a cap emissora ni pública ni privada. L’any exacte de constitució de la productora fou el 1981, no el 1979. Un dels molts objectius era facilitar material radiofònic a les incipients emissores municipals que s’anaven posant en marxa sense gaire mitjans

    1. Moltes gràcies pels comentaris Josep Maria.
      Molt i molt interessant

  3. La Veu del Mediterrani era el nom que tenia l’emissora de Tarragona de la CAR, (Cadena Azul de Radiodifusión) (o sigui Ràdio Joventut) després reconvertida en Radiocadena Española

Replica a albertmurillo Cancelar la respuesta

Trending