ESPACIO SONANTE

En una cita de Ràdio Sabadell (EAJ-20) quan formava part de la Cadena COPE he trobat la gravació del pregó de l’any 1994 de la Festa major de Sabadell. De fet és el pregó integre de Miquel Calçada, ja que forma part d’un programa que connecta amb la periodista Maria Antònia Badia que es troba a plaça de Sant Roc de Sabadell.

Aquesta és la transcripció del pregó:

Bé, jo tinc una petita anècdota que us voldria explicar i em perdonareu que avui la llegeixi, però em poso molt nerviós aquí davant de tots vosaltres, que sou també convilatans meus. Bé, l’anècdota que us volia explicar és potser una anècdota senzilla i tendra, però que per mi té una significació molt especial. Em sentiu bé? Molt bé.

Quan jo era petit, cada diumenge a la tarda, el meu avi m’agafava la mà i anàvem a caminar una estona. Sortíem de casa, passàvem per aquesta mateixa plaça de Sant Roc i anàvem cap a fora de la ciutat. Arribàvem, caminàvem, caminàvem pels camps fins que arribàvem a un punt on trobàvem la via del tren.

I allí ens estàvem hores i hores mirant com passaven els trens i jo recordo que mirava la gent que anava dins dels vagons i intentava imaginar on anaven. I cada diumenge ho recordo perfectament. El meu avi em deia unes paraules que se’m van quedar gravades a la memòria.

Són unes paraules que a primer cop d’ull sembla que no vulguin dir res, però que per mi tenien un significat molt profund. El meu avi em picava el cap i em deia «Miquel, tornem cap a casa». Aquelles paraules sempre em van fer meditar molt i encara ara quan em trobo lluny de casa noto la mà de l’avi que em pica el clatell i la seva veu que em diu «Miquel, tornem cap a casa».

I és per això que avui sóc aquí amb vosaltres perquè he fet cas a l’avi i he tornat a casa. Bé, a més a més agraeixo ja directament de tot cor la comissió de festes que hagi considerat que podia fer el pregó i que estava capacitat per fer el pregó de la festa major d’una ciutat que, com tots sabeu, és molt important i, a més a més, és la nostra. Bé, si voleu podem fer un repàs ràpid d’algun dels actes programats.

Per exemple, aquesta nit hi ha un parell de concerts. Un de cant gregorià i l’altre d’en Joan Manuel Serrat. Trieu bé perquè és fàcil que durant el concert tingueu la sensació que us heu precipitat a l’hora de triar.

Bé, també teniu danses tradicionals colombianes. Unes danses que s’assemblen a les danses tradicionals catalanes en el fet que sempre hi ha més gent que mira que no pas que balla. Per tant, jo us animo a que us afegiu als colombians i balleu.

Un altre punt calent d’aquesta nit serà el Ball Tronera a les 12 a l’Avinguda Tarradellas amb l’Orquestra Tàndem. Una orquestra formada només per dos germans i que és molt popular també a la comarca de les Garrigues. Demà dissabte teniu un dia ple d’actes que trobareu apuntats al programa de demà, que suposo que tots teniu, i passo directament a la nit.

Atenció, perquè hi haurà danses tradicionals de Taiwan i no només això, sinó que també danses aborígens de Formosa. Però el més impressionant és que si us hi fixeu bé i aneu a l’acte trobareu que són els mateixos dansaires de les danses colombianes. És qüestió de fixar-s’hi.

Bé, més tard a la Creu Alta hi haurà el concert dels Ai Ai Ai, mentre que a la travessia de la Burriana… Com ho dius? Bé, a la travessia de la Burriana es podrà veure una pel·lícula americana titulada Avis, que a Espanya van titular per Los Abuelos. Diumenge també serà un dia molt interessant i divertit, ple de sorpresa i il·lusió, però m’agradaria passar el dilluns amb la cursa de cotxes teledirigits i les danses també tradicionals, però en aquest cas d’Aragó. Amb molt bon seny els organitzadors han ubicat els dos actes en llocs diferents i és molt trist veure com algú tritura un cotxe ballant-li sobre una jota.

Per la tarda tenim el concurs de fumada amb pipa, un concurs que es fa al descobert a la plaça del Vallès i que segurament els organitzadors també han pensat que pugui finalitzar d’una manera espectacular quan un hidravió dels bombers deixi caure un dipòsit d’aigua. Al vespre finalment tindrem Castell de focs i com a cloenda magnífica de la Festa Major de Sabadell del 1994, tornen les conegudes danses tradicionals de Colòmbia, però disfressat de lituans en aquest cas. No és broma, ho podeu mirar al programa.

Bé, un cop queda clara la feina que s’ha de fer, des d’aquí, des de l’Ajuntament de la nostra ciutat, declaro inaugurada la Festa Major de 1994. Visca la Festa Major, visca Sabadell i visca Catalunya.