El contingut de la cinta que avui publico forma part de la cessió d’un centenar de cassets per part de la periodista Marta Puértolas i que estic digitalitzant. En una d’elles clarament posa «Salvador Dalí«. Com comprovarem no apareix la veu del pintor, però sí les d’unes quantes persones que l’acompanyaven concretament el 28 de juny de 1984. El contingut és molt interessant per conèixer com vivia aquells anys de la seva vida i de quines persones estava rodejat. Des dels seus amics de confiança, fins al servei.

Marta Puértolas arriba al castell de Púbol acompanyada d’un tècnic de so. La seva idea és poder trobar-se amb Salvador Dalí, ja que hi ha un silenci que dura mesos, però una «muralla» de persones ho impedeix. L’artista no vol ser molestat.
Antoni Pitxot, l’amic
La periodista Marta Puértolas pregunta a Pitxot sobre el silenci del mestre.
El final artístic de Dalí va estar ple de polèmiques. Una d’elles la va alimentar Joan-Josep Tharrats que en unes declaracions insinuava que les seves darreres obres no les havia pintat ell.
Antoni Pitxot va dedicar bona part de la seva vida a Salvador Dalí. Aquí respon sobre ell com a artista eclipsat.
L’entorn de Salvador Dalí insisteix que seria bo que anés alguna temporada a Portlligat.
A l’Antoni Pitxot li queda un somni per complir.
Miguel Doménech, advocat
Des de l’any 1981 Miguel Doménech és l’advocat de Salvador Dalí. On anirà l’obra de Dalí quan mori?
Robert Descharnes, fotògraf
La tercera persona que acompanya a Marta Puértolas és el fotògraf i biògraf de Dalí Robert Descharnes.
Quina és la seva relació i qui visita Salvador Dalí?
El servei
Al final de la gravació, que ara publicarem sencera i on hi ha molt més contingut interessant, la periodista vol parlar amb el servei i ho prova primer amb la Trini.
Amb la cuinera.
Artur Caminada va ser el seu fidel servidor.
La cinta acaba amb una declaració d’Artur Caminada on defensa que les cases de Dalí no estan abandonades.
La conversa és de més de 40 minuts. Aquí es pot escoltar tot el fragment
Bona part del material que trobeu en aquest blog ha estat extret a través d’una digitalització exhaustiva de cintes magnètiques. És un projecte sense ànim de lucre que em porta moltíssimes hores. Ho faig perquè crec en la preservació. El material es pot compartir sense problema, però demano, si us plau, que se citi el blog.





Replica a Mercè Coletes Bonell Cancelar la respuesta