Cartell de RJ2 (Toni Mascaró)

Aquests dies estic digitalitzant contingut del programa «El Sacapuntas» de la darrera etapa de Ràdio Juventud i he trobat aquest indicatiu.

Indicatiu de Radio Juventud

Recordo haver llegit que aquesta emissora va ser la primera a emetre en estèreo a Espanya.

Efectivament, llegint un dels volums de «100 años de radio en Barcelona«, de Lluís Segarra s’hi pot llegir:

10 de gener de 1975 – Després d’unes proves nocturnes a partir de les 12 de la nit amb una cinta magnetofònica amb cançons del Dúo Dinámico, l’emissora d’FM va ser la primera a Barcelona a emetre en estereofonia. Coneguda com a «RJ 2».

La instal·lació dels equips estèreo va costar 50.000 pessetes (300 euros de l’època). L’aparell va ser dissenyat i construït per Román Gibert Paluzie, director tècnic de Faro S.A. i Julio Grau.

En uns cassets que vaig enregistrar el dia de la inauguració de RAC 1 he trobat el programa «Interferències» presentat per Marta Cáceres on entrevistava a Jordi Estadella i deia això de les emissions en estèreo de Ràdio Juventud.

Jordi Estadella a RAC1 parlant de l’estèreo de Ràdio Juventud

Aquí es poden trobar les emissions del primer dia de RAC1.

Aquí es pot trobar l’arxiu de Jordi Estadella.

, ,

3 respuestas a «Radio Juventud, la primera ràdio en estèreo»

  1. Una vergonya que el Sr. Estadella ometi deliberadament qui va ser l’impulsor de la Ràdio en Estéreo, el Sr. Roman Gibert (tal i com es menciona de manera acertada en aquest article). El Sr. Gibert va desenvolupar el primer codificador Estéreo per interès personal, i va oferir a Ràdio Joventut la prova de l’equip.

    Per això ni RAC1 ni cap altre emissora catalana ha mencionat aquesta efemèride en cap dia de la Ràdio, donant crèdit a l’autèntic promotor, no només de la ràdio en estéreo, també de l’aparició i extensió de les ràdios locals, innumerable innovacions tècniques mundials (no exagero) en els equips de transmissió, o la universalització del RDS.

    Com sempre, els senyors periodistes i el seu ego es pengen medalles que no els corresponen. Ells van utilitzar una tecnologia nova, pero el mèrit no va ser seu. No sigui que deixar de mirar-se el melic els faci descobrir que hi ha món més enllà del seu ego.

    1.  Jo, Roman Gibert, fill mitjà del meu pare, Roman Gibert, no seré tan benèvol com el meu germà Lluís. Estic cansat de l’ego de tota aquesta gent que no saben ni què és un condensador electrolític (i encara menys per a què serveix), i que van venent la moto, a tothom, de que són els impulsors de moltes coses que ni tan sols han olorat de lluny.

      Sense gent com el meu pare, estaríeu tots a casa menjant sopetes, perquè no hi hauria cap tecnologia capaç d’enviar la vostra veu a les cases de la gent.

      Així que deixeu de penjar-vos medalles i permeteu que cadascú tingui el protagonisme que li pertoca. 

      El meu pare era l’antítesi de tots vosaltres: no volia cap reconeixement ni buscava protagonisme. Però el que no em dona la gana de permetre és que sigueu vosaltres qui us quedeu amb tot allò que ell va aconseguir i crear.

      No creieu que ja aneu prou inflats com perquè, a sobre, us quedeu també amb els mèrits dels altres?… 

      Va, per primer cop en tota la vostra vida, feu un exercici d’humilitat, que ja toca.

    2. Bona nit Roman, podries, si us plau, posar-te en contacte amb mí a traves de info@albertmurillo.com. M’encantaria conèixer més detalls del què expliqueu del vostre pare que em sembla interessantíssim.

      Moltes gràcies

      Albert

Deja un comentario

Trending